El mineral de cordierita de l'esquerra presenta un evident pleocroisme presenta cares groguenques, grises i blavoses.
El pleocroisme és la facultat que presenten alguns minerals d'absorbir les radiacions de llum de diferent manera en funció de la direcció de vibració. Per aquesta propietat, un mateix cristall pot aparèixer amb coloracions diferents segons l'orientació en la qual hagi caigut en la preparació microscòpica.
Als cossos isòtrops, la coloració no depèn de la direcció en la qual es propaguen els raigs lluminosos en ell. No succeeix el mateix amb els cossos birefringents, car en aquests el color visible depèn de l'angle que formen els rajos amb els eixos cristal·lins. Així, un cristall de zircó és fosc en el sentit del seu eix òptic i gris blavós en una direcció perpendicular al mateix. En un cristall que tingui diversos eixos, el color varia segons les cares: és típic el cas de la cordierita, una de les cares de la qual és de color gris groguenc, i alhora, les altres dues són de color blau clar i fosc.
Les coloracions visibles són dues (dicroisme) en els cristalls birefringents que només tenen un eix, i tres (tricroisme) en els que tenen dos eixos. Aquests fenòmens es produeixen per l'existència en el cristall de direccions privilegiades en les quals són refractats els rajos segons la seva longitud d'ona.
