PROFILPELAJAR.COM

Una mena és una formació rocosa que conté minerals amb prou concentració per fer-la apta per a la mineria. Els materials continguts en la mena han de ser:

valuosos,
prou concentrats per justificar econòmicament la seva explotació, i
extraïbles de la roca que els conté amb tècniques de processament de minerals.

No es consideren menes els dipòsits minerals l'explotació dels quals no seria econòmicament o tècnicament viable. L'explotabilitat d'un dipòsit mineral sol considerar-se únicament des de la perspectiva econòmica. No obstant això, determinats materials l'extracció dels quals no seria viable econòmicament poden ser considerats valuosos en funció de valors estratègics, socials, tribals, etc. Ha estat el cas de l'ocre, d'algunes argiles i de pedres ornamentals a les quals s'han atribuït valors religiosos, culturals o sentimentals. En aquest cas, el valor econòmic del mineral extret és secundari.

Algunes mostres de menes en forma de cristall són excepcionalment belles, o amb exòtiques distribucions en estrats (visibles al tall o en el polit), o en presentacions metàl·liques tals com grans palletes o formacions cristal·lines de, per exemple, coure o or poden arribar a valors econòmics molt més alts dels corresponents al simple valor del mineral o metall en qüestió.

La mena és, doncs, una entitat econòmica, no física. Les fluctuacions dels preus dels minerals extraïbles determinen si una roca és prou valuosa, i per tant es pot considerar mena. De manera similar, els costos d'extracció poden també fluctuar en funció dels costos de l'energia requerida, mà d'obra, etc., provocant l'abandó de mines actives.

El grau o concentració de mineral (o metall) en la mena, així com la seva disposició, afecten directament el cost associat a la seva extracció. El cost d'extracció, per tant, ha de ser comparat amb el valor del mineral o metall contingut per a determinar si l'extracció té sentit.

Les menes solen ser òxids, sulfurs, silicats, o metalls «natius» (com per exemple el coure) que no es troben comunament concentrats a l'escorça terrestre, o metalls "nobles" (que normalment no formen compostos) tals com l'or.

Ganga

Associat al concepte de mena, està el de ganga. Es diu així al conjunt de minerals de ganga, és a dir els sense interès econòmic, que també constitueixen la mena. Com s'indica a dalt, els minerals de ganga se separen dels minerals de mena mitjançant el procés de concentració metal·lúrgica. Com que la mena, excepte estranya excepció, conté minerals de ganga, la llei del metall en la mena és més baixa que el contingut del metall en els minerals de mena. Així per exemple, la llei de la mena del gran jaciment de coure de Chuquicamata és de menys d'1% de Cu (i quantitats molt menors de Mo i Au) sota la forma principalment dels minerals de mena calcopirita i bornita. El més de 99% restant està constituït per la ganga, sent quars, pirita, feldespats i miques els minerals principals de ganga.

El concepte de ganga no s'ha de confondre amb el de roca estèril ("waste" en anglès) que és la roca no o pobrament mineralizada que ha de ser extreta per a poder explotar la mena. Per exemple en una mina a cel obert sovint fins a centenes de metres de desmunt poden haver de ser extrets fins a arribar a la mena que es vol explotar.

Exemples de minerals de mena

Els minerals de mena són principalment, sulfurs, òxids, sulfats, carbonats, silicats així com els minerals elements or natiu i coure natiu (l'últim, rarament explotat). S'ha de tenir en compte que la llista següent és només il·lustrativa d'alguns minerals formats per elements d'interès econòmic. Així, per exemple, la font principal de germani no és l'estrany mineral germanita sinó esfalerita, mineral que sovint conté traces de germani.^[1]

Exemples de minerals de mena

Els minerals de mena són principalment, sulfurs, òxids, sulfats, carbonats, silicats així com els minerals elements or natiu i coure natiu (l'últim, rarament explotat). S'ha de tenir en compte que la llista següent és només il·lustrativa d'alguns minerals formats per elements d'interès econòmic. Així, per exemple, la font principal de germani no és l'estrany mineral germanita sinó esfalerita, mineral que sovint conté traces de germani.^[1]

Mineral de mena	Fórmula	Element	Símbol
Argentita	Ag₂S	per a l'obtenció de Plata^[2]	Ag
Baritina	BaSO₄	Bari^[3]	Ba
Gibbsita	AlO(OH)	per a l'obtenció d'Alumini^[4]	Al
Beril	Be₃Al₂(SiO₃)₆	Beril·li^[5]	Be
Bornita	Cu₅FeS₄	Coure^[6]	Cu
Cassiterita	SnO₂	Estany^[7]	Sn
Calcocita	Cu₂S	per a l'obtenció de coure^[8]
Calcopirita	CuFeS₂	Coure^[9]	Cu
Siderita	FeCO₃	Ferro	Fe
Cromita	(Fe,Mg)Cr₂O4	per a l'obtenció de Crom^[10]	Cr
Cinabri	HgS	per a l'obtenció de Mercuri^[11]	Hg
Cobaltita	CoAsS	Cobalt^[12]	Co
Coltan	~(Fe,Mn)(Nb,Ta)₂O₆ (mescla de minerals)	per a l'obtenció de Tàntal^[13]	Ta
Cuprita	Cu₂O	Coure	Cu
Galena	PbS	per a l'obtenció de Plom^[14]	Pb
magnetita	Fe₂O₃	Ferro	Fe
Ilmenita	FeTiO₃	Titani^[15]	Tu
Limonita	~FeO(OH)·nH₂O (mescla de diversos minerals)	Ferro	Fe
Magnetita	Fe₃O₄	Ferro^[16]	Fe
Molibdenita	MoS₂	Molibdè^[17]	Mo
Pentlandita	(Fe,Ni)₉S₈	Níquel^[18]	Ni
Pirolusita	MnO₂	Manganès^[19]	Mn
Scheelita	CaWO₄	Wolframi^[20]
Esfalerita o blenda	ZnS	Zinc^[21]	Zn
Uraninita	UO₂	per a l'obtenció d'urani metàl·lic^[22]	W
Wolframita	(Fe,Mn)WO₄	per a l'obtenció de Wolframi^[23]	W
Bórax	Na₂B₄O₇·₁₀H₂O	Bor	B
Fluorita	CaF₂	Fluor	F
Halita	NaCl	Sodi	Na
Dolomia	CaMg(CO₃)₂	Magnesi	Mg
Magnesita	MgCO₃	Magnesi	Mg
Apatita	Ca₅(PO₄)₃	Fòsfor	P
Pirita	FeS₂	Sofre	S
Silvina	KCl	Potassi	K
Carnal·lita	KMgCl₃	Potassi	K
Rútil	TiO₂	Titani	Tu
Patronita	VS₄	Vanadi	V
Germanita	Cu13Ge2Fe2S16	Germani	Ge
Arsenopirita	FeAsS	Arsènic	As
Celestina	SrSO₄	Estronci	Sr
Estroncianita	SrCO₃	Estronci	Sr
Gadolinita	(Ce,La,Nd,I)₂FeBe₂Si₂O₁₀	Itri	I
Zircó	ZrSiO₄	Zirconio	Zr
Columbita (coltan)	(Fe,Mn)Nb₂O₆	Niobi	Nb
Estibina	Sb₂S₃	Antimoni	Sb
Cerita	Ce₉Fe(SiO₄)₆(SiO₃)(OH)₃	Ceri	Ce
Thorite	(Th,O)SiO₄	Tori	Th
Hematita	Fe₂O₃	^[24]
Or	Au	habitualment associat amb quars^[25]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Höll, R.; Kling, M.; Schroll, E. (2007). "Metallogenesis of germanium – A review". Ore Geology Reviews. 30 (3–4): 145–180.
↑ Anthony, J.W.. Mineralogy of Arizona. University of Arizona Press, 1995, p. 100. ISBN 978-0-8165-1555-4 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Barytes, Barium Chemical, and Lithopone Industries, 1920, p. 17 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Donaldson, D.; Raahauge, B. Essential Readings in Light Metals, Volume 1, Alumina and Bauxite. Springer International Publishing, 2017, p. 4. ISBN 978-3-319-48176-0 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Petar, A.V.; United States. Bureau of Mines. Beryllium and Beryl. United States, Department of Commerce, Bureau of Mines, 1929 [Consulta: 30 març 2022].
↑ United States. Bureau of Mines. Technical Paper - Bureau of Mines. The Bureau, 1930, p. 16-PP6 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Corporation, M.C.. Growing Up with Science. Marshall Cavendish, 2006, p. 1826. ISBN 978-0-7614-7520-0 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Parker, A.; Lopez, J.C.. Contaminación del aire por la industria (en castellà). Editorial Reverte, 1983, p. 459. ISBN 978-84-291-7464-9 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Cronin, D. Chalcopyrite: Chemical Composition, Occurrence and Uses. Nova Science Publishers, Incorporated, 2014. ISBN 978-1-63321-188-9 [Consulta: 30 març 2022].
↑ U. s. Geological Survey. Minerals Yearbook, 2008, V. 1, Metals and Minerals. U.S. Government Printing Office, 2011, p. 17-PA7. ISBN 978-1-4113-3015-3 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Bouchardat, A.; de la Paz Graells, M.; Colmeiro, M.; Toca, L.S.; Calleja, Ojea y Compañía (Lima). Tratado completo de historia natural (en portuguès). Sociedad de Autores, Libreros e Impresores de España, 1847, p. 1-PA522 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Piestrzynski, A. Mineral Deposits at the Beginning of the 21st Century. Taylor & Francis, 2001, p. 354. ISBN 978-90-265-1846-1 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Vázquez-Figueroa, A. Coltan (en italià). Kolima Books, 2019, p. 37. ISBN 978-84-17566-68-5 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Creus, J.A.. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Grup Mineralògic Català, 2008, p. 22. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Samal, S. Thermal Plasma Processing of Ilmenite. Springer International Publishing, 2017, p. 15. ISBN 978-3-319-70733-4 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Informacion Tecnologica (en castellà). Centro de Informacion Tecnologica, p. 120 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Horton, F.W.. Molybdenum: Its Ores and Their Concentration, with a Discussion of Markets, Prices, and Uses. U.S. Government Printing Office, 1916, p. 132 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Emsley, J.; Emsley, S.W.R.C.D.J.. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford University Press, 2001, p. 279. ISBN 978-0-19-850341-5 [Consulta: 31 març 2022].
↑ California. State Mining Bureau. California Journal of Mines and Geology, 1883, p. 4-PA106 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Bent, A.C.. Life Histories of North American Wild Fowl: Order Anseres (part). U.S. Government Printing Office, 1928, p. 2-PA471 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Geological Survey (U.S.). Geological Survey Professional Paper. U.S. Government Printing Office, 1931, p. 3-PA64 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Kerr, P.F.. Mineralogical Studies of Uraninite and Uraninite-bearing Deposits, July 1, 1949-June 30, 1950: Submitted to Raw Materials Operations, U.S. Atomic Energy Commission, 1950 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Gomes, J.M.; Uchida, K.; Wong, M.M.; United States. Bureau of Mines. Electrolytic Preparation of Tungsten Metal and Tungsten Carbide from Wolframite. U.S. Department of Interior, Bureau of Mines, 1970, p. 2 [Consulta: 31 març 2022].
↑ Survey of World Iron Ore Resources: Occurence, Appraisal and Use: Report of a Committee of Experts Appointed by the Secretary-General. United Nations Department of Economic and Social Affairs, 1955, p. 58 [Consulta: 30 març 2022].
↑ Comaposada, M.A.V.; Catalans, I.E.. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 187. ISBN 978-84-7283-400-2 [Consulta: 31 març 2022].