Calcofil·lita
Fórmula química	Cu18Al₂(AsO₄)₃(SO₄)₃(OH)27·33(H₂O)
Epònim	coure i fulla
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DF.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DF.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.11
Dana	43.5.14.1
Heys	22.3.6
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal, 3 2/m
Estructura cristal·lina	a = 10,756(2) Å; c = 28,678(4) Å;
Grup puntual	3 - romboèdrica
Color	verd maragda, verd blavós a verd prada; verd en llum transmesa
Macles	sí, amb {1010} com a pla de macla.
Exfoliació	{0001} perfecta i de caràcter micàci; en traces sobre {101
Fractura	irregular
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria a subadamantina, nacrada a {0001}
Color de la ratlla	més clara que el color (verd clar a verd blavós).
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,67 a 2,69
Densitat	2,67 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,684 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,618 a 1,632 nε = 1,552 a 1,575
Birefringència	δ = 0,066
Pleocroisme	O blau-verd, E gairebé incolora (feble)
Solubilitat	en amoníac
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Chp
Referències	[1][2]

La calcofil·lita (del grec Khalkos, coure, i phillon, fulla) és un mineral rar de la classe dels arsenats. Va ser descrita per primera vegada a partir de material recol·lectat a Alemanya.

Els cristalls són en forma de plaques, de sis cares, i aplanats perpendicular a l'eix c del cristall, i pot ser estriat triangular en aquestes cares aplanades. Pot formar rosetes, druses, trobar-se foliat o de manera massiva. L'exfoliació és perfecta i perpendicular a l'eix c del cristall, i forma macles. La fractura és irregular. El mineral és tou, amb una duresa de 2 a l'escala de Mohs. La gravetat específica es dona generalment en el rang de 2,67-2,69. La calcofil·lita és soluble en àcids i amoníac. No és fluorescent, ni radioactiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcofil·lita pertany a «08.DF: Fosfats només amb cations de mida mitjana, amb proporció: (OH, etc.):RO₄ > 3:1» juntament amb els següents minerals: hotsonita, bolivarita, evansita, liskeardita, rosieresita, rusakovita, liroconita, sieleckiita, parnauita i gladiusita.

El contingut d'aigua varia a temperatura ambient sobre la base de la humitat relativa. És per això que dues fórmules diferents són citades a la literatura per la calcofil·lita: Cu₁₈Al₂(AsO₄)₄(SO₄)₃(OH)₂₄·36(H₂O)^[2] i Cu₁₈Al₂(AsO₄)₃(SO₄)₃(OH)₂₇·33(H₂O).^[1]

Pot alterar-se a crisocol·la, que és un silicat de coure-alumini. Té relació amb la barrotita, però són minerals diferents. Es pot confondre amb l'spangolita d'hàbit tabular.

És un arsenat de coure secundari que es produeix a les zones oxidades d'alguns jaciments de coure amb arsènic. És un mineral secundari poc comú. Els minerals associats inclouen: atzurita, malaquita, brochantita, crisocol·la, spangolita, connel·lita, cuprita, cianotriquita, strashimirita, parnauïta, lavendulana, cornubita, langita, clinoclasa, farmacosiderita i mansfieldita. Als territoris de parla catalana ha estat trobada a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)^[3] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).^[4][5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcofil·lita