|
1952
1958 (MCMLII) fon un any de traspàs començat en dimarts.
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
Naixements
- Països Catalans
- 8 de gener - Seva: Montse Ginesta, dibuixant i il·lustradora catalana.[7]
- 19 de gener - Sabadell: Marta Sanz-Solé, matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat.[8]
- 20 de gener - Barcelona: Joan Barril i Cuixart, escriptor i periodista català (m. 2014).
- 21 de gener - Barcelona: Maria Teresa Andreu Grau, futbolista i dirigent esportiva catalana, considerada una pionera del futbol català.[9]
- 24 de gener - Barcelona: Neus Bartran i Milian, jugadora de bàsquet catalana.[10]
- 25 de gener - València: Manuel Llorente Martín, empresari valencià, president del València CF (2009-13).
- 31 de gener - Barcelona: Adelina Castillejo i Garnés, periodista catalana que ha treballat sobretot a la ràdio.[11]
- 1 de febrer - Montuïriː Joana Maria Palou Sampol, historiadora de l'art i directora del Museu de Mallorca (2002-2017).[12]
- 24 de febrer - Barcelonaː Immaculada Cabeceran Soler, futbolista catalana, pionera del futbol femení a Catalunya (m. 2018).[13]
- 24 de març - Barcelona: Quim Monzó, escriptor en català i castellà.[14]
- 27 de març - El Campell, Llitera, Aragó: Josep Antoni Duran i Lleida, polític català.
- 3 d'abril - Girona: Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina, membre de l'IEC, ha estat Consellera de la Generalitat de Catalunya.[15]
- 14 d'abril - Figueres (Alt Empordà): Carles Coll, músic.
- 21 d'abril - Igualada: Rosa Maria Ferrer Valls, treballadora social i política catalana; ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[16]
- 8 de maig - Sant Pol de Mar, Maresmeː Carme Ruscalleda, cuinera catalana.[17]
- 10 de maig - Girona: Anna Pagans i Gruartmoner, política catalana que exercí d'alcaldessa de Girona.[18]
- 17 de maig - Cambrils, Baix Camp: Josep-Lluís Carod-Rovira, polític català.[19]
- 24 de maig - Arenys de Marː Maria Teresa Bertran i Rossell –o Teresa d'Arenys–, narradora i poeta catalana (m. 2024).[20]
- 2 de juny - Barcelonaː Maria Pau Corominas i Guerin, nedadora catalana, una de les millors de la història.[21]
- 8 de juny - Barcelona: Emilio Pérez de Rozas, periodista català.[22]
- 20 de juny - Barcelonaː Rosa Novell i Clausells, actriu i directora escènica catalana (m. 2015).[23]
- 25 de juny - Torregrossaː Concepció Mir i Curcó, doctora en història membre de l'IEC, profesora universitària i investigadora.[24]
- 27 de juny - Valènciaː Rosángeles Valls Ballester, ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa.[25]
- 17 de juliol - Barcelonaː Carme Balagué, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.[26]
- 13 d'agost - Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (m. 2022).
- 25 de setembre - Sabadell: Montserrat Casals i Couturier, periodista i historiadora de la literatura catalana.[27]
- 29 de setembre - Buenos Aires (Argentina): Patrícia Gabancho i Ghielmetti, periodista i escriptora argentinocatalana (m. 2017).[28]
- 3 de novembre - Grau de Gandia: Teresa Pascual i Soler, poeta valenciana.[29]
- 13 de novembre - Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell: Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora.[30]
- 14 de novembre - Sallent, el Bages: Agustín Rueda Sierra, anarquista català que morí torturat a la presó.
- 17 de novembre - Barcelona: Nani Marquina, dissenyadora industrial i empresària catalana.[31]
- 24 de novembre - Mugoyi, Buyumbura: Sylvie Kinigi, economista burundesa, fou Primera Ministra i Presidenta de Burundi.[32]
- 26 de novembre - Barcelona: Paco Flores, entrenador i futbolista.
- 26 de desembre - Parets del Vallès: Rosa Martí, política catalana, ha estat alcaldessa de Parets i diputada al Parlament.[33]
- Sant Jordi (Baix Maestrat): Joan Ferreres i Nos, escriptor.
- Barcelona: Amàlia Lafuente Flo, científica i escriptora.
- Resta del món
- 5 de gener, Leningrad, URSS: Ivan Dvorni, jugador de bàsquet
- 25 de gener, Pequín (Xina): Liu He, economista i polític xinès, un dels quatre viceprimers-ministres del Govern xinès (2018-).
- 21 de febrer, Dihua, Shaanxi (Xina): Jia Pingwa, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 2008.[34]
- 25 de febrer, Salamanca: Flora de Pablo Dávila, doctora espanyola en medicina i especialista en biologia cel·lular i molecular.[35]
- 5 de març, Oujda, Marroc: Nouria Benghabrit-Remaoun, sociòloga i investigadora algeriana, ha estat ministra d'Educació.[36]
- 11 de març, Cambridge, Anglaterra: Douglas Adams, escriptor anglès
- 18 de març, París: Salomé Zourabichvili, política nascuda a França, Presidenta de Geòrgia des del 16 de desembre de 2018.[37]
- 24 de març,
- 27 de març, París: Maria Schneider, actriu francesa (m. 2011).[40]
- 30 de març, Rio de Janeiro, Brasil: Ada Chaseliov, actriu brasilera.[41]
- 22 d'abril, Siparia, Trinitat i Tobago: Kamla Persad-Bissessar, primera ministra de Trinitat i Tobago, primera dona a ocupar el càrrec.[42]
- 24 d'abril, Arcueil, França: Jean-Paul Gaultier, dissenyador francès.[43]
- 26 d'abril, Varsòvia: Ewa Podleś, contralt polonesa, considerada una de les poquíssimes "contralts pures".[cal citació]
- 27 d'abril, Tuupovaara, (Finlàndia)ː Ai Vatanen, ex corredor de ral·lis i polític.[44]
- 14 de maig, Dumbarton (Escòcia): David Byrne, cantant, compositor, músic, productor, escriptor, actor i cineasta escocès-americà, fundador dels Talking Heads.[45]
- 21 de maig, Chicago (EUA): Mister T., actor i lluitador de lluita llire.[46]
- 22 de maig - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (m. 2023)
- 7 de juny, Istanbul, Turquia: Orhan Pamuk, escriptor turc, Premi Nobel de Literatura de l'any 2006.[47]
- 18 de juny, Cleveland, Ohio, USA: Carol Kane, actriu estatunidenca; prové del teatre i ha fet cinema, teatre musical i televisió.[48]
- 28 de juny, Bourges (França): Jean-Christophe Rufin, metge, diplomàtic i escriptor francès. Premi Goncourt 2001.[49]
- 6 de juliol, Glossop, Derbyshire: Hilary Mantel, escriptora anglesa.[50]
- 12 de juliol,
- 2 de setembre, East Saint Louis, Illinois, Estats Units: Jimmy Connors, campió de tennis nord-americà retirat.[53]
- 18 de setembre, Fort Lee, Virgínia, EUA: Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (m. 2002).[54]
- 25 de setembre,
- 7 d'octubre, Leningrad (Unió Soviètica): Vladímir Putin, polític rus, president de Rússia.[56]
- 13 d'octubre, Motilla del Palancar, Conca, Espanya: José Luis Olivas Martínez, polític i advocat, 3r president de la Generalitat Valenciana, 2002-2003) i president de Bancaixa (2004-11)
- 14 d'octubre, Hèlsinkiː Kaija Saariaho, compositora finlandesa.[57]
- 27 d'octubre:
- 4 de novembre, Mansura (Egipte): Tauadros II, 118è papa copte.
- 9 de novembre, Londres, Anglaterra: Jack W. Szostak, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2009.
- 13 de desembre, Campbon (França): Jean Rouaud, escriptor i periodista francès, Premi Goncourt 1990.[59]
- 18 de desembre,
- 24 de desembre, Jurva, Finlàndia: Hilkka Riihivuori, esquiadora de fons finlandesa.[62]
- Ramón Flecha, sociòleg espanyol.
- Boston: David Rieff, analista polític, periodista i crític cultural.
- Hildesheim, Alemanya: Jutta Burggraf, teòloga, escriptor i professora universitària
- l'Havana, Cuba: Beatriz del Cueto López, arquitecta
- Pere Pinyol, actor i director català
- Beirut: Huda Barakat, escriptora
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 3 de gener - Viña del Mar, Xile: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor.
- 8 de gener - Dobbs Ferry, Nova Yorkː Antonia Maury, astrònoma nord-americana que treballà en sistemes de classificació d'estels (n. 1866).[67]
- 19 de febrer - Grimstad, Aust-Adger (Noruega): Knut Hamsun, escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de 1920 (n. 1859).
- 4 de març - Eastbourne, Sussex, Anglaterra: Charles Scott Sherrington, fisiòleg anglès, premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1932 (n. 1857).[68]
- 9 de març - Moscou: Aleksandra Kol·lontai, revolucionària comunista russa, d'origen cosac (n. 1872).
- 29 de març - Madrid: Antonia Plana, actriu espanyola fonamentalment teatral (n. 1889).[69]
- 5 de maig - Roma (Itàlia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891).[70]
- 6 de maig - Països Baixos: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
- 16 de maig - Nova Orleans, EUAː Frances Benjamin Johnston, fotògrafa pionera estatunidenca, primera dona fotoperiodista (n.1864).[71]
- 13 de juny - Nova Yorkː Emma Eames, soprano estatunidenca (n. 1865).[72]
- 5 de juliol - İstanbulː Safiye Ali, primera metgessa turca (n. 1894).[73]
- 26 de juliol - Buenos Aires, Argentina: María Eva Duarte Ibarguren, coneguda com a Eva Perón (Evita), política argentina, primera dama del país (n. 1919).[74]
- 31 de juliol - Berlínː Clara Viebig, escriptora alemanya (n. 1860).[75]
- 6 de setembre - Nova York: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (n. 1898).[76]
- 26 d'octubre - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Hattie McDaniel actriu i cantant estatunidenca (n. 1895).[77]
- 29 de desembre - Nova York, EUA: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (n. 1897).
Referències
- ↑ Theros, Xavier. «Barcelona passava el rosari». Ara, 04-06-2017. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Estanyol i Fuentes, Maria Josep. Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans. PPU, 2009, p. 64. ISBN 8447710629.
- ↑ «Cinquanta anys de les declaracions de l'abat Escarré a Le Monde». Emili Ferrando Puig. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ «Esbart Santa Eulàlia | Cultura Popular». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Cyr, Ruth N.; Alward, Edgar C. Twentieth Century Africa (en anglès). iUniverse, 2001, p. 296. ISBN 1475920806.
- ↑ Fontana, Lucio. Lucio Fontana: 1899-1968: Barcelona, Fundació Caixa de Pensions, 8 de febrer-27 de març de 1988. Fundació Caixa de Pensions, 1988, p. 91. ISBN 847664132X.
- ↑ «Ginesta, Montse, 1952-». Patrimoni d'editors i editats de Catalunya. Biblioteca de Catalunya, Actualització 10/09/2020. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Marta Sanz-Solé». Universitat de Barcelona. Facultat de Matemàtiques i Informàtica (UB), 03-11-2020. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Maria Teresa Andreu Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Neus Bartran Milian | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Adelina Castillejo». Audio en català. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Palou i Sampol, Joana Maria». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Immaculada Cabeceran Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Quim Monzó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mariàngela Vilallonga i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura p. 94
- ↑ «Carme Ruscalleda i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Anna Pagans i Gruartmoner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Josep Lluís Carod-Rovira | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Trigo, X. R. «Teresa Bertran (Teresa d'Arenys)». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, AELC. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ Pereda Peláez, Carmen María. Historia del deporte de las mujeres españolas (1939-1975): circunstancias de la participación en los Juegos Olímpicos de verano (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 2017, p. 489.
- ↑ «Emilio Pérez de Rozas, pasión antimadridista». Defensa Central, 14-06-2015. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Fons Rosa Novell, 1965-2015». CSUC. Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Perfil biogràfic». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 29 maig 2016].
- ↑ Giménez Morte, Carmen. «Rosángeles Valls Ballester». Institut del Teatre. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ «Carmen Balagué» (en castellà). e-cartelera. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Carod-Rovira, Josep-Lluís. «L'altra Muriel». ReusDigital, 18-02-2016. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Patrícia Gabancho i Ghielmetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «Teresa Pascual Soler». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Nani Marquina, la reina de las alfombras artesanales, celebra el 30 aniversario de su firma» (en castellà), 08-05-2017. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ Hatungimana, Alexandre. Dictionary of African Biography (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 387. DOI 10.1093/acref/9780195382075.001.0001/acref-9780195382075-e-1092. ISBN 978-0-19-538207-5.
- ↑ «Rosa Martí Conill - Parets del Vallès». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Duzon, Brigitte. «Jia Pingwa» (en francès), 19-04-2017. Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: novembre 2017].
- ↑ «Curriculum Vitae de Flora de Pablo Dávila». [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ «Nouria Benghabrite Remaoun» (en francès). Cappilla, 31-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-03-28. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «Salome Zourabichvili». World Leaders Forum. Columbia University. [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «Dolora Zajick | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Eda Rivas, la primera mujer que liderará la Cancillería peruana» (en castellà). El Comercio, 15-05-2013. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Maria Schneider | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Morre atriz Ada Chaseliov aos 63 anus na matinada desta terça-feira» (en portuguès). Globo.com, 27-10-2015.
- ↑ Sookraj, Radhica «Kamla came from humble beginnings». Trinidad Tobago Guardian, 26-05-2010.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Paul Gaultier» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «On this day: Born April 27, 1952. Ari Vatanen, rally champion» (en anglès). Reuters. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Méndez, Antonio. Guía del pop i el rock 70. Aloha Poprock (en castellà). 2a edició. Visión Libros, 2007-09-01, p. 322.
- ↑ «¿QUÉ FUE DE MR. T?» (en castellà). Fotogramas, 20-05-2022. [Consulta: 8 agost 2022].
- ↑ «Orhan Pamuk | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Carol Kane». Sensa Cine. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Cunningham, John M. «Hilary Mantel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Académicos e académicas. Rosario Álvarez Blanco» (en gallec). Real Academia Galega. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «Irina Bokova». UNESCO. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Jimmy Connors | Biography, Titles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Dee Dee Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Risen, Clay «bell hooks, Pathbreaking Black Feminist, Dies at 69» (en anglès). The New York Times, 15-12-2021. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Vladimir Putin | Biography, KGB, Political Career, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Kaija Saariaho, Artistas, El Compositor Habla, Música contemporánea, compositores. Ruth Prieto.». [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ «Francis Fukuyama | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Auteurs français contemporains (0 à R) - aLaLettre». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Bettina Rheims, 46 ans, photographe. Des filles à nu, Chirac en président cow-boy, et Jésus avec des seins. Succès et polémiques. La chair et Christ.». Libération, 21-10-1998. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Olympedia – Hilkka Riihivuori-Kuntola». [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ Macias i Roqueta, Aida. Maria Domènech de Cañellas (1874-1952). Biografia intel·lectual d'una escriptora i activista social (tesi). Vic: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes.
Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, octubre 2014.
- ↑ La Correspondencia de Alicante, año XX, nº 6802, 2ª edición (3 de junio de 1903) p. 2
- ↑ «Violet, Gustave (1873-1952)». BnF. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «María Francisca Clar Margarit | Real Academia de la Historia» (en castellà). dbe.rah.es. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La exploradora de las estrellas, Antonia Maury (1866-1952)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Sir Charles Sherrington. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Enciclopedia del Cine Español: Antonia Plana», 20-06-2018. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Lawrence, John H. «Frances Benjamin Johnston» (en anglès). 64 Parishes. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women. The Modern Period (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 213. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lebenslauf. Biographische Daten von Clara Viebig» (en alemany). Clara-Viebig-Gesellschaft. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Hattie McDaniel | Biography, Movies, Oscar, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
|
|
