Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
El 1260 fou nomenat podestà de la ciutat de Piacenza. Va arribar al poder a la ciutat de Milà l'any 1265, succeint al seu cosí Felip Torriani en el Consell General de Milà, i al mateix temps es va convertir en podestà de Como, Novara, Bèrgam i Lodi. La seva política des del primer moment va ser una continuació de la traçada pel seu predecessor per a ajudar a Carles I d'Anjou.
La victòria de Carles d'Anjou a la batalla de Benevent el 26 de febrer de 1266 va marcar el triomf del partit güelf a la part central de la península Itàlica.[2] El 4 d'abril de 1267 representants i senyors de les ciutats güelfes es van reunir a Milà per a renovar la lliga contra Conradí de Sicília, l'enemic de Carlos d'Anjou, que estava a punt de retornar a Itàlia. La lliga va confiar el comandament a Napoleó, al seu germà Raimon i a Guillem VII de Montferrat. Conradí es va establir a Pavia però Napoleó es va abstenir d'atacar-lo, potser per diferències amb el papa, motiu pel qual molts dels seus aliats güelfs van començar a veure'l amb recel. Després de la mort de Conradí a Tagliacozzo, Carles d'Anjou va estendre el seu domini al nord d'Itàlia, patrocinant diverses reboltes contra la seva família.
L'any 1273Rodolf I d'Habsburg fou escollit Rei dels Romans i per a equilibrar la pèrdua del favor de Carles d'Anjou Napoleó es va unir al partit de Rodolf. Fruit d'aquesta aliança, Napoleó va rebre el títol de vicari imperial el 1274. Per a recordar aquest important títol va incloure en el seu escut l'àguila imperial.
El 20 de gener de 1277 Otó va ocupar Lecco i Civate, arribant a la nit fins a Desio, on Napoleó i la seva família dormien. Napoleó i el seu nebot Guiu Torriani foren capturats i empresonats al Castell de Baradello a Como. Otó entrà triomfal a la ciutat de Milà i fou aclamat com a nou senyor de la ciutat
Napoleó morí en una gàbia de ferro al Castell de Baradello el 16 d'agost de 1278, i posteriorment fou enterrat a l'església de Sant Nicoloua de la ciutat de Baradello.
Referències
↑«Napo dellaTorre». Dictionnaire historique de la Suisse (DHS). Académie suisse des sciences humaines et sociales. [Consulta: 26 maig 2024].
↑Nolan, Cathal J. The Age Of Wars Of Religion, 1000 1650: An Encyclopedia Of Global Warfare And Civilization. Greenwood, 2006, p. 759. ISBN 978-0313330452.