Chastauguion
Chastauguion [tsato(dji)ˈjy][1], [tsataˈju] o [tsadjiju][2] (Châtel-Guyon en francés) z-es una comuna auvernhata dau departament dau Puèi de Doma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe. ToponimiaLe nom de Chastauguion ven de Castellum Guidonis, le « Chastèl de Guy ». En 1198, le nom dau vialatge z-èra Castrum Guidonis, après Châteauguion au sègle XV, Chastelguion au sègle XVI e Châtel-Guyon au sègle XIX. Son nom ven dau comte Guy II d'Auvèrnha (Guido d'Alvernha en occitan ancian) que lai faguèt bastir a la fin dau sègle XII un chastèl. Le nom en occitan modèrne de la viala ven de la fòrma dau sègle XV en gardar château pusliau que chastèl mas en adaptar a la prononciacion occitana e embei la tombada de la promèira sillaba de Guion. En occitan ancian la viala z-èra nomada Chastelguion[3] e Chastel Guion[4]. GeografiaLocalizacionChastel Guion se tròba a 20 km au nòrd de Clarmont-Farrand, a 7 km au nòrd-oèst de Riam, e a 32 km dau Puèi de Doma, en riba dau riu de Sardon. La comuna se compausa daus vialatges de Chastauguion, Le Bornet, Sent Marchèir, Ròchapradèira e los Groslièrs. Le masatge de Bornet, autrecòps dins la comuna de Lobairat, z-es le mai enauçat, a una altituda de 670 mètres. Comunas pròchasIstòria![]() Guion II d'Auvèrnha, comte d'Auvèrnha de 1194 a 1222, faguèt bastir un bastion en 1185 sobre le puèi dau calvari, per aparar Riam. Le chastèl, anuèit desaparegut, se compausava d'un encenta carrada, embei tres tors circularas, coma o mòstra le dessenh de Guillaume Revel dins l'Armorial d'Auvèrnha vèrs 1450. Embei son fraire Robèrt, avesque de Clarmont, Guion II aguèt biaucòp de brejas. Le rei de França Felip August li confisquèt son domeni, que fuguèt transmés, a l'ocasion dau reglament de la succession de Geraud de Maulmont aus eiretèirs de la familha de Maulmont. AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats liadas a la comunaVeire tanbenLiams extèrnesNòtas e referénciasNòtasReferéncias
|