Antônio Carlos Jobim

Plantilla:Infotaula personaAntônio Carlos Jobim
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim Modifica el valor a Wikidata
25 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTom Jobim Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, guitarrista de jazz, compositor, productor discogràfic, artista d'estudi, músic de jazz, pianista, guitarrista, cantant, arranjador musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata - 1994 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereJazz, bossa nova i jazz llatí Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, piano i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVerve Records Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPaulo Jobim, Elizabeth Jobim Modifica el valor a Wikidata
PareJorge de Oliveira Jobim Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjobim.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0423388 Allocine: 49979 TMDB.org: 581662
Youtube: UCDg8OKNNZEvWvMAYtXZMPMQ Spotify: 3pO5VjZ4wOHCMBXOvbMISG Apple Music: 201663245 Last fm: Antônio+Carlos+Jobim Musicbrainz: 7a8dbe84-f4c0-4457-bfa3-edced1f8cde0 Songkick: 15356 Discogs: 27991 Allmusic: mn0000781837 Find a Grave: 1589 Modifica el valor a Wikidata

Antônio Carlos Jobim, conegut també com a Tom Jobim, (Rio de Janeiro, 25 de gener de 1927 - Nova York, 8 de desembre de 1994) fou un compositor, arranjador, cantant, guitarrista i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema, es feren populars arreu del món.[1]

Carrera musical

Primers anys

Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim era membre d'una família benestant; el seu pare era Jorge de Oliveira Jobim i la seva mare, Nilza Brasileiro de Almeida. Instal·lats al barri carioca de Tijuca, el 1930 decideixen traslladar-se al barri d'Ipanema. Jorge de Oliveira va morir jove, quan Antônio tenia només vuit anys. Això va marcar la infància del cantant i va forjar-li un caràcter melancòlic.[2] La seva germana Helena Isaura va iniciar-li en la música, va prendre lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d'arquitectura, mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca, on aprengué a tocar també la guitarra.[3][4]

El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la seva carrera musical, actuant en clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat de la companyia discogràfica Continental, on feia d'arranjador i transcrivia les partitures dels compositors.[5]

L'any 1953 va enregistrar la seva primera composició, Incerteza, amb veu de Mauricy Moura.[6] El primer èxit va arribar un any després, amb Tereza da praia, cantada per Dick Farney.[7]

Neix la bossa nova

El 1956, Jobim conegué el diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració per crear una sèrie de cançons per una obra dramàtica que es titularia Orfeu da Conceição.[8] El 1959, aquesta va ser adaptada al cinema per Marcel Camus en el film Orfeu Negre, que va assolir un gran èxit per la seva banda sonora, amb temes com Orfeo de Carnaval.[9] Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, del qual Jobim es considerà sempre deixeble.[10]

Tom Jobim i Chico Buarque al III Festival Internacional de la Cançó (1968), on la seva composició Sabiá fou la vencedora.

Després de l'èxit d'Orfeo Negro, Moraes i Jobim evolucionaren vers un eclecticisme musical en el qual s'hi reflecteix la samba com a factor singular brasiler, mesclada amb elements del cool jazz.[11][12]

El 1958 ambdós compositors enregistraren l'àlbum Canção do Amor Demais, amb la veu d'Elizeth Cardoso i la intervenció en un parell de peces del guitarrista de Bahia João Gilberto. Encara que no tingués gaire èxit comercial, se'l considera el primer LP de bossa nova i senta les bases d'aquest estil.[13] L'èxit arribaria només un any més tard, quan Jobim i Gilberto llancen Chega de Saudade, el primer gran single que suposà el reconeixement nacional de la bossa nova.[14] Fins a l'aparició del reggae, aquesta monopolitzà l'estil tropical. Aquell any 1959 Jobim publica un altre treball, aquest amb la cantant Sílvia Telles, on s'inclou la cançó A felicidade.[15]

Del Brasil al món

El descobriment de Jobim a nivell internacional arriba l'any 1962, quan Stan Getz i Charlie Parker van interpretar Desafinado a l'àlbum de jazz Samba.[16] Aquell any va tenir lloc un concert al Carnegie Hall de Nova York, on van actuar les grans veus de la bossa.[17] L'any següent arriba la consagració de la bossa i de la carrera internacional de Jobim, gràcies a l'àlbum Getz/Gilberto, on s'inclou The girl from Ipanema.[18] Aquesta peça va ser guanyadora del premi Grammy a la gravació de l'any, superant altres obres com Hello, Dolly! (Louis Armstrong), People (Barbra Streisand) o I want to hold your hand (The Beatles).[19] També va ser nominat al premi al millor artista novell, guardó que va recaure en la banda de Liverpool.[20]

A partir d'aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més àmplia perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna. Van ser molts els intèrprets que s'hi van acostar al llarg del temps com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan, Miles Davis, Quincy Jones, Al Jarreau, etc.[21] Jobim va fundar una editora musical, la Corcovado Music, per donar-li un impuls addicional des de dintre de la indústria musical.[22]

Maduresa

Jobim, 1972.

Amb el cop d'estat militar de 1964, es desintegrà la vida intel·lectual, artística i bohèmia brasilera. El compositor va preferir no enfrontar-se obertament al règim i va centrar-se en la composició i en els estudis de gravació.[23] Va submergir-se en l'estudi de Villa-Lobos, Debussy o Ary Barroso i va explorar ritmes d'arrels afrobrasileres i indígenes. Va enregistrar diversos àlbums instrumentals, amb la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món i també va gravar treballs amb altres artistes, com Elis Regina, Edu Lobo o Miúcha. D'aquesta època és la cèlebre Águas de Março. També va compondre peces per pel·lícules i sèries de televisió del Brasil.[24][25][26]

Juntament amb Heitor Villa-Lobos i Cacilda Borges Barbosa és un dels màxims exponents de la composició a Brasil.[27] El seu últim treball va ser el CD Antônio Brasileiro (1994),[28] que li valgué un Grammy al millor àlbum de jazz llatí. El premi va ser-li concedit de manera pòstuma, ja que la cerimònia d'entrega va tenir lloc gairebé tres mesos després de la mort de l'artista.[29]

Vida familiar

El 15 d'octubre de 1949, Tom es va casar amb Thereza de Otero Hermanny (n. 1930), amb qui va tenir dos fills, Paulo i Elizabeth. L'any 1976, va conèixer a la fotògrafa Ana Beatriz Lontra, qui en aquells moments tenia dinou anys, la mateixa edat que la seva filla. Es van casar el 30 d'abril de 1986 i van tenir dos fills, João Francisco i Maria Luiza.[30]

Tom Jobim va morir el dijous 8 de desembre de 1994, a les 10 hores, en l'hospital Mount Sinai de Nova York. S'hi havia traslladat per tractar-se d'un càncer. Es va sotmetre a una intervenció el dimarts 6 de desembre, per extirpar un tumor a la veixiga. Però, el matí del dia 8 va patir dues aturades cardiorespiratòries, l'última d'elles fatal.[31]

La seva mort consternà el Brasil i l'escena musical mundial. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules del 1993 quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homenatge:[32]

« El que vostès escoltaran és amor...Tota la meva obra és un cant d'amor al Brasil. »
— Antônio Carlos Jobim

Homenatges

Placa d'homenatge a l'aeroport Galeão - Tom Jobim
Estàtua a la platja d'Ipanema.

Discografia

Cançons

Algunes de les cançons més destacades de Jobim que formen part de la història dels clàssics de la música lleugera són:[37]

Àlbums

  • 1954 - Rio de Janeiro: a montanha, o sol, o mar (amb Billy Blanco)
  • 1956 - Orfeu da Conceição (BSO del musical)
  • 1957 - O pequeno príncipe (adaptació musicla del llibre d'Antoine de Saint-Exupéry)
  • 1958 - Canção do amor demais (amb Elizeth Cardoso)
  • 1959 - Amor de gente moça(amb Silvia Telles)
  • 1959 - Chega de saudade (amb João Gilberto)
  • 1959 - Por toda minha vida (amb Lenita Bruno i Vinícius de Moraes)
  • 1960 - O amor, o sorriso e a flor (amb João Gilberto)
  • 1961 - João Gilberto (amb João Gilberto)
  • 1961 - Brasília, Sinfonía da Alvorada (amb Vinícius de Moraes, composició per la inauguració de Brasília)
  • 1963 - The composer of Desafinado, plays (primer àlbum publicat a EEUU)
  • 1963 - Getz/Gilberto (amb Stan Getz i João Gilberto)
  • 1963 - Antonio Carlos Jobim
  • 1964 - The wonderful world of Antonio Carlos Jobim
  • 1964 - Caymmi visita Tom (amb Dorival Caymmi)
  • 1967 - Wave
  • 1967 - Francis Albert Sinatra & Antonio Carlos Jobim (amb Frank Sinatra)
  • 1967 - A certain Mr. Jobim
  • 1967 - Stone Flower
  • 1970 - Tide
  • 1971 - Sinatra & Company (amb Frank Sinatra)
  • 1972 - O Tom de Antônio Carlos Jobim e o Tal de João Bosco (amb João Bosco)
  • 1973 - Matita Perê
  • 1974 - Elis & Tom (amb Elis Regina)
  • 1975 - Urubu
  • 1977 - Tom Vinícius Toquinho Miúcha (amb Vinícius de Moraes, Toquinho i Miúcha)
  • 1977 - Miúcha & Antônio Carlos Jobim (amb Miúcha)
  • 1979 - Sinatra-Jobim Sessions (amb Frank Sinatra)
  • 1979 - Miúcha e Tom Jobim (amb Miúcha)
  • 1980 - Terra Brasilis
  • 1981 - Edu & Tom, Tom & Edu (amb Edu Lobo)
  • 1983 - Gabriela (amb Gal Costa)
  • 1984 - Para viver um grande amor (amb Chico Buarque i Djavan)
  • 1985 - O tempo e o vento
  • 1987 - Passarim
  • 1987 - Tom Jobim inêdito (recopilatori)
  • 1987 - Rio revisited (amb Gal Costa)
  • 1990 - Tom canta Vinícius (tribut a Vinícius de Moraes)
  • 1994 - Antonio Brasileiro

Tributs

Premis Grammy

Guardons:[46]
Nominacions:[46]

Biografies

Referències

  1. Gorlinski, Virginia «Antônio Carlos Jobim». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2018 [Consulta: 29 setembre 2017].
  2. Pequenos Notáveis - Parte 2 (pdf). Rio do Janeiro: Empresa Municipal de Multimeios - Prefeitura do Rio, 2012-12. ISBN 9788560354191.  Arxivat 2021-09-28 a Wayback Machine.
  3. Souza, Tárik de. Tem mais samba: das raízes à eletrônica (en portuguès brasiler). Editora 34, 2003, p. 222. ISBN 978-85-7326-287-2.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  4. «Ao maestro, com carinho». MultiRio, 24-01-2017. Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 28 setembre 2021].
  5. «Tom Jobim» (en portuguès brasiler). Estadão. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 28 setembre 2021].
  6. «Incerteza» (en portuguès brasiler). Instituto Antônio Carlos Jobim. Arxivat de l'original el 2020-07-26. [Consulta: 28 setembre 2021].
  7. Bôscoli, João Marcello. «A modernidade de ‘Tereza da praia’....» (podcast). CNB Globorádio, 05-10-2018. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  8. Castro, Ruy. Bossa nova : the story of the Brazilian music that seduced the world. 1st English language ed. Chicago, IL: A Cappella, 2000. ISBN 1-55652-409-9.  Arxivat 2022-05-23 a Wayback Machine.
  9. Fléchet, Anaïs «Um mito exótico? A recepção crítica de Orfeu Negro de Marcel Camus (1959-2008)» (en portuguès). Significação: Revista de Cultura Audiovisual, 36, 32, 23-12-2009, pàg. 43–62. Arxivat de l'original el 2021-09-28. DOI: 10.11606/issn.2316-7114.sig.2009.68091. ISSN: 2316-7114 [Consulta: 28 setembre 2021].
  10. Freeman, Peter. The Music of Antônio Carlos Jobim (en anglès). Intellect Books, 2019-02-15. ISBN 978-1-78320-938-5.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  11. Ganora, Emmanuel. «1958: el año cero de la bossa nova». La Tercera, 25-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  12. Perry, Russell. «Jazz And Bossa Nova - Gilberto, Jobim, Bonfa, Getz (1958 - 1963)». All About Jazz, 12-11-2019. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  13. «Brasil y el mundo lloran a Joao Gilberto». RFI, 07-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: 28 setembre 2021].
  14. Castro, Ruy. Chega de saudade : a história e as histórias da bossa nova. São Paulo, SP: Companhia das Letras, 1990. ISBN 85-7164-137-4.  Arxivat 2022-05-08 a Wayback Machine.
  15. Castro, Ruy. Bossa Nova: La historia y las historias (en castellà). Turner, 2008-05, p. 249-250. ISBN 978-84-7506-849-7.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  16. «Stan Getz / Charlie Byrd – Jazz Samba (1962, Gatefold, Vinyl)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 28 setembre 2021].
  17. «Brazilian Musicians Present Bossa Nova at Carnegie Hall». New York Times, 22-11-1962. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 5 abril 2021].
  18. Bravo, Edu. «Bossa nova, 60 años desafinando». Vanity Fair, 12-08-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 28 setembre 2021].
  19. «GRAMMY Awards Winners & Nominees for Record Of The Year». Grammy Awards. Arxivat de l'original el 2017-11-17. [Consulta: 27 setembre 2021].
  20. «GRAMMY Awards Winners & Nominees for Best New Artist». Grammy Awards. Arxivat de l'original el 2019-03-21. [Consulta: 27 setembre 2021].
  21. Syroyid Syroyid, Bohdan «TOM JOBIM: BOSSA NOVA. Un recorrido por la evolución de dicho estilo a través de diez obras representativas de la carrera de uno de sus más paradigmáticos autores.». Gabiralia, 193-2, 2020. Arxivat de l'original el 2021-09-28 [Consulta: 28 setembre 2021].
  22. Bellinati, Paulo. Antonio Carlos Jobim for Classical Guitar (en anglès). Mel Bay, 2011-02-24. ISBN 978-1-60974-637-7.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  23. Mota, Urariano. «Tom Jobim e a ditadura». Vermelho, 08-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  24. «Antônio Carlos Jobim - Biography & History - AllMusic». Arxivat de l'original el 2018-09-20. [Consulta: novembre 2017].
  25. Muggiati, Roberto. «20 anos depois, Jobim vive!». Gazeta do Povo, 05-07-2014. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  26. «Tom Jobim fala sobre Villa-Lobos». Prémio da Música Brasilera, 05-03-2013. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  27. Davis, Ian. «14 of the Most Influential Latin American Composers of the 20th Century» (en anglès americà), 21-09-2016. Arxivat de l'original el 2022-12-21. [Consulta: 21 desembre 2022].
  28. «Jobim* - Antonio Brasileiro» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 28 setembre 2021].
  29. «GRAMMY Awards Winners & Nominees for Best Latin Jazz Album». Grammy Awards. Arxivat de l'original el 2020-09-30. [Consulta: 27 setembre 2021].
  30. Camargo, Paulo. «Tom Jobim e as mulheres de sua vida». Gazeta do Povo, 09-02-2013. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  31. Rocha, Daniela; Silva Pinto, Paulo. «Depois de operar a bexiga, Tom sofre duas paradas cardíacas». Folha de S. Paulo, 09-12-1994. Arxivat de l'original el 2021-02-15. [Consulta: 27 setembre 2021].
  32. «MATERIAL DE COMPLEMENTAÇÃO ESCOLAR 1.1» (pdf). Prefeitura da cidade do Rio de Janeiro, 2020. Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  33. «Lei 9778». Planalto, 05-05-1999. Arxivat de l'original el 2020-09-29. [Consulta: 28 setembre 2021].
  34. «Estatua evoca a Tom Jobim, autor de Garota de Ipanema, tras 20 años de muerte». La Información, 08-12-2014. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  35. Targueta, Daniel. «Relembre a homenagem da Mangueira a Tom Jobim». g1. Grupo Globo, 25-01-2007. Arxivat de l'original el 2018-01-31. [Consulta: 28 setembre 2021].
  36. «Doutoramento Honoris Causa para Tom Jobim». RTP, 18-06-1993. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  37. Reily, Suzel Ana «Tom Jobim and the Bossa Nova Era». Popular Music, 15, 1, 1996, pàg. 1–16. Arxivat de l'original el 2021-09-28. ISSN: 0261-1430 [Consulta: 28 setembre 2021].
  38. «The Antonio Carlos Jobim Songbook - The Girl From Ipanema (CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  39. «Songbook Antonio Carlos Jobim Instrumental (1995, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 27 setembre 2021].
  40. «Songbook Antonio Carlos Jobim 1 (1996, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 27 setembre 2021].
  41. «Songbook Antonio Carlos Jobim 2 (1998, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  42. «Songbook Antonio Carlos Jobim 3 (1996, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  43. «Songbook Antonio Carlos Jobim 4 (1996, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-02-26. [Consulta: 27 setembre 2021].
  44. «Songbook Antonio Carlos Jobim 5 (1996, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  45. «Jobim – Sinfônico (2003, CD)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  46. 46,0 46,1 «Artists: Antonio Carlos Jobim». Grammy Awards. Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 27 setembre 2021].

Bibliografia addicional

Enllaços externs

Read other articles:

Arno J. MayerMayer pada Konferensi IEIS 2013Lahir(1926-06-19)19 Juni 1926LuksemburgMeninggalDesember 2023(2023-12-00) (umur Kesalahan ekspresi: Operand tak ditemukan untuk -)Kesalahan ekspresi: Operator > tak terdugaKebangsaanAmerika SerikatAlmamaterUniversitas YaleInstitut Pascasarjana Studi InternasionalCity College of New YorkAnak2Karier ilmiahInstitusiUniversitas PrincetonUniversitas HarvardUniversitas BrandeisUniversitas WesleyanMahasiswa ternamaCorey RobinTerinspirasiKarl MarxM...

 

Small C-frame shaded-pole squirrel-cage motor. With the poles shown, the rotor will rotate in the clockwise direction. Shading coils (copper bars) Motor kutub bayangan (bahasa Inggris: Shaded-pole motor) atau biasa disebut juga shaded pole adalah salah satu jenis dari motor induksi AC baik daya listrik satu fase maupun tiga fase. Pada dasarnya motor ini adalah motor sangkar bajing yang kumparan bantunya diberi cincin tembaga yang melingkar di setiap kutubnya.[1] Kumparan bantu ini...

 

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Oktober 2022. BeatoGhébrē-MichaelC.M.Imam; MartirLahir1791Dibo, Gojam Barat, EtiopiaMeninggal30 July 1855 (aged 64)antara Meccia Coreccia dan Molicha Gebaba, Mirab Shewa, EtiopiaDihormati diGereja Katolik RomaBeatifikasi3 Oktober 1926, Basilika Santo Petrus, Keraj...

1996 U.S. federal law, repealed in 2022 For other uses, see Defense of marriage amendment. DOMA redirects here. For other uses, see Doma. Defense of Marriage ActLong titleAn Act to define and protect the institution of marriageAcronyms (colloquial)DOMAEnacted bythe 104th United States CongressEffectiveSeptember 21, 1996; 27 years ago (1996-09-21)CitationsPublic lawPub. L.Tooltip Public Law (United States) 104–199 (text) (PDF)Statutes at Large110 Stat. 2...

 

Domnole du MansVitrail de chœur d'Ernest Lami de Nozan d'après des cartons d'Auguste Galimard, église Saint-Laurent de Paris.BiographieDécès 1er décembre 581Le MansActivités Évêque du Mans (558 - 1er décembre 581), clerc régulierAutres informationsÉtape de canonisation SaintFête 1er décembremodifier - modifier le code - modifier Wikidata Domnole (lat. Domnolus) était évêque du Mans de 558 ou 559 à sa mort le 1er décembre 581 ; le bénédictin Jean Bondonnet, au XVIIe&#...

 

Peta pembagian administratif tingkat pertama Tajikistan Pembagian administratif Tajikistan terdiri atas empat tingkat hierarkis. Tingkat pertama terdiri atas dua provinsi Sughd and Khatlon, provinsi otonom Gorno-Badakhshan, Region Republik Subordinasi (dahulu Provinsi Karotegin), dan ibu kota Dushanbe. Tingkat kedua adalah distrik (ноҳия, nohiya) yang dibagi menjadi tingkat ketiga jamoat (Тоҷикӣ). Tingkat keempat adalah desa yang disebut qyshqol (Шаҳрак) atau deha (Деҳот...

Bupati WonogiriLambang Kabupaten WonogiriPetahanaJoko Sutoposejak 26 Februari 2021KediamanKantor Bupati Wonogiri Jl. Kabupaten No. 4, Kabupaten Wonogiri, Jawa TengahMasa jabatan5 TahunDibentuk19 November 1917Pejabat pertamaK.R.M.T. Warso AdiningratSitus webwonogirikab.go.id Sejarah Bupati Wonogiri Setelah Raden Mas Said meninggal dunia, kekuasaan trah Mangkunegaran diteruskan oleh putra-putra beliau. Ada beberapa perkembangan penting mengenai situasi dan kondisi daerah kekuasaan, serta s...

 

Red peach cakeAssorted Teochew kueh, with pink and white red peach cakes on the rightAlternative namesPng kuih, png tho kuih, ang tho kuihTypePastryCourseSnackPlace of originChinaRegion or stateChina and Southeast AsiaMain ingredientsGlutinous rice flour, mushrooms, shallots, peanuts  Media: Red peach cake Red peach cake (Chinese: 紅桃粿; Pe̍h-ōe-jī: âng-thô-kóe), also known as rice peach cake (Chinese: 飯桃粿; Pe̍h-ōe-jī: pn̄g-thô-kóe) and rice cake...

 

Pour les articles homonymes, voir Dépendance. Une dépendance territoriale est un territoire qui n'a pas une pleine souveraineté ou indépendance politique comme un État souverain et se trouve politiquement sous un contrôle partiel de l'État auquel il est rattaché. À titre d'exemple, les îles Wallis-et-Futuna ont leurs propres institutions (dont la monarchie), mais dépendent de la France[1]. Cette page est basée en partie sur le bulletin officiel des douanes françaises relatif à ...

National volleyball team AlgeriaAssociationAlgerian Volleyball FederationConfederationCAVBHead coachKrimo BernaouiFIVB ranking52 (as of 2 December 2023)Uniforms Home Away Summer OlympicsAppearances1 (First in 1992)Best result12th (1992)World ChampionshipAppearances2 (First in 1994)Best result13th (1994)World CupAppearances1 (First in 1991)Best result9th (1991)African ChampionshipAppearances17 (First in 1967)Best result (1991, 1993)www.afvb.org Algeria men's national volleyball team Medal ...

 

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada November 2022. MotoGP UnlimitedGenreSerial dokumenterPembuatDorna SportsThe Mediapro StudioBahasa asliInggris, Spanyol, Italia, dan PrancisJmlh. musim1Jmlh. episode8[1]ProduksiDurasi50 menit[1]Rumah produksiThe Mediapro StudioRilis asliJaringanAmazon...

 

East end of the Virginia Peninsula Old Point Comfort is a point of land located in the independent city of Hampton, Virginia. Previously known as Point Comfort, it lies at the extreme tip of the Virginia Peninsula at the mouth of Hampton Roads in the United States. It was renamed Old Point Comfort to differentiate it from New Point Comfort 21 miles (34 km) up the Chesapeake Bay.[1] A group of enslaved Africans was brought to colonial Virginia at this point in 1619. Today the loca...

ضياء الدين العراقي معلومات شخصية تاريخ الميلاد 1278هـ/1864م الوفاة 28 ذي القعدة 1361هـ/1942مالنجف،  المملكة العراقية مواطنة إيران  الحياة العملية التلامذة المشهورون أحمد المستنبط،  ومحمد حسن فضل الله،  وعبد العظيم الربيعي،  وعلي الجشي،  وقاسم محي الدين،  ومحمد ج...

 

American activist and writer (born 1946) Ron KovicRon Kovic at an anti-war rally in Los Angeles, California, on October 12, 2007.BornRonald Lawrence KovicJuly 4, 1946 (1946-07-04) (age 77)Ladysmith, Wisconsin, U.S.Occupations Activist author Marine Military careerAllegianceUnited StatesBranchUnited States Marine CorpsYears of service1964–1968RankSergeantUnit 3/7 Marines 1st Recon Bn 2nd MAW ConflictsVietnam War Ronald Lawrence Kovic (born July 4, 1946)[1] is an Americ...

 

В Википедии есть статьи о других людях с фамилией Гозман. Леонид Яковлевич Гозман Сопредседатель «Правого дела» 16 ноября 2008 — 25 июня 2011[1] Совместно с Георгием Бовтом и Борисом Титовым (до 2009) Предшественник должность учреждена Преемник Михаил Прохоров Советник Пр...

Voce principale: Torneo di Wimbledon 1930. Torneo di Wimbledon 1930Doppio mistoSport Tennis Vincitori Elizabeth Ryan Jack Crawford Finalisti Hilde Krahwinkel Daniel Prenn Punteggio6-1, 6-3 Tornei Singolare uomini donne   Doppio uomini donne misto 1929 1931 Elizabeth Ryan e Jack Crawford hanno battuto in finale Hilde Krahwinkel e Daniel Prenn col punteggio di 6-1, 6-3, è stato il sesto successo nel doppio misto a Wimbledon per Ryan. La statunitense ha sfiorato una tripletta raggiungendo...

 

Renny Harlin all'anagrafe Lauri Mauritz Harjola (Riihimäki, 15 marzo 1959) è un regista, produttore cinematografico e produttore televisivo finlandese. Renny Harlin 2017 Indice 1 Biografia 2 Filmografia 2.1 Regista 2.1.1 Lungometraggi 2.1.2 Cortometraggi 2.1.3 Serie TV 2.2 Produttore 2.2.1 Lungometraggi 2.2.2 Cortometraggi 2.2.3 Serie TV 3 Altri progetti 4 Collegamenti esterni Biografia Nato in Finlandia, da madre infermiera e padre medico, crebbe influenzato dal cinema di Alfred Hitchcock,...

 

American football player (born 1986) Not to be confused with Jim Starks. American football player James StarksStarks in 2011No. 44Position:Running backPersonal informationBorn: (1986-02-25) February 25, 1986 (age 38)Niagara Falls, New York, U.S.Height:6 ft 2 in (1.88 m)Weight:218 lb (99 kg)Career informationHigh school:Niagara FallsCollege:Buffalo (2005–2009)NFL draft:2010 / round: 6 / pick: 193Career history Green Bay Packers (2010–2016) ...

ニューカレドニア Nouvelle-Calédonie ニューカレドニアの旗 ニューカレドニアの紋章 モットー: “Terre de parole, terre de partage” 地域歌:Soyons unis, devenons frères(フランス語版) 公用語 フランス語 首都 ヌメア 地域圏 未所属(特別共同体) 県番号 988 本国 フランス 大統領 エマニュエル・マクロン 政府主席 ルイ・マプ(フランス語版) 高等弁務官(英語版) ルイ・ル・フ...

 

Swiss politician (1918–1983) Willi RitschardRitschard in 1983Member of the National CouncilIn office5 December 1955 – 1 December 1963ConstituencySolothurnExecutive Councilor of SolothurnIn office1 January 1964 – 31 December 1973Member of the Federal CouncilIn office1 January 1974 – 16 October 1983Preceded byHans-Peter TschudiSucceeded byOtto Stich Personal detailsBorn(1918-09-28)28 September 1918Deitingen, Solothurn, SwitzerlandDied16 October 1983(1983-10-16...