L'astrolabi de Barcelona és considerat com el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut en l'Occident cristià.
El col·leccionista i investigador francès Marcel Destombes va fer la troballa de l'astrolabi, i el va deixar com llegat a l'Institut del Món Àrab de París el 1983.
L'Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l'astrolabi en préstec a l'Institut du Monde Arabe, per fer-ne una còpia que es pot veure a la seu de l'Acadèmia a les Rambles.
Descripció
Aquest astrolabi presenta algunes característiques inusuals. Totes les inscripcions són en llatí. Dona a entendre per tant que l'instrument ha estat fet a l'Europa cristiana. Els punters de la seva "aranya" indiquen divuit estrelles: deu estrelles boreals i vuit estrelles australs (és a dir, situades per sota de l'equador). Onze d'elles corresponen a la data de 980 dC. Tot i així, els noms de les estrelles no s'han gravat sobre el llautó. Les paraules ROMA et i FRANCIA estan gravades en caràcters llatins en un dels timpans. Aquests caràcters van acompanyats dels nombres 41-30 (en xifres aràbigues).[1] Els caràcters són idèntics als utilitzats a finals del segle x als manuscrits en llatí de Catalunya, que era en aquell moment part de la França carolíngia. Això explicaria la presència de la paraula FRANÇA. Les xifres expressades en graus i minuts: 41° 30′, es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona.
En tenir gravada la latitud de Barcelona (41-30) i haver esta datat de finals del segle X, quan en aquelles dates n'era ardiaca Sunifred Llobet, a qui se li atribueix l'autoria d'una part del ms.225 de Ripoll[2] on hi ha la descripció d'un astrolabi, ha portat a atribuir-li la paternitat de l'astrolabi a aquest famós astrònom, també conegut amb el nom de Lupitus Barchinonensis[1]
El fet que en un principi se'l considerés fals, va motivar un estudi exhaustiu i un simposi que va acabar aclarint l'autenticitat i l'antiguitat de l'astrolabi per un equip d'experts internacionals. Les ponències i els resultats del qual va ser publicat com a monografia a la revista Physis Vol XXXII, 1995. Hores d'ara se'l pot considerar l'astrolabi més ben estudiat de la història.
Fitxa
- Nom: Astrolabi de Barcelona
- Lloc de fabricació: Barcelona, Principat de Catalunya
- Data / període: Cap a l'any 980
- Materials i tècnica: Llautó decorat amb gravats
- Dimensions: 15,2 cm de diàmetre
- Conservació (ciutat): París
- Conservació (lloc): Llegat de Marcel Destombes al Musée de l'Institut du Monde Arabe (París)
- Nombre d'inventari: AI 86-31
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Marcel Destombes; Paris, Peyronnet, 1962
- ↑ Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval / J. Millás Vallicrosa; pròleg : Joan Vernet. - ISBN 848625700X ISBN 9788486257002
Bibliografia
- Destombes, Marcel (1962): Un astrolabe carolingien et l’origine de nos chiffres arabes. “Archives Internationales d'Histoire des Sciences (ARIHS)”, n. 58-59, p. 3-45
- Hernández Pérez, Azucena (2014): Astrolabios andalusíes e hispanos, de la precisión a la suntuosidad. Anales de Historia del Arte, vol. 24, n. esp. noviembre, p. 289-305. En línia: {{format ref}} http://dx.doi.org/10.5209/rev_ANHA.2014.48279
- Hernández Pérez, Azucena (2018): Catálogo razonado de los astrolabios de la España medieval. Madrid: La Ergástula, p. 271-278
- King, David A. (2004-2009): Astrolabis de la Catalunya medieval. En La Ciència en la Història dels Països Catalans, ed. Joan Vernet i Ramon Parés, 3 vols. Valencia: Institut d’Estudis Catalans, vol. 1, p. 161-204
- Kunitzsch, Paul - Elly Dekker (1996): The Stars on the Rete of the so-called "Carolingian Astrolabe". dins De Bagdad a Barcelona. Universitat de Barcelona, Anuari de Filologia, 19, p. 655-672
- Moulirac, Jeanne (1989): La Collection Marcel Destombes au Musée de l’Institut du Monde Arabe. In "Etudes 1987-1989"; Astrolabica 5; Institut du Monde Arabe-Société International de l’Astrolabe, Paris, p. 77-126
- Samsó, Julio (2003): El astrolabio "Carolingio" de Marcel Destombes y la introducción del astrolabio en la Catalunya medieval. “Memòries de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts”, n. 985, Barcelona
- Stevens, W. M. i altres (1995): The oldest latin astrolabe, "Physis", vol. 32, fasc. 2-3, p. 189-450
Enllaços externs
- ‘Carolingian' astrolabe. A Qantara - Mediterranean Heritage (anglès)
- David A. King, The Astrolabe: What it is & what it is not (A supplement to the standard literature) Frankfurt 2018: On a different level, we have an overenthusiastic Wikipedia article “Barcelona astrolabe.” which in an amateurish way associates the instrument directly with the city of Barcelona and a new, fictitious “engraved” date of 980, and more : Aquesta crítica es pot trobar a: The astrolabe - what it is & what it is not.
