Bird (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaBird
Fitxa
DireccióClint Eastwood Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióClint Eastwood Modifica el valor a Wikidata
GuióJoel Oliansky Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLennie Niehaus Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack N. Green Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoel Cox Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMalpaso Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 setembre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada161 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, cinema musical i drama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0094747 FilmAffinity: 678361 Allocine: 3669 Rottentomatoes: m/bird Letterboxd: bird Mojo: bird Allmovie: v5713 TCM: 68792 Metacritic: movie/bird TV.com: movies/bird-charlie-parker TMDB.org: 24679 Modifica el valor a Wikidata
Aquest article tracta sobre Bird (pel·lícula). Vegeu-ne altres significats a «Bird».

Bird és una pel·lícula biogràfica nord-americana de 1988, dirigida per Clint Eastwood. És protagonitzada per Forest Whitaker i narra la vida del saxofonista Charlie Parker.

Argument

La pel·lícula es basa en la vida del llegendari saxofonista Charlie Parker, de renom "Bird". La carrera artística de Parker va quedar marcada pel abús de les drogues i l'alcohol. Clint Eastwood, aficionat al jazz, i el seu guionista Oliansky van trobar les imatges propícies per donar a la biografia d'aquest músic l'estil de vida salvatge d'un artista brillant en forma de pel·lícula. Les primeres escenes aconsegueixen introduir a l'audiència en la vida de Charlie Parker, qui es troba enfonsat en la decadència personal. Després de tocar en un petit club de jazz, Parker torna a casa seva, borratxo, on inicia una discussió amb la seva dona Chan, i Parker pren una sobredosi que provoca que sigui ingressat en un hospital. El director de l'hospital creu que la millor solució és tractar a Parker amb electroshock, però Chan s'oposa perquè pensa que això acabarà amb la creativitat del seu marit.

Un temps després, Charlie millora i surt de l'hospital amb la seva dona, però les drogues reapareixen en el camí i al final abandona a Chan. Malgrat la fama que aconsegueix i les actuacions, Charlie no aconsegueix deixar ni l'alcohol ni les drogues.

Repartiment

  • Forest Whitaker és Charlie "Bird" Parker.
  • Diane Venora és Chan Parker.
  • Michael Zelniker és Red Rodney.
  • Samuel I. Wright és Dizzy Gillespie.
  • Keith David és Buster Franklin.
  • Diane Salinger és Baroness Nica.
  • Michael McGuire és Brewster.
  • James Handy és Esteves.
  • Damon Whitaker és el jove Bird.
  • Morgan Nagler és Kim.
  • Arlen Dean Snyder és el Dr Heath.
  • Sam Robards és Moscowitz.
  • Penelope Windust és la Infermera Bellevue.
  • Glenn Wright és un Pacient Alcohòlic.
  • George Orrison és un Pacient.
  • Bill Cobbs és Dr. Caulfield

Producció

  • Ingressos fora d'Amèrica del Nord: 1.067 milions de dòlars.
  • El tractament de la banda sonora ha sigut especial: l'original de Charlie Parker, sovint simples enregistraments monofònics, van ser digitalitzats, la part de saxofon es va aïllar i després es tornà a mesclar amb una nova orquestració de Lennie Niehaus. L'assoliment tècnic, aclamat per molts premis, no obstant això, ha estat rebuda amb escepticisme per molts afeccionats al jazz.

Recepció

Bird va rebre comentaris positius dels crítics, en recollir un 72 % a Rotten Tomatoes. El rendiment de Forest Whitaker com a Parker li va valer el premi al Millor Actor en el Festival de Cinema de Cannes 1988,[1] i una nominació al Golden Globe. A més, la pel·lícula també va guanyar un Oscar al millor so.[2]

Referències

  1. «Festival de Cannes: Bird». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 25 juliol 2009].
  2. «The 61st Academy Awards (1989) Nominees and Winners». [Consulta: 16 octubre 2011].