PROFILPELAJAR.COM

Ducat de Benevent
italià: Ducato di Benevento
Informació
Capital	Benevent
Idioma oficial	llatí, longobard (fins al segle vii)
Religió	Catolicisme (Paganisme i arrianisme fins al segle vii
Període històric; Alta edat mitjana
Establiment	570
Dissolució	1077
Política
Forma de govern	monarquia absoluta
Duc
• 570:	Zotto

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

El Ducat de Benevent

El ducat fou fundat el 576, tot i que per altres fonts els llombards hi podrien haver arribat arribaren al voltant del 590. El primer duc fou Zotto i tot i que evetualment rendí submissió als estats del nord, fou succeït pel seu nebot Arechis, i el càrrec esdevingué hereditari.

En els seus primers anys, el ducat s'expandí territorialment sobre les possessions de l'Imperi Romà d'Orient, capturant Càpua i Crotona, tot i que no aconseguí ocupar Nàpols. El duc de Benevent, Grimoald, es feu el 662 amb el tron del regne llombard iniciat una breu dinastia beneventiana al regne. El 663 la ciutat fou sitiada pels romans d'Orient de l'emperador Constant II però fou defensada pel fill del rei, el duc Romuald I que a més aconseguí destruir la flota romana d'Orient. L'any 680 ambdós firmaren un tractat de pau. El principal enemic aleshores fou el mateix regne dels Llombards del nord. Liutprand intervingué sovint al ducat del sud per imposar els seus candidats a duc. L'any 758 el ducat fou breument capturat per Desideri d'Ístria, però la conquesta del regne llombard per part de Carlemany el 774 posà fi definitivament a aquestes disputes.

De ducat a principat

Arechis II intentà reclamar per a ell el títol de rei, però davant el perill que això suposés la intervenció dels francs al seu territori, optà per autoproclamar-se príncep l'any 787. El 788, els romans d'Orient atacaren de nou Benevent, però Grimoald III els refusà, amb l'ajuda dels francs, en haver acceptat la submissió "nominal" a aquests. Però quan el ducat vivia un dels millors moments, es dividí (839). El príncep Sicard fou assassinat i començà una guerra civil que portà al fill d'aquest a proclamar-se príncep de Salern, mentre l'assassí Radelchis s'autoproclamà príncep de Benevent. A més, aprofitant la confusió, els líders locals de Càpua s'autoproclamaren també prínceps de Càpua.

La crisi s'agreujà amb l'aparició dels sarraïns que sovint feren incursions i saquejos a les costes del sud de la península Itàlica. L'any 915, amb el setge de Garigliano els àrabs foren expulsats de la península per una coalició cristiana.^[1] A més, l'Imperi Romà d'Orient ho aprofità per reconquerir grans parts del sud d'Itàlia. La rellevància del principat era cada cop menor, arribant al punt que Atenulf I de Càpua el conquerí (899), unint ambdós territoris durant quasi un segle. Introduí el principi dels co-governants, és a dir, el fet d'associar als propis fills en el govern del territori en el paper de co-prínceps. El duc Pandulf cap d'acer esdevingué príncep de Salern el 978, unificant així, per poc temps, tots els territoris longobards del sud. També aconseguí que Benevent fos nomenada arxidiòcesi. Poc abans de la seva mort (981) aconseguí que l'emperador Otó I li concedís, també, el títol de duc de Spoleto. Però aquest moment d'unitat durà poc. El territori fou dividit entre els fills del príncep. Landulf IV rebé Benevent-Càpua i Pandulf II rebé Salern. A més, un nebot es rebel·là i prengué Benevent.

El 1022 l'emperador de l'Sacre Imperi Romanogermànic, Enric II conquerí Càpua i Benevent temporalment. Des de l'any 1047 els normands també s'havien instal·lat al territori. El normand Robert Guiscard capturà la ciutat el 1053 i l'entregà a la sobirania papal. El Papa designà una sèrie de prínceps llombards com a governants abans de designar el mateix Guiscard, que era que tenia el poder, l'any 1078. El 1081 el ducat tornà a poder del Papa i no es nomenaren més ducs ni prínceps. L'any 1806, Napoleó, en conquerí el territori recuperà el títol en favor de Charles Maurice de Talleyrand, però ja no tingué cap mena de valor real.

Llista de Ducs i Prínceps de Benevent

Ducs de Benevent

571–591 : Zotto
591–641 : Arechis I
641–646 : Aiulf I
646–651 : Radoald
651–662 : Grimoald I (rei del llombards entre 662 i 671)
662–677 : Romoald I
677–680 : Grimoald II
680–706 : Gisulf I
706–732 : Romoald II
732–733 : Adelais
733–740 : Gregori
740–743 : Godescalc
743–749 : Gisulf II
749–758 : Liutprand
758–774 : Arechis II

Prínceps de Benevent

774–787 : Arechis II
787–807 : Grimoald III
807–817 : Grimoald IV
817–832 : Sicó I
832–839 : Sicard
839–851 : Radelchis I
851–854 : Radelgar
854–878 : Adelchis
878–881 : Waifer
881–884 : Radelchis II (deposat)
884–890 : Aiulf II
890–891 : Orso
891-895 : a l'Imperi Romà d'Orient
895–897 : Guiu (també duc de Spoleto com a Guiu IV)
897 : Pere, Bisbe de Benevent (regent)
897–900 : Radelchis II (restaurat)
900–910 : Atenulf I
- 901–910 : Landulf I (co-príncep)
910–943 : Landulf I
- 911–940 : Atenulf II (co-príncep)
- 940–943 : Landulf II (co-príncep)
- 933–943 : Atenulf III Carinola (co-príncep)
943–961 : Landulf II el vermell
- 943–961 : Pandulf I cap d'acer (co-príncep)
- 959-961 : Landulf III (co-príncep)
961–968 : Landulf III
961–981 : Pandulf I cap d'acer (també duc d'Espoleto, Salern i Càpua)
- 968–981 : Landulf IV (co-príncep, també duc de Càpua)
981–1014 : Pandulf II
- 987–1014 : Landulf V (co-príncep)
1014–1033 : Landulf V
- 1012–1033 : Pandulf III (co-príncep)
1033–1050 : Pandulf III
- 1038–1050 : Landulf VI (co-príncep)