Las atestacions ancianas son et ecclesiam de Lendi (a l'ablatiu. Copia de 1648), Inter Marmiliacum e Lemde, circa 1200, D'una terra ves Lemde circa 1220, Aisso es lo ces de Lemde que deu hom a la gleiza dal Port en 1242, El terrador de Forchas [...] josta la via cuminal per ont hom vai da Clarmont a Lemde, après 1242, Lende (1315), Lempde (1486) e Lende (1510) [2].
Segon Dauzat, Lende (Lemate en 1315) ven dau gallic lemo, « òume », ambelh sufixe prelatin -ate, inaccentuat [l'accent es sus lem-] [3].
Segon Joan Pèire Chambon, Bernard Clémençon, Emmanuel Grélois, Lende ven dau gallic nemeto, « espaci sacrat », amb dissimilacion (i a doàs nasalas), coma dins lo tipe Arlende, « espaci non sacrat davant l'espaci sacrat ». L'ipotèsi de Dauzat es corrècte pasmens, mas i a un dobte sobelh sufixe -ate[2].
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑ 2,0 et 2,1Joan Pèire Chambon, Bernard Clémençon, Emmanuel Grélois, Le toponyme médiéval Arlempde (1325) et autres issues phonétiques de gaul. nemeto- dans la cité des Arvernes (Clerlande, Lempdes et Lindes)https://www.persee.fr/doc/ecelt_0373-1928_2017_num_43_1_1099 p. 175-179
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 395