PROFILPELAJAR.COM

Metazeunerita
	; Cristalls de metazeunerita de fins a 7 mm sobre quars fumat, de la regió d'Erongo, Namíbia
Fórmula química	Cu(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	meta- i zeunerita
Localitat tipus	Walpurgis Flacher
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20b
Dana	40.2a.14.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars rectangulars amb dues cares pinacoides; agregats foliats o micacis
Estructura cristal·lina	a = 7.1094 Å, c = 17.416 Å; Z = 2
Grup puntual	tetragonal dipiramidal 4/m P42/n
Color	verd clar a verd
Exfoliació	perfecta en {001}; diferent en {010}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clara
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3,87
Propietats òptiques	uniaxial(-)
Índex de refracció	nw = 1.643-1.651 nε = 1.623-1.635
Birefringència	0,020
Pleocroisme	feble
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mzeu
Referències

La metazeunerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita.^[2] Va ser descoberta en 1937 en una mina prop de la localitat de Schneeberg, a la serralada de les Muntanyes Metal·líferes de l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per la seva relació amb la zeunerita.

Característiques

És un arsenat d'urani i coure o uranil-arseniat de coure, hidratat. Com la resta de minerals del grup de la metaautunita en què s'enquadra la seva estructura molecular és en capes d'arsenat i uranat. Forma una sèrie de solució sòlida amb la metatorbernita, en la qual la substitució gradual de l'arsènic per fòsfor va donant els diferents minerals de la sèrie.^[3] Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls rectangulars a tabulars, o piramidals acabats en punta. Comunament de cares rugoses i estriades horitzontalment. També és molt comú l'hàbit foliat en forma d'agregats micacis. És comú que aparegui maclada merohèdricament. Presenta creixements sobre cristalls de trögerita i uranospinita, amb eixos paral·lels. Pot ser usada com a mena de l'urani. Per presentar radioactivitat ha de ser manipulada amb les degudes precaucions.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metazeunerita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un mineral estrany que es forma com a mineral secundari a la zona d'oxidació de jaciments d'urani d'alteració hidrotermal enriquits en arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita, trögerita, walpurgita, uranospinita, eritrina, mimetita, farmacosiderita, olivenita o calcofil·lita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),^[4] a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) i a les mines San José i Lealtad (Xóvar, Alt Palància).^[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metazeunerita

↑ «Metazeunerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
↑ «Meta-autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
↑ «Metatorbernite-Metazeunerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
↑ Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 25 gener 2024].