PROFILPELAJAR.COM

Orfeu negre
Orfeu Negro, Orphée Noire i Black Orpheus
	;
Fitxa
Direcció	Marcel Camus
Protagonistes	Breno Mello; Marpessa Dawn; Léa Garcia; Adhemar Ferreira da Silva; Cartola; Marcel Camus
Producció	Sacha Gordine
Guió	Vinicius de Moraes, Jacques Viot i Marcel Camus
Música	Luiz Bonfá i Antônio Carlos Jobim
Fotografia	Jean Bourgoin
Muntatge	Andrée Feix
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	The Criterion Collection i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França, Brasil i Itàlia
Estrena	12 juny 1959
Durada	107 min
Idioma original	portuguès
Versió en català	Sí
Rodatge	Rio de Janeiro
Color	en color
Recaptació	750.000 $
Descripció
Basat en	Orfeu da Conceição (en)
Gènere	cinema fantàstic, cinema musical, cinema romàntic, drama, pel·lícula basada en una obra literària i comèdia
Lloc de la narració	Rio de Janeiro
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1960); candidata internacional als Premis Oscar (1960) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1958); Palma d'Or (1959) ;

Orfeu negre (títol original en francès: Orfeu Negro) és una pel·lícula musical franco-italo-brasilera de Marcel Camus estrenada el 1959. És l'adaptació d'una obra de Vinícius de Moraes, Orfeu da Conceição (1956). El film va rebre la Palma d'Or al Festival de Canes.^[1] Ha estat doblada al català.^[2]

Argument^[3]

Aquesta pel·lícula reviu el mite d'Orfeu i d'Euridice transposant-lo de Tràcia a Rio de Janeiro durant el carnaval.

Repartiment

Producció

J.-Paul Delfino conta les circumstàncies precises del naixement de l'obra (anècdota de Gilda Mattoso, última esposa del Poetinha): « Jo (Vinicius) em trobava llavors a Niteroi, a la casa del meu cosí, l'arquitecte Carlos Leào. I un dia, a trenc d'alba, mentre estava pensant en una història de la mitologia grega, el mite d'Orfeu (...) he començat a sentir d'un turó veí, o morro do Galvào, una batucada ».

Va imaginar llavors de transposar el mite d'Orfeu a les favelas. Va començar doncs a escriure, el 1942, el que s'havia de ser una obra teatral, Orfeu da Conceição , però, per falta de temps i de finançament, aquesta peça no es va muntar de seguida. El 1955, mentre era a París on havia estat enviat com a agregat cultural a l'ambaixada del Brasil, va trobar Sacha Gordine que li va preguntar si no tenia una idea de guió per a una pel·lícula sobre el Brasil. Vinícius li va presentar el seu projecte, després van anar junts al Brasil i allà, mentre el projecte de la pel·lícula es plasmava, Vinícius va trobar els finançaments necessaris i va muntar la peça la música de la qual va ser composta per Tom Jobim. La peça va ser doncs creada el 1956 paral·lelament al projecte de la pel·lícula que va ser rodada, amb l'arribada de Marcel Camus, durant la tardor de 1958.

Les cançons de la pel·lícula (entre les quals figuren sobretot A felicidade i Manhã de Carnaval ), convertides en estàndards de la Bossa nova i del jazz, han estat generalment compostes per Antônio Carlos Jobim i Luiz Bonfá. Algunes escenes, entre els més famosas (faveles), han estat rodades al Morro da Babilonia, sobre Leme (entre Copacabana i Urca). Per a algunes escenes, Camus demanava una peça als dos compositors i escollia al muntatge.

Rebuda de la crítica

Aquesta obra cinematogràfica que va suscitar tant d'entusiasme, en particular a Europa, ha donat a conèixer la música brasilera, i ha segellat definitivament la consagració de Rio, no obté l'estima unànime dels cariocas, que la consideren sobretot com una creació francesa, que privilegiaria una música que no emana del Rio profund, i llançaria un accent poc irònic sobre la societat contrastada de la ciutat, en particular la pobre. Paradoxa: un dels principals símbols d'aquesta música carioca Cartola, apareix tanmateix en una escena de la pel·lícula (despatx matrimonial).