PROFILPELAJAR.COM

Saleeïta
	; Cristalls de saleeïta de la mina Ranger, a Austràlia
Fórmula química	Mg(UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O
Epònim	Achille Salée (en)
Localitat tipus	Weisser Hirsch mine (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Dana	40.2a.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	comunament grups laminars subparal·lels, cristalls plans quadrats, compostos, aplanats a {001}, amb {001}, {100}, {120}, {012}
Estructura cristal·lina	a = 6.951(3) Å, b = 19.947(8) Å, c = 9.896(4) Å, β = 135.17(2)°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m
Color	groc llimona, groc palla, groc verdós
Exfoliació	perfecta en {001}, diferent en {010} i {110}
Fractura	micàcia
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	adamantina a cerosa
Color de la ratlla	groga-blanca
Diafanitat	transparent a opaca
Gravetat específica	3,27
Propietats òptiques	biaxial (-) típicament gairebé uniaxial
Índex de refracció	nα = 1.554 - 1.559 nβ = 1.570 - 1.582 nγ = 1.571 - 1.585
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	X = incolora; Z = groc verdós pàl·lid
Angle 2V	mesurat 0 a 61°
Fluorescència	groc llimona brillant sota onona llargaa llarga, groc pàl·lid sota ona curta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Slé
Referències

La saleeïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita.^[2] Va ser descoberta l'any 1932 a la mina Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo, sent anomenada així per Jacques Thoreau i Johannes F. Vaes en honor del belga Achille Salée (1883-1932), mineralogista i professor de la Universitat Catòlica de Lovaina.

Característiques

És un uranil-fosfat hidratat de magnesi amb fórmula Mg(UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O. Degut a la seva composició d'urani és radioactiva. La seva estructura molecular consisteix en fulls de uranilofosfat entre les que es localitzen ions de magnesi i molècules d'aigua; els ions Mg²⁺ estan octaedricament coordinats amb sis de cada deu molècules d'aigua de la intercapa, però no amb les altres 4 molècules d'aigua. És extreta juntament amb altres minerals de l'urani com a mena d'aquest estratègic element. Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els adequats protocols.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saleeïta pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un mineral de formació secundària que apareix a la zona d'oxidació de jaciments de minerals de l'urani polimetàl·lics d'alteració hidrotermal, així com en roques sedimentàries, disseminat en roca arenisca contenint carnotita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita, autunita, zeunerita, bassetita, dewindtita, sabugalita, fosfuranilita o dumontita.