PROFILPELAJAR.COM

Sankt-Vith
	Saint-Vith (fr); Sankt Vith (de)
	Bandera
Tipus	municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat
Localització
	50° 17′ N, 6° 08′ E / 50.28°N,6.13°E
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Verviers
Capital	Sankt Vith
Conté la subdivisió	Crombach ; Lommersweiler ; Schoenberg
Població humana
Població	9.682 (2018) (65,9 hab./km²)
Idioma oficial	alemany (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Zone de police Eifel (fr) ; Emergency zone Liège 6 (en)
Superfície	146,93 km²
Altitud	480 m
Limita amb	Amel ; Vielsalm
Organització política
• Mayor of Sankt Vith (en)	Herbert Grommes (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4780, 4783, 4784 i 4782
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	080
Altres
Agermanament amb	Kerpen
Lloc web	st.vith.be

Sankt-Vith (en való Sint Vi, en luxemburguès Sankt Vaït i en francès Saint Vith) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.

Localitats

Alfersteg, Amelscheid, Andler, Atzerath, Breitfeld, Crombach, Eiterbach, Galhausen, Heuem, Hinderhausen, Hünningen, Lommersweiler, Neidingen, Neubrück, Neundorf, Niederemmels, Oberemmels, Recht, Rödgen, Rodt, Schlierbach, Schönberg, Setz, Steinebrück, Wallerode i Weppeler.

Història

Sankt-Vith fou un mercat important de la regió en el segle xii i va rebre la carta comunal el 1350. La vila fou cremada el 1543, 1602 i 1689. Formà part del gran ducat de Luxemburg fins a la derrota de Napoleó I. Pel Congrés de Viena de 1815 fou atribuïda a Prússia. Formà part de la Renània prussiana fins que fou atribuïda amb la resta de la Comunitat Germanòfona a Bèlgica pel Tractat de Versalles el 6 de març de 1925 com a compensació pels danys de la guerra després de la Primera Guerra Mundial.

Com que era una important estació i centre de reparació de ferrocarrils, fou un punt estratègic en la batalla de les Ardenes. Fou defensada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant uns quants dies del contraatac alemany, i tornà a ser ocupada per la Wehrmacht després de la retirada americana. Els aliats bombardejaren intensivament la ciutat el 25 i 26 de desembre de 1944 i la destruïren en un 95%, La torre Büchel és avui l'únic vestigi d'abans de la guerra i es troba al centre de la ciutat.^[1]