Des del segle xv, els pobles van començar a industrialitzar-se i molts de tallers van crear-s'hi: forns, forges, fàbriques de canons, laminadores de zenc, pedreres, molins de drapers, filatures… que van ser a l'apogeu al segle xix.[2] L'ocàs va començar després de la segona guerra mundial. Tret d'unes pedreres i uns tallers petits, el poble va tornar va esdevenir un dormitori per Lieja i Verviers.
Fins al segle xvii, només hi havia el Vesdre i un camí poc practicable que connectaven el poble amb la ciutat de Lieja. La construcció d'una carretera de Liège fins a Trooz va començar el 1717 i va durar set anys. Caldrà encara esperar un segle més per al tram Trooz-Verviers, que es deia carretera reial, com que és el resultat d'un decret del rei Guillem I de l'any 1820. L'enllaç Liège-Verviers serà complet el 1826 i va ajudar a desenvolupar tota la vall del Vesdre i contribuir al desenvolupament econòmic i turístic, junts amb el ferrocarril Liège-Verviers-Aquisgrà (construït entre 1841 i 1843). A Nessonvaux es trobava una de les darreres fàbriques d'automòbils de Bèlgica: Imperia que va ser activa de 1904 a 1958.
Història
A l'edat mitjana, Prayon feia part d'una finca carolíngia de la qual el centre es trobava a Jupille. L'any 1008, l'emperador Enric II cedeix la finca de Jupille al bisbe de Verdun.
L'entitat actual és el resultat de la fusió dels municipis de Forêt, Fraipont, Nessonvaux i de Prayon a l'1 de gener de 1977. El municipi nou va prendre el nom de Trooz, un nucli de Forêt, que formava el centre geogràfic de la nova entitat.
Monuments i curiositats
Els tallers de la fàbrica Imperia (el procediment per a enumerar-los com a patrimoni industrial va engegar-se).
