Fill de Manuel Góngora i d'Isabel Juanico. Va iniciar estudis de medicina a Barcelona[4] i es va llicenciar a la Universitat Central de Madrid el 1856. El mateix any va exercir de metge de sanitat militar, i posteriorment es va traslladar a treballar uns anys a Andalusia com a titular i forense d'Andújar. Desenvolupà els seus primers treballs com a director de balneari en el de Marmolejo entre 1866 i 1873. Va obtenir el doctorat per la Universitat de Sevilla i va fer classes a l'Escuela Libre de Medicina y Cirugía de Sevilla fundada per Federico Rubiol. Va ser membre de la Sociedad Antropológica de Sevilla, de la qual va esdevenir el seu president.[4] Va tornar a Catalunya en acceptar la direcció del balneari La Puda de Montserrat, a Esparreguera, entre 1874 i 1894; es va especialitzar en els tractaments amb aigües termals i mineromedicinals, molt en voga a l'època, així com en les malalties de l'aparell respiratori. La seva preocupació per la higiene i la salut pública el van motivar a unir-se amb altres companys de professió, com Jaume Pi i Sunyer, Joaquim Bonet i Amigó o Agustí Prió i Llabería, amb els qui va participar en la fundació de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques l'11 de setembre de 1876,[5] de la que va ser el seu primer president el 14 de gener de 1891, un càrrec del qual va dimitir el 2 d'octubre de 1896, per trasllat de residència. El 1891 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya,[2] també fou president de l'Ateneu Barcelonès entre 1882 i 1884, on impartí conferències i seminaris per a la millora de la higiene.[3][2]
Va cofundar la Sociedad Española de Hidrología Médica, la revista La Época Médica, va publicar el Tratado Terapéutico de Aguas Minerales (que va traduir al francès) o la Importancia del aparato nasal desde el punto de vista de la higiene y de la patología neuro-refleja, entre d'altres, i va traduir al castellà obres mèdiques de diversos autors alemanys, com el Tratado de Patología Interna y Terapéutica. També fou autor de diversos manuals sobre medicina.[3] Casat amb Matilde Tuñón.
Referències
↑Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de defuncions. Any 1901. registre núm.6625. Jutjat "Universidad".
Gómez, Paquita; Pérez, Manel [et al.].. «Els discursos presidencials entre el 1872 i el 1895». A: L'Ateneu i Barcelona. 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona: RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311.
