PROFILPELAJAR.COM

Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.^[1] Els municipis són anomenats gemeente en neerlandès, commune en francès i Gemeinde en alemany.

El 1931, Bèlgica tenia 2739 municipis. Després de successives reorganitzacions administratives, aquest nombre es va reduir a 581 al final de 2018: 262 a Valònia, 300 a Flandes i 19 a Brussel·les.^[2]

Són organitzats segons la llei municipal de 1836 i la versió actualitzada del 1988. Un concepte clau és l'anomenada «autonomia municipal». Això no vol dir que els càrrecs electes municipals puguin fer-ho tot, sinó que tenen una àmplia autonomia en el marc de les competències que exerceixen, sota la supervisió de les autoritats superiors.^[2] Per la llei especial de 2001, l'organització i la supervisió dels poders locals (municipis i províncies) esdevé una competència quasi exclusiva de les regions.

En principi, l'administració de les regions és uniligüe, excepte la regió de Brussel·les, que és bilingüe. Uns municipis situats a la frontera lingüística poden atorgar «facilitats», dins certs límits, als habitants que parlen la llengua d'una altra regió.^[3]

Llengua dels topònims

En la llista figura el topònim normalitzat en la llengua oficial de la regió,^[4] tal com és fixada per l'article 2 del Reial decret sobre l'ortografia dels noms dels municipis de 1988.^[5]

Francès a Valònia (amb V darrere el nom);
Neerlandès a Flandes (amb F darrere el nom);
Neerlandés i francès per als municipis de la regió de Brussel·les-Capital, que tenen noms oficials en ambdues llengües (amb B darrere el nom);
Alemany a la Comunitat Germanòfona (amb A darrere el nom).

Existeixen molts topònims en altres llengües. De vegades, només hi ha petites diferències ortogràfiques (com Schaerbeek en francès i Schaarbeek en neerlandès). En altres casos, les diferències són tan grans que un estranger no podria mai encertar que es tracta de la mateixa entitat: per exemple, el municipi flamenc de Zoutleeuw (Léau en francès) o el való de Waremme (Borgworm en neerlandès). Molts municipis tenen noms tradicionals en altres idiomes, que s'han afegit en cursiva.

Per als municipis que en el passat eren de parla valona o luxemburguesa (o bé mixta), s'hi troben els noms antics quan són coneguts.

Municipis i ciutats

La reforma administrativa durant l'ocupació després de la Revolució Francesa va simplificar els multiples estatuts de feus, senyories, baronies, ciutats, pobles, parroquies i tutti quanti de l'antic règim. Pel principi de l'igualtat, només hi havia un únic estatut, el de municipi (commune), amb una certa jerarquia de municipis capital d'arrondissement o capital de departament, i la capital de París.^[6] Quan el territori del futur regne de Bèlgica feia part del Regne Unit dels Països Baixos, el rei Guillem I va decretar el 30 de maig de 1825 que els municipis que durant l'antic règim tenien drets de ciutat, van poder tornar a portar aquest títol honorífic. Amb el resultat que pobles, com ara Mesen o Durbuy, que tenien amb prou feines mil habitants són ciutats, i municipis com a Anderlecht amb més de cent-i-vint mil habitants, queden municipi.^[7]

Canvis recents

L'1 de gener de 2019 uns municipis de Flandes van fusionar i crear set noves entitats:^[1]

Meeuwen-Gruitrode i Opglabbeek, nom nou: Oudsbergen
Neerpelt i Overpelt, nom nou: Pelt
Kruishoutem i Zingem, nom nou: Kruisem
Aalter i Knesselare, nom nou: Aalter
Deinze i Nevele, nom nou: Deinze
Puurs i Sint-Amands, nom nou: Puurs-Sint-Amands
Waarschoot, Lovendegem i Zomergem, nom nou: Lievegem

Ús de la llista

Hi ha ben poques ciutats belgues que tinguin un nom català tradicional diferenciat de les formes oficials: Brussel·les, Bruges, Gant i Lieja, no n'hi ha gaires més. Tots els quals derivats de la forma francesa, tot i tractar-se la majoria de ciutats en territori de Flandes. Als països de parla catalana, certs topònims en neerlandès són més coneguts amb el nom francès. Ypres en comptes de Ieper n'és un exemple; o Anvers per Antwerpen. Les raons són mutatis mutandis les mateixes per les quals molts forasters coneixen Ibiza més que no Eivissa. Leuven i Ottignies-Louvain-la-Neuve són coneguts en català (i també en portuguès) amb el nom de Lovaina, derivat de la forma espanyola. De fet, aquesta ciutat té diferents noms tradicionals segons les diverses llengües, ja que la seva universitat era coneguda arreu d'Europa.

Aquesta llista comprèn tots els municipis actuals com a entrada major. Es demana afegir el nom dels antics municipis o altres entitats més petits sota el municipi al qual pertanyen actualment. Certs antics municipis van mantenir el codi postal.^[8]

Les entrades i la tipografia de la llista permeten de trobar els topònims en qualsevol llengua i de distingir el(s) nom(s) oficial(s), sigui quin sigui el nom conegut pel lector.

Contingut:	Inici - 0–9 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

Aalst F (en francès Alost)
Aalter F
- Knesselare
Aarlen V, vegeu Arlon
Aarschot F
Aat V, vegeu Ath
Aartselaar F
Affligem F
Aiseau-Presles V (en való Åjhô-Préle)
Alken F
Alost F, vegeu Aalst
Alveringem F
Amay F (en való Ama)
Amblève A, vegeu Amel
Amel A (en francès Amblève)
- Schoppen
Andenne F (en való Andene)
Anderlecht B
Anderlues V
Anhée V (en való Anhêye)
Ans (en való Anse)
- Waroux
Anthisnes V (en való Antene)
Antoing V
- Fontenoy
Antwerpen F (en francès i català Anvers, en castellà Amberes, en anglès Antwerp)
- Berchem, Borgerhout,
Anvers F, vegeu Antwerpen
Anzegem F
- Ingooigem
Ardooie F
Arendonk F
Arlon V (en luxemburguès Arel, en való Årlon, en neerlandès Aarlen)
As F
Asse F
Assenede F
- Oosteeklo
Assesse V
Ath V (en való Ate, en neerlandès Aat)
Attert V
Aubange V (en luxemburguès Éibeng)
Aubel V
Audenarde F, vegeu Oudenaarde
Auderghem B (en neerlandès Oudergem)
Avelgem F
Awans V (en való Awan)
Aywaille V (en való Aiwêye)

B

Baarle-Hertog F
Baelen V (a la província de Lieja)
Baerle-Duc F, vegeu Baarle-Hertog
Balen F (a la província d'Anvers)
Bassenge V (en neerlandès Bitsingen),
Bastogne V (en való Bastogne, en neerlandès Bastenaken, en luxemburguès Baaschtnech)
Beaumont W (en való Biômont)
Beauraing V (en való Biarin)
Beauvechain V (en való Bôvetchén, en neerlandès Bevekom)
Beernem F
Beerse F
Beersel F
Begijnendijk F
Bekkevoort F
Belœil F
Berchem-Sainte-Agathe B (en neerlandès Sint-Agatha-Berchem)
Bergen V, vegeu Mons
Beringen F
- Beverlo
Berlaar F
Berlare F
Berloz F
Bernissart V
- Blaton
Bertem F
Bertogne V
Bertrix V (en való Bietris)
Bevekom V, vegeu Beauvechain
Beveren F
Bever F (en francès Biévène)
Beyne-Heusay V (en való Binne-Heuzea)
Bierbeek F
Biévène vegeu Bever
Bièvre V
Bilzen F
Binche V
Blankenberge V
Blegny V (en való Blegneye)
- Barchon, Housse, Mortier, Sint-R'mey, Saive, Trembleur
Bleyberg o Blieberg V, vegeu Plombières
Bocholt F
Boechout F
Bonheiden F
Boom F
Boortmeerbeek F
Bornem F
- Wintam
Borgloon F (en francès Looz, en való Lô)
Borsbeek F
Bouillon V (en való Bouyon)
Bourg-Léopold F, vegeu Leopoldsburg
Boussu V (en való Bossu)
Boutersem F
Braine-l'Alleud V (en neerlandès Eigenbrakel)
Braine-le-Château V (en neerlandès Kasteelbrakel)
Braine-le-Comte V (en neerlandès 's-Gravenbrakel)
- Ronquières
Braives V
Brakel F
Brasschaat F
Brecht F
Bredene F
Bree F
Brugelette V
Bruges F, vegeu Brugge
Brugge F (en francès i català Bruges, en castellà Brujas)
- Assebroek, Dudzele, Koolkerke, Lissewege, Sint-Andries, Sint-Kruis, Sint-Michiels, Sint-Pieters-op-de-Dijk, Zeebrugge, Zwankendamme
Brunehaut V
Brussel B (nom neerlandès)
Brussel·les B (en luxemburguès Bréissel, en alemany Brüssel, en anglès Brussels, en castellà Bruselas) vegeu Bruxelles (nom francès) o Brussel (nom neerlandès)
Bruxelles B (nom francès)
Buggenhout F
Bullange A, vegeu Büllingen
Büllingen A (en francès Bullange)
Burdinne V
Burg-Reuland A
- Alster
Bütgenbach A (en francès Butgenbach)

C

Celles V
Cerfontaine V
Chapelle-lez-Herlaimont V
Charleroi V (en való Tchålerwè)
Chastre V
Châtelet V
Chaudfontaine V (en való Tchôfontinne)
- Vaux-sous-Chèvremont
Chaumont-Gistoux V (en való Tchåmont)
Chièvres V
Chimay V (en való Chimai)
Chiny V (en való Tchini)
Ciney V (en való Cînè)
Clavier V
Colfontaine V
Comblain-au-Pont V (en való Comblin-å-Pont))
Comines-Warneton V (en neerlandès Komen-Waasten)
Courcelles V
Courtrai F, vegeu Kortrijk
Court-Saint-Étienne V
Couvin V
Coxyde F, vegeu Koksijde
Crainhem F, vegeu Kraainem
Crisnée V (en való Crisneye)

D

Dalhem V
- Berneau, Bombaye, Feneur, Mortroux, Neufchâteau, Saint-André, Warsage
Damme F
- Hoeke, Lapscheure, Vivenkapelle
Daverdisse V (en való Dåvdisse)
Deerlijk F
Deinze F
- Astene, Sint-Martens-Leerne
- Nevele^[1]
De Haan F (en francès Le Coq)
Denderleeuw F
Dendermonde F (en francès Termonde)
Dentergem F
- Wakken
De Panne F (en francès La Panne)
De Pinte F
Dessel F
Destelbergen F
Diepenbeek F
Diest F
Diksmuide F (en francès Dixmude)
- Lampernisse
Dilbeek F
Dilsen-Stokkem F
- Stokkem
Dinant V
- Leffe
Dison V (en való Dizon)
Dixmude F, vegeu Diksmuide
Doische V (en való Dweche)
Donceel V
Doornik V, vegeu Tournai
Dour V
Drogenbos F
Duffel F
Durbuy F

E

Écaussinnes V
Edegem F
Edingen V, vegeu Enghien
Eeklo F
Éghezée F (en való Inguezêye)
Eigenbrakel V, vegeu Braine-l'Alleud
Ellezelles V (en neerlandès Elzele)
Elsene B (en francès Ixelles)
Enghien V (en neerlandès Edingen)
Engis V (en való Indji)
- Clermont-sous-Huy
Érezée V
Erpe-Mere V
Erquelinnes V
- Grand-Reng
Esneux V (en való Esneu)
Espierres-Helchin F, vegeu Spiere-Helkijn
Essen F
Estaimpuis V (en neerlandès Steenput)
Estinnes V
Étalle V
Etterbeek B
Eupen A (en francès Néau, en való Neyow)
Evere B
Evergem V
- Sleidinge

F

Faimes V
Farciennes V
Fauvillers V
Fernelmont V
Ferrières V
- Xhoris
Fexhe-le-Haut-Clocher V (en való Fexhe-å-Hôt-Clokî]
Flémalle V (en való Flémåle)
- Chokier, Flémalle-Grande, Flémalle-Haute, Gleixhe, Les Awirs, Les Cahottes, Ivoz-Ramet, Ramioul i Mons-lez-Liège.
Fleurus V
Flobecq V (en neerlandès Vloesberg)
Floreffe V
Florennes V
Florenville V
Fontaine-l'Évêque V
Forest B (en neerlandès Vorst)
Fosses-la-Ville V
Fourons F, vegeu Voeren
Frameries V
Frasnes-lez-Anvaing V
Froidchapelle V
Furnes F, vegeu Veurne

G

Galmaarden F (en francès Gammerages)
Gammerages F, vegeu Galmaarden)
Gand F, vegeu Gant
Ganshoren B
Gand F, vegeu Gent
Gavere F
Gedinne V
Geel F
Geer V (en neerlandès Jeker)
- Boëlhe, Darion, Hollogne-sur-Geer, Lens-Saint-Servais, Ligney, Omal
Geetbets F
- Rummen
Geldenaken V, vegeu Jodoigne
Gembloux F (en neerlandès Gembloers)
Genappe F (en neerlandès Genepiën)
- Houtain-le-Val, Loupoigne
Genk F
Gent F (en francès Gand, en català Gant)
- Gentbrugge, Mendonk, Moscou, Rodenhuize
Geraardsbergen F (en francès Grammont)
Gerpinnes V
Gesves V
Gingelom F
Gistel F
Glabbeek F
Gooik F
Gouvy V (en luxemburguès Gäilech)
Grâce-Hollogne V (en való Gråce-Hologne)
- Crotteux
Grammont F vegeu Geraardsbergen
Grez-Doiceau V
Grimbergen F
Grobbendonk F

H

Haacht F
Haaltert F
Habay V
Hal F, vegeu Halle
Halen F
Halle F (en francès Hal)
Ham F
Hamme F
Hamoir V (en való Hamwèr)
Hamois V
Hamont-Achel F
Ham-sur-Heure-Nalinnes V
Hannuit V, vegeu Hannut
Hannut V (en neerlandès Hannuit)
Harelbeke F
Hasselt V
Hastière V
Havelange V
- Verlée
Hechtel-Eksel F
Heers F
Heist-op-den-Berg F
Hélécine V (en neerlandès Heilissem)
Hemiksem V
Hensies V
Herbeumont V
Herck-la-Ville F, vegeu Herk-de-Stad
Herent V
Herentals F
Herenthout F
Herk-de-Stad F (en francès Herck-la-Ville)
Herne F
Héron V
Herselt F
Herstal V
Herstappe F
Herve V
- Bolland, Julémont
Herzele F
Heusden-Zolder F
Heuvelland F
- Nieuwkerke
Hoegaarden F
Hoei V, vegeu Huy
Hoeilaart F
Hoeselt F
Holsbeek F
Honnelles V
- Montignies-sur-Roc
Hooglede F
Hoogstraten F
Horebeke F
Hotton V
Houffalize V (en luxemburguès Haufelescht]
Houthalen-Helchteren F
Houthulst F
Houyet V
Hove F
Huldenberg F
Hulshout F
- Houtvenne
Huy V (en való Hu, en neerlandès Hoei)

I

Ichtegem F
Ieper F (en francès i anglès Ypres)
- Boezinge
Incourt F
Ingelmunster F
Ittre V (en neerlandès Itter)
Ixelles B (en neerlandès Elsene)
Izegem F
- Emelgem

J

Jabbeke F
- Varsenare F
Jalhay V
Jemeppe-sur-Sambre V
Jette B
Jodoigne V (en neerlandès Geldenaken)
Juprelle V
Jurbise V (en neerlandès Jurbeke)

K

Kalmthout F
Kampenhout F
Kapellen F
Kapelle-op-den-Bos F
- Ramsdonk
Kaprijke F
Kasteelbrakel V, vegeu Braine-le-Château
Kasterlee F
Keerbergen F
Kelmis A (en francès La Calamine)
- Neu-Moresnet
Kinrooi F
Kluisbergen F
Knokke-Heist F
Koekelare F
Koekelberg B
Koksijde F (en francès Coxyde)
Komen-Waasten V, vegeu Comines-Warneton
Kontich F
Kortemark F
Kortenaken F
Kortenberg F
Kortessem F
Kortrijk F (en francès Courtrai)
- Aalbeke, Heule, Marke
Kraainem F
Kruibeke F
- Bazel, Rupelmonde
Kruisem F
- Kruishoutem
- Zingem
Kuurne F

L

Laakdal F
Laarne F
La Bruyère V
La Calamine A, vegeu Kelmis
La Hulpe V (en neerlandès Ter Hulpen)
La Louvière V (en való El Lovire)
- Houdeng-Goegnies, Strépy-Bracquegnies
Lanaken F
Landen F
Langemark-Poelkapelle F
La Panne F, vegeu De Panne
La Roche-en-Ardenne V
Lasne V
Léau F, vegeu Zoutleeuw
Lebbeke F
Le Coq F, vegeu De Haan
Lede F
Ledegem F
Léglise V
Lendelede F
Lennik F
Lens V
Le Rœulx V (en való El Rû))
- Thieu
Les Bons Villers V (en való Les Bons Viyés)
Lessines V (en neerlandès Lessen)
Leuven F (en francès Louvain, en català i castellà Lovaina, en llatí Lovanium)
Leuze-en-Hainaut V
Libin V
Libramont-Chevigny V
- Ourt
Lichtervelde F
Lîdge V, vegeu Liège
Liedekerke F
Liège V (en való Lîdge, en neerlandès Luik, en luxemburguès Lëck, en alemany Lüttich, en català i castellà Lieja, en llatí Leodicum)
- Chênée, Rocourt, Angleur, Bressoux, Jupille, Glain
Lievegem F^[1]
- Waarschoot
- Lovendegem
- Zomergem
Lierde F
Lierneux V
Lier F (en francès Lierre)
Lierre F, vegeu Lier
Lille F
Limbourg V (en neerlandès Limburg, en való Limbork)
Lincent V (en neerlandès Lijsem)
Linkebeek F
Lint F
Linter F
Lobbes V
Lochristi F
Lokeren F
Lommel F
Londerzeel F
- Steenhuffel
Lontzen A
Looz F, vegeu Borgloon
Lo-Reninge F
- Pollinkhove
Louvain-la-Neuve F, vegeu Ottignies-Louvain-la-Neuve
Lovaina, vegeu Leuven F i Ottignies-Louvain-la-Neuve V
Lubbeek F
Luik V, vegeu Lieja
Lummen F
Lüttich V, vegeu Lieja

M

Maarkedal F
- Nukerke
Maaseik F
Maasmechelen F
Machelen F
Maldegem F
Malines F, vegeu Mechelen
Malle F
Malmedy V
Manage V
Manhay V
Marche-en-Famenne V
Marchin V
Martelange V (en luxemburguès Maartel, en való Måtlindje, en alemany Martelingen)
Mechelen F (en francès i català Malines, en castellà Malinas)
Meerhout F
Meise F
Meix-devant-Virton V
Melle F
Menen F (en francès Menin)
- Rekkem
Menin F, vegeu Menen
Merbes-le-Château V
- Fontaine-Valmont, Labuissière
Merchtem F
Merelbeke F
Merksplas F
Mesen F (en francès Messines)
Messancy V (en való Messanceye)
Messines F, vegeu Mesen
Mettet V
Meulebeke F
Middelkerke F
Modave V
Moerbeke F
Moeskroen V, vegeu Mouscron
- Dottenijs vegeu Dottignies
Mol F
Molenbeek-Saint-Jean B (en neerlandès Sint-Jans-Molenbeek)
Momignies V
Mons V (en neerlandès Bergen)
- Jemappes
Montaigu-Zichem F, vegeu Scherpenheuvel-Zichem
Mont-de-l'Enclus V
Montigny-le-Tilleul V
- Landelies
Mont-Saint-Guibert V
Moorslede F
Morlanwelz V
Mortsel F
Mouscron V (en neerlandès Moeskroen)
- Dottignies
Musson V

N

Namur V (en való Nameur, en neerlandès Namen)
Nandrin V
Nassogne V
Nazareth F
Néau A, vegeu Eupen
Neufchâteau V (en való Li Tchestea)
- Verlaine, Grandvoir, Tournay
Neupré V
- Neuville-en-Condroz
- Houte-Si-Plou
Niel F
Nieuport F, vegeu Nieuwpoort
Nieuwerkerken F
Nieuwpoort F (en francès Nieuport en llatí Portus Novus)
Nijlen F
Nijvel V, vegeu Nivelles
Ninove F
Nivelles F (en való Nivele, en neerlandès Nijvel)

O

Oerle V, vegeu Oreye
Ohey V
Olen F
Olne V
Onhaye V
Oostende F (en francès Ostende, en anglès Ostend)
- Raversijde, Zandvoorde
Oosterzele F
Oostkamp F
- Hertsberge, Ruddervoorde, Waardamme
Oostrozebeke F
Opwijk F
Oreye V (en neerlandès Oerle)
Orp-Jauche V (en való Oû-Djåce, en neerlandès Orp-Jeuk)
Ostende F, vegeu Oostende
Ottignies-Louvain-la-Neuve V
Oudenburg F
- Plassendale
Oudergem B (en francès Auderghem)
Oud-Heverlee F
Oudsbergen^[1] F
- Meeuwen-Gruitrode
- Opglabbeek
Oud-Turnhout F
Ouffet V
Oupeye V (en való Oûpêye)
- Haccourt
Overijse F

P

Paliseul V (en való Palijhoû)
Pecq V
Peer F
Pelt F
- Neerpelt
- Overpelt
Pepingen F
Pepinster V
- Tancrémont
Péruwelz V (en való Perwé-e-Hinnot)
- Callenelle
Perwez V (en való Perwé)
Philippeville V (en való Flipveye)
Pittem F
Plombières V (en alemany Bleyberg, en limburguès Blieberg)
- Moresnet
Pont-à-Celles V
Poperinge F
Profondeville V
Putte F
Puurs-Sint-Amands F^[1]
- Puurs
  - Ruisbroek
- Sint-Amands
  - Lippelo

Q

R

Raeren G
- Hauset, Eynatten
Ramillies V
Ranst F
Ravels F
Rebecq V (en neerlandès Roosbeek)
- Wisbecq (en neerlandès Wisbeek)
Remicourt V
Renaix F, vegeu Ronse
Rendeux V
Retie F
Rhode-Saint-Genèse F, vegeu Sint-Genesius-Rode
Riemst F
- Genoelselderen, Membruggen, Lafelt
Rijkevorsel F
Rixensart V
Rochefort
Roeselare F
Ronse F (en francès Renaix)
Roosbeek V, vegeu Rebecq-Rognon
Roosdaal F
Rotselaar F
Roulers F, vegeu Roeselare
Rouvroy V
Ruiselede F
Rumes V
Rumst F

S

Sainte-Ode V
Saint-Georges-sur-Meuse V (en való Sint-Djôr-so-Mouze)
Saint-Ghislain V
Saint-Gilles B (en neerlandès Sint-Gillis-Obbrussel)
Saint-Hubert V (en való Sint-Houbert)
Saint-Josse-ten-Noode B (en neerlandès Sint-Joost-ten-Node)
Saint-Léger V
Saint-Nicolas V
Saint-Trond F, vegeu Sint-Truiden
Saint-Vith A, vegeu Sankt Vith
Sankt-Vith A (en francès Saint-Vith)
Sambreville V
Schaarbeek B (en francès Schaerbeek)
Schaerbeek B (en neerlandès Schaarbeek)
Schelle F
Scherpenheuvel-Zichem F
- Averbode
- Zichem
Schilde F
Schoten F
Seneffe V
- Arquennes
Seraing V
- Ougrée
's-Gravenbrakel V, vegeu Braine-le-Comte
Silly F
Sint-Agatha-Berchem B (en francès Berchem-Sainte-Agathe)
Sint-Djôr-so-Mouze V, vegeu Saint-Georges-sur-Meuse
Sint-Genesius-Rode F (en francès Rhode-Saint-Genèse)
Sint-Gillis-Obbrussel B (en francès Saint-Gilles
Sint-Gillis-Waas F
- Sint-Pauwels
Sint-Jans-Molenbeek B (en francès Molenbeek-Saint-Jean)
Sint-Joost-ten-Node B (en francès Saint-Josse-ten-Noode)
Sint-Niklaas F (en francès Saint-Nicolas-Waes)
Sint-Lambrechts-Woluwe B (en francès Woluwe-Saint-Lambert)
Sint-Laureins F
Sint-Lievens-Houtem F
Sint-Kathelijne-Waver F
Sint-Martens-Latem F
Sint-Pieters-Leeuw F
- Ruisbroek
Sint-Pieters-Woluwe B (en francès Woluwe-Saint-Pierre)
Sint-Truiden F (en francès Saint-Trond)
- Brustem
Sivry-Rance V
Soignies V (en neerlandès Zinnik)
- Naast
Sombreffe V (en való Sombrefe)
Somme-Leuze V
Soumagne V
Spa V (en való Spå)
Spiere-Helkijn F (en francès: Espierres-Helchin)
- Spiere
Sprimont V
Stabroek F
Staden F
- Oostnieuwkerke
Stavelot V (en való Ståvleu, en alemany Stablo)
Steenokkerzeel F
Stekene F
- Kemzeke
Stoumont V

T

Tamise F, vegeu Temse
Tellin V (en való Telin)
Temse F (en francès Tamise)
Tenneville V
Termonde F, vegeu Dendermonde
Ternat F
Tervuren F
Tessenderlo F
Theux V (en való Teu)
Thimister-Clermont V (en való Timister)
Thuin V
Tielt F
Tielt-Winge F
Tienen F
Tinlot V
Tintigny V
Tirlemont F, vegeu Tienen
Tongeren F (en francès Tongres, en llatí Atuatuca Tungrorum)
- Berg, Ketsingen, Piringen, Widooie
Tongres F, vegeu Tongeren
Torhout F
Tournai V (en neerlandès Doornik, en alemany Dornick)
Tremelo F
Trois-Ponts V (en való Troepont)
Trooz V (en való Li Trô)
Tubize V (en neerlandès Tubeke)
Turnhout F

U

Uccle B (en neerlandès Ukkel)
Ukkel B (en francès Uccle)

V

Vaux-sur-Sûre V (en való Li Vå-so-Seur)
Verlaine (en való Verlinne) V
Verviers V (en való Vervî)
Veurne F (en francès Furnes)
- Houtem
Vielsalm V (en való Li Viye Såm)
Villers-la-Ville V
- Tilly
- Sart-Dames-Avelines
Villers-le-Bouillet V
- Warnant-Dreye
Vilvoorde F (en francès Vilvorde)
Viroinval V (en való Virwinvå)
Virton V
Visé V (en neerlandès Wezet)
- Lanaye, Lixhe, Richelle, Argenteau, Cheratte, Haccourt
Vleteren F
Vloesberg vegeu Flobecq
Voeren F (en francès Fourons)
- Moelingen, Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren, 's-Gravenvoeren, Teuven, Remersdaal
Vorselaar F
Vosselaar F
Vorst B (en francès Forest)
Vresse-sur-Semois V (en való Vresse)

W

Waasmunster F
Wachtebeke F
Waimes V (en neerlandès Weismes)
Walcourt V
Walhain V
Wanze V
Waregem F
- Beveren-Leie
Waremme V (en való Wareme, en neerlandès Borgworm)
Wasseiges V
Waterloo V (en való Waterlô)
Watermaal-Bosvoorde B (en francès Watermael-Boitsfort)
Watermael-Boitsfort B (en neerlandès Watermaal-Bosvoorde)
Wavre V (en neerlandès Waver, en való Wåve)
Wavre-Sainte-Catherine F, vegeu Sint-Kathelijne-Waver
Weismes V, vegeu Waimes
Welkenraedt V
- Henri-Chapelle
Wellen F
Wellin V (en való Welin)
Wemmel F
Wervik F
Westerlo F
Wetteren F
Wevelgem F
Wezembeek-Oppem F
Wezet V, vegeu Visé
- Lieze, Ternaaien, Richelle, Argenteau, Cheratte
Wichelen F
Wielsbeke F
Wijnegem F
Willebroek F
Wingene F
Woluwe-Saint-Lambert B (en neerlandès Sint-Lambrechts-Woluwe)
Woluwe-Saint-Pierre B (en neerlandès Sint-Pieters-Woluwe)
Wommelgem F
Wortegem-Petegem F
Wuustwezel F

Y

Ypres F, vegeu Ieper
Yvoir V (en való Uwar)

Z

Zandhoven F
Zaventem F
Zedelgem F
- Loppem
Zele F
Zelzate F
Zemst F
Zoersel F
Zonhoven F
Zonnebeke F
- Beselare, Geluveld, Passendale, Zandvoorde
Zottegem F
Zoutleeuw F (en francès Léau)
- Budingen
Zuienkerke F
- Houtave, Meetkerke, Nieuwmunster
Zulte F
Zutendaal F
Zwalm F
- Paulatem, Sint-Maria-Latem
Zwevegem F
Zwijndrecht F

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Geografische indeling» (en neerlandès). Statbel (ofici belga d'estadística). [Consulta: 24 juliol 2021].
↑ ^2,0 ^2,1 «De gemeenten» (en neerlandès, francès, alemany). Belgium.be. [Consulta: 24 juliol 2021].
↑ «Lois sur l'emploi des langues en matière administrative.» (en francès, neerlandès). Ejustice - Govern de Bèlgica, 02-08-1966. [Consulta: 25 juliol 2021].
↑ «De Belgische Grondwet [La constitució belga]» (en neerlandès, francès, alemany). Senat de Bèlgica, 19-07-2019. [Consulta: 24 juliol 2021].
↑ «Koninklijk besluit tot vaststelling van de schrijfwijze van de gemeentenamen[Ordre reial sobre l'ortografia dels noms dels municipis]» (en neerlandès, francès). Ejustice - Govern federal de Bèlgica, 16-07-1988. [Consulta: 25 juliol 2021].
↑ «Organisation territoriale : les apports de la Révolution française» (en francès). République française. Govern de França, 20-11-2020. [Consulta: 8 juliol 2022].
↑ Binst, Jean-Marie. «Waarom is Durbuy een stad, terwijl pakweg Anderlecht een gemeente is?» (en neerlandès). Bruzz, 02-05-2019. [Consulta: 8 juliol 2022].
↑ «Llista dels topònims belgues amb codi postal». bPost. [Consulta: 24 juliol 2021].