Finlàndia

Plantilla:Infotaula geografia políticaFinlàndia
Suomi (fi)
Finland (sv) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
(2013)
Tipusestat sobirà, país, estat unitari i país de la Mar Bàltica Modifica el valor a Wikidata

HimneMaamme Modifica el valor a Wikidata

Lema-
Símbol oficialCelastrina argiolus (Lepidòpter)
Os bru (animal heràldic)
Bedoll comú (arbre)
Cavall finlandès (cavall)
Muguet (flor)
Spitz finlandès (gos)
Coccinella septempunctata (insectes)
Cigne cantaire (ocell)
Perca de riu (peix)
Granit (roca) Modifica el valor a Wikidata
Epònimfinlandesos Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 65° N, 27° E / 65°N,27°E / 65; 27
CapitalHèlsinki (1812–) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.608.218 (2024) Modifica el valor a Wikidata (16,57 hab./km²)
Gentilicifinlandès, finlandesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfinès
suec Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia evangèlica luterana de Finlàndia i Església ortodoxa de Finlàndia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície338.478,34 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Bàltica Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Halti (1.324 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixMar Bàltica (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació6 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
6 desembre 1917Independence of Finland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
PatrociniEnric d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública parlamentària Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiugovern finlandès Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuEduskunta , (Escó: 200) Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataAlexander Stubb (2024–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataPetteri Orpo (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialCort Suprema de Finlàndia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal296.387.625.264 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.fi Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+358 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112 i 116117 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísFI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFI Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfinland.fi Modifica el valor a Wikidata

Facebook: thisisfinlandFB X: thisisFINLAND Instagram: thisisfinlandofficial Modifica el valor a Wikidata

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. La capital, i ciutat més important del país, és Hèlsinki. Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i que estan poblades per parlants suecs, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per parlants suecs de certes àrees costaneres.

Nom

L'origen del nom Suomi ("Finlàndia" en finès) és incert, però la paraula pot haver evolucionat a partir de la paraula protobàltica "*zeme" que significa "terra". A més de les llengües estretament relacionades amb el finès (les llengües baltofineses), aquesta paraula també s'utilitza en les llengües bàltiques, letó i lituà. Alternativament, la paraula indoeuropea "* gʰm-on", que significa "humà" (cf. gòtic "guma" i llatí "homo"), s'ha suggerit a través d'un préstec com a "* ćoma".[1] La paraula es referia originalment només a la província de Finlàndia Pròpia i, posteriorment, a la costa nord del golf de Finlàndia, on no s'inclogueren zones septentrionals com Ostrobòtnia fins al segle xviii.

S'ha suggerit que la paraula finlandesa Suomi es troba per primera vegada als Annales regni Francorum de l'any 811, que esmenten una persona anomenada Suomi entre la delegació danesa en un tractat de pau amb els francs.[2] Si és així, també és l'evidència més antiga del canvi del monoftong protofinès /oː/ al diftong finès /uo/.[3][4] Tanmateix, alguns lingüistes històrics consideren poc probable aquesta interpretació del nom, suposant una altra etimologia o que l'ortografia es va originar com un error d'escriba (en aquest cas el canvi de so /oː/ > /uo/ podria haver passat molt més tard).[5]

La majoria de les llengües del món utilitzen el nom Finland (o derivats), que té les seves arrels en el terme llatí fenni. El nom va ser conegut en ser utilitzat per primera vegada per l'historiador romà Tàcit a la seva obra Germània l'any 98. El nom llatí pot haver estat manllevat de les llengües germàniques.[6]Una de les mencions estrangeres més antigues de Finlàndia es troba a la pedra rúnica U 528, que data de la dècada del 1030.

Història

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle xii, quan Eric X de Suècia envaí Finlàndia i convertí la població al cristianisme per força; el territori finlandès fou subjugat completament durant els dos segles subsegüents. Aquest període es caracteritzà pel conflicte de poder intern i la competència entre els regnes nòrdics. La conquesta de Finlàndia creà conflictes amb els russos, que no tenien cap connexió amb Suècia,[7] fins al 1808,[8] any en què amb la Guerra de Finlàndia fou conquerida pels exèrcits d'Alexandre I de Rússia, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle xviii.

Amb l'ocupació russa, Finlàndia passà a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi rus fins al final del 1917. D'aquella època, prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publicà el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...).

La plaça del Senat i la catedral Luterana de Hèlsinki

El 6 de desembre de 1917, poc després de la Revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declarà la independència i, el 1918, després de la Guerra Civil finlandesa, es va elegir Carles I com a monarca del Regne de Finlàndia. Pocs mesos després, el mateix monarca renunciaria al tron, convertint-se Finlàndia en una república. que fou reconeguda definitivament en el tractat de Tartu del 1920.

Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939-1940 i durant la Guerra de Continuació de 1941-1944. En aquesta darrera ocasió, comptà amb el suport de l'Alemanya nazi i fou seguida per la Guerra de Lapònia de 1944-1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país.

Pielinen

Després de la Segona Guerra mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.

Política

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la república disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i per un membre d'ofici, el canceller de justícia.

El Parlament de Finlàndia (Eduskunta en finès, o Riksdag en suec) és unicameral, està compost per 200 diputats i té constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.

El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat el 1906 tot donant vot a les dones, ha estat dominat pels partits agraris (Keskusta), socialdemòcrates (SDP) i socialistes democràtics (Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per la influència de corrents antisocialistes (en el sentit soviètic) que en altres països similars, tenint almenys un contacte amb l'URSS.

La constitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depèn d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són els Països Baixos i el Regne Unit (aquest últim no té constitució).

El sistema judicial està dividit en dues branques: tribunals amb jurisdicció criminal o civil, i tribunals especials amb la responsabilitat del plet entre allò públic i els òrgans administratius de l'estat. La llei finlandesa està jerarquitzada: els tribunals locals per sota dels tribunals d'apel·lació regionals, i aquests per sota de la Cort Suprema.

D'acord amb Transparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.

Política de defensa

Article principal: Forces Armades de Finlàndia

Les Forces Armades de Finlàndia (finès: Puolustusvoimat, suec: Försvarsmakten) es componen de 230.000 efectius en cas de mobilització total. Empren un sistema de conscripció universal masculina, voluntari per a les dones. Es basen en un model de defensa territorial en el qual la reserva hi té molt de pes.

El pressupost de defensa de Finlàndia és aproximadament d'uns 2.900 milions d'euros o un 1,4% del PIB. El servei a l'estranger voluntari és molt popular i les tropes serveixen a tot el món en missions de l'ONU, de l'OTAN i de la UE. La disposició a la defensa de la pàtria contra un enemic superior és del 76%, una de les taxes més altes d'Europa.[9]

Subdivisió administrativa

Fins al 2009, Finlàndia es dividia en 6 províncies (lääni, en plural läänit), que al seu torn es dividien en 20 regions, dividides en 74 subregions, que a la vegada es divideixen en 432 municipis. Actualment, les províncies han estat abolides, i s'han constituït agències regionals administratives. Les províncies existents fins al 2009 sorgiren d'una reforma administrativa que, el 1997, va reduir a 6 les 12 províncies tradicionals de Finlàndia.

# Regió Capital Regions de Finlàndia
Català Finès Català Suec
1 Lapònia Lappi Rovaniemi Rovaniemi
2 Ostrobòtnia del Nord Pohjois-Pohjanmaa Oulu Uleåborg
3 Kainuu Kainuu Kajaani Kajana
4 Carèlia Septentrional Pohjois-Karjala Joensuu Joensuu
5 Savònia del Nord Pohjois-Savo Kuopio Kuopio
6 Savònia del Sud Etelä-Savo Mikkeli S:t Michel
7 Carèlia Meridional Etelä-Karjala Lappeenranta Villmanstrand
8 Finlàndia Central Keski-Suomi Jyväskylä Jyväskylä
9 Ostrobòtnia del Sud Etelä-Pohjanmaa Seinäjoki Östermyra
10 Ostrobòtnia Pohjanmaa Vaasa Vasа
11 Ostrobòtnia Central Keski-Pohjanmaa Kokkola Karleby
12 Pirkanmaa Birkaland Tampere Tammerfors
13 Satakunta Satakunta Pori Björneborg
14 Päijät-Häme Päijät-Häme Lahti Lahtis
15 Tavastia Pròpia Kanta-Häme Hämeenlinna Tavastehus
16 Vall de Kymi Kymenlaakso Kotka Kotka
17 Uusimaa Nyland Hèlsinki Helsingfors
18 Finlàndia Pròpia Varsinais-Suomi Turku Åbo
19 Åland Ahvenanmaa Mariehamn Maarianhamina

Geografia

Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, l'Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darrera glaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km2 l'any.

El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats.

Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del cercle polar àrtic, i com a conseqüència s'hi pot experimentar el sol de mitjanit durant unes setmanes, i és més acusat el fenomen en les zones més septentrionals del país. En el punt més al nord de Finlàndia, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Ciutats

Economia

Finlàndia té una alta industrialització i en gran part una economia de lliure mercat, amb una producció per capita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura -principalment la fusta, enginyeria, metalls, telecomunicacions (especialment Nokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalents a gairebé un terç del producte interior brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn d'importacions, com ara matèries primeres, i alguns components per a béns manufacturats.

A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació a la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental -Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro- dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic el 2002, però va disminuir en el 2003 a causa de la depressió global.

Demografia i etnografia

La capital és Hèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, són Tampere, Turku i Oulu.

Hi ha dos idiomes oficials a Finlàndia: el suomi o finès, parlat majoritàriament (pel 91,9% de la població com a llengua materna) i el suec, parlat per la minoria més important del país, els suecs de Finlàndia (5,5% de parlants). Paral·lelament, existeixen a Lapònia al voltant de 7.000 parlants de tres llengües diferents de lapó o saami.

El grup ètnic dominant és el caucàsic europeu del nord, els finlandesos. Hi ha petites minories nacionals que inclouen russos, jueus, romanís i tàrtars.

Segons dades del 2004, la major part de finlandesos (83,8%) són membres de l'Església luterana de Finlàndia, amb una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'Església ortodoxa. Les dues són esglésies oficials de l'estat. La resta consisteix en grups relativament petits (1,1% en total) de protestants (no luterans), catòlics romans, musulmans, jueus, i un 14,0% no religiós; encara que ha davallat notablement el nombre de persones que van a l'església amb regularitat.

Després dels successius conflictes armats que van afectar Finlàndia en la dècada dels 40, un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, l'atur i la incertesa quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la Unió Soviètica van conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acullen refugiats i immigrants amb una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric sigui a Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'aquests immigrants procedeix de l'antiga Unió Soviètica, al·legant compartir amb els finlandesos un parentiu ètnic (finès).

Vegeu també

Nota

  1. de Smit, Merlijn «De Vanitate Etymologiae. On the origins of Suomi, Häme, Sápmi.» (en anglès). Academia, Inc. [Consulta: 10 març 2022].
  2. «Annesl Regni Francorum». [Consulta: 29 juliol 2018].
  3. Heikkilä, Mikko K. Keskiajan suomen kielen dokumentoitu sanasto ensiesiintymisvuosineen. Mediapinta, 2017, p. 44. ISBN 978-952-236-859-1. 
  4. Mikko Heikkilä, 'Varhaissuomen äännehistorian kronologiasta', Sananjalka, 58 (2016), 136–158 (p. 147).
  5. Petri Kallio, 'Äännehistoriaa suomen kielen erilliskehityksen alkutaipaleilta', Sananjalka, 59 (2017), 7–24 (p. 12).
  6. «Miksi Saksa on suomeksi Saksa ja Suomi saksaksi Finnland?» (en finès). Ambaixada de Finlàndia, Berlín, 09-06-2010. [Consulta: 28 setembre 2017].
  7. Bagge, Sverre (2005) "The Scandinavian Kingdoms". In The New Cambridge Medieval History. Eds. Rosamond McKitterick et al. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-36289-X, p. 724: "Swedish expansion in Finland led to conflicts with Rus', which were temporarily brought to an end by a peace treaty in 1323, dividing the Karelian peninsula and the northern areas between the two countries."
  8. Monteith, William. Narrative of the conquest of Finland by the Russians in the years 1808-9, 1854. 
  9. «Maanpuolustustahto» (en finès). Findikaattori, 10-12-2014. [Consulta: 20 setembre 2016].

Enllaços externs

  • Les saunes. Vídeo. Bloc Europa. CCMA 4 de gener de 2011. Les saunes formen part de la tradició i la cultura de Finlàndia. Durada 4m 34s (consulta 3 d'abril de 2016)
  • Finlàndia, un país de boscos. Vídeo. Valor Afegit. CCMA. 11 de gener de 2012. Els boscos de Finlàndia són uns dels més ben gestionats del món. Durada 5m 57s. (Consulta 3 d'abril de 2016)

Read other articles:

Conrad HelfrichHelfrich pada 1946Lahir(1886-10-11)11 Oktober 1886Semarang, Hindia BelandaMeninggal20 September 1962(1962-09-20) (umur 75)Den Haag, BelandaPengabdian BelandaDinas/cabang Angkatan Laut Kerajaan BelandaLama dinas1907–1949Pangkat Letnan LaksamanaKomandanABDAFLOATPerang/pertempuranPerang Dunia II Kampanye Hindia Belanda Revolusi Nasional IndonesiaPenghargaanKnight Grand Cross of the Order of the Netherlands LionCommander of the Order of Orange-NassauKnight Commande...

 

Ekspansi Rusia 1500–1800 Iredentisme Rusia dulunya merujuk kepada gerakan iredentis Kekaisaran Rusia dari abad ke-16 sampai 1990an. Ini meliputi perluasan wilayah ke kawasan timur, menuju Siberia, yang berujung pada penaklukannya oleh Rusia, selain juga ke selatan, di kawasan Kaukasus dan Asia tengah, yang berujung pada penaklukan Kaukasus oleh Rusia, penaklukan Turkestan oleh Rusia dan penaklukan Uzbekistan oleh Rusia. Pada April 2014, Komite Helsinki Kroasia mengeluarkan sebuah pernyataan...

 

Prix Goldman pour l'environnement Paul Cox (en) et Fuiono Senio, lauréats du prix en 1997. Nom original The Goldman Environmental Prize Description Rend hommage à des personnes impliquées dans la protection de l'environnement Pays États-Unis Date de création 1er septembre 1989 Dernier récipiendaire Gloria Majiga-Kamoto, Thai Van Nguyen, Maida Bilal, Kimiko Hirata, Sharon Lavigne, Liz Chicaje Churay, Site officiel https://www.goldmanprize.org/ modifier  Le prix Goldman pour l'...

عامةمعلومات عامةصنف فرعي من ثابت انحلال يُصوِّر tendency (en) يدرسه نظرية برونستد-لوري تعريف الصيغة K a = [ A − ] [ H 3 O + ] [ H A ] [ H 2 O ] {\displaystyle K_{\mathrm {a} }=\mathrm {\frac {[A^{-}][H_{3}O^{+}]}{[HA][H_{2}O]}} } تعديل - تعديل مصدري - تعديل ويكي بيانات الأحماض والقواعد: ثابت الانحلال الحمضي استخلاص حمض-قلوي تفاعل ح�...

 

For other uses, see Naqada (disambiguation). Last phase of the Naqada culture of ancient Egyptian prehistory Naqada IIINaqadaNaqada III (Egypt)Show map of EgyptNaqadaNaqada III (Northeast Africa)Show map of Northeast AfricaGeographical rangeEgyptPeriodEarly Bronze IDatesc. 3,300 BC – 2,900 BC[1]Major sitesNaqada, Tarkhan, NekhenPreceded byNaqada IIFollowed byEarly Dynastic Period (Egypt) The Narmer Palette, thought to mark the unification of Upper and Lower Egypt; note the ima...

 

Peruvian football club Football clubUnión Deportivo AscensiónFull nameClub Unión Deportivo AscensiónNickname(s)WeccasFoundedJuly 18, 1959GroundEstadio IPD, HuancavelicaManagerJosé TembladeraLeagueCopa Perú2021Eliminated in Interregional Phase Home colours Away colours Unión Deportivo Ascensión is a Peruvian football club, located in the city of Huancavelica, Peru. The club is the largest in Ascensión city and one of the largest in Huancavelica Province. The club was founded 18 July 1...

Pour les articles homonymes, voir Apologie de Socrate (homonymie). Si ce bandeau n'est plus pertinent, retirez-le. Cliquez ici pour en savoir plus. Cet article ne s'appuie pas, ou pas assez, sur des sources secondaires ou tertiaires (août 2017). Pour améliorer la vérifiabilité de l'article ainsi que son intérêt encyclopédique, il est nécessaire, quand des sources primaires sont citées, de les associer à des analyses faites par des sources secondaires. Apologie de SocrateTitre origi...

 

Nationalliga 1973-1974 Competizione Fußball-Bundesliga Sport Calcio Edizione 63ª Organizzatore ÖFB Luogo  Austria Partecipanti 17 Cronologia della competizione 1972-73 1974-75 Manuale L'edizione 1973-74 della Nationalliga (A) vide la vittoria finale del VOEST Linz. Capocannoniere del torneo fu Johann Krankl del Rapid Vienna con 36 reti. Classifica finale Classifica G V N P GF GS Pt 1 VOEST Linz 32 18 11 3 51 28 47 2 FC Wacker Innsbruck 32 19 8 5 57 21 46 3 Rapid Vienna 32 18 9 5 74 3...

 

Johnny and Jones, 1938 Johnny & Jones is the name of the Amsterdam jazz-duo Nol (Arnold Siméon) van Wesel (Johnny) (3 August 1918 – 15 April 1945) and Max (Salomon Meyer) Kannewasser (Jones) (24 September 1916 – 20 March 1945).[1] Van Wesel and Kannewasser worked together at the De Bijenkorf department store.[2] In 1934 they were discovered while they were playing during a company party with the quartet The Bijko Rhythm Stompers.[2] Two years later they quit t...

Lincoln Memorial at Waterfront Park is a statue of Abraham Lincoln, depicted as he would have looked before he became President of the United States. The sculpture of him is bareheaded, seated on a rock with an open law book in one hand and the other in an outstretched, welcoming gesture.[1] The statue is located at Waterfront Park in Louisville, Kentucky.[2] The Lincoln Memorial in Louisville is part of the Lincoln Heritage Trail.[3] The statue and its accompanying b...

 

Iranian refugee (1945–2022) Mehran Karimi Nasseriمهران کریمی ناصریNasseri in 2005Born1945 (1945)[1]Masjed Soleiman, Imperial State of IranDied12 November 2022(2022-11-12) (aged 77)Charles de Gaulle Airport, Le Mesnil-Amelot, FranceOther namesSir, Alfred MehranCitizenshipIran (until 1977)Stateless (from 1977) Mehran Karimi Nasseri (Persian: مهران کریمی ناصری, pronounced [mehˈrɒn kæriˈmi nɒseˈri]; 1945 – 12 November 2022), a...

 

L'Accademia Etrusca ha sede a Cortona, nel Palazzo Casali. Museo dell'Accademia EtruscaPalazzo Casali, sede del Museo dell'Accademia Etrusca e della Città di Cortona UbicazioneStato Italia LocalitàCortona IndirizzoPiazza Luca Signorelli, 9 Coordinate43°16′31.64″N 11°59′05.93″E43°16′31.64″N, 11°59′05.93″E CaratteristicheTipoarcheologia Istituzione29 dicembre 1726 FondatoriRidolfino Venuti e altri Apertura1726 Sito web Modifica dati su Wikidata · Manuale Indice ...

Lido di Milano Informazioni generaliStato Italia UbicazioneMilano Inizio lavorianni venti Inaugurazione1931 ProprietarioComune di Milano ProgettoCesare Marescotti Mappa di localizzazione Modifica dati su Wikidata · Manuale Il Lido di Milano è una grande area attrezzata per attività sportive situata nella parte occidentale della città di Milano, con ingresso da Piazzale Lotto (Municipio 8). Indice 1 Storia 2 Attrezzature 3 Altri progetti 4 Collegamenti esterni Storia Intorno alla...

 

Egyptian actor Alexander D'Arcyألكسندر دارسيfrom the trailer for Topper Takes a Trip (1939)BornAlexander Sarruf(1908-08-10)10 August 1908Cairo, EgyptDied20 April 1996(1996-04-20) (aged 87)West Hollywood, California, U.S.OccupationFilm actorYears active1927–1973Spouses Arleen Whelan ​ ​(m. 1940; div. 1943)​ Yutta Darcy ​ ​(m. 1964; div. 1973)​ Children1 Alexander D'Arcy (Arab...

 

American civil rights activist and minister (1926–1990) For his son, the American politician and businessman, see Ralph David Abernathy III. The ReverendRalph AbernathyAbernathy in 19682nd President of the Southern Christian Leadership ConferenceIn office1968–1977Preceded byMartin Luther King Jr.Succeeded byJoseph Lowery Personal detailsBornDavid Abernathy(1926-03-11)March 11, 1926Linden, Alabama, U.S.DiedApril 17, 1990(1990-04-17) (aged 64)Atlanta, Georgia, U.S.Political partyDemocr...

List of events ← 2016 2015 2014 2017 in Mauritania → 2018 2019 2020 Decades: 1990s 2000s 2010s 2020s See also: History of Mauritania List of years in Mauritania The following lists events in the year 2017 in Mauritania. Incumbents President: Mohamed Ould Abdel Aziz Prime Minister: Yahya Ould Hademine Events August 5 August - Mauritanians vote on the constitutional referendum to abolish the Senate and add red bands to the flag. Criticism of President Aziz's attempts at suppressing ...

 

1964 Polish drama film Prawo i pięśćDirected by Jerzy Hoffman Edward Skórzewski Written byJózef HenScreenplay byJózef HenBased onPrawo i pięśćby Józef HenStarringGustaw HoloubekCinematographyJerzy LipmanEdited byLudmila GodziaszwiliMusic byKrzysztof KomedaProductioncompanyZespół Filmowy KameraDistributed byCentrala Wynajmu FilmówRelease date 14 September 1964 (1964-09-14) (Poland) CountryPolandLanguagesPolish, German Prawo i pięść (The Law and the Fist) is a...

 

Prima guerra macedonicaparte delle Guerre macedonicheAlcune delle città interessate all'azioneData214 a.C. - 205 a.C. LuogoMacedonia Casus belliLotta per l'egemonia dell'Egeo EsitoPace di Fenice SchieramentiRepubblica romana Regno di Pergamo Lega etolicaRegno di Macedonia Lega achea ComandantiMarco Valerio Levino[1]P.Sulpicio Galba[2]Filippo V di Macedonia Voci di guerre presenti su Wikipedia Manuale V · D · MGuerre macedonichePrima guerra (215-205 a.C.)...

Stages in creation of computer software This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Software release life cycle – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (April 2023) (Learn how and when to remove this message) The software release life cycle is the process of developing, testing, and distributing a ...

 

Часовые пояса (с учётом де-факто контролируемых территорий) Понятие часово́й по́яс имеет два основных значения: Географи́ческий часовой пояс — условная полоса на земной поверхности шириной ровно 15° (±7,5° относительно среднего меридиана). Средним меридианом нулевого ...