PROFILPELAJAR.COM

Cristall hexagonal de Hanksite, amb triple eix de simetria

Un sistema cristal·lí o singonia^[1]^[2] és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les trenta-dues classes de simetria puntual.^[3] Cadascun dels set sistemes cristal·lins es troba definit per la longitud dels tres eixos cristal·lins i els angles que aquests eixos formen entre ells. A partir de les múltiples combinacions entre longituds i angles, hom obtè els set grups: cúbic; tetragonal; ortoròmbic; hexagonal; trigonal (o romboèdric); monoclínic i triclínic.^[4]

Sistema cristal·lí	Eixos	Angles entre els eixos
Cúbic	a = b = c	α = β = γ = 90°;
Tetragonal	a = b ≠ c	α = β = γ = 90°
Ortoròmbic	a ≠ b ≠ c ≠ a	α = β = γ = 90°
Hexagonal	a = b ≠ c	α = β = 90°; γ = 120º
Trigonal (o romboèdric)	a = b = c	α = β = γ ≠ 90°
Monoclínic	a ≠ b ≠ c ≠ a	α = γ = 90°; β ≠ 90°
Triclínic	a ≠ b ≠ c ≠ a	α ≠ β ≠ γ (tots diferents de 90°)

Xarxes de Bravais

Els set sistemes cristal·lins permeten definir les 14 xarxes de Bravais tridimensionals. Les xarxes de Bravais són disposicions matemàtiques de punts discrets -anomenats nodes- que defineixen la simetria d'una estructura cristal·lina; és a dir, representen patrons regulars que es repeteixen infinitament per construir la xarxa cristal·lina d'un sòlid.^[5] Aquesta xarxa és fonamental per a entendre les propietats estructurals i físiques dels materials. Com que les xarxes de Bravais es troben definides, en part, per la longitud i relació angular dels eixos cristal·logràfics, l'estructura cristal·lina d'un mineral que cristal·litzi en un sistema concret només podrà veure's definida per les xarxes del seu sistema cristal·lí. En la següent taula es classifiquen les 14 xarxes de Bravais tridimensional en funció del seu sistema cristal·lí i la seva simetria:

Família cristal·lina	Xarxa cristal·lina	Grup puntual (notació de Schoenflies)	14 xarxes de Bravais
Família cristal·lina	Xarxa cristal·lina	Grup puntual (notació de Schoenflies)	Primitiva (P)	Centrada en la base (S)	Centrada en el cos (I)	Centrada en la cara (F)
Triclínic (a)		C_i	aP
Monoclínic (m)		C_2h	mP	mS
Ortoròmbic (o)		D_2h	oP	oS	oI	oF
Tetragonal (t)		D_4h	tP		tI
Hexagonal (h)	Trigonal	D_3d	hR
Hexagonal (h)	Hexagonal	D_6h	hP
Cúbic (c)		O_h	cP		cI	cF

Cúbic

Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, tot i que també inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares), de dodecaedres (12 cares) i molts d'altres. La simetria mínima d'aquests cristalls són quatre eixos ternaris orientats segons les diagonals del cub de la cel·la fonamental que els descriu.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:

Tetratoidal^[6]
Diploidal
Hextetrahedral
Gyroidal
Hexoctahedral

Tetragonal

Inclou formes com ara el prisma de base quadrada o la bipiràmide de quatre cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix quaternari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:

Diesfenoidal
Piramidal
Dipiramidal
Escalenohedral
Piramidal Ditetragonal
Trapezohedral
Dipiramidal-Ditetragonal

Ortoròmbic

Inclou formes com ara la d'una capsa de llumins. La simetria mínima d'aquests cristalls són tres eixos binaris perpendiculars entre ells.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:

Piramidal
Diesfenoidal
Dipiramidal

Hexagonal

Inclou formes com ara el prisma de base hexagonal o la bipiràmide de sis cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix senari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:^[7]

Hexagonal piramidal
Trigonal dipiramidal
Hexagonal dipiramidal
Hexagonal trapezohedral
Dihexagonal piramidal
Ditrigonal dipiramidal
Dihexagonal dipiramidal

Trigonal

Inclou formes com ara el prisma de base triangular o la bipiràmide de tres cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix ternari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:^[8]

Piramidal
Romboèdric
Piramidal Ditrigonal
Trapezoèdric
Escalenoèdric Hexagonal

Monoclínic

És un sistema molt comú en els cristalls de minerals. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix binari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:^[9]

Monoclinic
Domatic
Prismatic

Triclínic

És el grup amb menor grau de simetria. S'hi arrepleguen aquells cristalls sense cap mena de simetria o bé amb un sol centre d'inversió.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les dues classes següents:^[10]

Pinacoide (o triclinic normal)
Pedial (o triclinic hemihedral)

Vegeu també

Referències

↑ «Singonia». Diccionari.cat. [Consulta: 22 abril 2024].
↑ «Singonia». Diccionari de geologia. Institut d'Estudis Catalans (IEC). [Consulta: 22 abril 2024].
↑ «Sistema cristal·lí». Diccionari de geologia. Institut d'Estudis Catalans (IEC).. [Consulta: 22 abril 2024].
↑ «What are Crystal Systems and Mineral Habits?» (en anglès). International Gem Society. Arxivat de l'original el 06/03/2024. [Consulta: 22 abril 2024].
↑ Ashcroft, Neil W.; Mermin, N. David. Solid state physics. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1976. ISBN 978-0-03-083993-1.
↑ A. Cemal Eringen. Continuum Physics: Continuum mechanics of single-substance bodies. Academic Press, 1976 [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ Sistema Hexagonal a webmineral.com .
↑ trigonal en webmineral.com .
↑ Sistema Monoclinic a webmineral.com .
↑ Sistema triclinic a webmineral.com .

Bibliografia

C. M. Viola e C. Viola Tractat de cristal·lografia, Hoepli (1920)
M.V. Di Carlo, Trattato di cristallografia, Hoepli (1920)
R. Di Germano, Introduzione alla cristallografia, Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)