Va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera, Josep Coll i Vilaclara o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme va ser un impulsor polític del catalanisme, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol vora el 1898. Va combinar el treball amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part als darrers anys de la seva vida al seu estudi de la Masia Rocosa, antic mas del segle xvii, propietat de la família Montaner i situada al costat de la Casa Domènech, residència familiar dels Domènech i Montaner a la vila de Canet de Mar i actual seu de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Estudis i docència
Nascut al carrer de Ferran núm. 40 de Barcelona,[1][6] era el quart fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner i Vila, que pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir sovint a la seva casa-estudi avui convertida en museu.[7] Després d'estudiar ciències fisicomatemàtiques, va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on es titulà el 13 de desembre de 1873.
El 1875, només crear-se l'escola d'arquitectura de Barcelona, s'hi incorporà, junt amb el seu amic Josep Vilaseca, com a professor de topografia i mineralogia. El 1877 va obtenir la càtedra de «Coneixement de materials i aplicació de les ciències fisicoquímiques a l'arquitectura». El 1899 fou nomenat catedràtic de «Composició d'edificis» i professor de projectes. El 1900 fou director de l'escola d'arquitectura, i entre 1901-1905 fou substituït per Joan Torras i Guardiola, període en què Domènech va estar a Madrid com a diputat. Va tornar a ocupar el càrrec entre 1905-1920.[8] Va exercir de docent durant 45 anys i així va tenir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura.[9]
Col·laboracions literàries
Domènech va col·laborar amb les principals publicacions catalanes: La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya. El 1904, arran d'un desacord amb Cambó, va abandonar la col·laboració a La Veu de Catalunya i va fundar el setmanari El Poble Català. També va publicar nombrosos llibres, uns sobre tècnica (Historia general del arte: arquitectura, 1886; Iluminación solar de los edificios, 1877) i altres d'assaig («La política tradicional d'Espanya», 1898; "Estudis polítics», 1905, «Conservació de la personalitat de Catalunya», 1912, «La Política tradicional d'Espanya: com pot salvar-se'n Catalunya», 1919).
El 1878, Domènech i Montaner va escriure un article titulat «A la cerca d'una arquitectura nacional», publicat el 28 de febrer a la revista La Renaixença, que marcava el camí per una arquitectura moderna i nacional catalana.[10] En aquest article, classificava les tendències entre classicisme, eclecticisme i medievalisme, totes tres caracteritzades pel romanticisme retrògrad que utilitzava l'arquitectura com a mitjà per a crear ambientacions literàries. Davant aquesta posició, Domènech afirmava voler constituir una nova arquitectura fonamentada en el mitjà físic, geogràfic, de país, amb una voluntat ideològica. Aquests pensaments van ser incorporats per altres arquitectes en unes primeres obres que trencaven amb el passadismes. Les primeres foren: la Casa Vicens, de Gaudí (1878 a 1880); el Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, obra de Josep Fontserè i Mestre (1882); l'Acadèmia de Ciències, de Domènech i Estapà (1883); les indústries d'Art Francesc Vidal, obra de Josep Vilaseca (1884), i l'Editorial Montaner i Simon, del mateix Domènech i Montaner (1881-1884).[11]
També destaquen les seves col·laboracions editorials. Fou director de la Biblioteca Artes y Letras, que publicava l'editorial Domènech, l'empresa familiar per la qual dissenyà moltes cobertes de llibres, i que incloïa els millors escriptors del país i traduccions de les obres més importants de la cultura europea del moment. Entre 1886 i 1897, l'editorial Montaner i Simon va publicar, sota la direcció de Domènech, la monumental Historia General del Arte amb una primera part escrita i il·lustrada per Domènech i continuada per Josep Puig i Cadafalch.[4]
El compromís de Domènech amb la defensa de la identitat del país el decidí a presentar-se a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 amb la peculiar candidatura dels «quatre presidents».[14] Va ser reelegit el 1903, però es mostrà disconforme amb l'actuació de Cambó durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904). Hom pensa que ell va ser l'autor de l'article anònim titulat «Fivallers de guardarropia» aparegut el 14 d'abril de 1904 a la revista Joventut;[15] se separà de la Lliga Regionalista i fundà el setmanari El Poble Català entorn del qual s'organitzà Esquerra Catalana. Socialment conservador, però, se n'anà distanciant i acabà dedicant-se a la investigació arqueològica i a la història, fruit de la qual foren les obres Centcelles. Baptisteri i celle[r]: memòria de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d'Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), les tres darreres publicades pòstumament, amb la col·laboració del seu fill Fèlix Domènech i Roura.
Com a arquitecte, Domènech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectònics hispanoàrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme.
Els seus edificis es van anticipar als corrents arquitectònics del seu temps, com l'ús d'estructures de ferro i la utilització total del maó vist, incorporant una profusió de mosaics, ceràmiques i vidres policromats, disposats amb exquisida harmonia, que els confereixen un aspecte grandiós.[16]
Des de la seva posició de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch el considerava «l'home d'un període i una escola artística, que ha estat el ressò de desenvolupaments artístics d'altres països adaptant-los amb un caràcter especial propi, amb un caràcter innovador».[17]
Amb el pas del temps, i contràriament al que feien altres arquitectes del modernisme, Domènech i Montaner va tendir a realitzar edificis més lleugers, eliminant material en les estructures però mantenint l'ornamentació com a element de primer ordre.
Premodernisme
Només llicenciar-se va viatjar per Europa amb Josep Vilaseca i es va sentir atret per l'arquitectura prussiana. Aquesta influència i, especialment la de la personalitat de Vilaseca, imprimiren un caràcter innovador, però alhora simètric, rigorosament germànic.
El panteó de Clavé, la casa Montaner a la ronda Universitat i el nonat projecte de les institucions provincials d'instrucció pública, obres de Domènech anteriors a 1878, any de publicació del seu manifest A la recerca d'una arquitectura nacional, tenen aquesta influència i es poden considerar de l'etapa premodernista.[18]
Precisament l'edifici Montaner i Simon (1879-1885) va ser la seva primera obra posterior al manifest i incorpora l'ús de solucions decoratives mudèjars sense abandonar la influència i simbologia germànica.[18] Domènech s'avança a les manifestacions europees, marcant de manera clara i vehement un llenguatge innovador, en un programa arquitectònic que es fonamenta en un nou concepte integrador de totes les arts. Fou un encàrrec del seu oncle[19] Ramon Montaner i Vila qui també li encarregà el seu habitatge a Barcelona, el Palau Ramon Montaner, i reformes al Castell de Santa Florentina, la seva residència a Canet de Mar.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 rep diversos encàrrecs fruit de la bona amistat amb Elies Rogent, director de l'Escola d'arquitectura i de les obres de l'exposició. Domènech va ser vocal de la comissió de mineria, arquitecte director de la secció cinquena dedicada a obres de millora del Parc de la Ciutadella, va fer la reforma de la Casa de la Ciutat per poder hostatjar la família reial durant el certamen[20] i, sens dubte els més coneguts, foren la construcció del desaparegut Hotel Internacional realitzat en un temps rècord de 53 dies[21] i el cafè-restaurant conegut com el Castell dels Tres Dragons (que fou Museu de Zoologia de Barcelona). És l'edifici que millor expressa les noves tendències i és considerat com el començament de l'etapa modernista. L'edifici té una volumetria clara amb uns paraments nets i unes obertures ben compostes. Amb un aire industrial en l'ús dels materials, Domènech fa servir maó vist amb formes arestades. Fa servir el ferro també vist, en una estructura contundent i compacta, en la implantació de l'edifici i àgil i transparent en la part alta en forma de baranes i una coberta amb agulla. L'interior és un espai obert amb dos arcs que suporten una coberta esglaonada simètrica. Domènech incorporà les millors arts aplicades i solucions ornamentals que esdevindran permanents, com les corones florejades dels capitells. Compta amb la ceràmica de la fàbrica Pujol i Bausis amb disseny d'Antoni M. Gallissà, Josep Llimona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer i els vitralls (ara perduts) d'Antoni Rigalt i Blanch.[22] Aquestes tècniques, experimentades anteriorment a l'edifici Montaner i Simon, varen inspirar a Berlage en l'edifici de la borsa d'Amsterdam.
Posteriorment, desenvolupà habitatges particulars com les cases Navàs i Rull a Reus; la Lleó Morera, la casa Thomas a Barcelona o la casa Solà Morales a Olot. En totes va practicar una visió integral del modernisme, amb un desenvolupament intens de les arts aplicades, especialment l'escultura, el mosaic i els vitralls.
La casa Navàs, un habitatge unifamiliar que és una autèntica obra al servei d'un concepte fruit de l'encàrrec del propietari. Cada element de la decoració i del mobiliari estan fets per encaixar perfectament en una arquitectura integral. La Lleó Morera, seguint el precedent de la Navàs, és la culminació de les factures d'artistes consagrats i habituals col·laboradors de Domènech i Montaner, com Bru, Maragliano, Homar, Rigalt i Josep Pey.
En la plenitud de la seva carrera professional, Domènech i Montaner afronta les obres més grans, elaborades i reconegudes. Solapades en el seu procés de realització, Domènech treu profit de les pròpies experiències. Bona part dels coneixements i innovacions tècniques del restaurant de l'Exposició (Castell dels Tres Dragons) els va utilitzar al disseny i construcció del Palau de la Música i, els conceptes avantguardistes aplicats al Pere Mata, van ser seguits i millorats a l'hospital de Sant Pau.
Abans de finalitzar el segle xix, en plena maduresa del modernisme, Domènech va construir a Reus l'Institut Pere Mata (1897-1919). És un exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'estètica. Iniciat amb el suport de Pau Font de Rubinat, va significar la presentació d'un model avançat de prestació mèdica, en un moment d'incipient sensibilitat per una visió social de la salut. Format per pavellons aïllats, desenvolupats a partir d'una ordenació urbana, on totes les possibilitats d'atenció al malalt estaven contemplades, Domènech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjançant models de vitralls, ceràmiques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'ànima. Uns anys més tard, utilitzarà el coneixement d'aquesta obra per al disseny, mèdicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau.
En aquesta obra l'arquitecte va aplicar solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre.[23]
El control de l'espai interior i la llum mitjançant el joc de doble façana, així com la unitat estilística de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja,[24] fan que aquest edifici sigui l'exemple-resum de l'obra de Domènech.[22]
El projecte d'hospital neix influït per la incipient preocupació de les condicions sanitàries de les grans ciutats. Domènech estudia diferents solucions que s'estaven aplicant a Europa (Hospital Lariboisière a París, St.Thomas a Londres, Brugmann a Laeken (Bèlgica) i l'hospital militar de Toul), i finalment plantejà un programa higienico-arquitectònic basat en pavellons aïllats enllaçats entre si per una galeria subterrània, una solució absolutament innovadora. La combinació de la volta catalana i d'estructures en ferro com les que havia fet servir al restaurant i al Palau, aconsegueixen unes sales diàfanes de grans dimensions. L'ús de la ceràmica, a més de la funció decorativa que tan bé dominava Domènech, en aquest cas està plenament justificada per raons d'higiene. La sobrietat del maó típic a la seva obra, es combina amb la calidesa de la pedra de Montjuïc, com va fer al Palau de la Música, amb escultures de Pau Gargallo i Francesc Madurell i Torres.[25]
La distribució dels pavellons de l'hospital es va fer en direcció contrària a l'alineament del carrer com a enfrontament al Pla Cerdà, ja que Domènech i Montaner el detestava fins al punt d'assegurar que l'amplada dels carrers produiria uns corrents d'aire que impedirien una vida confortable.
Família
El 1875 es va casar amb Maria Roura i Carnesoltes,[26] nascuda a Barcelona el 1850,[27] però de família de Canet de Mar pertanyent a la burgesia marítima, i amb qui va tenir vuit fills. Un dels seus fills, Pere Domènech i Roura, batejat pel seu amic Jacint Verdaguer,[28] va ser deixeble seu i continuador d'algunes de les seves obres. La seva filla Dolors es va casar amb el seu col·laborador Francesc Guàrdia i Vial[29]
Nínxol de l'arquitecte al Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona)
Domènech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys d'un càncer d'estómac del qual havia estat operat pel Dr. Ribas i Ribas. A causa d'aquesta malaltia, vivia retirat a la casa de Canet de Mar, allunyat de la vida política i delegant el encàrrecs d'arquitecta al seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia i Vial. Dedicà els seus darrers anys a completar manuscrits sobre història de Catalunya i heràldica catalana, així com a tenir cura de la seva esposa, que patia demència senil que li va acabar provocant una paràlisi.
Si bé la darrera voluntat de l'arquitecte fou que l'enterressin al panteó que tenia a Canet de Mar (on ja hi havia sa dona i son fill Lluís), la situació política[30] va forçar que fos enterrat en un nínxol del cementiri de Sant Gervasi (Barcelona): el 240 del mur perimetral. En 2013, l'Ajuntament de Canet va iniciar els tràmits per traslladar les restes de l'arquitecte al panteó familiar del cementiri de Canet.[31]
Obra menor feta per a l'enginyer Eduard Agustí i Saladrigas. El projecte és datat de 1893 si bé l'any 1898 Domènech i Montaner va fer-ne una ampliació. Ha tingut diversos usos comercials.
La seva primera obra del període modernista per encàrrec del seu oncle Ramon de Montaner i Vila. La façana combina la utilització dels maons amb ferro de clara orientació germànica.
Es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 53 dies. Tenia planta i quatre pisos de 150 m per 35 m i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per 2.000 hostes en 600 habitacions i 30 apartaments per famílies nombroses, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants.
Va ser enderrocat després de l'acabament de l'Exposició
Conegut com el "Castell dels tres Dragons", és un edifici de referència doncs combina per primer cop el maó vist i el ferro laminat amb la decoració ceràmica. Posteriorment va ser reformat pel mateix Domènech per allotjar el Museu de la Història. Des de 1920 acull el Museu de Zoologia.
Projectada per Josep Domènech i Estapà per encàrrec de l'industrial Ramon Montaner (copropietari de l'editorial Montaner i Simon), un desacord va trencar el contracte i Domènech i Montaner, nebot del propietari, la va finalitzar. La planta quadrada, la simetria i el jardí que l'envolta, li donen un aire renaixentista. La façana està decorada, al seu pis superior, amb ceràmiques amb al·legories a la impremta, al llibre i a l'art. De l'interior destaca l'escala noble amb una lluerna amb vitrall de temes florals.[36]
Correcte
1896
Farmàcia 1896
C/València 278
Farmàcia oberta (encara en funcionament) als 37 anys per farmacèutic Joan Duran i España, redactor del diari la Reinaxença i activista catalanista. Lluís Domènech i Montaner va dissenyar l'interior optant per un modernisme amb influència d'art neogòtic. El treball de fusta va ser fet pels germans Viladevall, treball que mereix una menció especial a l'àlbum de Fusteria Artística de principis del segle XX
Projectada per encàrrec de l'industrial Josep Thomas i Bigas, l'edifici presenta una façana amb signes neogòtics. Originàriament l'edifici constava de planta dedicada a taller de litografia i primer pis, on tenia l'habitatge el propietari. L'any 1912 l'edifici va ser ampliat amb tres plantes més per Francesc Guàrdia i Vial.[36]
Reforma de l'antiga casa Rocamora de l'any 1864. Conté una ornamentació molt rica, obra dels artistes: Lluís Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls, Gaspar Homar i Josep Pey els mobles i fusteria i Eusebi Arnau les escultures. Entre tots construïren una decoració exuberant, amb un extens programa de mosaic romà, vitralls i fusteria on cada paret i cada finestra presenta un disseny figuratiu propi. Destaca el tractament i l'equilibri dels elements de la façana.[39]
Reforma de la planta baixa d'un edifici de meitat del segle xix. Destaca la decoració del menjador amb arrambadors ceràmics i d'ebenisteria i esgrafiats amb motius marins a la part alta; el bar ha sofert transformacions posteriors, si bé destaca la llar de foc, obra d'Eusebi Arnau feta d'alabastre.
La façana, plana i estreta, amb gran riquesa ornamental pròpia d'una obra de Domènech. Destaquen els balcons de la primera planta, amb llosa de planta quasi semicircular, les baranes metàl·liques de la resta d'obertures i els elements ornamentals i ceràmics en els paraments plans. Les franges horitzontals de diferent color de la resta dels paraments ajuden a compensar la verticalitat del conjunt, que s'acaba amb una barana de terrat i un element central (en el qual figura la data de construcció de l'edifici) de característiques goticitzants.
Projecte de 1901 per instal·lar en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample, un seguit de pavellons aïllats, envoltats de jardins i units per soterranis. Les obres s'iniciaren el 1905, i el 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. El fill de Domènech, Pere Domènech i Roura, fou el responsable, a partir del 1914, de la continuació de les obres, amb dissenys més simples i les coordenades d'eclecticisme. El 1930 es traslladaren tots els serveis del vell hospital de la Santa Creu del Raval. Des de 1997 és Patrimoni de la Humanitat.[5]
Es tracta d'una construcció estructurada en tres façanes de marbre blanc i una solució de la cantonada principal, amb un cos cilíndric que forma tribunes, típica de Domènech. L'edifici obeeix a formes més racionalistes encara amb algun tret historicista, emprant vidre, marbre, pissarra..., i està rematat per unes curioses golfes d'aire francès molt poc habituals en l'arquitectura modernista catalana. En el seu moment va ser considerat l'edifici més car de Barcelona a causa dels materials emprats. Actualment és un hotel.[39]
L'any 1883 Maria Pujadas va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la reforma d'una sala de ball de la població per convertir-la en teatre. Per inaugurar la sala el 20 d'octubre, Domènech va fer venir els seus amics de la Renaixensa i van estrenar l'obra Judith de Welp d'Àngel Guimerà.[47]
L'edifici, aixecat sobre una casa antiga ha estat la seu de diverses associacions culturals i polítiques de la població. Edifici de línies moderades amb baranes de ferro forjat, abundants esgrafiats de color vermellós i una gran rosassa amb vitralls al centre. Destaca el xamfrà amb la cúpula i el parallamps del drac de forja. Actualment l'ocupa la biblioteca pública de Canet.
És un castell, possiblement d'origen romà, quan devia ser un centre de producció agrícola. Al segle xi es va convertir en masia fortificada, al XVI la casa forta s'amplià amb més elements de defensa. A finals del segle xix, Ramon Montaner i Vila, oncle de Domènech, va voler adaptar l'edifici als gustos de l'època. L'arquitecte va donar un aire medieval al castell amb la introducció de peces del monestir del Tallat. També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900.[28] Està catalogat com a BCIN des de 1949.[49] Avui és residència particular.
Encarregat l'any 1889 com a residència per Jacint de Capmany i Paquita Roura, cunyats de l'arquitecte poc després de l'Exposició Universal.[28] La casa destaca per ser, juntament amb el Castell dels Tres Dragons, els primers edificis on deixa a la vista el maó, el ferro i ho completa amb ceràmica. Els materials emprats provenien del taller d'artesans que Domènech va establir en el Castell dels Tres Dragons fins a l'any 1891. Actualment l'ocupa un restaurant.
El 1901 el papa Lleó XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle. El 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Va caure el 1926 a causa d'una forta ventada i es va aixecar una còpia feta per Pere Domènech. Durant la guerra va ser destruïda. La creu actual és del 1954.
L'habitatge és originari dels segles xvi-xvii i Domènech el feia servir d'estudi. Just davant seu hi ha la Casa Domènech i Montaner, formant entre les dues una combinació d'elements tradicionals i modernistes. Forma part de la Casa Museu Domènech i Montaner.
Encarregat a Domènech per Ricard de Capmany i Júlia Montaner. A partir de 1915 fou cedit a Domènech i Montaner per enterrar-hi el seu fill petit, Ricard Domènech (1892-1915). Si bé Lluís Domènech deixà dit que també volia ser enterrat, a la seva mort —el 1923 en plena dictadura de Primo de Rivera— els familiars decidiren que reposés en un nínxol al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona. Actualment en el panteó de Canet hi descansa, a banda dels seus fills Ricard Domènech i Pere Domènech, la seva esposa Maria Roura. Del panteó, d'una sobrietat pràcticament racionalista, en destaca l'escultura de Josep Llimona si bé va estar malmesa durant la guerra.
Si bé molts autors l'atribueixen al seu fill Pere Domènech i Roura, al fons documental de Lluís Domènech i Montaner apareix el projecte com una obra de Lluís Domènech. Es tracta d'una construcció flanquejada per quatre escultures molt esquemàtiques que representen els quatre evangelistes: Joan, Marc, Lluc i Mateu, obra de l'escultor Pau Gargallo. Aquest cos central està coronat per una cúpula recoberta de ceràmica decorativa amb predominança dels colors blancs i grocs. Els mosaics dibuixen motius vegetals i florals i la cúpula està suportada per una base octogonal, de la que surten unes columnes que deixen entre si espais per la il·luminació interior.
Domènech i Montaner va aprofitar una casa vella per construir aquest edifici, entre 1918 i 1920. Exteriorment hi ha una barreja d'estils, ja que s'alternen elements medievals amb d'altres de més moderns. Considerada com la darrera obra modernista de Lluís Domènech i Montaner, actualment és la Casa museu Domènech i Montaner.
Obra finançada per Antonio López y López, primer marquès de Comillas, és un edifici d'estil eclèctic de Joan Martorell fet per al col·legi-seminari de la companyia de Jesús, en la que Domènech i Montaner s'encarregà de la decoració amb una clara orientació modernista al paranimf, església pública, vestíbul, escala, porta de bronze, mosaics i artesonats, trencant amb la severitat de l'edifici original. Antoni Maria Gallissà va col·laborar amb ell en els models de rajoles de revestiment dels murs de l'església. La porta d'entrada va estar dissenyada per Eusebi Arnau i fosa als tallers Masriera i Campins de Barcelona.
Les tres sortides d'aigua es troben al voltant d'una columna central ornamentada amb cartel·les amb texts d'agraïment, motius vegetals amb reminiscències gòtiques, pilars rematats amb figures; sanefes florals i àngels. Destaca el dofí enroscat com un tema aquàtic central.
L'ascens econòmic i social de l'indià i navilier Antonio Lopez i Lopez havia estat imparable des que va tornar de Cuba i esteblir els seus negocis a Barcelona. L'any 1878 el rei Alfons XII li concedí el títol de marquès de la seva vila natal (Comillas), com a reconeixement al suport econòmic i material prestat en la lluita contra la insurrecció cubana. A partir d'aquest moment la vila de Comillas es va personalitzar en la figura del marquès i s'hi va aixecar un monument a la seva memòria.
Es va realitzar al prat d'Ángel Pérez, amic de López, que l'havia regalat al poble perquè acollís al monument i fou sufragat pel municipi. Inicialment s'encarregà el monument a Cristobal Cascante però al final fou Domènech i Montaner qui l'executà, respectant part del projecte original. El monument s'erigeix amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s'aixeca l'estàtua del marquès. Hi abunden els temes marítims i destacaven les estàtues de bronze, amb les al·legories de les Antilles i Filipines. Aquestes peces foren manllevades, juntament amb l'estàtua de marquès durant la guerra civil.
Es tracta d'un encàrrec d'Antonio López y López, primer marquès de Comillas. Es va construir sobre les restes d'una antiga església del segle xv, de la que es van aprofitar algunes estructures i arcs. El panteó de la família Piélago és disseny de Domènech amb escultura de Josep Llimona, de qui també és l'espectacular escultura de l'àngel exterminador.
Dissenyat per Domènech i Montaner, va ser acabat pel seu fill, Pere Domènech i Roura. Consta de tres naus i té una bella decoració exterior. L'interior s'ha transformat sense perdre cap dels elements arquitectònics: els contraforts, les columnes i les arcades de l'interior.
Reforma d'una masia de 1516 segons projecte inicial d'Antoni Maria Gallissà. Les obres encarregades cap al 1915 per Josep Pujol i Colom, fill de Josep Pujol i Baucis, varen consistir a canviar la coberta, afegir noves obertures i detalls decoratius de maó vist a la façana principal, i un cos central a la part posterior de l'edifici, que és el més interessant del conjunt. Posteriorment la casa es va vendre a la comunitat de monges dominiques claustrades de Santa Maria de Montsió.
És l'exemple modernista més bonic de la ciutat, destaca la galeria superior i les seves dotze columnes decorades, així com la rajola de València de la barbacana. A més, la façana està adornada amb motius vegetals. A la planta baixa destaquen les dues magnífiques cariàtides, que són obra de l'escultor Eusebi Arnau i Mascort.
És una de les seves primeres obres totalment modernista i li servirà de pauta per a altres de posteriors com la casa Navàs o la casa Lleó Morera amb la qual guarda molta similitud. Els motius ornamentals, però, són encara discrets, amb finestres quadrades i balcons protegits amb baranes de ferro forjat. El vèrtex de la cantonada li permet ubicar tribunes. Actualment és la seu de la Caixa.[39]
Al pis superior, és interessant el treball ornamental, amb les finestres d'inspiració gòtica, l'escut del propietari —Pere Rull (PR)— i els merlets que coronen l'edifici. Actualment és la seu de l'Institut Municipal d'Acció Cultural.
Dissenyada i decorada com un conjunt continu que desenvolupa un discurs comunicatiu fet a mida per al seu propietari. El treball dels artesans és dels més complets de l'obra de Domènech.
Les idees noucentistes de sobrietat i puresa de línies s'observen en les simplificacions de les pilastres, balustres i capitells. Aquest canvi de llenguatge ha estat identificat com una possible participació del seu fill en el disseny de l'obra.[61]
Hospital psiquiàtric que actualment encara manté la funció original. El caràcter tècnic del projecte s'adapta a una distribució urbana dels edificis en espais independents. Hi ha una interessant barreja de materials: pedra, maó, ceràmica i mosaic.
Encarregat per la Comissió de Monuments de Tarragona el 1906 per allotjar les despulles de Jaume I, no va ser acabat en vida de Lluís Domènech i ho va finalitzar el seu fill, Pere Domènech. Aquest retard i els canvis de criteri respecte a les despulles de Jaume I van fer que el mausoleu no s'ubiqués en aquest lloc fins a 1992. Mai no ha contingut les restes de Jaume I.
Bo
Altres obres
A Barcelona:
Casa Maria Montaner, a la ronda Universitat 4, era un edifici propietat de la seva mare que l'arquitecte va reformar. Actualment desaparegut.
Casa d'habitatges al carrer Trafalgar 54, que ha estat molt reformat.
↑La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada. Múltiples fonts que no concreten dia, situen la seva vida entre (1849-1923) amb alguna excepció com a Exposició Fundació "la Caixa", 1996 que indica el 27 de desembre com a data de naixement. El fet de coincidir amb el dia de la seva mort, pot fer pensar en un error de transcripció. Altres fonts, entre les quals destaca el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on s'allotja el seu arxiu professional, hi figura el 21 de desembre de 1850 a la seva fitxaArxivat 2010-01-05 a Wayback Machine.. Una altra font que, sense especificar dia, deixa molt clar que va ser el 1850 és la "Història" de Coll i Alentorn, 1992.
↑Volum 9, Historia Universal del Arte, El siglo XX, 1989, Barcelona, Editorial Planeta, pàg.96-97 ISBN 84-320-6689-3
↑Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Didac Massana i Pau Gargallo. (Font:Coup de Fouet. Revista de la ruta modernista. Aj. de Barcelona, num. 11, 2008.)
↑El setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera havia instaurat una dictadura; es va considerar que el trasllat d'una personalitat destacada com a catalanista seria motiu de reivindicacions polítiques.
Güell, Xavier. «L'arquitectura i els arquitectes modernistes». A: catàleg de l'exposició «El Modernisme». Barcelona: Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
Sàiz i Xiqués, Carles. Lluís Domènech i Montaner 1849-1923: el llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions els 2 pins, 2008. ISBN 978-84-923967-8-8.
Sàiz i Xiqués, Carles. «L'empremta Modernista de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar.». A: El Sot de l'Aubó, Núm. 21 setembre 2007, p. 3-19.
Sàiz i Xiqués, Carles. «El mausoleu de Jaume I. Una obra «oblidada» de Lluís Domènech i Montaner». A: El Sot de l'Aubó, Núm. 28 juny 2009, p. 19-23.
Sàiz i Xiqués, Carles. «L'antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner.». A: El Sot de l'Aubó, Núm. 29 setembre 2009, p. 13-18.
Sàiz i Xiqués, Carles. «Casa Roura-Casa Agustí. Canet de Mar, 1892-Badalona, 1893. La continuïtat estilística del Castell dels Tres Dragons de Barcelona.». A: El Sot de l'Aubó, Núm. 31 març 2010, p. 10-16.
Sàiz i Xiqués, Carles. «Una obra pionera del modernisme català. L'Ateneu de Canet de Mar, de Lluís Domènech i Montaner.». A: El Sot de l'Aubó, Núm. 33 setembre 2010, p. 3-10.
1999 video by CherLive in ConcertVideo by CherReleasedDecember 6, 1999 (UK) December 21, 1999 (US)RecordedAugust 28, 1999VenueMGM Grand Garden Arena (Paradise, Nevada)GenreLive, Pop RockLength75 mins (VHS) 90 mins (DVD)LabelHBOCher chronology The Video Collection(1993) Live in Concert(1999) The Farewell Tour(2003) Live in Concert is the second live music video title by singer and actress Cher. Released by HBO in 1999, it contained footage from Cher's Do You Believe? Tour specials film...
Nama ini menggunakan cara penamaan Spanyol: nama keluarga pertama atau paternalnya adalah Solana dan nama keluarga kedua atau maternalnya adalah de Madariaga. Javier SolanaJavier Solana pada 1999 Perwakilan Tingkat Tinggi untuk Kebijakan Keamanan dan Luar NegeriMasa jabatan18 Oktober 1999 – 1 Desember 2009 PendahuluJürgen TrumpfPenggantiCathy Ashton (Urusan Luar Negeri dan Kebijakan Keamanan)Sekretaris-Jenderal Dewan Uni EropaMasa jabatan18 Oktober 1999 – 1 Desembe...
Syekh Abdul Gani al-Khalidi al-Kamfari (1811-1961)[1] adalah ulama dari Batu Bersurat, Kampar. Syekh Abdul Gani berperan dalam penyebaran tarekat Naqsyabandiyah dan pembukaan cabang Persatuan Tarbiyah Islamiyah (PERTI) di Kampar. Ia tercatat sebagai anggota dewan thariqat Pengurus Besar P.I. PERTI 1953-1961.[2] Syekh Abdul Gani merupakan ayah Abuya Syekh Aidarus Gani, pendiri Pondok Pesantren Darussalam Saran Kabun.[3] Rujukan ^ Putra, Apria (2019-12-14). Syekh Abdul G...
American professional golfer Billy Hurley IIIHurley aboard the USS Chung-Hoon (DDG-93)Personal informationFull nameWillard Jeremiah Hurley IIIBorn (1982-06-09) June 9, 1982 (age 41)Leesburg, VirginiaHeight5 ft 10 in (1.78 m)Weight170 lb (77 kg; 12 st)Sporting nationality United StatesResidenceAnnapolis, MarylandSpouseHeather HurleyChildren3CareerCollegeUnited States Naval AcademyTurned professional2006Former tour(s)PGA TourWeb.com TourTarheel ...
French painter Jean-Baptiste MonnoyerStudio of Godfrey Kneller, Portrait of Jean-Baptiste MonnoyerBorn(1636-01-12)12 January 1636LilleDied20 February 1699(1699-02-20) (aged 63)London Jean-Baptiste Monnoyer[1] (12 January 1636 – 20 February 1699) was a Franco-Flemish painter who specialised in flower pieces. He was attached to the Gobelins tapestry workshops and the Beauvais tapestry workshops, too, where he produced cartoons of fruit and flowers for the tapestry-weavers, and at...
Nama ini menggunakan cara penamaan Portugis. Nama keluarga pertama atau maternalnya adalah Emiliano dan nama keluarga kedua atau paternalnya adalah da Silva. Thiago Silva Thiago Silva bersama timnas Brasil pada 2018Informasi pribadiNama lengkap Thiago Emiliano da Silva[1]Tanggal lahir 22 September 1984 (umur 39)[2]Tempat lahir Rio de Janeiro, Brasil[3]Tinggi 181 cm (5 ft 11 in)[3]Posisi bermain Bek tengahInformasi klubKlub saat ini Chels...
Multi-player competitive board game For other uses, see Catan (disambiguation). CatanOther namesThe Settlers of CatanDesignersKlaus TeuberPublishers Kosmos (Germany) Catan Studio (English-language) Filosofia (France) 999 Games (Benelux) GP, Inc. (Japan) NeoTroy Games (Turkey) Korea Board Games (Korea) Smart (Russia) Devir (Mexico) Κάισσα (Greece) Devir (Brazil and Portugal) HaKubia (Israel) Galakta (Poland) Albi (Czechia and Slovakia) BrainGames (Latvia) spilbræt.dk (Denmark) Broadway ...
Wikipedia tiếng Việt hoàn toàn không chịu trách nhiệm về nội dung của những bài viết về luật pháp được đăng tải. Bài viết này chỉ nhằm vào mục đích cung cấp kiến thức phổ thông và không phải là tư vấn pháp luật. Một phần của loạt bài về Chính trịBầu cử Cơ bản Bầu cử đặc biệt Công ty Trực tiếp / Gián tiếp Định kỳ Tổng tuyển cử Địa phương Giữa kỳ Đa số Sơ bộ Tỷ ...
Afghan government ministry responsible for foreign affairs matters Ministry of Foreign AffairsDari: وزارت خارجه افغانستان Pashto: د افغانستان د بهرنیو چارو وزارتLogo of the Ministry of Foreign Affairs of the Islamic Emirate of AfghanistanDepartment overviewFormed1907 (1907)JurisdictionGovernment of AfghanistanHeadquartersKabul34°31′31″N 69°10′36″E / 34.525188°N 69.176687°E / 34.525188; 69.176687Minister resp...
Family SwitchPoster rilisSutradaraMcGProduser Lawrence Grey Ben Everard Nicole King Solaka Jennifer Garner McG Mary Viola Skenario Victoria Strouse Adam Sztykiel CeritaVictoria StrouseBerdasarkanBedtime for Mommyoleh Amy Krouse RosenthalPemeran Jennifer Garner Ed Helms Emma Myers Brady Noon Rita Moreno Penata musikPinar ToprakSinematograferMarc SpicerPenyuntingBrian OldsPerusahaanproduksi Grey Matter Productions Linden Productions Wonderland Sound and Vision DistributorNetflixTanggal ri...
Not to be confused with Saint-Laurent-de-l'Île-d'Orléans, known simply as Saint-Laurent before 1998. Borough of Montreal in Quebec, CanadaSaint-LaurentBorough of MontrealSaint-Laurent borough hall. Location on the Island of Montreal. (Dark grey areas indicate demerged municipalities).Coordinates: 45°30′07″N 73°42′25″W / 45.502°N 73.707°W / 45.502; -73.707Country CanadaProvince QuebecRegionMontréalEstablishedJanuary 1, 2002Electoral Distric...
Disambiguazione – Se stai cercando altri significati, vedi American Beauty (disambigua). American BeautyAngela Hayes (Mena Suvari) in una scena del filmLingua originaleinglese Paese di produzioneStati Uniti d'America Anno1999 Durata121 min Rapporto2,35:1 (anamorfico) Generedrammatico, commedia RegiaSam Mendes SoggettoAlan Ball SceneggiaturaAlan Ball ProduttoreBruce Cohen, Dan Jinks Casa di produzioneDreamWorks SKG, Jinks/Cohen Company Distribuzione in italianoUnited International Pictu...
the meaning of peaceSingel oleh Kumi Koda & BoAdari album Listen to My HeartDirilis19 Desember 2001FormatCDGenreJ-popDurasi10:06PenciptaTetsuya KomuroProduserTetsuya Komuro Color Of Soul (2001) the meaning of peace (2001) So Into You(2002) 'Kimochi wa tsutawaru (2001) ''the meaning of peace (2001) 'Listen to My Heart (2002) the Meaning of Peace adalah singel yang dirilis untuk korban Serangan 11 September 2001. Kumi Koda berkolaborasi dengan BoA dan artis di bawah label rekor Avex Trax, ...
Lilla BrignoneBrignone dalam Estate ViolentaLahirAdelaide Brignone(1913-08-23)23 Agustus 1913Roma, ItaliaMeninggal24 Maret 1984(1984-03-24) (umur 70)Roma, ItaliaPekerjaanPemeranTahun aktif1930-1982KerabatGuido Brignone (ayah)Mercedes Brignone (bibi) Lilla Brignone[1] (23 Agustus 1913 – 24 Maret 1984) adalah seorang pemeran film dan teater Italia. Ia tampil dalam 40 film antara 1930 dan 1982. Ayahnya adalah sutradara dan pemeran Guido Brignone dan bibinya ada...
Voce principale: Prima Divisione 1950-1951. La Prima Divisione fu il massimo campionato regionale di calcio disputato in Piemonte nella stagione 1950-1951. Indice 1 Girone A 1.1 Squadre partecipanti 1.2 Classifica finale 2 Girone B 2.1 Squadre partecipanti 2.2 Classifica finale 3 Girone C 3.1 Squadre partecipanti 3.2 Classifica finale 4 Girone D 4.1 Squadre partecipanti 4.2 Classifica finale 5 Finali regionali 5.1 Verdetti finali 6 Bibliografia 6.1 Giornali 6.2 Libri 7 Voci correlate Girone ...
Loss with some moral gain This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Moral victory – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (May 2019) (Learn how and when to remove this message) The Last Cartridges by Alphonse de Neuville, depicting the last-ditch effort of defenders of Bazeilles amidst an otherwi...
Menno Simons De mennonieten of menisten, in Nederland meestal doopsgezinden genoemd, vormen de oudste nog bestaande doperse kerk. Tot het begin van de 20e eeuw bestonden de mennonieten in essentie uit twee groepen: doopsgezinden van Nederlands-Noord-Duitse afkomst en doopsgezinden van Zwitsers-Zuid-Duitse afkomst. De mennonieten zijn rond 1540 genoemd naar de priester Menno Simons uit het Friese Witmarsum. Hij was een katholiek priester die zich bekeerde tot het anabaptisme. De Zwitserse menn...
One of the Greater Sunda Islands of Indonesia Celebes redirects here. For other uses, see Celebes (disambiguation). SulawesiTopographic map of SulawesiProvincial division of SulawesiOther namesCelebesGeographyLocationIndonesiaCoordinates02°S 121°E / 2°S 121°E / -2; 121ArchipelagoIndonesian Archipelago Greater Sunda IslandsArea174,416.16 km2 (67,342.46 sq mi)Area rank11thHighest elevation3,478 m (11411 ft)Highest pointLatimojongAdm...
.jpg)
