 Metaheinrichita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Ba(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O |
|---|
| Epònim | meta- i heinrichita |
|---|
| Localitat tipus | Wittichen i Lakeview |
|---|
|
| Categoria | fosfats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.20b |
|---|
| Dana | 40.2a.4.2 |
|---|
| Heys | 20.7.11 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 7,07 Å; c = 17,74 Å |
|---|
| Grup puntual | 4mm - ditetragonal piramidal |
|---|
| Color | verd, groc |
|---|
| Exfoliació | perfecta en {001}, distingible en {100} |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, nacrada |
|---|
| Color de la ratlla | blanc groguenc |
|---|
| Densitat | 4,04 g/cm3 (mesurada); 4,12 g/cm3 (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1,637 a 1,641 nε = 1,608 a 1,609 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,029 a 0,032 |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Mhrc |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La metaheinrichita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Rep el nom per ser una heinrichita poc hidratada.
Característiques
La metaheinrichita és un arsenat de fórmula química Ba(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1958. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metaheinrichita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Va ser descrita a partir de mostres recollides a dos indrets: Wittichen, a la regió de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya), i la mina White King, al comtat de Lake (Oregon, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
