El territori s'estén sobre 6.785 km² ², i està dividit en 323 parròquies, agrupades en 14 vicariats i 3 ardiaconats.
Història
Els orígens de la diòcesi de Cornualla,[1] una regió històrica de Bretanya, estan envoltats de llegenda. Segons l'historiador Waquet, no pot ser abans del segle vi;[2] la tradició reconeix com a primer bisbe i fundador a sant Corentí. No obstant això, la successió episcopal fins al segle ix no és certa i té buits fins a finals del segle següent. La diòcesi està certificada amb certesa des de les primeres dècades del segle ix, en el període carolingi, amb el bisbe Felice, que va ser deposat quan el rei bretó Nominoë va prendre el poder a la regió.
L. Duchesne[3] i H. Waquet[4] especulen que la diòcesi de Cornualla és la continuació de la diòcesi dels coriosolites, la civitas en la Gàl·lia Celta tercera (avui Corseul), i que està testificada a la Notitia Galliarum de principis del segle v.[5] D'acord amb aquests autors poden pertànyer a aquesta antiga bisbes diocesans que hi eren presents, però sense les especificacions de pertinença al lloc, els concilis d'453[6] i de Vannes del 465.[7] En aquests concilis van estar presents els bisbes de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Tours, a la qual pertanyien la civitas Coriosolitum i la diòcesi de Cornualla.
Després de la reconquista de Bretanya pels francesos, es va imposar el règim feudal. Poc després de l'any mil, el bisbe Benoît II va exercir tant el poder religiós com el civil. Encara el 1789, els bisbes de Quimper portaven el títol de comtes de Cornualla. La seva jurisdicció es va estendre per la ciutat i unes trenta parròquies de la diòcesi.
A l'edat mitjana, el capítol de Quimper estava format per dos ardiaques, un cantant, un tresorer, un teòleg i dotze canonges. La catedral va ser construïda a partir del final del segle xiii, però les obres van continuar en els segles següents i es van completar a principis del segle xvi.
El catàleg dels bisbes de Quimper ha arribat a nosaltres en una doble redacció antiga, una continguda en el cartulari de l'església de Quimper i la segona en l'abadia Sainte-Croix de Quimperlé (Finistère).[8] Aquest últim acaba de primer amb el bisbe Raoul († 1158), i amb posteriors addicions arriba al bisbe Rainaud († 1245). El primer catàleg, idèntic al segon de la part comuna, arriba fins a Gatien de Monceaux († 1416)). Partint del bisbe Bundic (Benedetto), el dia 13 de les llistes, el catàleg és verificable amb els documents històrics; Per als bisbes anteriors, però, "els noms semblen estar ordenats aleatòriament" (Waquet), el que fa que "el control del catàleg sigui molt difícil" (Duchesne).[9]
A finals del 2014, la diòcesi tenia 733.000 batejats sobre una població de 899.870 persones, equivalent al 81,5% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1948
737.000
738.826
99,8
1.094
1.042
52
673
52
319
325
1970
763.500
768.900
99,3
996
916
80
766
420
2.600
338
1980
812.000
818.000
99,3
804
749
55
1.009
346
1.996
338
1990
812.000
840.000
96,7
655
600
55
1.239
7
340
1.595
337
1999
764.000
867.000
88,1
502
454
48
1.521
12
188
970
337
2000
768.000
872.000
88,1
474
434
40
1.620
12
190
886
337
2001
750.000
852.418
88,0
460
420
40
1.630
13
170
835
337
2002
750.000
852.418
88,0
433
401
32
1.732
16
144
818
337
2003
750.000
852.418
88,0
420
390
30
1.785
17
155
791
337
2004
750.000
852.685
88,0
415
375
40
1.807
18
160
765
337
2010
722.000
885.900
81,5
304
277
27
2.375
27
130
577
323
2014
733.000
899.870
81,5
271
239
32
2.704
33
100
482
323
Referències
↑Con questo nome la diocesi è conosciuta fino al XIII segle, con i nomi latini di Cornugallensis, o Kemper Courentinus o Kemper sancti Courentini; solo dal XIV segle si impone il nome ecclesiastico Corisopitensis; cfr. Waquet, col. 903.
↑I due cataloghi sono riportati per intero da Duchesne nelle due opere citate tra le fonti.
↑Secondo la tradizione, san Corentino sarebbe vissuto nella prima metà del V segle; ma storici moderni (Duchesne e Waquet), ritengono che una diocesi nella Cornovaglia francese non possa essere anteriore al VI segle.
↑I nomi da Guennoco a Guloeto corrispondono a quelli presenti nei cataloghi di Quimper ai numeri 2, 3, 5, 7, 8, 9, 11 e 12. Su questi vescovi non ci sono documenti storici che ne confermino l'esistenza.
