|
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 20 de gener, Busot, Alacantí: Un caçador troba la fossa comuna de Lasa i Zabala, després que fossin torturats, assassinats i enterrats amb 50 kg de cal viva.
- 19 de maig. Barcelona: es funda l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.[1]
- 13 de juny: Es crea el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, a partir de la Llei 10/1985.
- 28 d'agost: Toni Sors, Òscar Cadiach i Puig i Carles Vallès i Ocaña, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans a posar els peus al cim de l'Everest.
- 16 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Es publica el darrer número del diari centenari El Correo Catalán.
- Resta del món
- 12 d'abril, Madrid: Un atemptat atribuït a Gihad Islàmic, provoca 18 morts i 82 ferits en el restaurant El Descanso.[2]
- 9 de maig, Pumori, Himàlaia: Jaume Matas, Joan Alarcón i Pere Rodés fan la primera ascensió catalana al Pumori, estrenant ruta al sud-est, anomenada via catalana.
- 7 de juliol:
- 25 de juliol: Es fa públic que l'actor Rock Hudson pateix sida, un dels primers casos diagnosticats als Estats Units.[3]
- 2 d'agost: S'aprova la llei orgànica de llibertat sindical espanyola, oficialment coneguda com a «Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost».
- 19 de setembre, Ciutat de Mèxic: la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol que provocà entre 6.000 i 35.000 morts.[4]
- 15 d'octubre: L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn.[5]
- 25 d'octubre: El President de l'Argentina Raúl Alfonsín decreta l'estat de setge durant 60 dies per a superar els intents colpistes.
- 9 de novembre: Amb 22 anys Garri Kaspàrov venç a Anatoli Kàrpov i es converteix en el guanyador absolut més jove de la història del Campionat del món d'escacs.
- Bob Black publica l'assaig The Abolition of Work.
- L'associació Lesbians and Gays Support the Miners dona suport moral i econòmic a la vaga dels miners britànics.
Cinema i televisió
Còmic
- El 3 de gener DC mamprengué la publicació de la sèrie limitada Crisis on Infinite Earths.
- Naiximents
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
| Economia
|
|
Videojocs
-
5jul  Hang On
-
18jul  NES
-
13set Super Mario Bros.
-
Nov.  Gauntlet
Després de l'èxit comercial del Nintendo VS. System en els recreatius estatunidencs, basat en la Famicom, Nintendo of America llançà la Nintendo Entertainment System el 18 d'octubre en prova a la ciutat de Nova York, abans de comercialitzar-la a tot el país l'any següent.
Al setembre es fundà l'empresa japonesa Square Company i, a l'octubre, la francesa Titus Software i la barcelonina Gaelco.
Naixements
Països Catalans
- 5 de gener, València, l'Horta: Mercedes Peris i Minguet, nedadora valenciana.
- 9 de gener, Crevillent, Baix Vinalopó: Juan Francisco Torres Belén, "Juanfran", futbolista valencià.
- 14 de gener, Oliva, la Saforː Àngels Gregori i Parra, poetessa i gestora cultural valenciana.[6]
- 15 de febrer, Barcelona, Barcelonès:
- 18 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
- 22 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Valero Rivera i Folch, jugador d'handbol català.
- 25 de febrer, Calvià, Mallorca: Sergi Fernández i Vila, jugador d'hoquei patins català.
- 26 de febrer, Prats de Lluçanès, Osona: Isaac Peraire i Soler, sociòleg i polític català, militant d'ERC.
- 28 de febrer, Palma, Mallorca: Víctor Casadesús Castaño, futbolista català.
- 4 de març, Palma, Mallorca: Maria Fuster Martínez, nedadora mallorquina.[7]
- 22 de març, Barcelona, Barcelonès: Aina Vidal Sáez, política catalana, diputada al Congrés dels Diputats.[8]
- 26 de març, Deià, Mallorca: Lluís Enric Apesteguia Ripoll, polític i filòleg mallorquí.
- 4 d'abril, Palma, Mallorca: Rudy Fernández, jugador de bàsquet mallorquí.
- 5 d'abril, Caldes de Malavella, la Selva: Jeroni Fajardo i Vila, pilot de trial català.
- 13 d'abril, Sant Pere de Ribes, Garraf: Beatriz de Mora i Solorzano, jugadora de corfbol catalana.[9]
- 18 d'abril, La Roca del Vallès, Vallès Oriental: Maria Fernández Vidal, periodista esportiva catalana.
- 25 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Sergi Cervera i Casademont, actor de cinema i televisió català.
- 26 d'abril, Reus, Baix Camp: Albert Casanovas i Vázquez, jugador d'hoquei patins català.
- 28 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Nausicaa Bonnín i Dufrenoy, actriu catalana.[10]
- 24 de maig, Mataró, Maresme: Moon Ribas, artista avantguardista i activista cíborg catalana.
- 27 de maig, València, l'Horta: Roberto Soldado Rillo, futbolista valencià.
- 11 de juny, Barcelona, Barcelonès: Jordi Montañez, cantautor català.
- 16 de juny, Mataró, Maresme: Jordi Bartrès i Calsapeu, jugador d'hoquei patins català.
- 19 de juny, València, l'Horta:ː Sandra Cervera, actriu de televisió valenciana.[11]
- 23 de juliol, Calafell, Baix Penedès: Albert Pijuan i Hereu, escriptor, traductor i polític català.
- 1 d'agost, Barcelona, Barcelonès: Júlia Menéndez i Ortega, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[12]
- 9 d'agost, Barcelona, Barcelonèsː Esther Morales i Fernández, nedadora catalana resident a Mallorca, medallista paralímpica.[13]
- 21 d'agost:
- 4 de setembre, Vilamarxant, Camp de Túria: Raül Albiol i Tortajada, futbolista català.
- 6 de setembre, El Vendrell, Baix Penedès: Dèborah Font i Jiménez, nedadora adaptada catalana.
- 7 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Maria Romagosa i Romagosa, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[15]
- 29 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Daniel Pedrosa i Ramal, motociclista català.
- 21 d'octubre, Tarragona, Tarragonès: Danae Boronat, periodista esportiva catalana.
- 28 d'octubre, Maçanet de la Selva, la Selva: Romà Bancells i Chavales, jugador d'hoquei patins català.
- 14 de novembre, Manacor, Mallorca: Elena Gómez Servera, gimnasta artística mallorquina.[16]
- 18 de novembre, Palma, Mallorca: Maria del Mar Serrano Barceló, lluitadora lliure mallorquina.
- 22 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Virginia Rodríguez i Rece, jugadora d'hoquei patins catalana.
- 9 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Selva i Cristià, "Jepi", jugador d'hoquei patins català.
- 11 de desembre, Corbera de Llobregat, Baix Llobregat: Laia Sanz i Pla-Giribert, motociclista catalana.[17]
- 16 de desembre, Vic, Osona: Carla Giudici i Font, jugadora d'hoquei patins catalana.[18]
- 27 de desembre, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Gerard Romero, periodista i retransmissor en directe català.
- data desconeguda, Barcelona, Barcelonès: Aleix Sarri i Camargo, polític català.
- data desconeguda, Lleida, Segrià: Lara Díez i Quintanilla, actriu catalana.
- data desconeguda, Tortosa, Baix Ebre: Lucía Alemany, directora de cinema catalana.
Resta del món
- 1 de gener, Qalqilya, Palestina: Fahed Attal, futbolista palestí.
- 2 de gener, East Brunswick, EUA: Heather O'Reilly, futbolista estatunidenca.
- 5 de gener, Salamanca, Espanya: Jorge Alonso, futbolista espanyol.
- 6 de gener, Bogotà, Colòmbia: Abel Aguilar, futbolista colombià.
- 7 de gener, Stevenage, Anglaterra: Lewis Hamilton, pilot de F1 anglès.
- 10 de gener, Vimianzo, Galícia: Martiño Rivas, actor de cinema i televisió gallec.
- 11 de gener, Aichi, Japó: Kazuki Nakajima, pilot de F1 japonès.
- 12 de gener, Madrid, Espanya: Borja Valero, futbolista espanyol.
- 17 de gener:
- 23 de gener, Tytsjerksteradiel, Països Baixos: Doutzen Kroes, model i actriu neerlandesa.
- 24 de gener, Kamenica nad Hronom, Txecoslovàquia: Kornel Saláta, futbolista eslovac.
- 25 de gener:
- 26 de gener, Yeovil, Anglaterra: Heather Stanning, remadora i militar anglesa.
- 28 de gener, Coalville, Anglaterra: Tom Hopper, actor de cinema i televisió anglès.
- 29 de gener, Melbourne, Austràlia: Isabel Lucas, actriu australiana.
- 30 de gener:
- 1 de febrer, El Caire, Egipte: Asmaa Mahfouz, activista política egípcia.
- 2 de febrer, Rumst, Flandes: Francis de Greef, ciclista flamenc.
- 5 de febrer, Funchal, Portugal: Cristiano Ronaldo, futbolista portuguès.
- 6 de febrer, estat de Florida, EUA: Prinzzess, actriu pornogràfica estatunidenca.
- 9 de febrer, Taixkent, Uzbekistan: Iekaterina Kórbut, escaquista russa.
- 10 de febrer, Ponferrada, Espanya: Lidia Valentín Pérez, aixecadora espanyola.
- 11 de febrer, Gaza, Palestina: Abu Obaida, activista polític palestí, portaveu de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam.
- 13 de febrer:
- 16 de febrer, Atenes, Grècia: Zoí Dimoskhaki, nedadora grega.
- 19 de febrer:
- 21 de febrer:
- 24 de febrer, Braintree, Estats Units: Priscilla Chan, pediatra i filantropa estatunidenca.
- 25 de febrer, Estats Units: Thomas Herndon, economista estatunidenc.
- 26 de febrer:
- 1 de març, Las Palmas de Gran Canària, Espanya: Nauzet Pérez, futbolista espanyol.
- 2 de març, Manyanzwani, Kenya: Patrick Makau, maratonià kenyà.
- 4 de març, Los Angeles, EUA: Whitney Port, actriu i model estatunidenca.
- 7 de març:
- 8 de març, Hèlsinki, Finlàndia: Maria Ohisalo, política finlandesa, militant de la Lliga Verda.
- 9 de març, Maracay, Veneçuela: Pastor Maldonado, pilot de F1 veneçolà.
- 12 de març, Brussel·les, Bèlgica: Paul Van Haver («Stromae»), cantant i compositor belga.
- 13 de març, Los Angeles, EUA: Emile Hirsch, actor estatunidenc.
- 15 de març, Irun, País Basc: Javier Garrido, futbolista basc.
- 18 de març, Šibenik, RFS Iugoslàvia: Gordon Schildenfeld, futbolista croat.
- 20 de març, Grozni, RSSA Txetxènia-Ingúixia: Polina Jerebtsova, poetessa russa.
- 21 de març, Cantaura, Veneçuela: Fernando Amorebieta Mardaras, futbolista basc.
- 22 de març, Istanbul, Turquia: Duygu Yetiş, actriu turca.
- 23 de març, Rochester, EUA: Bethanie Mattek-Sands, tennista estatunidenca.[19]
- 26 de març, Londres, Anglaterra: Keira Knightley, actriu anglesa.[20]
- 27 de març, Sydney, Austràlia: Danny Vukovic, futbolista australià.
- 28 de març, Kinshasa, RD Congo: Steve Mandanda, futbolista francès.
- 3 d'abril, Londres, Anglaterra: Leona Lewis, cantant anglesa.
- 7 d'abril, Glasgow, Escòcia: Humza Yousaf, polític escocès, primer ministre d'Escòcia.
- 9 d'abril, Berlín, Alemanya Occidental: Tim Bendzko, cantautor alemany.
- 10 d'abril, Mogadiscio, Somàlia: Barkhad Abdi, actor somali-estatunidenc.
- 14 d'abril, Stàvropol, Rússia: Konstantin Igropulo, jugador d'handbol rus.
- 16 d'abril, Påarp, Suècia: Andreas Granqvist, futbolista suec.
- 18 d'abril, Kostrzyn nad Odrą, RP Polònia: Łukasz Fabiański, futbolista polonès.
- 19 d'abril, Titova Mitrovica, RFS Iugoslàvia: Valon Behrami, futbolista suís.
- 22 d'abril:
- 23 d'abril, Cottbus, Alemanya Oriental: Tony Martin, ciclista alemany.
- 25 d'abril, Jerusalem, Israel: Salah Hamouri, advocat i activista pels drets humans francopalestí.
- 26 d'abril:
- 27 d'abril, Mar del Plata, Argentina: Horacio Zeballos, tennista argentí.
- 30 d'abril:
- 5 de maig, Bibbiena, Itàlia: Emanuele Giaccherini, futbolista italià.
- 4 de maig, Londrina, Brasil: Fernandinho, futbolista brasiler.
- 7 de maig, Leningrad, Unió Soviètica: Mikhaïl Ignàtiev, ciclista rus.
- 8 de maig, Migennes, França: Cédric Pineau, ciclista francès.
- 17 de maig, Lokeren, Flandes: Greg Van Avermaet, ciclista flamenc.
- 20 de maig, Nairobi, Kenya: Christopher Froome, ciclista britànic.
- 21 de maig, Øygarden, Noruega: Alexander Dale Oen, nedador noruec.
- 22 de maig, Richboro, EUA: Chris Salvatore, actor, cantautor, model i activista pels drets LGTBI estatunidenc.
- 25 de maig, Quilmes, Argentina: Gustavo Andrés Oberman, futbolista argentí.
- 29 de maig, Lomas de Zamora, Argentina: Candela López Tagliafico, política catalana d'origen argentí, alcaldessa de Castelldefels.
- 30 de maig, Budapest, Hongria: Krisztián Vadócz, futbolista hongarès.
- 1 de juny, Skopje, RS Macedòniaː Tamara Todevska, cantant macedònia.[22]
- 2 de juny:
- 3 de juny, Czechowice-Dziedzice, RP Polònia: Łukasz Piszczek, futbolista polonès.
- 4 de juny:
- 6 de juny, Eskilstuna, Suècia: Sebastian Larsson, futbolista suec.
- 7 de juny, Kraljevo, RFS Iugoslàvia: Dejan Lekić, futbolista serbi.
- 9 de juny,
- 10 de juny:
- 17 de juny, Limassol, Xipre: Markos Bagdatís, tennista xipriota.
- 21 de juny:
- 27 de juny:
- 30 de juny, Baltimore, EUA: Michael Phelps, nedador estatunidenc.
- 1 de juliol, París, França: Léa Seydoux, actriu francesa.[27]
- 2 de juliol, Deal, Estats Units: Ashley Tisdale, actriu, cantant i model estatunidenca.[28]
- 5 de juliol, Redding, EUA: Megan Rapinoe, futbolista estatunidenca.
- 6 de juliol, Kilmallock, Irlanda: Killian Scott, actor irlandès.
- 8 de juliol, Santiago de Xile, Xile: Camila Moreno, cantautora xilena.[29]
- 9 de juliol, Stevenage, Anglaterra: Ashley Young, futbolista anglès.
- 10 de juliol:
- 12 de juliol, Trondheim, Noruega: Emil Hegle Svendsen, biatleta noruec.
- 13 de juliol, Guadalajara, Mèxic: Guillermo Ochoa, futbolista mexicà.
- 15 de juliol:
- 17 de juliol:
- 20 de juliol, Makíivka, RSS Ucraïna: Ievhèn Seleznov, futbolista ucraïnès.
- 25 de juliol, Heidelberg, Alemanya Occidental: Nelson Piquet Jr., pilot de F1 brasiler.
- 29 de juliol, Filderstad, Alemanya Occidental: Marie Muller, judoka luxemburguesa d'origen alemany.
- 30 de juliol, Londres, Anglaterra: Aml Ameen, actor anglès.
- 1 d'agost, Ružomberok, Txecoslovàquia: Dušan Švento, futbolista eslovac.
- 4 d'agost, Sydney, Austràlia: Mark Milligan, futbolista australià.
- 5 d'agost:
- 6 d'agost, Liborna, Occitània: Mickaël Delage, ciclista occità.
- 9 d'agost, Jaraguá do Sul, Brasil: Filipe Luís, futbolista brasiler.
- 11 d'agost, Adelaida, Austràlia: Hannah Davis, piragüista australiana.
- 13 d'agost, Jesenice, Eslovènia: Grega Bole, ciclista eslovè.
- 17 d'agost, Sacramento, EUA: Alexander J. Honnold, escalador estatunidenc.
- 18 d'agost, San José, Costa Rica: Bryan Ruiz, futbolista costa-riqueny.
- 20 d'agost:
- 27 d'agost, Čapljina, RFS Iugoslàvia: Nikica Jelavić, futbolista croat.
- 31 d'agost:
- 2 de setembre, Banská Bystrica, Txecoslovàquia: Adam Nemec, futbolista eslovac.
- 4 de setembre,
- 7 de setembre, Zabrze, RP Polònia: Adam Bodzek, futbolista alemany d'origen polonès.
- 8 de setembre, Żywiec, RP Polònia: Tomasz Jodłowiec, futbolista polonès.
- 9 de setembre, Zadar, RFS Iugoslàvia: Luka Modrić, futbolista croat.
- 17 de setembre, Žilina, Txecoslovàquia: Tomáš Hubočan, futbolista eslovac.
- 20 de setembre, Bogotà, Colòmbia: Franceska Jaimes, actriu pornogràfica colombiana.
- 22 de setembre, Regina, Canadà: Tatiana Maslany, actriu canadenca.
- 24 de setembre:
- 29 de setembre, Al-Aaiun, Sàhara Occidental: Elkouria Amidane, activista política saharaui.[32]
- 30 de setembre:
- 4 d'octubre, Basauri, País Basc: Joseba Garmendia, futbolista basc.
- 9 d'octubre, Logronyo, Espanya: Alberto Garzón Espinosa, polític espanyol, militant d'EU.
- 12 d'octubre, Edimburg, Escòcia: Greig Laidlaw, jugador de rugbi escocès.
- 14 d'octubre, Cesena, Itàlia: Manuel Belletti, ciclista italià.
- 16 d'octubre:
- 24 d'octubre, Liverpool, Anglaterra: Wayne Rooney, futbolista anglès.
- 10 de novembre, Belgrad, RFS Iugoslàvia: Aleksandar Kolarov, futbolista serbi.
- 14 de novembre, Kapellen, Flandes: Thomas Vermaelen, futbolista flamenc.
- 15 de novembre, Natzaret, Palestina: Maisa Abd Elhadi, actriu àrab palestina.
- 16 de novembre, Hèlsinki, Finlàndia: Sanna Marin, política finlandesa, Primera ministra de Finlàndia.[33]
- 17 de novembre, Porto Alegre, Brasil: Gabi Garcia, lluitadora d'arts marcials mixtes brasilera.
- 20 de novembre, Madrid, Espanya: Lourdes Hernández («Russian Red»), cantautora d'indie i folk espanyola.[34]
- 21 de novembre:
- 22 de novembre, Esch-sur-Alzette, Luxemburg: Mandy Minella, tennista luxemburguesa.
- 23 de novembre, Seül, Corea del Sud: Viktor Ahn, patinador de velocitat sobre pista curta rus.
- 27 de novembre,
- 28 de novembre:
- 30 de novembre:
- 3 de desembre:
- Berlín, Alemanya Occidental: Sıla Şahin, actriu alemanya.
- Toluca, Mèxic: Margarita Hernández Flores, corredora de llarga distància i maratoniana mexicana.[37]
- Allentown, EUA: Amanda Seyfried, actriu i cantant estatunidenca.
- Gaza, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià (m. 2000).[38]
- 5 de desembre, Lo Martegue, França: André-Pierre Gignac, futbolista francès.
- 8 de desembre, Slatina, Txecoslovàquia: Andrei Prepeliță, futbolista romanès.
- 9 de desembre, Oix, RSS del Kirguizstan: Ernesto Inàrkiev, escaquista rus.
- 10 de desembre:
- 12 de desembre, Slavonski Brod, RFS Iugoslàvia: Iva Brkić, jugadora de bàsquet croata.
- 14 de desembre, Częstochowa, RP Polònia: Jakub Błaszczykowski («Kuba»), futbolista polonès.
- 18 de desembre, Tórshavn, Illes Fèroe: Heidi Andreasen, nedadora feroesa.
- 19 de desembre, Sheffield, Anglaterra: Gary James Cahill, futbolista anglès.
- 22 de desembre,
- 26 de desembre, La Haia, Països Baixos: Tom Leezer, ciclista neerlandès.
- 27 de desembre, Bastia, Còrsega: Adil Rami, futbolista cors.
- 30 de desembre, Santiago de Compostel·la, Galícia: David Broncano Aguilera, humorista i presentador espanyol.
- data desconeguda, Morelos, Mèxic: Wendy Barranco, activista pacifista estatunidenca.
- data desconeguda, Kyegudo, Tibet: Tashi Wangchuk, cineasta i activista polític tibetà.
Necrològiques
Països Catalans
- 5 de gener, Barcelona, Barcelonès: Salvador Codina i Cabra, compositor i violinista.
- 7 de febrer, Ciutadella de Menorca: Catalina Llabrés Piris, primera dona farmacèutica de les Illes Balears (n. 1901).[40]
- 22 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Salvador Espriu i Castelló, poeta, dramaturg i novel·lista català.[41]
- 24 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Josep Maria de Casacuberta i Roger, filòleg i editor català.
- 24 de març, Barcelona, Barcelonès: Antonio Juan Creix, policia espanyol.
- 26 de març, Barcelona, Barcelonès: Joan Cornudella i Barberà, polític català, militant d'Estat Català i el Front Nacional de Catalunya.
- 19 de maig, Palma, Mallorca: Alfredo Mayo, actor català.
- 29 de maig, Girona, Gironès: Ignasi Bosch i Reitg, arquitecte català.
- 3 de juny, Barcelona, Barcelonès: Maria Cinta Balagué, pionera en les emissions radiofòniques (n. 1898).[42]
- 4 d'agost, Cadaqués, Alt Empordà: Rosa Leveroni i Valls, poetessa catalana.[43]
- 26 d'agost, Benicàssim, la Plana Alta: Leopold Querol i Roso, pianista valencià.
- 27 d'agost, Barcelona, Barcelonès: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol.
- 26 d'octubre, Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (n. 1894).[44]
- 1 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Agustí Centelles i Ossó, fotògraf valencià.
- 6 de desembre, Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès: Estrella Cortichs i Vinyals, mestra republicana catalana.[45]
- 7 de desembre, Deià, Mallorca: Robert Graves, poeta i novel·lista anglès.
- 16 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Quim Sànchez i Núñez, activista polític català, membre de Terra Lliure.
- 24 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Roser Matheu i Sadó, poeta i biògrafa catalana (n. 1892).[46]
- Badalona, Barcelonès: Carles Nyssen i Vicente, fotògraf català.
Resta del món
- 12 de gener, La Foa, Nova Caledònia: Éloi Machoro, polític neocaledonià d'ètnia canac.
- 19 de gener, Palo Alto, EUA: Eric Voegelin, filòsof polític estatunidenc d'origen alemany.
- 24 de gener, Basauri, País Basc: Dalmacio Langarica Lizasoain, ciclista basc.
- 25 de gener, París, França: Kenny Clarke, bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna.
- 16 de febrer, Caracas, Veneçuela: Alí Rafael Primera Rosell, cantautor veneçolà.
- 18 de febrer, Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.
- 24 de febrer, Sonoma, EUA: Marguerite Wildenhain, ceramista i professora estatunidenca.
- 26 de febrer, New Haven, EUA: Tjalling Koopmans, economista estatunidenc d'origen neerlandès.
- 1 de març, Passy, França: Carme Rovira i Fortuny, pintora catalana.[47]
- 10 de març, Moscou, URSS: Konstantín Txernenko, polític soviètic.
- 13 de març, Los Angeles, EUAː Mabel Alvarez, pintora impressionista i modernista estatunidenca (n. 1891).
- 16 de març, Princeton, EUA: Roger Sessions, compositor estatunidenc (n. 1896).[48]
- 28 de març, Saint-Paul de Vence, França: Marc Chagall, pintor belarús.[49]
- 30 de març, Donibane Lohitzune, País Basc: Xabier Galdeano, periodista basc.[50]
- 11 d'abril, Tirana, Albània: Enver Hoxha, polític albanès (n. 1908).[51]
- 18 d'abril, Broadway, Anglaterra: Gertrude Caton-Thompson, arqueòloga anglesa (n. 1889).[52]
- 21 d'abril, São Paulo, Brasil: Tancredo Neves, polític brasiler, President del Brasil.
- 24 d'abril, Wiltz, Luxemburg: François Neuens, ciclista luxemburguès.
- 12 de maig, París, França: Jean Dubuffet, pintor i escultor francès.[53]
- 1 de juny, París, França: Gaston Rébuffat, alpinista francès.
- 6 de juny, París, França: Vladimir Jankélévitch, musicòleg i filòsof francès.
- 3 de juliol, Wetzlar (Alemanya): Germaine Krull, fotògrafa alemanya, figura essencial de la Nova Visió (n.1897).[54]
- 8 de juliol, Cambridge, EUA: Simon Kuznets, economista russo-estatunidenc, premi Nobel d'Economia de 1971 (n. 1901).[55]
- 16 de juliol, Colònia, Alemanya: Heinrich Böll, escriptor alemany, premi Nobel de Literatura de 1972.[56]
- 4 d'agost, ?: Mario Dubsky, pintor anglès.
- 8 d'agost, Rochester, EUA: Louise Brooks, actriu de cinema mut estatunidenca.[57]
- 29 d'agost, Moscou, URSS: Alexander Abramsky, compositor ucraïnès.
- 31 d'agost, Pot Fairy, Austràlia: Frank Macfarlane Burnet, viròleg i biòleg australià. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1960 (n. 1899).[58]
- 6 de setembre, Winchester, Anglaterra: Rodney Robert Porter, bioquímic anglès.
- 8 de setembre,
- 19 de setembre, Siena, Itàlia: Italo Calvino, escriptor italià (n. 1923[60]).
- 22 de setembre, Berlín Oest, Alemanya: Axel Springer, editor i empresari alemany.
- 30 de setembre, Autheuil-Authouillet, França: Simone Signoret, actriu francesa.[61]
- 2 d'octubre, Beverly Hills, EUA: Rock Hudson, actor estatunidenc.
- 4 d'octubre, Bratislava, Txecoslovàquia: Jozef Herda, lluitador txecoslovac.
- 10 d'octubre:
- 16 d'octubre, Melbourne, Austràliaː Margaret Michaelis, fotògrafa austríaca que va viure a Barcelona els anys 1933-1937 (n. 1902).[64]
- 22 d'octubre, Ehrwald, Àustria: Viorica Ursuleac, cantant d'òpera romanesa (n.1894).[65]
- 8 de novembre, Zeist, Països Baixos: Lili Bleeker, empresària i física neerlandesa, fabricant d'instruments òptics (n. 1897).[66]
- 15 de novembre, Basilea: Meret Oppenheim, artista surrealista suïssa (n. 1913).[67]
- 18 de novembre, Granada, Espanya: Jacinto Bosch Vilá, arabista i historiador català.
- 19 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Carmen Soler, mestra, poeta i activista política comunista paraguaiana.
- 25 de novembre, Roma: Elsa Morante, escriptora italiana (n. 1912).[68]
- 2 de desembre, Strausberg, RDA: Heinz Hoffmann, polític i militar comunista alemany.
- 12 de desembre, Nova York: Anne Baxter, actriu nord-americana guanyadora del premi Oscar (n.1923).[69]
- 24 de desembre, Alger, Algèria: Ferhat Abbas, polític algerià, militant del Front d'Alliberament Nacional.
- 26 de desembre, Ruhengeri, Ruanda: Dian Fossey, zoòloga estatunidenca (n. 1932).[70]
- ?, Almeria, Espanya: Octavio Montserrat Chapa-Luna, músic, director de banda i compositor valencià.
Referències
- ↑ «Agrupament d'Esbarts Dansaires | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Viana, Israel «1985: El primer gran atentado islámico en España» (en castellà). ABC, 10-05-2011 [Consulta: 21 març 2011].
- ↑ «25 de juliol de 1985: s'anuncia que Rock Hudson té la sida». CCMA.cat, 30-11-2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ «El sismo del 19 de septiembre de 1985» (en castellà). Cires.org. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 7 setembre 2013].
- ↑ «4446 Carolyn (1985 TT)» (en anglès). JPL Small-Body Database. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Bambolines, d'Àngels Gregori». Galerada. Serveis d'Edició i Traducció. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «Maria Fuster Martínez - Olympic Swimming | Spain» (en anglès). Olympic Games, 25-06-2016. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Vidal Sáez, Aina». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nausicaa Bonnin». Red Teatral. Carlos Tren Producciones S.L.. Arxivat de l'original el 2011-11-19. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Sandra Cervera» (en castellà). Bekia. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fuentes, Begoña. «Elena Gómez, oro en el Mundial de gimnasia en suelo». elmundo.es, 24-11-2002. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1985». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Bethanie Mattek-Sands». SR Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2017-12-31. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ SensaCine. «Keira Knightley». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Sam Altman, el listo de la inteligencia artificial» (en castellà). LaVanguardia.es, 29-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2019 (en anglès). Lulu.com, 2019-06-06. ISBN 978-0-244-79081-3.
- ↑ «La joven afgana Nadia Ghulam cuenta su historia este sábado en el Amaia» (en castellà). DiarioVasco.com, 02-03-2016. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Biografías, Eva Ngui». Página Oficial del Comité Paralímpico Español, 10-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-10. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Lana Del Rey cumple 30 años: 30 curiosidades de la cantante que nos conquistó con 'Born to die'» (en castellà). Bekia. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Biographie de Amel Bent» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 28 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Léa Seydoux: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2020-09-24. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ashley Tisdale: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 11-08-2016. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Biografía de Camila Moreno» (en castellà). música.com. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Olmeda, Fernando. «Marina Alabau, amazona del viento» (en castellà). Tribuna Olímpica, 17-08-2007. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Olympedia – Kaillie Humphries». [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ «Elkouria Amidane» (en anglès). Women in peace. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Sanna Marin» (en castellà). CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 23-12-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Russian Red: «La interpretación me ha hecho ser mejor persona»» (en castellà). El adelantado, 05-04-2016. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Carly Rae Jepsen». The Canadian Encyclopedia, 09-03-2016. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Franco Carmona, Isabel» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ Federación Mexicana De Asociaciones De Atletismo, A.C. «HISTORIAL ATLETICO - Margarita Hernández Flores» (en castellà). Arxivat de l'original el 16 d'agost de 2016. [Consulta: 29 juñio 2016].
- ↑ «Me ha gustado esta nota en https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/cultural/2023/12/03/un-nino-frente-a-un-tanque/» (en castellà). abc.com.py, 03-12-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Kate Tempest, Akinyemi» (en anglès). PopGun, 01-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Genealogía de Catalina LLABRÉS PIRIS» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Espinosa, Sílvia «La pionera radiofònica oblidada». Barcelona Metròpolis, 94, 12-2014, pàg. 24-25 [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ «Rosa Leveroni i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Maria Llimona i Benet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Estrella Cortichs i Viñals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Edición del miércoles, 25 diciembre 1985, página 20 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Carme Rovira. La vida». Sacosta. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Olmstead, Andrea. «Sessions, Roger (Huntington)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25507 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001. La historia del Arte (en castellà). Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ «Condenados a 20 años los mercenarios que asesinaron a Xabier Galdeano» (en castellà). ElPaís.com, 01-04-1989. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Gertrude Caton-Thompson | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Germaine Krull» (en anglès). MoMA. Object Photo. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Heinrich Böll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Louise Brooks» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ The Solomon R. Guggenheim Foundation. Ana Mendieta (en anglès) [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «CALVINO, Italo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Orson Welles | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Yul Brynner | Biography, Movies, The King and I, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Rodríguez Roig, Dolors; Itziar, González. Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2021. ISBN 978-84-9156-365-5.
- ↑ «Viorica Ursuleac (1894-1985) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Offereins, Marianne. «Bleeker, Caroline Emilie» (en dutch). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens ING, 20-03-2017. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ «Meret Oppenheim, amb la vitalitat i profunditat intacta». Fahrenheit Magazine, 27-09-2022. Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Elsa Morante». El Boomeran(g). Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Anne Baxter (1923-1985) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Gavaldà, Josep. «Dian Fossey, la defensora de los gorilas» (en castellà). Historia. National Geographic, 26-12-2019. [Consulta: 23 octubre 2020].
|
|
