Baisers volés

Infotaula de pel·lículaBaisers volés
Fitxa
DireccióFrançois Truffaut Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Claude Jade
Delphine Seyrig
Michael Lonsdale
Harry-Max
André Falcon
Daniel Ceccaldi
Marie-France Pisier
Martine Brochard
Claire Duhamel
Serge Rousseau
Jean-Pierre Léaud
Albert Simono
Chantal Banlier
François Darbon
Jacques Rispal
Jacques Robiolles
Jean-François Adam
Martine Ferrière
Paul Pavel Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMarcel Berbert i François Truffaut Modifica el valor a Wikidata
GuióFrançois Truffaut, Claude de Givray i Bernard Revon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntoine Duhamel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDenys Clerval Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAgnès Guillemot Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Films du Carrosse Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0062695 FilmAffinity: 579935 Allocine: 1182 Rottentomatoes: m/stolen_kisses Letterboxd: stolen-kisses Allmovie: v46947 TCM: 91453 AFI: 19725 Archive.org: stolen-kisses TMDB.org: 255 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Antoine Doinel pentalogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Baisers volés (literalment en català: Petons robats) és una pel·lícula francesa de 1968 dirigida pel cineasta François Truffaut. Continua la història d'Antoine Doinel, iniciada per Truffaut amb Les Quatre Cents Coups (1959) i seguida amb el curtmetratge Antoine et Colette (1962). En aquesta ocasió, Antoine inicia una relació sentimental amb Christinie, que serà continuada a les posteriors pel·lícules Domicile conjugal (1970) i L'Amour en fuite (1978), respectivament.

El títol original de la pel·lícula fa referència a la cançó "Que reste-t-il de nos amours?" de Charles Trenet, la qual és utilitzada al llarg del film.

El 1969, Baisers volés va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[1]

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions

Notes i referències

  1. ↑ «The 41st Academy Awards (1969) Nominees and Winners». oscars.org. Arxivat de l'original el 2014-10-07. [Consulta: 15 novembre 2011].

Enllaços externs