El ducat de Calàbria va ser un antic ducat de sobirania romana d'Orient localitzat en la Itàlia meridional. Va sorgir durant el segle vi agregant la regió del Bruttium a la Pulla. Els seus confins septentrionals estaven constituïts per una muralla defensiva construïda per salvaguardar el territori de l'amenaça dels llombards.
El tema el 717El tema de Calàbria cap a la meitat del segle VIII
El 753 el sobirà dels longobards, Aistulf de Friül, va annexar als seus propis dominis diversos territoris grecs, mentre Reggio amb bona part de Calàbria van quedar sota l'administració de Constantinoble en forma de ducat. Cap a l'inici del segle ix la Calàbria grega comprenia el territori que va de Reggio de Calàbria a Rossano, amb capital a Reggio; mentre que la restant part septentrional formava part del ducat de Benevent, que s'estenia de Cosenza a Chieti. Entre els segles viii i ix les possessions a Itàlia de l'Imperi Romà d'Orient es van reduir progressivament solament al ducat de Calàbria, que comprenia en l'època, d'una part, la Calàbria al sud de la vall del riu Crati, i de l'altra Gallipoli i Òtranto sobre la franja costanera de la Pulla, i l'emperador va haver d'enviar una flota per fer front a l'amenaça musulmana.[1]
L'emperador romà d'Orient Basili el Macedoni (867-886) va fer de Reggio la metròpoli de les possessions gregues d'Itàlia meridional.
