El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara. El Ducat de Mòdena existí fins a l'any 1859, moment en el qual fou incorporat al Regne de Sardenya.
El seu centre principal, i capital, era la ciutat de Mòdena.
Des de l'any 1452 i fins a l'any 1859, amb la interrupció de les Guerres Napoleòniques, la família dels Este i la família dels Àustria-Este derivada d'ella van mantenir el govern del Ducat de Mòdena. Al llarg dels anys aquesta família aconseguí incrementar els seus dominis, incorporant progressivament, abans de l'època napoleònica, diversos feus imperials que limitaven o constituïen enclavaments al territori ducal, entre ells els principats de Carpi (1530) i de Correggio (1635), el Ducat de la Mirandola (1711) i el comtat de Novellara (1737), així com, posteriorment, els antics feus imperials de Lunigiana (1815), el ducat de Massa i Carrara (1829), i, finalment, el Ducat de Guastalla i diversos enclavaments del Ducat de Lucca i del Gran Ducat de Toscana a Lunigiana, Garfagnana i a la costa toscana (1847).
Amb l'entrada de les tropes de Napoleó Bonaparte a la península Itàlica el 1796 comportà l'ocupació per part de les tropes franceses del ducat. La família Este fou desposseïda d'aquest i el seu territori fou incorporat a la República Cispadana.
Amb la realització del Congrés de Viena (1814-1815) el ducat fou restituït als seus propietaris, si bé la mort d'Hèrcules III de Mòdena el 1803 sense hereus mascles comportà que els drets passessin al seu gendre Ferran d'Àustria, fill de Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa I d'Àustria i casat amb Maria Beatriu d'Este, filla del mateix Hèrcules III. El matrimoni entre l'arxiduc d'Habsburg i la princesa de Mòdena havia donat lloc a la nova Casa d'Àustria-Este. Tanmateix, des que Ferran va morir el 1806, el 1814 el tron va ser confiat al seu fill gran Francesc IV, que el 1829 també va heretar de la seva mare els títols de duc de Massa i príncep de Carrara.