Sint-Andries

Plantilla:Infotaula geografia políticaSint-Andries
Imatge
Antic Ajuntament
Tipusbarri i antic municipi Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 11′ 49″ N, 3° 10′ 48″ E / 51.197°N,3.18°E / 51.197; 3.18
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
Districtedistricte de Bruges
Gran ciutatBruges Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població19.818 (2014) Modifica el valor a Wikidata (959,71 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície20,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal Bruges-Oostende i Blankenbergse Vaart Modifica el valor a Wikidata
Creació1796 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal8200 Modifica el valor a Wikidata

Sint-Andries és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Occidental, que des del 1971 va fusionar amb la ciutat de Bruges. El 2014, el poble tenia 15.892 habitants, sobre una superfície de 20,6 km².[1] Limita al nord amb el nucli històric de Bruges i el poble de Meetkerke, a ponent amb el poble de Varsenare i Snellegem, a llevant amb Sint-Michiels i Loppem i a migdia amb Zedelgem.

Fins al segle xix era un poble rural, molt boscós a la part meridional. La terra arrenosa no és gaire rica, excepta a l'entorn del Canal Bruges-Oostende on és més argilosa. A poc a poc, les nissagues benestants de Bruges hi van crear cases d'estiueig, en les terres de l'abolida abadia de Sant Andreu. Sovint són anomenats «castells» sense tenir gaire història de castell defensiu, al mig de grans jardins i parcs.[1]

Història

El municipi es va instituir el1796 per la reforma que l'administració francesa va posar en planta. Va fusionar les antigues parròquies de sant Bavó, la part septentrional, i Andreu la part meridional,[1] que fins a la revolució francesa, tenen una història separada.

Sint-Andries

El poble es va crear a l'entorn de l'Abadia de Sant Andreu, fundat el 22 de febrer de 1100, a la confluència de tres carreters majors: cap a Cassel, cap a Oudenburg i cap a Gistel.[1] L'església de Sant Andreu i Santa Anna de l'abadia tamba servia d'església parròquial.[2]

Durant l'ocupació francesa, l'abadia va ser confiscat. El 1796 va ser venut com a bé nacional i enderrocat. Només en queda una part del campanar del 1530, a costat de l'església parroquial, reconstruït en estil neogòtic pels arquitectes Pierre Buyck i Deshuyser.

Sint-Baafs

Es van trobar traces d'un assentament de la darreria del neolític. Pertanyia a l'amt de Sijsele. El primer esment de la parròquia de sant Bavó data del 1216. El 1275 Margarida II de Flandes en va cedir un troç a la ciutat de Bruges, en plena expansió. Va ser delimitat per pals,[1] una situació que sobreviu en el topònim Paallanden (terres de pals).[3]

Segle xix-xxi

El 1838 es va estrenar el ferrocarril Bruges-Oostende, que talla el municipi en dues parts. Després de la epidèmia de tifus de 1847-1848, quan la regió de Bruges era una de les més pobres del país, la població es va doblar. Es va començar urbanitzant la zona septentrional de Sint-Baafs, que tocava la ciutat. Uns tallers i petites indústries estretes al centre històric van emigrar al que aleshores era el camp. Aquest moviment d'urbanització continua fins a l'actualitat. Excepte la zona al sud, on es van crear uns parc i boscos públics, i una petita zona agrícola a l'oest, tot el municipi és urbanitzat. La construcció de l'autovia N31 que connecta el port de Zeebrugge amb la xarxa d'autopistes, va crear una barrera important.

Llocs d'interés

  • Abadia Sant Andreu de Zevenkerken
  • L'estadi de futbol municipal Jan Breydel, on s'alternen els dos clubs de Bruges: Club Brugge i Cercle Brugge[4]
  • Església de Sant Andreu i Santa Anna
  • De Refuge («el refugi»), antiga presó de dones en estil neobarroc, de l'arquitecte Charles De Wulf.[5]
  • La nova presó «Penitentiair complex» de l'arquitecte Axel Ghyssaert[6]
  • Castell de Beisbroek
  • Castell i parc Tudor
Llocs d'intéres de Sint-Andries
  • Antiga presó de dones
    De Refuge
  • Centre de natura i observatori
    Castell de Beisbroek
    centre de natura
  • Línia cap a Zeebrugge i Blankenberge
    Pont ferroviari del canal Bruges-Oostende
  • Castell Tudor i parc
    Castell Tudor i parc
  • Típiques cases d'urbanització d'entreguerres
    Típiques cases d'urbanització d'entreguerres
  • Estadi de futbol Jan Breydel
    Estadi de futbol Jan Breydel

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sint-Andries» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2017. [Consulta: 27 febrer 2023].
  2. ↑ Gilté, Stefanie; Van Vlaenderen, Patricia. «Parochiekerk Sint-Andries en Sint-Anna met kerkhof» (en neerlandès). Inventaris Bouwkundig Erfgoed [Inventari del patrimoni arquitectural], 2005. [Consulta: 28 febrer 2023].
  3. ↑ De Smet, J. «De evolutie van het Brugse stadsgebied». Handelingen van het Genootschap voor Geschiedenis, 100, 1-3, 26-02-1963. DOI: 10.21825/hvgg.v100i1-3.4255. ISSN: 0770-0822.
  4. ↑ «Jan Breydelstadion» (en neerlandès). Visit Bruges. Arxivat de l'original el 2023-02-27. [Consulta: 27 febrer 2023].
  5. ↑ Gilté, Stefanie; Van Vlaenderen, Patricia. «Vrouwengevangenis» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2017. [Consulta: 14 març 2023].
  6. ↑ «Meer info over het penitentiair complex van Brugge» (en neerlandès). Servei federal de Justícia. [Consulta: 14 març 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sint-Andries