4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs . Queden 241 dies per finalitzar l'any .
Esdeveniments
Països Catalans
1704 , Lisboa , Regne de Portugal : Hi desembarca l'arxiduc Carles d'Àustria , amb la qual cosa comença la Guerra de Successió .
1707 , Bunyol , Foia de Bunyol : Les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió ).
1773 , Barcelona : S'hi esdevé l'Avalot de les quintes , una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pels Rebomboris del pa , una de les causes de la Guerra dels Matiners .
1814 , València : Ferran VII d'Espanya proclama un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis .[ 1]
1879 , Barcelona : S'hi publica el primer número del Diari Català , el primer diari escrit íntegrament en català.[ 2]
1884 , Sant Martí de Provençals (Barcelona ): Publicació del primer número de L'Arc de Sant Martí (o també L'Arch de Sant Martí ) . Se subtitulava "Periòdic polític defensor dels interessos morals i materials del país".[ 3]
2024: El FC Barcelona suma la seva novena Lliga F , la cinquena consecutiva.[ 4]
Resta del món
813 , eclipsi solar visible a Adrianòpolis .[ 5]
1589 , La Corunya , Galícia : el corsari anglès Francis Drake comença el seu pla d'atac contra la ciutat.
1640 : Reacció violenta a Escòcia per la rigorosa observança del culte anglicà propugnat per Carles I d'Anglaterra , que el conduí pressionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament.
1675 , Greenwich , Sussex , Regne d'Anglaterra : el rei Carles II ordena que s'hi construeixi el Reial Observatori de Greenwich .
1803 : Els Estats Units compren el territori de Louisiana a França .
1886 , Chicago : Ocorre la Revolta de Haymarket , fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig .[ 6]
1904 : Comença la construcció del Canal de Panamà
1916 , Presó de Kilmainham , Dublín : Joseph Plunkett , William Pearse , Edward Daly i Michael O'Hanrahan són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua .
1919 , Pequín (Xina ): Moviment del Quatre de Maig (xinès tradicional : 五四運動, xinès simplificat : 五四运动, pinyin : Wǔ Sì Yùndòng) va ser un moviment social xinès , sorgit arran de les protestes dels estudiants en la Plaça de Tian'anmen de Pequín .[ 7]
1924 , París (França ): Comencen el Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 , en què van participar 3.089 atletes.[ 8]
1949 : Accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la plantilla del Torino Football Club coneguda com a Grande Torino .[ 9]
1979 , Madrid , Espanya : s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme .
1979 , Regne Unit : el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern. Serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.
1994 , Oslo , Noruega : Se signen els Acords d'Oslo entre Isaac Rabin (primer ministre d'Israel ) i Iàssir Arafat (representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina ) per la creació de l'Autoritat Nacional Palestina , amb poders limitats a la Franja de Gaza i Jericó (posteriorment ampliats a tota Cisjordània ).
Naixements
Països Catalans
1757 - Énguera , la Canal de Navarrés : Manuel Tolsà , arquitecte i escultor valencià neoclàssic (m. 1816 ).[ 10]
1818 - Vilafranca del Penedès : Manuel Milà i Fontanals , filòleg , erudit i escriptor català (m. 1884 ).[ 11]
1864 - Campanet (Mallorca ): Miquel dels Sants Oliver i Tolrà , periodista i escriptor mallorquí (m. 1920 ).[ 12]
1884 - Sabadell : Lluís Carreras i Mas , clergue, escriptor, periodista català (m. 1955 ).[ 13]
1898 - Barcelona : Just Cabot i Ribot , escriptor i periodista català (m. 1961 ).[ 14]
1914 - Barcelona : Montserrat Mussons i Artigas , bibliotecària especialitzada en revistes i escriptora barcelonina (m. 2007 ).
1921 - Barcelona : Ricard Palmerola , radiofonista i actor de doblatge català .[ 15]
1954 - Constantí , Tarragonès : Muntsa Alcañiz , actriu i professora d'interpretació de l'Institut del Teatre ; Premi Margarida Xirgu 1985.[ 16]
1981 - Barcelona : Jordi Graupera i Garcia-Milà , periodista i filòsof.
Resta del món
1611 - Roma : Carlo Rainaldi , arquitecte italià del període Barroc (m. 1691 ).[ 17]
1622 : Juan de Valdés Leal , pintor (m. 1690 ).[ 18]
1655 - Pàdua , Itàlia : Bartolomeo Cristofori , constructor d'instruments musicals italià, reconegut per inventat el piano (m. 1731 ).[ 19]
1744 - Viena ː Marianne von Martinez , compositora , pianista i cantant austríaca (m. 1812 ).[ 20]
1772 - Dortmund (Sacre Imperi): Friedrich Arnold Brockhaus , editor alemany (m. 1823 ).[ 21]
1781 - Weissenfels : Carl Gotthelf Glaeser , músic prussià.
1852 - Westminster , Londres : Alice Liddell , inspirà el conte clàssic per a xiquets Alícia en terra de meravelles , de Lewis Carroll (m. 1934 ).
1854 - Madrid : María Tubau , actriu espanyola (m. 1914 ).[ 22]
1859 - Madrid ː Julia de Asensi y Laiglesia , escriptora espanyola del Romanticisme , periodista i traductora (m. 1921 ).[ 23]
1865 - Europa : Henry Christy , etnòleg anglès (n. 1810 ).
1875 - Vitòria , Espanya : Ramiro de Maeztu , escriptor (m. 1936 ).[ 24]
1883 - Sanshui ,província de Guangdong (Xina ): Wang Jingwei (xinès simplificat: 汪精卫, xinès tradicional: 汪精衛, pinyin: Wāng Jīngwèi), pseudònIm de Wang Tiaoming, polític xinès (m. 1944 ).[ 7]
1892 - Nashua (Nou Hampshire , EUA): Forrest Spaulding , bibliotecari estatunidenc, defensor de la llibertat intel·lectual (m. 1965 ).[cal citació ]
1924 - Briansk , Rússia ː Tatiana Nikolàieva , pianista , compositora i professora russa (m. 1993 ).[ 25]
1925 - Johannesburg : Ruth First , activista anti-apartheid sud-africana (m. 1982 ).[ 26]
1928 - Al-Minufiyah , Egipte : Hosni Mubàrak , president d'Egipte (1981-2011) (m. 2020 ).[ 27]
1929 - Brussel·les (Bèlgica ): Audrey Hepburn , actriu d'origen europeu que treballà als EUA (m. 1993 ).
1930 - Nova York : Roberta Peters , soprano novaiorquesa (m. 2014 ).
1934 - Leningrad : Tatiana Samóilova , actriu soviètica i russa (m. 2014 ).[ 28]
1939 - Jerusalem (Israel ): Amos Oz , escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya 2004 .[ 29]
1947 - DeKalb , Illinois , Estats Units : Richard Jenkins , actor estatunidenc.
1951 - París , França : Gérard Jugnot , actor , director , guionista i productor de cinema francès.
1956 - Frankfurt del Main , Alemanya Occidental : Ulrike Meyfarth . atleta alemanya, una de les millors saltadores d'alçada de la història.[ 30]
1958 - Reading , Pennsilvània : Keith Haring , artista i activista social nord-americà (m. 1990 ).[ 31]
1959 - Kisa, Suècia : Inger Nilsson , actriu sueca, coneguda pel seu paper de protagonista a la sèrie Pippi Långstrump .[ 32]
1968 - Lió (França ): Éric Vuillard , escriptor francès, Premi Goncourt de 2017 .[ 33]
1972 : Mike Dirnt , músic de rock , Green Day .[ 34]
1979 : Lance Bass , músic de pop .[ 35]
1994 : Alexander Gould , actor, Buscant en Nemo .[ 36]
Necrològiques
Països Catalans
Resta del món
1678 - Wiuwert, Frísia : Anna Maria van Schurman , pintora , gravadora , poeta i erudita germanoholandesa (n. 1607 ).[ 40]
1725 - Ginebra : François Poullain de La Barre , va ser un escriptor, filòsof cartesià i feminista (n. 1647 ).
1799 - Seringapatam (Índia ): Tipu Sultan , també conegut amb el nom de Tipu Sahib sultà de Mysore a partir de 1782 i un dels principals opositors a la instal·lació del poder britànic a l'Índia (n. 1749 ).[ 41]
1912 - Baltimore , Maryland ː Nettie Stevens , avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (n. 1861 ).[ 42]
1924 - New Romney, Kent , Regne Unit : Edith Nesbit , escriptora anglesa, pionera de la literatura fantàstica juvenil (n. 1858 ).[ 43]
1932 - Madrid , Espanya : José Mardones , baix operístic basc (n. 1868 ).
1937 - Noel de Medeiros Rosa , músic brasiler .[ 44]
1938
1943 - Pollone, Biella : Cesira Ferrani , soprano italiana (n. 1863 ).[ 46]
1949 - Valentino Mazzola , futbolista (n. 1919 ).[ 47]
1955 - París , França : George Enescu , violinista, pianista, pedagog musical i director d'orquestra romanès (n. 1881 ).[ 48]
1962 - Cambridge , Anglaterra ː Cécile Vogt , neuròloga , que contribuí a la recerca sobre el tàlem cerebral (n. 1875 ).[ 49]
1966 - Lió , França : Edmond Locard , criminòleg i metge forense.
1966 - Canes , França : Amédée Ozenfant , pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886 ).[ 50]
1972 - Princeton , Nova Jersey (EUA ): Edward Calvin Kendall , químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886 ).[ 51]
1973 - Màlaga , Andalusia: Jane Bowles , escriptora nord-americana (n. 1917 ).[ 52]
1980 - Ljubljana , Eslovènia : Josip Broz , conegut com a Tito , militar i polític croata , president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia .[ 53]
2006 - Amsterdam : Karel Appel , pintor i escultor neerlandès.
2013 - Grez-Doiceau , (Bèlgica ): Christian de Duve , bioquímic belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1917 ).[ 54]
2014 - Moscou : Tatiana Samóilova , actriu soviètica i russa (n. 1934 ).[ 28]
Festes i commemoracions
Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina [ 55]
Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial ) als Països Baixos [ 56]
Dia de la guerra de les galàxies a tot el món.
Santoral:
Sant Ciríac de Jerusalem ,[ 57] màrtir i patró dels Crucífers d'Itàlia .
Santa Antònia , màrtir.[ 58]
Sant Florià , màrtir.[ 58]
Lupí de Carcassona , bisbe.
Geronci d'Hagetmau , màrtir.
Màrtirs d'Anglaterra i Gal·les .
Màrtirs Cartoixans de Londres .
Sant Papa Alexandre I , papa martiritzat amb Evenci i Teòdul els seus preveres .[ 59]
Sant Gotard , bisbe i confessor.[ 58]
Sant Porfiri , prevere i màrtir.[ 58]
Sant Silvà , bisbe i màrtir.[ 58]
Santa Pelàgia , verge i màrtir.[ 58]
Sant Paulí , màrtir.[ 58]
Santa Mònica d'Hipona , mare de sant Agustí d'Hipona .[ 60]
Sant Veneri , bisbe i confessor.[ 60]
Sant Sacerdot de Llemotges , bisbe i confessor.[ 60]
Referències
↑ Fontana, Josep, 1931-2018. . Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany . 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4 .
↑ «Diari Català | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ Vallès, Edmon, 1920-1980. . Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931 . Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6 .
↑ Rodergas , Clara. «De nou, campiones ». L'esportiu de Catalunya, 05-05-2024. [Consulta: 5 maig 2024].
↑ Teòfanes el Confessor , Chronographia , p.500
↑ «Haymarket Affair | History, Aftermath, & Influence » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ 7,0 7,1 Paulès, Xavier (1973-....). . La République de Chine : 1912-1949 . ISBN 978-2-251-44945-6 .
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - JO de Paris 1924 : VIIe jeux Olympiques d'été » (en francès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Superga, tragedia di nell'Enciclopedia Treccani » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-04. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ «Manuel Tolsà Sarrión | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Manuel Milà i Fontanals | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Miquel dels Sants Oliver i Tolrà | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Lluís Carreras i Mas | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Just Cabot i Ribot | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Ricardo Palmerola, locutor y actor de doblaje: la voz de Yoda », 25-02-2010. [Consulta: 1r gener 2021].
↑ Julio , Teresa. «Muntsa Alcañiz ». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 27 gener 2024].
↑ «RAINALDI, Carlo in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 28 maig 2020].
↑ «Valdés Leal, Juan de - Colección - Museo Nacional del Prado ». [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «CRISTOFORI, Bartolomeo in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Beer , Anna R. Armonías y suaves cantos: las mujeres olvidadas de la música clásica . Barcelona: Acantilado, abril de 2019. ISBN 978-84-17346-61-4 .
↑ «Friedrich Arnold Brockhaus | German publisher » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Maria Tubau » (en castellà). ENDAC. Enciclopedia digital del audiovisual cubano. [Consulta: gener 2024].
↑ González Pozo , María Dolores. «Análisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi » (en castellà). Universidad de Málaga. Filologia Hispánica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021].
↑ García de Cortázar, Fernando. . Breve historia de España . Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8 .
↑ «Tatyana Nikolayeva ». FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: abril 2024].
↑ «Ruth First | South African activist, scholar, and journalist » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Hosni Mubarak | Biography, History, & Facts » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ 28,0 28,1 «Tatiana Samoilova ». Find a Grave. [Consulta: abril 2024].
↑ «‘Amos Oz | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Ulrike MEYFARTH ». Olympic Channel. [Consulta: 4 abril 2021].
↑ «Keith Haring | Biography, Art, & Facts » (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Inger Nilsson ». filmportal.de . [Consulta: 27 juny 2024].
↑ Vuillard , Eric «Mes rêves entraînent des cataclysmes ». Vacarme , 11, 1, 2000, pàg. 80. DOI : 10.3917/vaca.011.0080 . ISSN : 1253-2479 .
↑ «Mike Dirnt | American musician » (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ Summers , Kimberly Dillon. Justin Timberlake: A Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.18. ISBN 0313383200 .
↑ «Alexander Gould » (en anglès). IMDB.
↑ «Joan Baptista Lambert i Caminal | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ Yanes Pérez , José Santiago. Estudio histórico-jurídico del acceso de la mujer a la abogacía en España (tesi) (en castellà). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Facultad de Derecho. Departamento de Ciencias Jurídicas Básicas, 2015.
↑ «Montserrat Trueta i Llacuna | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 16 març 2020].
↑ «Ontdek etser, graveur (prentmaker), glasgraveur Anna Maria van Schurman » (en neerlandès). RKD. Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie - Institut Holandès d'Història de l'Art, 25-01-1992 (modificat: 2022-09-12). [Consulta: 17 setembre 2022].
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ «Nettie Stevens » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2021].
↑ «E. Nesbit » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
↑ Alcântara de Vasconcellos , Eduardo. Noel Rosa: para ler e ouvir (en portuguès). Dix, 2004, p.14. ISBN 8574194824 .
↑ «The Nobel Peace Prize 1935 » (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
↑ «Ferrani, Cesira nell'Enciclopedia Treccani » (en italià). Arxivat de l'original el 2013-12-04. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ «MAZZOLA, Valentino in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - George Enesco ou George Enescu » (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
↑ Akkermans , Rebecca «Cécile Vogt » (en anglès). The Lancet Neurology , 17, 10, 01-10-2018, pàg. 846. DOI : 10.1016/S1474-4422(18)30002-4 . ISSN : 1474-4422 . PMID : 29339020 .
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Amédée Ozenfant » (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950 » (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
↑ «Jane Bowles ». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974 » (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
↑ «Chinese leaders and youth celebrate Youth Day » (en anglès). China Daily, 5∕5∕2005. [Consulta: 13∕9∕2011].
↑ Keeffe, III , James H. Two Gold Coins and a Prayer: The Epic Journey of a World War II Bomber Pilot (en anglès). Epicenter Press, 2010, p.401. ISBN 098436000X .
↑ «St. Judas Cyriacus » (en anglès). [Consulta: 12∕9∕2011].
↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 58,4 58,5 58,6 Palau , José. Pedro Martínez de San Martín . La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 140 [Consulta: 4 maig 2013].
↑ Palau , José. Pedro Martínez de San Martín . La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 138 [Consulta: 4 maig 2013].
↑ 60,0 60,1 60,2 Palau , José. Pedro Martínez de San Martín . La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].