Flémalle se situa des de la fi de l'altiplà d'Haspengouw, a ambdós costats de la vall del Mosa al costat oest de l'aglomeració de Lieja i a la cruïlla de les línies ferroviàries 125 Liège-Namur i 125A Angleur-Flémalle-Haute (mercaderies). A l'altiplà dels Cahottes es connecta a l'autopista E42 (Duinkerke (F) - Lieja (B) - Sankt-Vith (B) - Aschaffenburg (D)), anomenada, per a la seva part valona la dorsale wallonne (trad.: l'espinada valona), l'eix est-oest més important de la regió.
Història
El municipi és el resultat de la fusió dels municipis Awirs, Flémalle-Grande, Flémalle-Haute, Ivoz-Ramet i Mons-lez-Liège a l'1 de gener del 1977. Gleixhe ja va fusionar amb Les Awirs el 1964, Chokier ja va fusionar amb Flémalle Grande el 1969. Les Cahottes pertanyien al municipi d'Horion-Hozémont fins al 31 de desembre de 1976.
Per a la història anterior a la fusió, vegeu els articles referent als nuclis.
Els nuclis rurals van transformar-se i desenvolupar-se al segle xix, durant la revolució industrial. Les mines de carbó i la indústria metal·lúrgica eren molt importants. Les mines van tancar-se als anys setanta del segle xx. Després del tancament de la fàbrica de canonades de ferro Tubemeuse, de la indústria pesant, només roman una entitat de producció del grup multinacional Arcelor-Mittal i unes pimes especialitzades. El 16 de juliol de 2004, el grup siderúrgic Arcelor-Mittal va decidir de construir la seva nova seu administrativa a Flémalle, una decisió aplaudida per a les forces vives, que hi veuen una garantia per al manteniment de l'ocupació industrial a la regió.
Des dels anys 80, un nou polígon industrial va desenvolupar-se per a la societat provincial d'industrialització SPI+ que reuneix unes 46 empreses petites i mitjanes industrials i de serveis. Tanmateix la fàbrica de Tubemeuse, al marge del riu i del port de Flémalle s'ha derrocat el 2007 i el siti esdevindrà un nou polígon industrial.
_-_Castle_-_Town_Hall.jpg)
