Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山). Amb més de 21 milions d'habitants, va ser la primera ciutat a tenir categoria provincial de municipalitat; actualment n'hi ha quatre. Fundada fa uns 3.400 anys, també va ser la capital de la Xina durant les dinasties Yuan (元朝), Ming (明朝) i Qing (清朝).
És la segona ciutat més gran del país, només superada per Shanghai quant a població. També és un important nus de comunicació, amb múltiples línies de ferrocarril, autopistes i carreteres. Actualment, és reconeguda com el centre cultural, polític i social de la Xina.
Geografia física
La ciutat està envoltada per la província de Hebei. És una ciutat interior envoltada de muntanyes pel nord i el nord-oest; al sud, s'estén el pla que forma part de les riquíssimes terres de conreu del gegantí delta del riu Groc. No la creua cap riu important; el més proper és el Yong Ding.
Tot i que Pequín es troba aproximadament a 150 quilòmetres de la costa té, a causa de la seva posició, una forta influència del cinturó de vent d'oest i dels monsons, que li porten un clima continental moderat, és a dir, calent i humit a l'estiu i fred i sec a l'hivern. Les precipitacions de l'any ascendeixen de mitjana als 619 mil·límetres; d'aquests, en cauen aproximadament un 70 per cent els mesos de juliol i agost.
A l'hivern, hi regnen unes temperatures de fins a -20 °C i un vent glacial, que bufa de les planes mongols. A l'estiu (de juny fins a l'agost) el clima és humit i calent, amb temperatures de fins a 30 °C; la primavera (abril i maig) és seca, però ventosa. Al setembre i l'octubre hi regna un temps sec i suau.
La màxima temperatura que s'hi ha assolit mai és de 42 °C i la més baixa mai enregistrada és de -27 °C.[1] El 2005, la precipitació total va ser de 410,77 mm, la majoria durant els mesos d'estiu.[2]
Subdivisions
El municipi de Pequín està format per 18 subdivisions administratives, àrees governades directament pel municipi (divisions de segons nivell). D'aquestes 16 són districtes i 2 són comtats. Les àrees urbanes i suburbanes de la ciutat es divideixen en 8 districtes:
El nom de diversos punts de Pequín acaba amb mén (门), que significa 'porta', i eren punts on es trobaven les portes de la muralla de Pequín. Altres llocs acabats en cūn (村), que significa 'vila', eren originàriament viles fora de les muralles.
Els 18 districtes i comtats de Pequín se subdivideixen a la vegada en 273 divisions administratives de tercer nivell: 119 ciutats, 24 cantons, 5 cantons autònoms i 125 subdistrictes.
Economia
Carrer financer de PequínWangfujing és un dels carrers més concorreguts de Pequín, amb prop de 100.000 visitants cada dia (agost 2008)Zhongguancun és un centre de tecnologia al districte Haidian
Beijing (Pequín) és una de les ciutats més desenvolupades de la Xina, amb el sector terciari que aporta el 73,2% del seu PIB; va ser la primera ciutat postindustrial de la Xina continental.[5] Les finances és una de les indústries més importants de la ciutat.[6] El 2007, hi havia 751 entitats financeres a Pequín, que van generar 128,6 mil milions de RMB, l'11,6% del total d'ingressos de la indústria financera de tot el país. També representa el 13,8% del PIB de Pequín, el major percentatge de totes les ciutats xineses.[7] Beijing és la llar de 26 empreses Fortune 500, el tercer país del món amb més, darrere de Tòquio i París.
El 2008, el PIB nominal de Beijing va ser d'1,0488 bilions de RMB (150 milions de USD), un creixement interanual del 9% respecte a l'any anterior. El seu PIB per capita va ser de 63.029 RMB (9.075 USD), un augment del 5,2% respecte a l'any anterior. El 2008, els sectors primari, secundari i terciari de Pequín valien 11,28 mil milions de RMB, 269,32 mil milions de RMB, i 768,2 mil milions RMB, respectivament. La renda per capita urbana disponible va ser de 24.725 iuans, un augment real del 12,4% respecte a l'any anterior. Els ingressos purs per capita dels residents rurals va ser 10.747 RMB, un augment real de 12,4%.[8] La renda per capita disponible del 20% residents de baixos ingressos va augmentar 16,7%, 11,4 punts percentuals més alta que la taxa de creixement del 20% residents d'alta renda. El Coeficient d'Engel dels residents urbans de Beijing arribà al 31,8% el 2005 i la dels residents rurals va ser del 32,8%, disminuint 4,5 punts percentuals i 3,9 punts percentuals, respectivament, en comparació amb el 2000.
Infraestructures i transport
L'estació Oriental de ferrocarrilL'avinguda de Chang´an est
Encara que geogràficament no està ben situada, disposa de molt bones comunicacions. El creixement de la ciutat a partir de les reformes econòmiques ha convertit la ciutat de Pequín en un important nus de transports. Té diverses estacions de ferrocarrils amb enllaços a totes les províncies del nord de la Xina; l'aeroport Internacional de Pequín està a uns 25 km al nord-est de la ciutat. És, juntament amb el de Shanghai, el principal nus aeri del país. I Pequín disposa d'algunes autopistes de peatge que la comuniquen amb Tianjin, Badaling i l'aeroport. A la vegada, la ciutat està rodejada per cinc anells de circumval·lació, nou autopistes i onze carreteres principals.
Ferrocarril
Hi ha dues estacions principals: l'estació Central de Ferrocarrils i l'estació de Ferrocarrils de l'Oest. Altres cinc estacions menors tenen trànsit de passatgers: l'estació de l'Est, l'estació del Nord, l'estació del Sud, l'estació de Fengtai i l'estació de Guang'anmen.
Pequín està connectada per carretera o autopista amb tota la resta de la Xina. L'augment del nombre d'automòbils i la disminució de l'ús de bicicletes a causa del creixement econòmic de la ciutat està agreujant el problema dels embussos, especialment en hora punta. A això cal afegir l'escàs desenvolupament del transport públic, a la vegada que té un important impacte en temes de contaminació aèria i de medi ambient.
El metro de Pequín té quatre línies, dues d'aèries i dues de subterrànies, i algunes més creades pels Jocs Olímpics. Hi ha unes mil línies d'autobús, a més de moltes de troleibús.
Geografia humana i societat
Demografia
El 2007 la població total era de 17 milions de persones. A més a més, hi ha un nombre gran però indeterminat d'emigrants il·legals.
La gran majoria de pequinesos són d'ètnia Han. Tradicionalment també hi ha manxús, Hui i mongols. L'emigració estrangera més recent és de sud-coreans, que hi viuen per motius de negocis o d'estudi, i es concentren a les àrees de Wangjing i Wudaokou.
La gent de la ciutat parla el dialecte de Beijing, que pertany a la subdivisió del mandarí. Aquest dialecte és la base del mandarí estàndard, idioma oficial de la República Popular de la Xina. A les àrees fora de la ciutat es parlen dialectes propis de la província de Hebei.
L'òpera de Beijing o Jingju (京剧) és molt coneguda a tota la capital. És reconeguda com un dels exponents de la cultura xinesa. L'òpera de Beijing és una combinació de cant, diàlegs, seqüències codificades com gests, lluites i acrobàcies.
La majoria de representacions es fan en un dialecte arcaic molt diferent del mandarí estàndard; això fa que els diàlegs siguin molt difícils d'entendre, encara que els teatres moderns ofereixen subtítols.
Arquitectura
El siheyuan (四合院） és un estil arquitectònic de Beijing. Un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati conté algun arbre, plantes en testos i fins i tot un aquari.
Els hutongs (胡同) són els carrers i carrerons que connecten tot l'interior de la part vella de la ciutat. Molts d'aquests són tan estrets que no permeten la circulació de vehicles.
Abans, els siheyuans i hutongs estaven per tot arreu, però ara s'estan substituint per blocs de pisos moderns. Aquest canvi té dues cares: d'una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l'aigua corrent i sanitaris. Per altra part, desfan la vida social que va associada als hutongs.
S'estan preservant alguns hutongs particulars per motius històrics o turístics.
Gastronomia
Com tota la cuina del nord de la Xina, està basada en el blat (no en l'arròs).
L'ànec de Pequín, o ànec lacat, n'és el plat més famós i és considerat el "plat més saborós del món". Les seves dues varietats són l'ànec lacat penjat, especialitat del restaurant Quanjude, i l'ànec lacat cuinat, especialitat del restaurant Bianyifang.
També són comuns els plats d'origen mongol o manxú, com el "Manhan Quanxi".
Beijing, centre polític, cultural i diplomàtic de la Xina, no és només un lloc ideal per a assaborir la gastronomia típica del país, també és una capital internacional on es poden trobar restaurants de cuines de tot el món. A la capital de la Xina, es produeix una interessant fusió entre cultures culinàries provinents de totes les parts de la Xina i de la resta del món. Per aquest motiu la "cuina de Beijing" resulta tan interessant, ja que és una amalgama de diferents tradicions culinàries amb el toc únic que li dona la capital.
Els restaurants àrabs i les parades de chuàn omplen els carrers de Beijing, deixant flotar a cada cantonada la saborosa olor de la vedella i el be rostits. L'"hotpot de be" de Donglaishun té una llarga història i molts habitants de la ciutat són assidus clients d'aquest establiment.
La història de la ciutat és molt antiga, es remunta a més de 3.000 anys enrere. Durant el període de Primaveres i Tardors i dels Regnes combatents regne de Ji (蓟国) tenia la seva capital on avui es troba Beijing. En algun moment del segle VII aC a finals de Zhou de l'Oest o principis de Zhou de l'Est, Yan va absorbir Ji i va traslladar la seva capital a Ji, també coneguda llavors com a Yanjing, "capital de Yan").[9] Durant les dinasties Qin (秦), Han (汉) i el període dels Tres Regnes, Beijing estava en la frontera nord de l'imperi. Va canviar molts cops de nom: Jichéng (蓟城), Yànduo (燕都), Yànjùn (燕郡), Youzhou (幽州) o (涿郡). Durant la dinastia Tang (唐) es va anomenar Youzhou (幽州).
El príncep de Hailing en 1152 traslladà la capital de la Dinastia Jin des de Huining Fu, al nord de Manxúria, a Zhongdu (l'actual Pequín),[10] fins que el 1214, la dinastia Jin mogué la seva capital a Kaifeng per fugir dels mongols. El 1403, quan els mongols estaven conquerint tota la Xina i mig Àsia, Yongle, el tercer emperador de la dinastia Ming, traslladà la capitalitat de Nanquín a Beijing (capital del nord),[11] procés que finalitza el 1421.[12]
Després de la Revolució Xinhai de 1911-1912, els rebels van establir un govern republicà provisional a Nanjing sota el president Sun Yat-sen del Guomindang, però només controlaven el sud de la Xina i van haver de negociar amb el comandant de l'exèrcit de Beiyang, Yuan Shikai, per posar fi a la dinastia Qing. El 10 de març de 1912, Yuan va esdevenir president provisional mentre es trobava a Pequín, la seva base de poder i es va negar a traslladar-se a Nanjing, i el govern va iniciar la seva administració des de Pequín el 10 d'octubre de 1912. El 1916 Yuan Shikai es converteix en president amb suport de l'exèrcit, però la seva legitimitat com el govern legítim de la Xina fou seriosament desafiada a Canton pel Guomindang, de Sun Yat-sen. La mort de Yuan va crear un buit de poder, i l'era dels senyors de la guerra es va caracteritzar per una guerra civil constant entre diferents faccions. Aliats amb el Partit Comunista Xinès, els nacionalistes van començar al juliol de 1926 l'Expedició del Nord, dirigida per Chiang Kai-shek amb més de 250.000 soldats nacionalistes que va avançar des de Canton cap al nord fins al riu Yangzi, per acabar amb els poderosos cacics militars i senyors feudals de nord de la Xina, que va conduir a la desaparició del govern de Beiyang i la reunificació xinesa de 1928[17] després de la caiguda Pequín el juny de 1928.[18]
↑Twitchett, Denis. «The Liao». A: The Cambridge History of China, Volume 6, Alien Regime and Border States, 907-1368 (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 240. ISBN 0521243319.
↑Xuezhi, Guo. The Ideal Chinese Political Leader: A Historical and Cultural Perspective (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2002. ISBN 0-275-97259-3.
Bibliografia
Obres antigues
(en francès) Albert Marie Aristide Boüinais, De Hanoï à Pékin : notes sur la Chine, Berger-Levrault, Paris, 1892, 376 p.
(en francès) Emil Bretschneider, Recherches archéologiques et historiques sur Pékin et ses environs (traduit par Victor Collin de Plancy), E. Leroux, Paris, 1879, 133 p.
(en francès) Wu Ch'ang-yuan, Description de Pékin avec un plan de cette capitale, traduit du chinois en russe, puis traduit du russe par Ferry de Pigny, Charles Kray, Saint-Pétersbourg, 1829.
(en francès) Maurice Jametel, Pékin : souvenirs de l'Empire du milieu, E. Plon, Nourrit et Cie, Paris, 1887, 305 p.
(en francès) Pierre Loti, Les derniers jours de Pékin, Calmann-Lévy, Paris, 1901? (nombreuses rééditions), 464 p.
(en francès) Julien de Rochechouart, Excursions autour du monde : Pékin et l'intérieur de la Chine, E. Plon, Paris, 1878, 355 p.
Obres contemporànies
Becker, Jasper. Allen Lane. City of heavenly tranquility : Beijing in the history of China (en anglès). Londres: Allen Lane, 2008. ISBN 978-0-7139-9998-3.
Blommaert, Jan. Veenman Publishers. Simple present : Beijing (en anglès). Veenman Publishers, 2008. ISBN 978-90-8690-179-1.
Elliott, Mark C. Stanford University Press. The Manchu Way : The Eight Banners and Ethnic Identity in Late Imperial China (en anglès). Stanford University Press, 2001. ISBN 9780804746847.
Greco, Claudio; Santoro, Carlo. Skira. Beijing : the new city (en anglès). Skira, 2008. ISBN 978-88-613-0302-7.
Li, Lillian M.; Dray-Novey, Alison; Kong, Haili. Palgrave Macmillan. Beijing : From Imperial Capital to Olympic City (en anglès). Palgrave Macmillan, 2007. ISBN 9780230605275.
MacKerras, Colin; Yorke, Amanda. Cambridge University Press. The Cambridge handbook of contemporary China (en anglès). Cambridge University Press, 1991. ISBN 9780521387552.
Mooney, Paul. National Geographic. Pékin (en francès). National Geographic, 2008. ISBN 978-2-84582-246-7. (guia de viatge)
Zhou, Xinli. Université Paris 8, Institut français d'urbanisme. Les jeux olympiques et le développement de la ville : une étude sur les Jeux Olympiques de 2008 à Pékin (en francès). Université Paris 8, Institut français d'urbanisme, 2009. ISBN 978-2-84582-246-7.
Zhou, Yu. Rowman & Littlefield publ. The inside story of China's high-tech industry : making Silicon Valley in Beijing (en anglès). Rowman & Littlefield publ., 2008. ISBN 978-0-7425-5579-2.
Dīng Zhàozhōng Dīng Zhàozhōng (Hanzi: 丁肇中, Samuel Chao Chung Ting), lahir 27 Juni 1936) adalah seorang fisikawan dan pemenang Hadiah Nobel Amerika Serikat keturunan Cina. Bersama Burton Richter, ia dianugerahi Penghargaan Nobel dalam Fisika 1976 untuk untuk pekerjaan pionirnya dalam penemuan unsur dasar berat dari jenis baru. Pranala luar Nobelprize.org, Penghargaan Nobel Fisika 1976 Nobelprize.org, Samuel Ting - Otobiografi lbsPenerima Penghargaan Nobel Fisika1901–1925 1901...
Artikel ini perlu dikembangkan dari artikel terkait di Wikipedia bahasa Inggris. (9 Desember 2022) klik [tampil] untuk melihat petunjuk sebelum menerjemahkan. Lihat versi terjemahan mesin dari artikel bahasa Inggris. Terjemahan mesin Google adalah titik awal yang berguna untuk terjemahan, tapi penerjemah harus merevisi kesalahan yang diperlukan dan meyakinkan bahwa hasil terjemahan tersebut akurat, bukan hanya salin-tempel teks hasil terjemahan mesin ke dalam Wikipedia bahasa Indonesia. ...
كأس أمم أفريقيا لكرة القدم للسيدات 2016Coupe d'Afrique des nations féminine de football 2016تفاصيل المسابقةالبلد المضيف الكاميرونالتواريخ19 نوفمبر – 3 ديسمبر 2016الفرق8الأماكن2 (في مدينتين مضيفتين)المراكز النهائيةالبطل نيجيرياالوصيف الكاميرونالمركز الثالث غاناالمركز الرابع جنوب ...
Species of bat Strange big-eared brown bat Conservation status Data Deficient (IUCN 3.1)[1] Scientific classification Domain: Eukaryota Kingdom: Animalia Phylum: Chordata Class: Mammalia Order: Chiroptera Family: Vespertilionidae Genus: Histiotus Species: H. alienus Binomial name Histiotus alienusThomas, 1916 The strange big-eared brown bat (Histiotus alienus), is a bat species found in Brazil. Originally described from a bat collected in 1916, a second specimen was obtaine...
Muhamed MehmedbašićLahir1887Stolac, Bosnia dan Herzegovina, Austria-HungariaMeninggal29 Mei 1943 (usia 55–56)Sarajevo, Negara Merdeka KroasiaSebab meninggalDibunuh oleh Ustaše Muhamed Mehmedbašić (Abjad Kiril Serbia: Мухамед Мехмедбашић; 1887 - 29 Mei 1943) adalah seorang revolusioner dan konspirator Bosnia dalam pembunuhan Franz Ferdinand dari Austria. Masa muda Mehmedbašić lahir pada tahun 1887 dari sebuah keluarga Muslim Bosnia di Stolac, Herzegovina (p...
Artikel ini memberikan informasi dasar tentang topik kesehatan. Informasi dalam artikel ini hanya boleh digunakan untuk penjelasan ilmiah; bukan untuk diagnosis diri dan tidak dapat menggantikan diagnosis medis. Wikipedia tidak memberikan konsultasi medis. Jika Anda perlu bantuan atau hendak berobat, berkonsultasilah dengan tenaga kesehatan profesional. BenzodiazepinesKelas obat-obatanLorazepam, salah satu benzodiazepin yang umum diresepkan.Pengenal kelasPenggunaanAnxietas, kejang, kejang oto...
Matius 12Injil Matius 12:24-26 pada bagian depan (recto) potongan naskah Papirus 21, yang dibuat sekitar abad ke-3 M.KitabInjil MatiusKategoriInjilBagian Alkitab KristenPerjanjian BaruUrutan dalamKitab Kristen1← pasal 11 pasal 13 → Matius 12 (disingkat Mat 12) adalah bagian Injil Matius pada Perjanjian Baru dalam Alkitab Kristen, menurut catatan Matius.[1][2] Dalam pasal ini ada bagian (Matius 12:15–21) yang menunjukkan bahwa Yesus Kristus merupakan penggenapan n...
Ōtake 大竹市KotaNegaraJepangWilayahChugokuPrefekturHiroshimaPemerintahan • Wali KotaYoshirō IriyamaLuas • Total78,55 km2 (30,33 sq mi)Populasi • Total29,691 • Kepadatan378/km2 (980/sq mi)Lambang • PohonKuroganemochi • BungaSatsuki AzaleaZona waktuUTC+9 (JST)Situs webkota Ōtake Ōtake (大竹市code: ja is deprecated , ōtake-shi) adalah sebuah kota yang berada di ujung barat dari Prefektur Hirosh...
Canadian actor and comedian (born 1983) Mark LittleMark Little at ROFLCon II in 2010Birth nameMark Thomas LittleBorn (1982-10-21) October 21, 1982 (age 41)MediumStand-up, television, theatreYears active2002-presentGenresObservational comedy, improvisational comedyNotable works and rolesPicnicface, Simon Hunt on Mr. D, CTV's Space Riders: Division Earth Mark Thomas Little (born October 21, 1982) is a Canadian actor, comedian, writer, and producer. He is best known for his appearances...
Manchester Metrolink tram stop Ashton WestMetrolink stationAshton West tram stop, on day of opening.General informationLocationAshton-under-Lyne, TamesideEnglandCoordinates53°29′25″N 2°06′35″W / 53.49026°N 2.10972°W / 53.49026; -2.10972Grid referenceSJ928993Line(s)East Manchester LinePlatforms2Other informationStatusIn operationFare zone3HistoryOpened9 October 2013[1]Original companyMetrolinkRoute map Legend to Piccadilly Great Ancoats Street (...
Staff carried by Hermes in Greek mythology This article is about the Greek symbol. For the (mis)usage as a medical symbol, see Caduceus as a symbol of medicine. For the medical symbol with one snake, often mistakenly referred to as a caduceus, see Rod of Asclepius. For other uses, see Caduceus (disambiguation). Modern depiction of the caduceus as the symbol of logistics Hermes Ingenui[a] carrying a winged caduceus upright in his left hand. A Roman copy after a Greek original of the 5t...
DiscJugglerDiscJuggler ScreenshotDeveloper(s)Padus, Inc.Stable release6.00.1400 / April 18, 2006; 18 years ago (2006-04-18) Operating systemMicrosoft WindowsTypeOptical disc authoring softwareLicenseSharewareWebsitewww.padus.com DiscJuggler was a professional CD/DVD recording software program, able to duplicate multiple CDs at once with its ability to simultaneously drive multiple CD recorders and replicate virtually any existing standard CD. It is widely used for burning Dr...
U.S. politician and former Secretary of the Interior Gale Norton48th United States Secretary of the InteriorIn officeJanuary 31, 2001 – March 31, 2006PresidentGeorge W. BushPreceded byBruce BabbittSucceeded byDirk Kempthorne35th Attorney General of ColoradoIn officeJanuary 8, 1991 – January 12, 1999GovernorRoy RomerPreceded byDuane WoodardSucceeded byKen Salazar Personal detailsBorn (1954-03-11) March 11, 1954 (age 70)Wichita, Kansas, U.S.Political partyRepublicanOt...
لمعانٍ أخرى، طالع كتاب الأدغال (توضيح). كتاب الأدغالThe Jungle Book (بالإنجليزية) معلومات عامةالتصنيف فيلم رسوم متحركة الصنف الفني كوميدى ومغامراتتاريخ الصدور 18 أكتوبر 1967مدة العرض 78 دقيقةاللغة الأصلية الإنجليزيةمأخوذ عن روديارد كيبليغالبلد الولايات المتحدةموقع الويب movi...
American college football season 1916 Wisconsin Badgers footballConferenceWestern ConferenceRecord4–2–1 (1–2–1 Western)Head coachPaul Withington (1st season)CaptainPaul MeyersHome stadiumRandall FieldSeasons← 19151917 → 1916 Western Conference football standings vte Conf Overall Team W L T W L T Ohio State $ 4 – 0 – 0 7 – 0 – 0 Northwestern 4 – 1 – 0 6 – 1 – 0 Minnesota 3 –...
Trilli e il segreto delle alifilm d'animazione direct-to-video Trilli e Pervinca in una scena del film Titolo orig.Secret of the Wings Lingua orig.inglese PaeseStati Uniti d'America RegiaBobs Gannaway, Peggy Holmes Produttore esecutivoJohn Lasseter ProduttoreMichael Wigert SceneggiaturaBobs Gannaway, Peggy Holmes, Ryan Rowe, Tom Rogers MusicheJoel McNeely StudioDisneyToon Studios 1ª edizione23 ottobre 2012 Rapporto1,78:1 Durata75 min Editore it.Walt Disney Studios Hom...
This article relies largely or entirely on a single source. Relevant discussion may be found on the talk page. Please help improve this article by introducing citations to additional sources.Find sources: The Yew Tree Ball – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (May 2024) The Yew Tree Ball (French: Le bal des ifs) was a masked ball held in the Hall of Mirrors at Versailles on the night of 25–26 February 1745. 1,500 people attended.[1] ...
.jpg)
.svg&lang=ca)
.jpg)
