El fred desembre de 1914 arriba a França i la neu s'acumula sobre les oposades trinxeres que separen les tropes alemanyes, per una banda, i les franceses i escoceses per l'altra. Durant la nit de Nadal cada bàndol celebra la festivitat amb cançons pròpies i escolta els espontanis aplaudiments provinents de les trinxeres enemigues. Quan arriba el torn dels alemanys, un tenor d'òpera mobilitzat a l'exèrcit se salta el guió i abandona la trinxera amb un avet de Nadal a la mà mentre s'endinsa en terra de ningú tot cantant una nadala. Atònits, els soldats escocesos responen a aquesta gosadia posant el so de les seves gaites al servei del tenor, iniciant-se així el primer acte de fraternitat entre els dos bàndols, que acaba amb un gran aplaudiment entre tots. Seguidament, els superiors de les tres diferents unitats es reuneixen i acorden un alto el foc per Nadal. Durant la treva, els soldats dels tres diferents exèrcits protagonitzen diversos episodis de fraternitat entre ells i fins i tot estenen la treva l'endemà perquè les tres parts recuperin i enterrin tots els cadàvers estesos pel camp de batalla. Això no obstant, un cop iniciada la treva, tant soldats com superiors ja no poden tornar a les armes per lluitar en nom d'una guerra que no entenen, i els actes de fraternitat es reprodueixen i prolonguen fins que els fets arriben als comandaments superiors de cada bàndol.
La pel·lícula es basa en fets reals ocorreguts durant la Primera Guerra Mundial que han passat a ser coneguts com a treva de Nadal o fraternitat de Nadal. El tenor de la pel·lícula està inspirat en un personatge real, el cantant alemany Walter Kirchhoff, que va ser incorporat a les files alemanyes i es va posar a cantar nadales davant de la trinxera del regiment alemany d'infanteria nr. 130 de la Lorena:
„[...] el següent dia em va explicar que alguns francesos van enfilar-se al seu parapet i no van parar d'aplaudir fins que no va fer un bis. La nadala havia obrat com un miracle en el cor de l'amarga realitat de la pèrfida guerra de les trinxeres i va obrir un pont entre els soldats.“ Príncep hereu de Prússia Guillem, Les meves memòries.[5]
Quan els alts comandaments van descobrir els actes de “fraternitat amb l'enemic” a través de cartes escrites pels soldats, els implicats van ser distribuïts i dispersats en altres fronts i es van prendre mesures per tal d'impedir que es reproduïssin més actes d'aproximació amb l'enemic. A diferència de la pel·lícula, els actes d'agermanament van comptar amb el vistiplau de Guillem de Prússia.
El director Christian Carion va quedar fascinat amb la lectura del llibre Batailles de Flandres et d'Artois 1914–1918 de l'escriptor Yves Buffetaut, el qual li va servir d'inspiració per rodar posteriorment la pel·lícula.
Un altre llibre que parla sobre episodis d'agermanament entre soldats durant la Primera Guerra Mundial és el llibre Der kleine Frieden im großen Krieg (La petita pau a la gran guerra), de Michael Jürgs.
Premis i nominacions
Premis
2005. Festival Internacional de Leeds: Premi de l'audiència, Christian Carion
2005. Festival Internacional de Cinema de Valladolid: Premi de la FIPRESCI, Christian Carion
↑Kronprinz Wilhelm: „Meine Erinnerungen aus Deutschlands Heldenkampf“ Editorial Mittler & Sohn, Berlin 1923, pàgina 115.
Bibliografia
Yves Buffetaut: Batailles de Flandres et d'Artois 1914-1918. Editorial Tallandier, Paris 1992, ISBN 2-235-02090-9. (francès)
Christian Bunnenberg: Dezember 1914: Stille Nacht im Schützengraben – Die Erinnerung an die Weihnachtsfrieden in Flandern. A l'apartat de Tobias Arand: Die „Urkatastrophe“ als Erinnerung – Geschichtskultur des Ersten Weltkriegs. ZFL, Münster 2006, ISBN 3-934064-67-1, pàg. 15–60 (alemany)
Christian Carion: Joyeux noël. Editorial Perrin, París 2005 ISBN 2-262-02400-6(francès)
Michael Jürgs: Der kleine Frieden im großen Krieg. Editorial Goldmann, Múnic 2005, ISBN 3-442-15303-4(alemany)
Michael Jürgs: Merry Christmas. Editorial Goldmann, Múnic 2005, ISBN 3-442-46226-6
