Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194). Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa de Llenguadoc, establerta pels benedictinsDevic i Vaissette en la Histoire générale de Languedoc, seria Ramon V, però estudis crítics han establert que dos comtes de nom Ramon havien estat omesos i per tant seria Ramon VII.[1]
Fill d'Alfons Jordà i de Faidida d'Usès. Quan Alfons mor a Terra Santa el 1148, el comtat de Tolosa queda en mans del seu fill Ramon, juntament amb el seu germà Alfons II, car només tenia 14 anys. Però amb una certa autoritat damunt d'Alfons, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental. El 1153 lluità amb el vescomte Ramon I Trencavell de Carcassona, pel fet d'haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el feu presoner. Un any més tard, es casa amb Constança de França, filla del rei de França Lluís VI de França i vídua d'Eustaqui IV comte de Bolonya. Van tenir quatre fills:
Ramon ha sigut implicat en la crisi càtara. El 1176, el bisbe d'Albí Guillem organitza el col·loqui de Lombers. Són presents els eclesiàstics, els prínceps Ramon de Trenclavell i Ramon V, acompanyat de la seva dona Constança i els representants dels càtars... A partir del 1183 fins al 1192 lluita amb sort diversa contra els anglesos, que posseïen Gascunya. El 1187 adquirí el vescomtat de Nimes, que li cedí Bernat Ató VI. Es casà de nou amb Riquilda, vídua de Ramon Berenguer de Provença.
Referències
↑Settipani, Christian. La Noblesse du Midi Carolingien (en francès). Linacre College, Unit for Prosopographical Research, 2004, p. 28-35. ISBN 1-900934-04-3.