PROFILPELAJAR.COM

Ferran de Sagarra i de Siscar
Biografia
Naixement	20 agost 1853 ; Barcelona
Mort	1939 (85/86 anys); Sant Somplesi
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Diputat provincial de Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	President de l'Ateneu Barcelonès; Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Activitat
Ocupació	Historiador
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1920–)
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya ;
Família
Fills	Ignasi de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853^[1] - Sant Somplesi 1939)^[2] va ser un historiador, fill de Ramon de Sagarra i de l'Espagnol i pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra i de l'entomòleg Ignasi de Sagarra.

Biografia

Es llicencià el 1875 en estudis de dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona. S'especialitzà en investigacions de caràcter històric. Fou un gran especialista en sigil·lografia. Entre els anys 1916 i 1932 publicà l'obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Aquesta obra va guanyar els premis Martorell i el Prix Duseigneur de l'Institut de França. També fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Reial Acadèmia de la Història.^[3]

L'any 1917, cedí a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual formà part des de 1925, la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, del qual, durant els estius dels anys 1904 i 1906 n'havia pagat els treballs d'excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc. El 1925 fou l'advocat defensor de Ramon Arrufat i Arrufat, militant de Bandera Negra implicat en el complot de Garraf.^[4] De 1930 a 1932 fou president de l'Ateneu Barcelonès.

Políticament va militar en el carlisme fins que es va unir a la Lliga Regionalista, i fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte IV el 1905. Després milità en Acció Catalana, partit amb el qual fou diputat de la Diputació de Barcelona el 1923.

Obres

Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (1916-1932)
"Missió Providencial de Santa Teresa de Jesús Infant" (1933)
La Primera Guerra Carlina a Catalunya (1935)
Les lliçons de la història. Catalunya en 1640
Sant Vicenç de Sarrià ... Història d'aquesta vila i parròquia (1921)

Bibliografia

Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagalés. Editorial Murtra (1987)
Eva Serra i Puig, Ferran de Sagarra i de Siscar, Memòria 2004-2005, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans

Fons personal

La documentació personal de Ferran de Sagarra, dipositada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona la integren un total de 608 documents corresponents a dues tipologies documentals: cartes i manuscrits. La part més nombrosa del fons correspon a l'epistolari que ha estat dividida en quatre apartats: epistolar sigil·logràfic, correspondència familiar, esborranys de Ferran de Sagarra del període 1888-1925 i cartes adreçades a altres corresponsals.

Part del fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Referències

↑ «Registre del naixement de Ferran de Sagarra i de Siscar» (en castellà). FamilySearch, 20-08-1853. [Consulta: 10 juliol 2023].
↑ «Ferran de Sagarra i de Siscar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.258. ISBN 978-84-9850-461-3.
↑ Joan Crexell i Playà. El Complot de Garraf. Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p.131. . Tanmateix, cita erròniament Ferran de Segarra i de Castellarnau