La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764[1] com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.
Història de l'entitat
L'acadèmia té els seus orígens en la Conferència Fisico-matemàtica Experimental fundada el 1764 a Barcelona. Fou el seu primer president Francesc Subiràs. L'any següent es fundà com a institució acadèmica en l'aprovar-se els estatuts i passà a dir-se Reial Conferència Físico-matemàtica Experimental. Posteriorment, el 1770, Carles III d'Espanya va donar-li un nou estatus en anomenar-la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, que tractaria els afers relatius al Principat de Catalunya. Finalment, el 1887 canvià definitivament el nom per adoptar l'actual de Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.[2]
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. En algunes èpoques l'acadèmia també es dedicà a impartir classes. A partir del 1891 es feu càrrec del Servei Horari i el 1904 va fundar l'Observatori Fabra.[2]
El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.[3]
L'Acadèmia disposa d'una biblioteca amb més de cent mil volums que és considerada una de les més importants d'Espanya per l'abundància d'obres científiques de més de tres segles, un arxiu històric i un complex compost de l'observatori astronòmicFabra, inaugurat el 1904, amb equips astronòmics, sismològics i meteorològics.
El 1835 començà a editar les Memorias de l'entitat, que més endavant va passar a ser un Boletín.[2]
Des de juliol del 1936 fins a l'abril del 1939, per causa de la Guerra Civil, l'Acadèmia no desenvolupà les activitats que li són pròpies. Durant aquest període, l'acadèmic Dr. Eduard Fontserè vetllà per la seguretat de la Corporació i seguí tenint cura del servei horari. Per decret de 12 d'agost de 1936 fou incorporada a les institucions de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pel mateix decret fou nomenat comissari el senyor Jaume Aguadé i Miró, qui designà president acccidental el senyor Joaquim Bassegoda i Amigó. Aquest romangué en el càrrec fins al seu decés el 13 d'agost de 1938. Fou substituït pel senyor Manuel Álvarez-Castrillón y Bustelo. El 4 d'abril de 1939 començà a exercir la presidència el Dr. Eduard Alcobé i Arenas.
Real Academia de Ciencias y Artes, "Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico". Exemplar dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Toronto Disponible en línia.
↑Nota: D'acord amb el que estableix la Reial Cèdula de 17 de desembre de 1765, el President nat d'aquesta Corporació era el Capità General del Principat de Catalunya, essent electiu només el càrrec de Vicepresident, que exercia ordinàriament les funcions de President efectiu. L'any 1820, amb motiu del restabliment de la Constitució de 1812, la Presidència passà a correspondre al "Jefe político de Cataluña". Abolida de nou la Constitució de 1812 el dia 1 d'octubre de 1823, la Presidència tornà a correspondre al Capità General de Catalunya. El 1835 la Presidència passa al Governador Civil de Barcelona, fins que el 1836 queda abolida la presidència nata per part de l'Autoritat superior de Catalunya. Per tant, els ressenyats com a presidents fins al 1836, en realitat tenien el càrrec de Vicepresident. Vid. Real Academia de Ciencias y Artes, Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico (citat a Bibliografia)
.svg){kind=small}
