El ducat de Solferino és un títol nobiliari espanyol, creat el 21 de desembre de 1717 pel rei Felip V, com a Gran d'Espanya a Francisco Gonzaga y Pico de la Mirandola, fill de Francesco Gonzaga (1648-1725), III príncep di Castiglione i de Laura Pico de la Mirandola (1660-1720). Per dret passà a la seva filla Maria Lluïsa Gonzaga, que s'uní amb matrimoni amb Joaquín Anastasio Pigantelli d'Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia i, posteriorment, als seus descendents els Llanzà.[1]
Lluís Gonzaga de Llanzà i Bobadilla accedí al títol de duc de Solferino el 1928 com a fill de Manuel de Llanzà i Pigantelli d'Aragó
(1857-1927) i Maria Asunción Bobadilla i Martínez de Arizabal. Lluís Gonzaga de Llanzà i Bobadilla, XI duc de Solferino, lliurà a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona l'arxiu patrimonial de la família. Entre aquesta documentació destaca la correspondència del seu avi Benet de Llança i d'Esquivel (1822-1863).[1]
Ducs de Solferino
|
Titular |
Període
|
Creació per Felip V
|
I |
Francisco Gonzaga y Pico de la Mirandola |
1717-1758
|
II |
María Luisa Gonzaga y Caraciolo |
1758-1773
|
III |
José María Pignatelli de Argón y Gonzaga |
1773-1774
|
IV |
Luis Antonio Pignatelli de Aragón y Gonzaga |
1774-1801
|
V |
Armando Luis Pignatelli de Aragón y Pignatelli |
1802-1809
|
VI |
Juan Domingo Pignatelli de Aragón y Gonzaga |
1816-1819
|
VII |
Juan María Pignatelli de Aragón y Wall |
1819-1823
|
VIII |
Juan Bautista Pignatelli de Aragón y Bellonio |
1823-1824
|
IX |
María de la Concepción Pignatelli de Aragón y Bellonio |
1847-1858
|
X |
Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona |
1868-1927
|
XI |
Lluís Gonzaga de Llança i Bobadilla |
1928-1971
|
XII |
Carles de Llança i Albert |
1972-1980
|
XIII |
Carlos Luis de Llanza y Domecq |
1980-actual titular
|
Referències
Enllaços externs