La seu episcopal és la ciutat de Carcassona, on es troba la catedral de Sant Miquel. Al territori diocesà hi ha cinc esglésies més que han servit com a catedrals:
El territori s'estén sobre 7.692 km², i està dividit en 325 parròquies.
Història
La diòcesi de Carcassona va ser erigida després del 533 pels visigots, que d'aquesta manera van intentar compensar la pèrdua de les seus de Lodeva i d'Usès, que havien passat a mans dels francs. El seu territori va ser pres de l'arxidiòcesi de Narbona, de la qual Carcassona es va convertir en sufragània. El primer bisbe que hi ha proves històriques és Sergi, qui el 589 va prendre part en els concilis de Toledo i Narbona.
Al segle ix s'erigiren les esglésies de Nostra Senyora de Canabès i de a Nostra Senyora de Limós, en l'actualitat metes de peregrinació. A finals del segle xi va ser reconstruïda a Carcassona, l'església dels Sants Nazari i Cels i el Papa Urbà II, arribat a Carcassona per predicar la Croada, beneí l'inici dels treballs. Les naus de l'església són d'estil romànic, mentre que el transsepte i el cor són gòtics. Aquesta església va ser la catedral de la diòcesi fins a principis del segle xix; el capítol va seguir la regla de sant Agustí durant molt de temps, però el 1439 va ser secularitzat.
La història de la diòcesi al segle xiii coincideix amb la història dels albigesos i la ciutat de Carcassona en si mateixa era el centre de la croada albigesa. El monestir de Prolha, on sant Domènec el 1206 fundà un institut religiós per als convertits albigesos, és avui una destinació de peregrinació, consagrada a la Mare de Déu. Sant Pere de Castellnou, l'inquisidorcistercenc màrtir pels Albigensos l'any 1208; santa Camela, condemnada a mort pels heretges; i el jesuïta sant Joan Francesc Regis (1597-1640) va néixer a Fontcobèrta, a l'antiga arxidiòcesi de Narbona, són els sants especialment venerats a la diòcesi de Carcassona.
El 6 d'octubre de 1822 amb la butlla Paternae caritatis del mateix Pius VII es va restablir la diòcesi de Perpinyà, recuperant el seu territori des del de la diòcesi de Carcassona.
François-Alexandre Roullet de la Bouillerie † (23 de març de 1855 - 21 de març de 1873 nomenat arquebisbe tiutlar de Perge i coadjutor de Burdeos)
François-Albert Leuillieux † (21 de març de 1873 - 13 de maig de 1881 nomenat arquebisbe de Chambéry)
Paul-Félix-Arséne Billard † (13 de maig de 1881 - 3 de desembre de 1901 mort)
Paul-Félix Beuvain de Beauséjour † (9 de juny de 1902 - 5 d'abril de 1930 mort)
Emmanuel Coste † (5 d'abril de 1930 - 28 de juliol de 1931 nomenat arquebisbe d'Ais)
Joan-Joseph Pays † (16 d'agost de 1932 - 18 de juny de 1951 mort)
Pere-Marie-Joseph Puech † (18 de març de 1952 - 25 d'agost de 1982 jubilat)
Jacques Joseph Marie DesPere, Ist. del Prado (25 d'agost de 1982 - 28 de juny de 2004 jubilat)
Alain Émile Baptiste Planet, dal 28 de juny de 2004
Estadístiques
A finals del 2016, la diòcesi tenia 267.000 batejats sobre una població de 374.868 persones, equivalent al 71,2% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats per sacerdot
homes
dones
1950
250.000
268.889
93,0
327
304
23
764
43
723
419
1959
250.000
268.889
93,0
292
274
18
856
50
450
469
1969
209.000
278.323
75,1
257
235
22
813
22
610
111
1980
210.700
273.000
77,2
214
195
19
984
2
19
550
339
1990
212.000
282.000
75,2
176
158
18
1.204
4
18
396
339
1999
241.000
306.000
78,8
138
120
18
1.746
9
18
356
339
2000
243.800
309.600
78,7
113
112
1
2.157
8
1
356
332
2002
180.000
309.952
58,1
139
112
27
1.294
9
37
240
339
2003
180.000
309.952
58,1
126
99
27
1.428
10
34
240
339
2004
180.000
309.952
58,1
126
99
27
1.428
12
30
215
339
2006
181.000
311.800
58,1
117
96
21
1.547
11
22
215
339
2016
267.000
374.868
71,2
100
60
40
2.670
10
62
180
325
Referències
↑Reportat a Gallia christiana però només amb la simple indicació de: tradunt (o sigui: è tradizione che ...). Segons Duchesne, no existeix documentació històrica sobre aquest presumpte bisbe.
↑Després de Seniore, Gallia christiana menciona un bisbe anomenat Liviula, el nom del qual apareix el 1607 en un escrit trobat a la casa de sant Lupí, mort el 851. Segons Duchese a 'Histoire générale de Languedoc el document és un apòcrif.
↑Admmès a Gallia christiana i a l'}Histoire générale de Languedoc, i exclòs a Gams. Els autors de la Histoire de Languedoc exclouen el successor Arnauld, perquè no està provat que hagués succeït a Pierre.
↑Mencionat per darrer cop a inicis d'agost del 1007. Segons la Histoire de Languedoc hauria mort el 10 d'abril de 1008; Gallia christiana en canvi dona com a data de la mort el IV idus Augusti, que podria ser tant el del 1007 o del 1008.
↑I
El 24 de juliol de 1409 va ser nomenat patriarca d'Alexandria; tot i que seguí administrant la seu de Carcassona.
↑Contravenint les disposicions del papa Pius VII de la butlla Qui Christi Domini, monsenyor de Vintimille no presentà la dimissió de la seu de Carcassona, i va morir a París el 1822.