Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Va estudiar Belles Arts i el 1981 es va graduar en composició a l'Acadèmia Sibelius d'Helsinki, on va tenir com a professor més important a Paavo Heininen.[2] Més endavant va millorar els seus coneixements a Alemanya, l'Escola Superior de Música de Friburg (sota la direcció de Brian Ferneyhough i Klaus Huber) i a l'IRCAM de París, fixant la seva residència a la capital francesa l'any 1982. Aquest darrer va tenir una gran influència en la seva música i les seves textures, característicament luxoses i misterioses, creades a través d'una mescla de música en directe i produccions electròniques.
La seva trajectòria va estar estretament lligada a l'Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Música (IRCAM) de París, institució fundada el 1970 per Pierre Boulez i de la que en va ser la coordinadora.
Mentre estudiava a la IRCAM a París, Saariaho va desenvolupar noves tècniques de composició, mitjançant la utilització de l'electrònica en viu, el treball amb la cinta i l'assistència computaritzada. Alhora, va començar el seu interès per l'escriptura per a orquestra. El tret més particular de les composicions orquestrals d'aquesta època és la creació de denses masses de so en permanent i gradual transformació. A més, l'estudi de les tècniques d'anàlisi de l'espectre sonor per ordinador dutes a terme pels compositors espectralistes francesos el va ajudar a crear el seu propi llenguatge harmònic, caracteritzat per una notació rica en marques d'expressió on caben des de l'ús freqüent d'harmònics fins a els detalls microtonals d'un continuum sonor que surt des del to temperat fins al soroll sense afinació precisa i viceversa.[3]
Saariaho sovint es va servir de la combinació de música electrònica i música en viu per crear les seves textures.
va ser una de les compositores més sol·licitades per compondre òpera. La seva primera òpera L'Amour de loin (L'amor de lluny), estrenada l'any 2000 al Festival de Salzburg, va ser un gran èxit i va poder-la estrenar en altres escenaris de tot el món. La seva segona òpera, Adriana Mater, va ser encarregada per l'Òpera Nacional de París l'any 2006, i el 2010 va estrenar la seva tercera òpera, Émilie, a Lió, basada en la vida de la matemàtica Émilie du Châtelet. En totes tres obres el llibret va ser escrit per l'escriptor libanès Amin Maalouf.[6]
Kaija Saariaho està ara àmpliament establerta com una figura central de la música clàssica contemporània. Les seves òperes recents en particular han estat aclamades a Europa i Amèrica del Nord, mentre que les seves obres anteriors, que exploren el so i els seus mecanismes de producció, són cada cop més populars com a exemples paradigmàtics de certes tendències del modernisme de finals del segle XX; Diversos estudis han discutit el paper del gènere i la identitat regional en el desenvolupament de la compositora més reeixida de Finlàndia. Amb Saariaho presentant més i de manera més prominent en una varietat de discursos acadèmics, fa temps que calia un relat fundacional i complet de la seva vida i dels desenvolupaments musicals a través de la seva prolífica i variada producció.
L'1 de desembre del 2016 es va representar la seva òpera L'Amour de loin per primera vegada al Metropolitan Opera de Nova York, sent la segona òpera d'una dona compositora que interpretava la companyia del teatre (La primera havia estat representada més d'un segle abans, el 1903). També es va retransmetre el dia 10 de desembre de 2016 com a part de la iniciativa Metropolitan Opera Live in HD, convertint-se en la primera òpera d'una dona compositora i la primera també dirigida per una dona (Susanna Mälikki) en aquest programa.[7]
Durant el seu pas per la universitat va estudiar amb Paavo Heininen. Amb Magnus Lindberg i altres, va fundar el grup progressiu 'Ears Open'. Més endavant, es va traslladar a Alemanya per estudiar a la Hochschule für Musik Freiburg amb Brian Ferneyhough i Klaus Huber. En una entrevista comenta que l'èmfasi dels seus mestres per un serialisme molt estricte i l'ús d'estructures matemàtiques rígides era sufocant fins al punt d'afirmar que:
No t'era permès tenir un pols, o harmonies d'orientació tonal o melodies. Jo no vull compondre música a través de negacions. Tot ha de ser permissible mentre estigui fet amb bon gust.[8]
L'any 1980 va assistir a la Darmstädter Ferienkurse (Cursos d'estiu de l'Escola de Darmstadt) i va assistir a un concert dels espectralistes francesos Tristan Murail i Gerard Grisey. Aquesta primera audició de música espectral va suposar un gir important en la direcció artística de Saariaho. Va ser a partir d'aquesta experiència que va decidir assistir a cursos de composició de música d'ordinador, impartits a l'Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Música (IRCAM) de París per David Wessel, Jean-Baptiste Barrière i Marc Battier, passant d'un estricte serialisme a l'espectralisme musical.
L'any 1982, va començar a treballar a l'IRCAM, fent recerca d'anàlisi per ordinador del so i sobre espectres de notes individuals produïdes per diferents instruments. Va desenvolupar tècniques de composició assistida per ordinador, va experimentar amb música concreta i va escriure les seves primeres peces que combinen música en viu amb electrònica. També va compondre obres noves amb l'IRCAM's CHANT synthesiser.
Obra
Per a parlar de la música de Saariaho, és necessari entendre el camí d'una escriptura que s'escapa, fugint, reflexiva, a la conquesta de la seva unitat i forma. El camí des de la seva gènesi, en l'evolució original dels estils i les seves successives integracions, des de l'estètica serial fins a l'estètica espectral (espectralisme musical).[9]
A més, durant els anys compresos entre 1979 i 1982, Saariaho forja les característiques realment noves de la seva escriptura, rellevant tota la seva importància al concepte "d'eix tímbric". Així, l'eix tímbric es desplega sobre una escala de timbre on cada so troba un lloc determinat, entre el sinus i el soroll blanc, entre so clar i «soroll». El material, fundat sobre una ambivalència dialèctica entre so clar i «soroll», permet crear tensions d'una manera original que li permeten nous mitjans d'expressió.[10]
Cadascuna de les peces de la trilogia Jardin Secret - Jardin secret I (1985), Jardin secret II (1986), i Nymphea (Jardin secret III) (1987) - [11] van ser creades amb l'ús de programes d'ordinador. Nymphea, per exemple, és per quartet de corda i electrònica però també conté un element vocal addicional: els músics xiuxiuegen un poema d'Arseny Tarkovsky.[12]
Dante Montoya (flauta), María Pache (viola) i Lydie Römish (arpa) interpreten Maa de Kaija Saariaho.
Molts dels seus treballs amb electrònica, Saariaho els va dur a terme amb la col·laboració de Jean-Baptiste Barrière, un compositor, artista multimèdia i programador que va dirigir el departament de recerca musical de l'IRCAM de 1984 a 1987.
[13] L'obra en què Saariaho ha dit 'Vaig trobar totes les peces del meu trencaclosques musical' va ser un treball per a ensemble, electrònica en viu i cinta generada per ordinador encarregada per al desè aniversar celebracions de l'IRCAM el 1987. El conjunt és un estàndard Nova banda musical de 15 integrants, amb la important incorporació de tres flautistes tocant tota la gamma de la seva família, des de flautí fins a baix. Aquí el material sonor generatiu era una àmplia varietat de espectres de flauta baixa i contrabaix analitzats en un equip especialment programa informàtic dissenyat a l'IRCAM ideat per Gerard Assayag.
A París, Saariaho va desenvolupar un gran èmfasi en transformacions lentes de masses denses de so.[14] La seva primera peça per a cinta magnètica, Vers Le Blanc (1982), i la seva peça per orquestra i cinta, Verblendungen, van ser creades d'una sola transició: en Vers Le Blanc la transició és d'un cluster tonal a un altre, mentre que en Verblendungen, és de forte a piano. Verblendungen també utilitza un parell d'idees visuals com a base: un cop de raspall que comença com una marca densa a la pàgina i s'aprima fins a brins individuals, o bé la paraula "verblendungen" mateixa, que significa "enlluernaments".[15]
El seu treball a la dècada dels vuitanta i noranta està marcat per una èmfasi en el timbre i en l'ús de la música electrònica nascuda d'instruments tradicionals, essencialment de la cultura nòrdica i oriental. El timbre i la textura del so són les variables principals de les seves primeres obres. Per exemple, Verblendungen (1984) és per a orquestra i cinta. Jardin secret II (1986) és per a clavicèmbal i cinta,amb més riquesa rítmica. Lichtbogen (1986), per a nou instruments i electrònica en viu, mostra el seu interès per l'ús de l'ordinador en la creació. Nymphéa (Jardin secret III, 1987): es tracta d'un quartet de corda amb música electrònica que agafa com a model la natura aplicada a la composició musical. Altres exemples serien Du cristal (1990) i …à la fumée (1990), encarregada per l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles. Amers (1992) i Près (1992) busquen l'experimentació en la síntesi del so.
Escrivint sobre el procés de composició, Saariaho va dir:
Preparant el material musical de les peces, he utilitzat l'ordinador de diverses maneres. La base de tota l'estructura harmònica ve donada per sons de violoncel complexos que he analitzat amb l'ordinador. El material bàsic per les transformacions melòdiques i rítmiques són calculades per ordinador i els motius van modificant-se gradualment, recorrent-hi un cop i un altre.[16]
Saariaho ha espressat sovint tenir un cert tipus de sinestèsia que inclou tots els sentits, afirmant que:
... el món visual i el musical són un mateix món per a mi... Els diferents sentits, matisos de color o textures i tons de llum, fin i tot fragàncies i sons es barregen en la meva ment. Formen un món complet entre elles.[17]
Saariaho també s'ha dedicat a l'òpera amb un èxit notable. Pensa que la veu és realment rica, que és un instrument increïble, amb la qual es poden transmetre coses extremadament fines, variades, ambigües. Purificar, com és fa en la música clàssica, segons ella, no li sembla suficient; d'altra banda no vol declarar-li la guerra a la tècnica dels cantants. Afirma que cal, doncs, trobar una manera de treballar la veu.[18]
La seva obra L'amour de loin, amb llibret d'Amin Maalouf, està basada en una biografia del trobador de segle XII, Jaufré Rudel. L'estrena va ser dirigida per Peter Sellars al Festival de Salzburg el 15 d'agost de l'any 2000 i va rebre el premi Grawemeyer.
Adriana Mater, la seva segona òpera, sobre un llibret original també de Maalouf, barreja la crua realitat contemporània i el món oníric. Va ser dirigida novament per Sellars a l'Òpera Bastille de Paria al març de 2006.
Émilie és un monodrama de nou escenes per a soprano, basada en escrits d'Émilie du Châtelet, estrenada a Lió al març de 2010.[19]El 2012, Circle Map va ser un encàrrec de l'Orquestra Reial del Concertgebouw, l'Orquestra Simfònica de Boston, l'Orquestra Simfònica de Göteborg, l'Orquestra Nacional de França, la Orquestra Nacional Reial d'Escòcia i l'Orquestra Simfònica de Stavanger. La peça ha estat inspirada en sis poemes de Rumi. Aquests poemes recitats en persa s'utilitzen com a material per a la part electrònica. Circle Map va ser estrenada per l'Orquestra Real del Concertgebouw d'Amsterdam dirigida per Susanna Mälkki al Westergasfabriek Gashouder, Amsterdam, el 22 de juny de 2012. El 2013, va ser guardonada amb el Premi Polar, al costat del músic Youssou N'Dour.[20]
El 2015 es va estrenar el cicle de cançons True Fire de la mà de Gerald Finley i la Filharmònica de Los Angeles, dirigida per Gustavo Dudamel. La seva òpera Only the Sound Remains es va estrenar al març de 2016 a l'Òpera Nacional d'Holanda. El concert per a arpa Trans de Kaija Saariaho es va estrenar mundialment l'agost del 2016 per Xavier de Maistre i l'Orquestra Simfònica de Tòquio, dirigida per Ernest Martínez-Esquerre al Suntory Hall de Tòquio. Al febrer de 2017, París va cobrar vida amb la seva feina quan va ser compositora destacada del Festival Presences. La seva nova òpera, Innocence, es va estrenar mundialment al Festival d'Aix-en-Provence al juliol del 2021.
La seva relació amb la ciutat de Barcelona ve de lluny, així com la seva relació admiració per l'obra arquitectònica d'Antoni Gaudí i el Modernisme, capaç de transformar en elements arquitectònics les formes de la natura, fet que també trobem al Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner. Al edifici modernista s'han pogut escoltar les obres Oltra mar, per l'Orfeó Català i l'OBC (19 de febrer del 2022), dirigits per Anna Maria Helsing, l'estrena a Espanya de Reconnaissance, pel Cor de Cambra del Palau (12 de novembre de 2021), dirigit per Simon Halsey, i Notes on Light, per l'Orquestra Simfònica de l'ESMUC (20 de maig de 2021), dirigida per Ernest Martínez Izquierdo.[21]
Catàleg d'obres
Catàleg d'obres de Kaija Saariaho (actualitzat 2006)
Any
Obra
Tipus d'obra
Durada
1977
Bruden, cicle de cançons per a soprano, 2 flautes i 2 percussionistes.
Música vocal
10:00
1978
Canvas, per a flauta.
Música solista (flauta)
05:00
1979
Suomenkielinen sekakuorokappale, per a soprano, baríton i cor mixt.
Música coral
09:00
1979
Cartolina per Siena, per a cinta magnètica.
Música Electroacústica
03:00
1979
Aurora, per a conjunt instrumental
Música instrumental
03:00
1979
Nej och inte. Tres cançons per a quartet femení o cor.
Música coral
05:00
1979
Jing, per a soprano i violoncel.
Música vocal
08:00
1980
Yellows, per a violoncel i percussió
Música instrumental
10:00
1980
Study for Life, per a veu femenina, ballarina, cinta i llums. Text de T.S. Eliot (anglès).
Música vocal
18:00
1980
Im Traume, per a violoncel i piano.
Música instrumental (duo)
10:00
1980
Preludi-Tunnustus-Postludi, per a soprano i piano preparat. Text de Mika Waltari (finès).
Música vocal
04:00
1981
Kolme preludia, per a soprano i òrgan. Text de la Bíblia (en finès).
Música vocal (piano)
06:00
1981
...sah den Vögeln, per a soprano, flauta, oboè, violoncel, piano preparat i electrònica en viu. Text: collage.
Música vocal
15:00
1981
Study II for Life, per a cinta magnètica.
Música Electroacústica
12:00
1982
Vers de blanc, per a cinta magnètica.
Música Electroacústica
15:00
1982
Du gick, flög, per a soprano and piano. Text de Gunnar Björling (en suec).
Música vocal (piano)
04:00
1982
Adjö (original title: Dj. lägre solen. Revised in 1985), per a soprano, flauta i guitarra. Text de Solveig von Schoultz (en suec).
Música vocal
10:00
1982
Laconismede l'aille, per a flauta solament
Música solista (flauta)
09:00
1982-84
Verblendungen, per a orquestra
Música orquestral
14:00
1983
Three Interludes and other music to "Skotten i Helsingfors". Incidental music for tapi. Text de Joakim Groth.
Música incidental
30:00
1984
Kollisionen (Composed with Jean-Baptiste Barrière. Other version: 1986, anomenada Collisions), per a percussió i electrònica.
Música Electrònica
60:00
1984-86
Jardin secret II, clavicèmbal i cinta
Música Electroacústica
10:00
1985
Csokolom, recording of scenic objects
Música incidental
60:00
1985
Música per a la pel·lícula Suuri illusioni
Música de pel·lícula
85:00
1985
Jardin Secret I, per a cinta magnètica.
Música Electrònica
11:00
1986
Il pleut, per a soprano i piano. Text de Guillaume Apollinaire (en francès).
Música vocal (piano)
02 :00
1986
Lichtbogen, per a flauta, percussió, arpa, piano, 2 violins, viola, violoncel, double bass i electrònica en viu.
Música Electrònica
16:00
1986
Collisions (Version of 1984 Kollisionen), per a cinta magnètica.
Música electroacústica
60:00
1986-87
Io, per a conjunt instrumental i electrònica en viu.
Música Electrònica
18:00
1987
Nymphea (Jardin Secret III), per a quartet de corda i electrònica en viu
Música electrònica
20:00
1987
Piipää (Composed with Jean-Baptiste Barrière). Music for multi-mitjana performance. Soprano, tenor, tapi i electrònica en viu. Text de Jouni Tommola.
Música incidental
60:00
1987-88
Stilleben (Text: collage of Franz Kafka, Paul Eluard and Wassily Kandinsky), para Tapi (radiophonic work)..
Música vocal
22:00
1988
Petals, per a violoncel sol, amb electrònica en viu opcional.
Música solista (violoncel)
08:00
1988
From the Grammar of Dreams (Text de Paul Eluard (en francès)), per a soprano i mezzosoprano. Text de Sylvia Plath (en anglès).
Música vocal
10:00
1988
Grammaire des rêves, per a soprano, contralto i conjunt instrumental.
Música vocal
11:00
1989-90
Du cristall, per a orquestra simfònica
Música orquestral
18:00
1990
...la fumée, per a flauta alto, violoncel i orquestra
Música orquestral
18:00
1990
Fanfaari, per a orquestra de cambra.
Música orquestral (cambra)
01:00
1990
Oi kuu, per a clarinet baix, violoncel i electrònica opcional. (Altres versions: 1993)
Música instrumental (duo)
06:00
1991
Aer (Parteix 7 de «Maa»), per a arpa i electrònica Ad libitum
Música Electrònica
17:00
1991
Nuits, adieux (Text de Jacques Roubaud i Honoré de Balzac. Una altra versió: 1996.), Vocal quartet (SATB) and live electronics..
Música vocal
10:00
1991
Gates. (Parteix 2 de «Maa»), per a flauta, clavicèmbal, violoncel i electrònica en viu.
Música electrònica
12:00
1991
...de la terre (Parteix 3 de «Maa»), per a violí solista i electrònica en viu.
Música electrònica
15:00
1991
Monkey Finger, Velvet Hands, per a piano
Música solista (piano)
05:00
1991
Fall (Parteix 6 de «Maa»), per a arpa i electrònica ad libitum.
Música Electrònica
05:00
1991
Suomi 75 vuotta (""Finland 75 years""), jingle de 15 segons"
Música Electrònica
00:15
1991
Música per a la pel·lícula Valon ihme.
Música de pel·lícula
32:00
1991-92
Maa. Ballet music en 7 escenes. Orquestra de cambra i electrònica
Música de ballet
90:00
1991-96
Cendres, per a flauta, violoncel i piano (rev. en 1998)
Música instrumental
10:00
1992
NoaNoa, Fragrant, per a flauta et electronique
Música Electrònica
10:00
1992
Jingle for the Centre Georges-Pompidou (solament 5 segons)
Música orquestral
00:05
1992
Amers, per a violoncel, orquestra de cambra i electrònica en viu
Música orquestral (concertante)
20:00
1992
Caliban's Dream (Parteix 2 de «The tempest Songbook», 2004), per a baríton sol i clarinet, mandolin, guitar, arpa, double bass. Text de William Shakespeare (en anglès). Other version: 1995.
Música vocal
03:00
1992-94
Près, per a violoncel sol i electrònica.
Música Electrònica
18:00
1993
La dona'm, la licorne, Exhibition with paintings by Raija Malka and sound installation by Saariaho (versió de 1999 Electro-acoustic)
Música incidental
12:00
1993
Música per a la pel·lícula Etant donné li blue (""Given the blue"", solament 3 minuts), (composed with Jean-Baptiste Barrière"
Música de pel·lícula
03:00
1993
Solar, per a grup instrumental (amb sintetitzador)
Música Electroacústica
18:00
1993-94
Trois Rivières, per a quartet de percussionistes i electrònica
Música Electrònica
16:00
1993-95
Folia, per double bass i electrònica opcional.
Música Electrònica
12:00
1993-95
Six Japanese Gardens, per a percussió i electrònica.
Música Electrònica
10:00
1994
Graal Theâtre, per a violí i orquestra (en 1997, version for solament violin i orquestra de cambra).
Música orquestral (concertante)
30:00
1994
Nocturne, In Memory of Witold Lutoslawski, per a violí.
Música solista (violí)
06:00
1995
Château de l'âme, per a soprano, 8 veus femenines i orquestra.
Música vocal (orquestra)
26:00
1996
Spins and Spells, per a violoncel.
Música solista (violoncel)
07:00
1996
Lonh (Des de lluny. Dedicada a D. Upshaw), per a soprano i electrònica.
Música Electrònica
17:00
1996
New Gates (Adaptació del moviment Gates de «Maa» (1991)), per a flauta, viola i arpa
Música instrumental (trio)
13:00
1996
Die Aussicht (Text de Hölderlin (en alemany). Altres versions: 1998 i 1999), per a soprano, flauta, violí, violoncel i guitarra.
Música vocal
03:00
1997
Mirrors (Música per al CD-ROM Prisma), per a flauta i violoncel.
Música instrumental (duo)
04:00
1997
Miranda's Lament (Parteix 3 de «The tempest Songbook», 2004), per a soprano, clarinet, arpa, violí i double bass. Text de William Shakespeare (in English). Other version: 1999.
Música vocal
05:00
1997-99
Pilvimusiikkia (Cloud Music), Electro-acoustic instalation with variable duration
Música incidental (documental o video)
31:45
1998
Liisan taikahuilu, per a flauta.
Música solista (flauta)
03:00
1998
Neiges, per a vuit violoncels. [1. Nuages de neige. - 2. Etoiles de neige. - 3. Etoile de neige 2. - 4. Aiguilles de glace. - 5. Fleurs de neige]
Oltra mar. Seven Preludes for the New Millennium, per a cor mixt i orquestra.
Música coral (orquestra)
15:00
1999
Prisma. Electronic music for the CD-ROM Prisma
Música Electrònica
19:00
1999
Quatre petits messages, Music for the stage work Unien kieliopista (From the Grammar of Dreams), per 2 sopranos, flauta i arpa.
Música vocal
08:00
1999
Ciel etoilé, per double bass i percussionista.
Música instrumental
05:00
2000
Sept Papillons, per a violoncel.
Música solista (violoncel)
10:00
2000
Message pour Gérard, per mezzosoprano, flauta, arpa, percussió (2 players), violin, viola, violoncel i double bass.
Música vocal
05:00
2000
Ariel's Hail (Parteix 1 de «The tempest Songbook». 2004), per a soprano, flata i arpa.
Música vocal
04:00
2000
Aile du songe. Concerto per a flauta i orquestra.
Música orquestral (concertante)
20:00
2000
Iltarukous. (Evening Prayer), per a soprano i piano. Text d'Eino Leino (en finès).
Música vocal (piano)
03:00
2000
Trois rivières: Delta, per a percussió (1 player) i electrònica.
Música Electrònica
15:00
2001
Uberzeugung, per 3 veus femenines/cor femení, violí, violoncel, crotale (played by one of the singers). Text: Friedrich Hölderlin (en alemany).
Música vocal
02:00
2001
Tag des Jahrs, per a cor mixt i electrònica. The electronic part realized at the Civitella Ranieri Centri, Italy with Jean-Baptiste Barrière. Text: Friedrich Hölderlin (en alemany).
Música vocal
15:00
2001
Danse des flocons I, versió per a orquestra de corda.
Música orquestral (cambra)
-
2001
Cinq Reflets de l'Amour de loin, per solament soprano, sol baríton i orquestra.
Música vocal (orquestra)
30:00
2001
Song for Betty (arranjament de l'últim moviment de L'Amour de loin), orquestra, piano i cordes.
Música orquestral
05:00
2001
Nymphea Reflection, orquestra de cordes.
Música orquestral (cambra)
22:00
2002
From the Grammar of Dreams. Version per a soprano i electrònica
Música Electrònica
10:00
2002
Els fantômes du temps, Spectacle chorégraphique et installation multimèdia (Saariaho and Jean-Baptiste Barrière)
Música incidental
-
2002
Orion, per a orquestra
Música orquestral
25:00
2002
Quatre instants (Amin Maalouf (en francès)), per a soprano and piano [1. Attente; 2. Douleur; 3. Parfum de l'instant; 4. Résonances (hi ha vers. Orquestral).
Música vocal (piano)
23:00
2002
Danse des flocons II, version for 2 violins
Música solista (violí)
-
2002
Terrestre, (chamber music version of the 2nd movement of ""Aile du Songe""), solament flauta + violí, violoncel, arpa, percussió (1 player)"
Música orquestral (cambra)
10:00
2002
Prospero's Vision (Parteix 4 de «The tempest Songbook», 2004). soprano and violin. Text del Siddur shim Shalom (translation from Hebrew into English by rabbi Jules Harlow).
Música vocal
02:00
2002
Changing Light, per a soprano i violí.
Música vocal
03:00
2002-06
Adriana Mater. Òpera. Estrenada a la primavera de 2006. Llibret: Amin Maalouf.
Òpera
120:00
2003
Je sens un deuxième coeur (Another heart beats), viola, violoncel i piano.
Música instrumental (trio)
15:00
2003
Lumen valosta, per a vocal ensemble, Text d'Eeva-Liisa.
Música vocal
-
2004
Ferdinand's Comfort (Parteix 5 de «The tempest Songbook»), per a soprano, baríton i ensemble.
Música vocal
04:00
2003
The Tempest Songbook, per a soprano, baríton i ensemble.
2010 – convidada per Walter Fink per ser la 20ena compositora en el Komponistenporträt del Festival de Música de Rheingau; la segona dona compositora després de Sofia Gubaidulina.
L'Amour de loin – Gerald Finley; Dawn Upshaw; Finnish National Opera; Esa-Pekka Salonen – Deutsche Grammophon DVD 00440 073 40264
Nymphéa – Cikada String Quartet – ECM New Series 472 4222
Verbendunglen · Jardin secret I · Laconisme de l'aile · ...sah den Vögeln – The Finnish Radio Symphony Orchestra; Esa-Pekka Salonen, Atso Almila – BIS LP 307 (1986).[30]
Im Traume – Risto Poutanen, Ilmo Ranta; Jase LP 0010 (1986).[30]
Jardin secret II – Jukka Tiensuu – Finlandia Records FACD 361 (1989).[30]
Verblendungen · Lichtbogen · Io · Stillenben – Avanti Chamber Orchestra, Jukka-Pekka Saraste, Esa-Pekka Salonen; The Finnish Chamber Choir, Eric-Olof Söderström – Finlandia Records FACD 374 (1989).[30]
Jardin secret I (Musique pour bande) – Wergo WER 2025-2 (Computer Music Currents 5) (1990).[30]
Petals – Anssi Karttunen – Neuma Records 450-73 (1990).[30]
↑"Verblendung", Langenscheidt's Condensed Muret-Sanders Dictionary (ed. Heinz Messinger and the Langenscheidt Editorial Staff), 1982
↑New York: Commissioned by the Lincoln Center and Doris & Myron Beigler for the Kronos Quartet, 1987. Print.Saariaho, Kaija. Programme Note: Nymphéa (1987)., 1987.
↑Moisala, P. Kaija Saariaho. Urbana: University of Illinois Press., 2009, p. 55.
↑Compositeurs d'aujourd'hui: Kaija Saariaho (Les cahiers de l'IRCAM)., 1994, pàg. ENTRETIEN AVEC KAIJA SAARIAHO (pg. 11).
↑ 22,022,122,2Moisala, Pirkko, 'Gender Negotiation of the Composer Kaija Saariaho in Finland: The Woman Composer as Nomadic Subject', in Music and Gender (Pirkko Moisala and Beverley Diamond, editors). University of Illinois Press (ISBN 978-0-252-02544-0), pp 166–188 (2000).
.jpg)
.jpg)