 Calcocita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Cu₂S |
|---|
| Epònim | coure |
|---|
|
| Categoria | sulfurs |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05a |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.01 |
|---|
| Dana | 2.4.7.1 |
|---|
| Heys | 3.1.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 15,246(4) Å; b = 11,884(2) Å; c = 13,494(3) Å; β = 116,35(1)° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Color | gris plom, s'enfosqueix ràpidament i passa a verd-blau. També gris, negre o gris acer |
|---|
| Macles | comunes en {110} formant formes estrellades pseudohexagonals. També eb {032} i {112}. |
|---|
| Exfoliació | pobre/indistingible en (110) |
|---|
| Fractura | concoïdal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
|---|
| Lluïssor | metàl·lica sobre fractura fresca |
|---|
| Color de la ratlla | gris plom negrós |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Densitat | 5,5 a 5,8 g/cm³ (mesurada); 5,8 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | anisotròpica |
|---|
| Impureses comunes | Fe |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Cc |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La calcocita (del grec jalkos, 'coure'), també anomenada calcosina, és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la calcocita-digenita.[2]
Característiques
La calcocita és un mineral fràgil de color gris plom negrós i d'una lluentor metàl·lica. És coneguda per ser un important mineral de coure, format per un màxim d'un 79,8% d'aquest metall.[3] El seu sistema cristal·lí és dimorf: ortoròmbic per sota de 103 °C i hexagonal a temperatures superiors. Forma una sèrie de solució sòlida amb la yarrowita.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Apareix com a mineral secundari a prop de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals sulfurs del coure, formada a partir d'aquests, en el que es diuen zones d'enriquiment supergènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, calcopirita, bornita, covel·lita o molibdenita.[5]
Referències
