Bon exemple del modernisme català de principis del segle xx, destaca per l'ús del maó, l’estuc i la pedra, com també de la ceràmica vidrada i el ferro forjat: una gran combinació de diverses tècniques i materials artesanals que s’integren en l’arquitectura característica de l’època. Detalls de caràcter oriental conviuen amb d’altres d’estètica historicista d’inspiració gòtica en una façana en què dominen els capitells decorats amb motius florals i les característiques rajoles policromades que la coronen.
Destaca la solució de la cantonada, amb balcons rodons per a aconseguir una sensació de continuïtat entre les façanes. A més, cal destacar la importància de les obertures, especialment les de la planta baixa: els arcs amb finestrals que proporcionen sensació de continuïtat entre l’interior i l’exterior.
