Senyoriu de Milà

Plantilla:Infotaula geografia políticaSenyoriu de Milà
Tipusestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Lema«Vipereos mores non violabo» Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 27′ 00″ N, 9° 11′ 02″ E / 45.45°N,9.184°E / 45.45; 9.184
CapitalMilà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialllatí Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1259 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució5 setembre 1395 Modifica el valor a Wikidata

El Senyoriu de Milà (en italià: Signoria di Milano) fou una ciutat-estat italiana nascuda el maig de 1259 a partir de l'elecció de Martino della Torre com a senyor de Milà. De 1259 a 1277 va ser governada per la família güelfa Della Torre fins que, després de la batalla de Desio, Napoleó della Torre es va veure obligat a cedir el càrrec a l'arquebisbe Otó Visconti.[1] El domini de la família gibelina dels Visconti va propiciar una sèrie de conquestes que van portar la família a assolir el títol ducal el 1395 gràcies a Joan Galeàs Visconti, el primer titular.

Història

Després de la conquesta longobarda del territori l'any 569 i de la posterior conquesta de Carlemany el 774, la ciutat Milà i el seu territori més proper passà a formar part del Sacre Imperi Romanogermànic.[2]

La ciutat passà a ser governada per l'Arquebisbe de la mateixa ciutat, passant posteriorment aquest poder a la noblesa. El 1162 la ciutat fou destruïda per Frederic I Barbaroja, tot i que la creació de la Lliga Llombarda l'aconseguí derrotar el 1176.[3][4]

Creació del Senyoriu

El 1197 l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic decidí dotà d'un major estàtus la ciutat, concedint-li el títol de "Senyoriu de Milà", funcionant com una ciutat estat, i deixant el govern a la família Della Torre, coneguda així mateix amb el nom de Torriani. A partir de 1277 la ciutat va estar sota poder dels Visconti gràcies a la victòria de l'arquebisbe Otó Visconti sobre les tropes de Napoleó Torriani[4]

Durant la Pesta negra del segle xiv Milà va ser un dels pocs llocs d'Europa que no va ser envaït per l'epidèmia, perquè el bisbe va ordenar que aparedessin les tres primeres cases a les quals va afectar. Els morts, malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció.[5]

La família Visconti arribà a la màxima esplendor el 1395, quan el Senyoriu fou elevat al títol de Ducat de Milà gràcies a Joan Galeàs Visconti.[6][7]

Referències

  1. ↑ Donzel Flores, Erik «Del Imperio a la Monarquía Hispánica: el Ducado de Milán en la época de Carlos V (1535-1559)». Máster Universitario en Estudios Avanzados de Historia Moderna - Universidad de Cantabria, 9-2013.
  2. ↑ Buzzi, Andreina «Per la storia dello stemma del Ducato di Milano». Arte Lombarda, 65 (2), 1983, pàg. 83–88. ISSN: 0004-3443.
  3. ↑ Hooper, Nicolas; Bennett, Matthew. Atlas ilustrado de la guerra (en castellà). Ediciones AKAL, 2001-11-08, p. 58. ISBN 978-84-460-0964-1. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Marina, Areli «The Langobard Revival of Matteo il Magno Visconti, Lord of Milan» (en anglès). I Tatti Studies in the Italian Renaissance, 16, 1/2, 9-2013, pàg. 377–414. DOI: 10.1086/673405. ISSN: 0393-5949.
  5. ↑ Carmichael, Ann G. Plague Persistence in Western Europe: A Hypothesis. Amsterdam University Press, 2015, p. 157–192. ISBN 978-1-942401-01-8. 
  6. ↑ Pizzagalli, Daniela. I visconti. Il sogno della corona (en italià). Rizzoli, 2022-08-30. ISBN 978-88-318-0889-7. 
  7. ↑ Cengarle, Federica «A proposito di dominio naturale: echi europei nel discorso per l’incoronazione ducale di Gian Galeazzo Visconti (1395)» (en italià). Reti Medievali Rivista, 21, 1, 2020, pàg. 297–322. Arxivat de l'original el 2020-09-27. ISSN: 1593-2214 [Consulta: 11 febrer 2024].

Vegeu també