PROFILPELAJAR.COM

Ridícul
Ridicule
Fitxa
Direcció	Patrice Leconte
Protagonistes	Charles Berling; Jean Rochefort; Fanny Ardant; Judith Godrèche; Bernard Giraudeau; Albert Delpy; Antonin Lebas-Joly; Bernard Dhéran; Carlo Brandt; Fabrice Eberhard; Jacques Mathou; Laurent Valo; Marie Pillet; Maurice Chevit; Philippe du Janerand; Philippe Magnan; Urbain Cancelier; Jacques Roman; Lucien Pascal; Mirabelle Kirkland (en)
Producció	Frédéric Brillion; Philippe Carcassonne; Gilles Legrand
Dissenyador de producció	Ivan Maussion
Guió	Rémi Waterhouse; (guió i diàlegs); Michel Fessler; Eric Vicaut; (col·laboració)
Música	Antoine Duhamel
Dissenyador de so	Dominique Hennequin
Fotografia	Thierry Arbogast
Muntatge	Joëlle Hache
Vestuari	Christian Gasc
Distribuïdor	Miramax Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1996
Durada	102 min
Idioma original	francès
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Lloc de la narració	França
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1997); candidata internacional als Premis Oscar (1997) ;

Ridícul^[1] (títol original en francès Ridicule) és una pel·lícula francesa dirigida per Patrice Leconte el 1996, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora de diversos premis.

La pel·lícula està ambientada en el segle xviii i retrata la vida de la Cort de Lluís XVI al Palau de Versalles, on l'estatus social pot millorar o caure en desgràcia en funció de l'habilitat de cadascú per imposar insults enginyosos i evitar posar-se en ridícul. El protagonista necessitarà una llengua viperina i un enginy molt agut per tal de sobreviure en l'emperrucada, opulent i decadent Cort.

La història critica les injustícies socials a la França de finals del segle xviii, i mostra la corrupció i insensibilitat dels aristòcrates.

TV3 la va emetre l'any 2001 doblada al català.^[1]

Argument

Grégoire Ponceludon de Malavoy és un jove aristòcrata ingenu i sense diners que arriba a la cort de Lluís XVI a Versalles per tal d'aconseguir els mitjans econòmics per assecar els aiguamolls de Dombes. Participa en aquesta vida, on l'honor i les paraules enginyoses són el centre d'una efervescència refinada i decadent.

La majoria dels gentilhomes de província com ell, preocupats per les seves terres, sofreixen (en vigílies de la Revolució Francesa) la feixuguesa burocràtica de l'Estat francès, però el baró s'obre camí al si de la Cort («arbre podrit») tant sí com no.

El marquès de Bellegarde li acaba prestant ajuda, donant-li l'allotjament i introduint-lo a la Cort, on Grégoire fa mostra d'un talent que temen els cortesans ja instal·lats; en el transcurs de la pel·lícula, el baró de Malavoy tindrà l'ocasió de mostrar-se ocurrent amb una vivacitat sense rival. En conseqüència, les intrigues es lliguen entre un favorit efímer del monarca (l'abat de Vilecourt), la seva amant (Senyora de Blayac), Grégoire i la filla del marquès de Bellegarde (Mathilde).

Grégoire pateix nombroses intrigues abans de d'aconseguir una cita per ser atès pel Rei en sessió privada. En el transcurs d'un duel Grégoire mata un oficial del Rei, ja que refusa l'amor de la Senyora de Blayac; el Rei es nega llavors a rebre «de moment» un home que ha matat un dels seus oficials.

Grégoire és convidat a una recepció on el fan ensopegar durant un ball per tal de ridiculitzar-lo i marxa de la Cort, després d'haver pronunciat un atac sagnant en el qual denuncia l'absurditat del combat de cortesans, ja que la cerca desenfrenada de les millors ocurrències dona a cada rival la força d'enfonsar els seus opositors en la misèria més obaga.

Després del començament de la Revolució, el marquès de Bellegarde, refugiat de la Revolució però sempre en cerca de l'enginy perfecte, troba al baró de Malavoy a Anglaterra, on és ara emigrant; es descobreix que està casat amb Mathilde i que finalment ha aconseguit convèncer el nou règim de la utilitat d'assecar els aiguamolls.^[2]