A l'inici del segle XIV la població s'insurgeix contra la política fiscal de Lluís I de Flandes i el seu associat Felip VI de França. Nicolau Zannekin, un terratinent lampernissenc va conduir l'exèrcit dels masovers rebels que va ser batut a la Batalla de Cassel el 23 d'agost de 1328.[1] Una placa al mur exterior de l'església commemora aquest esdeveniment. Després de la batalla, va seguir un període d'ocàs fins al segle xvi, per diferents factors: la respressió, la confiscació de terrenys, les epidèmies i des del segle xvii també per la revolució protestant.
El 1815 passà al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. Coneixerà un segle de pau fin a l'esclatament de la Primera Guerra Mundial. La línia ferroviària Diksmuide-Veurne travessa el poble des de 1858. El talús de la segona línia ferroviària (desafectada el 1974) de Diksmuide a Nieuwpoort va ser protegit com a momument, com que formava la demarcació del front de la batalla de l'IJzer durant la Primera Guerra Mundial. L'1 de desembre de 1914 un obúsprussià va tocar l'església. 43 caçadors alpinsfrancesos, 2 soldats belgues i 2 civils hi van perdre la vida i hi va haver molts de ferits.[2] Després de la guerra, quasi tot els edificis havien sigut bombardejats i van ser reconstruïts en l'estil anterior. Parts de l'església van ser restaurades, la resta reconstruïda segons els plans d'abans la guerra damunt les antigues fundacions.[1]
Fins a la fusió amb Pervijze el 1971 i amb Diksmuide el 1977 el poble no va conèixer gaire història excepte l'èxode rural que va tocar llargues parts del Westhoek.
Geografia
El poble està situat als pòldersOudlandpolders (paisatge protegit) i Middellandpolders, un terra fèrtil, al nivell del mar a la vall de l'IJzer. La principal activitat econòmica és la ramaderia. Es troba al mig d'una llarga xarxa de petits recs i canals dels quals la majoria daten de l'edat mitjana, quan Lampernisse pertanyia a la Noordwatering (Watering del nord) de Veurne: Molenvaart, Oostkerkevaart, Leerzevaart, Eieleed, Lampernissegeleed, Zaadgracht, Reigersvliet, Grote Beverdijkvaart, Sint-Jacobsleed, Vlavaart (també anomenat Bertegatvaart), Bovenvliet, Oude A Vaart, Grote IJzerbeek i Kleine IJzerbeek.
Després de la construcció dels dics es va produir una inversió del relleu que fins avui caracteritza la morfologia del municipi: les antigues illes de maresma amb una estructura de sól molt fràgil van esllavissar-se, i els antics priels, amb els seus llits de sorra al·luvial van esdevenir relativament superior. Van ser aquestes crestes arrenoses i seques, on es van construir les primeres masies i carreteres. Aquesta història geologica explica la forma tortuosa de les carreteres.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Lampernisse», Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed, Brussel, Onroerend Erfgoed, 2005, (en català: Fitxa de l'institut del patrimoni immoble de Flandes)
