Jaume Cabré i Fabré

Plantilla:Infotaula personaJaume Cabré i Fabré
Imatge
Jaume Cabré (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòleg, polític, professor d'universitat, guionista, crític literari, llibretista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresFaules de mal desar (narracions)
Galceran, l'heroi de la guerra negra (novel·la)
Obres destacables
Premis

Lloc webjaumecabre.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0127774 Goodreads author: 1036747 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Biografia

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys, ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en guions televisius i cinematogràfics. Amb Joaquim Maria Puyal, va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Crims (2000) i els telefilms La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic, ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la, Premi Sant Jordi de novel·la 1984.[1] Amb el mateix equip va fer el guió d'Havanera 1820 (1993).

Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria.[2] El 2014, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi en tant que persona destacada pels serveis prestats a Catalunya.[3] El 2017 fou guardonat amb el Premi Trajectòria durant la Setmana del Llibre en Català per l'excel·lència de la seva obra com a escriptor i guionista i la defensa de la cultura en català.[4] El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017[5] i va col·laborar a la revista Illegal Times.[6]

Obra literària

Els inicis

Es dona a conèixer amb dos llibres de narracions, Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977).[7]

La seva primera novel·la, Galceran, l'heroi de la guerra negra (1978), ja fa aparèixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condició humana. El personatge del bandoler Jaume Galceran, ple de contradiccions, està dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la Guerra dels Matiners (Segona Guerra carlina).

La segona novel·la, Carn d'olla (1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la Barringa Barranga, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloní de Sant Antoni.

En El mirall i l'ombra (1980), apareix per primer cop la música i, en certa manera, la reflexió sobre el valor de la creació artística, que més endavant seran temes presents de manera constant.

L'any 1980, publica una obra de literatura infantil, la novel·la La història que en Roc Pons no coneixia i, un any més tard, un conte que porta el títol d'El blauet.

La consolidació

Durant els anys 1984 i 1985, apareixen els tres títols que conformaran el cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984, apareix La teranyina, història emmarcada en la Setmana Tràgica i que narra les vicissituds d'aquells moments, però no a Barcelona sinó a la ciutat de Feixes, correlat literari de Terrassa. La lluita pel poder polític, econòmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la família Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.

El mateix 1984, apareix Fra Junoy o l'agonia del sons, una novel·la de gestació lenta, com seran a partir d'ara les novel·les que publiqui Cabré, en què, a més dels moviments subterranis del món eclesial de Feixes i del monestir de la Ràpita, del qual el frare protagonista és confessor, la música hi té un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el món de Feixes també són presents en aquesta novel·la, que en certa manera n'és una continuació. Hi destaca la figura de fra Junoy, una mena de víctima dels que tenen poder de manipulació.

El 1985, publica la "nouvelle" Luvowski o la desraó, que és el punt final d'aquests personatges i famílies que han viscut en les altres dues novel·les. Aquest relat va ser publicat dins d'un llibre de narracions: Llibre de preludis, en què la música encara hi és més present.

El 1984, va publicar la seva segona novel·la infantil: L'home de Sau.

La maduresa

Diada de Sant Jordi 2014 a Barcelona

El 1991, apareix Senyoria, una novel·la sobre la corrupció judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle xviii. Si amb fra Junoy va pintar una víctima, ara amb don Rafel Massó, el regent civil de l'Audiència de Barcelona, pinta la figura del botxí, amb totes les seves pors i els seus egoismes.

L'ombra de l'eunuc (1996) és una novel·la que relata els anys del final del franquisme, la transició i els anys posteriors des de la perspectiva de la generació de l'autor, personificada per Miquel Gensana, el protagonista. Al mateix temps, és una novel·la de reflexió sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L'estructura del relat està basada en la mateixa estructura del Concert per a violí i orquestra, d'Alban Berg.

Mentre inicia la següent novel·la fa una incursió en altres gèneres. El 1999, publica El sentit de la ficció, un assaig sobre la creació literària, sobre l'escriptura, sobre la cuina de l'escriptor.

El 2000, hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d'hivern. Catorze històries relacionades entre si per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avança en els relats; i el lligam s'hi manté malgrat que cada relat s'esdevé en llocs i èpoques ben diferents. És una mirada a l'Europa que no hem sabut construir de cap altra manera.

L'any següent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l'obra de teatre Pluja seca, en què apareix el tema de la tergiversació de la memòria històrica i sobre el fet que la història l'escriuen els vencedors. El drama comença al castell de Peníscola convertit en cort papal (veritable per a ells, cismàtica per a Roma) el dia que mor Benet XIII i el delmat col·legi cardenalici decideix nomenar un successor, que a Roma qualifiquen d'antipapa.

La seva novel·la Les veus del Pamano (2004) arrenca als anys quaranta, en un poble del Pallars Sobirà i arriba fins avui en dia, amb un fris de personatges com els mestres Oriol Fontelles i Tina Bros, o la senyora Elisenda Vilabrú. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó, la por de l'oblit són alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la. El 16 de novembre del 2009, TV3 va estrenar una minisèrie de 2 capítols basada en la novel·la.[8]

El 2005, publica el segon assaig: La matèria de l'esperit, sobre la lectura literària.

El 2011, publica Jo confesso, una novel·la de novel·les que reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra. La novel·la esdevé un gran èxit de públic dins i fora de l'àmbit lingüístic català, i és traduïda a setze llengües.[9]

El 2017 publica Quan arriba la penombra, un recull de contes que exploren la violència i la maldat com a part de la condició humana.[10]

El 2021 publica la novel·la curta Consumits pel foc.

Òpera

Cabré és també autor del llibret de l'òpera Llull, amb música de Francesc Cassú. L'obra neix d'un encàrrec de Josep Lagares, mecenes i president de Metalquímia, i fou estrenada en dues funcions el 23 i 24 de novembre de 2018 a l'Auditori de Girona.[11][12]

Bibliografia

Relats

  • Faules de mal desar (Editorial Selecta, Barcelona 1974)
  • Toquen a morts (Edicions La Magrana, Barcelona 1977)
  • Tarda lliure (1981) (Premi Recull, 1980)
  • La historia que en Roc Pons no coneixia (Vaixell de Vapor, Barcelona 1980)
  • Llibre de preludis (Edicions 62, Barcelona 1985 / Proa, Barcelona 2002)
  • Viatge d'hivern (Proa, Barcelona 2000)
  • Baix continu (Proa, Barcelona 2007)
  • Quan arriba la penombra (Proa, Barcelona 2017)

Novel·la

  • Galceran, l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona 1990)
  • Carn d'olla. (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)
  • El mirall i l'ombra (Laia, Barcelona 1980)
  • La teranyina (Proa, Barcelona, 1984)
  • Fra Junoy o l'agonia dels sons (Edicions 62, Barcelona 1984 / Proa, Barcelona 1998)
  • Senyoria (Proa, Barcelona 1991)
  • El llibre de Feixes [La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luwovski o la desraó] (Proa, Barcelona 1996)
  • L'ombra de l'eunuc (Proa, Barcelona 1996)
  • Les veus del Pamano (Proa, Barcelona 2004)
  • Jo confesso (Proa, Barcelona 2011)
  • Consumits pel foc (Proa, Barcelona 2021)

Assaig

  • El sentit de la ficció (Proa, Barcelona 1999)
  • La matèria de l'esperit (Proa, Barcelona 2005)
  • Les incerteses (Proa, 2015)
  • Tres assaigs. Pròleg de D. Sam Abrams (Proa, Barcelona 2019)

Teatre

  • Pluja seca (Proa-TNC, Barcelona 2001)

Novel·les i relats infantils

  • La història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona 1980)
  • L'any del blauet (Editorial Barcanova, Barcelona 1981)
  • L'Home de Sau (Editorial La Galera, Barcelona 1985)
  • En Pere i el bosc (Editorial Estrella Polar, Barcelona 2015)

Guionatge

Obra traduïda

  • Traduccions de Consumits pel foc
    • Ucraïnès: Поглинуті вогнем (trad. de Petró Taraixtxuk / Tarashchuk). Folio, Kíiv, 2023.
  • Traduccions de Fra Junoy o l'agonia dels sons
  • Traduccions de Viatge d'hivern
    • Anglès: Winter Journey (trad. de Pat Lunn). Swan Isle Press. Chicago, 2009.
    • Castellà. Viaje de invierno (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Ediciones Destino. Barcelona, 2014.
  • Traduccions de L'Home de Sau (novel·la infantil)
  • Traduccions de La història que en Roc Pons no coneixia (novel·la infantil)
    • Castellà: El extraño viaje que nadie se creyó (trad. de Mercedes Caballud). La Galera. Barcelona, 1981.
  • Traduccions de En Pere i el bosc (conte infantil)
    • Castellà: Pedro y el bosque (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Editorial Timunmas. Barcelona, 2015.
  • Traduccions de Les incerteses
    • Castellà: Las incertidumbres (trad. de Ricard Vela). Ed. Destino. Barcelona, 2015.

Premis literaris obtinguts

Amb Muriel Casals al Palau de la Música Catalana.
Jaume Cabré (esquerra) rep un quadre del pintor Joan-Pere Viladecans (segon per l'esquerra) dins la Setmana del Llibre en Català, Barcelona 2017.

Premis a la trajectòria

Referències

  1. 1,0 1,1 «Jaume Cabré i Fabré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 08-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-20. [Consulta: 8 abril 2010].
  3. «Jaume Cabré, Vicky Peña i Josep Maria Martí, entre les Creus de Sant Jordi 2014». 324.cat, 01-04-2014 [Consulta: 1r abril 2014]. Arxivat 7 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. «Jaume Cabré 21è Premi Trajectòria». La Setmana del Llibre en Català, 14-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
  5. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017]. Arxivat 13 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  6. «Illegal Times o la denúncia en una vinyeta». Núvol. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 20 març 2018].
  7. Gracià, Oriol «Entrevista a Jaume Cabré». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, 10-2011, p. 24-25. ISSN: 1695-2014.
  8. CCRTV, Televisió de Catalunya. «TV3 estrena avui "Les veus del Pamano"», 12-11-2009. Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 17 novembre 2009].
  9. «Traduccions de l'obra de Jaume Cabré». Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 12 abril 2017].
  10. «Jaume Cabré furga en les tenebres humanes». Diari Ara, 04-04-2017. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 12 abril 2017].
  11. «Òpera Llull: Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya». Auditori de Girona. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 novembre 2018].
  12. «La figura de Ramon Llull vista per Jaume Cabré, Francesc Cassú i Xavier Albertí es converteix en una òpera». Vilaweb, 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 novembre 2018].
  13. Empordà. «´Jo confesso´ de Jaume Cabré guanya el Premi Anglada - Empordà». Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 19 maig 2018].
  14. Fitxa de Cabre al web de gencat[Enllaç no actiu]
  15. «Jaume Cabré rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català». Vilaweb, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 14 setembre 2017].
  16. Playà Maset, Josep «Ruscalleda, Bohigas, Cabré, Peya y Ponsatí, entre los Premis Nacionals de Cultura». La Vanguardia, 20-03-2019. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2019 [Consulta: 5 juliol 2019].

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Josep Lluís Seguí i Rico
Biografia de J.L
Maria Antònia Oliver Cabrer
Joana E.
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1983
1992
Succeït per:
Joaquim Soler i Ferret
Cambra de bany
Sergi Pàmies i Bertran
L'instint

Read other articles:

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Februari 2023. Artikel ini membutuhkan rujukan tambahan agar kualitasnya dapat dipastikan. Mohon bantu kami mengembangkan artikel ini dengan cara menambahkan rujukan ke sumber tepercaya. Pernyataan tak bersumber bisa saja dipertentangkan dan dihapus.Cari sumber:...

 

Taurat yang sudah dianggap tidak perlu lagi oleh Antinomianisme Antinomianisme adalah kata yang berasal dari bahasa Yunani anti dan nomos. Anti berarti melawan.[1] Nomos berarti hukum.[1] Antinomianisme berarti anti terhadap hukum.[1] Ajaran ini mengajarkan bahwa orang-orang Kristen telah dibebaskan dari hukum Taurat dan tidak perlu melakukan hukum Taurat lagi karena orang-orang Kristen telah mendapat kasih karunia Allah.[1] Selain itu, di dalam Teologi, Antino...

 

سنترال سكوير   الإحداثيات 43°17′03″N 76°08′46″W / 43.2842°N 76.1461°W / 43.2842; -76.1461   [1] تقسيم إداري  البلد الولايات المتحدة[2]  التقسيم الأعلى مقاطعة أوسويغو  خصائص جغرافية  المساحة 4.937163 كيلومتر مربع4.937173 كيلومتر مربع (1 أبريل 2010)  ارتفاع 137 متر  عدد ...

Об экономическом термине см. Первородный грех (экономика). ХристианствоБиблия Ветхий Завет Новый Завет Евангелие Десять заповедей Нагорная проповедь Апокрифы Бог, Троица Бог Отец Иисус Христос Святой Дух История христианства Апостолы Хронология христианства Ран�...

 

Wilayah Dinasti Orotind pada IV-II SM Kesatrapan Armenia (bahasa Armenia: Սատրապական Հայաստան Satrapakan Hayastan; Bahasa Persia Kuno: 𐎠𐎼𐎷𐎡𐎴 Armina atau 𐎠𐎼𐎷𐎡𐎴𐎹 Arminiya, sebuah wilayah yang dikendalikan oleh Dinasti Orontid (bahasa Armenia: Երվանդունիներ Yervanduniner; 570–201 SM) merupakan salah satu kesatrapan Kekaisaran Akhemeniyah pada abad ke-6 SM, yang kemudian menjadi kerajaan merdeka dengan ibukotanya Tushpa dan...

 

Pour les articles homonymes, voir Tottenham. Ne doit pas être confondu avec Tottenham Hotspur Ladies Football Club. Tottenham Hotspur Généralités Nom complet Tottenham Hotspur Football Club Surnoms Spurs[1], Lilywhites Fondation 5 septembre 1882(141 ans, 7 mois et 13 jours) Couleurs Blanc et bleu marine Stade Tottenham Hotspur Stadium (62 850 places) Siège Bill Nicholson Way 748 High Road, Tottenham London N17 0AP Championnat actuel Premier League Propriétaire ...

История Грузииსაქართველოს ისტორია Доисторическая Грузия Шулавери-шомутепинская культураКуро-араксская культураТриалетская культураКолхидская культураКобанская культураДиаухиМушки Древняя история КолхидаАриан-КартлиИберийское царство ФарнавазидыГруз�...

 

Pour la station de télévision à Edmonton, Canada, voir CITV-DT. Cet article est une ébauche concernant une chaîne de télévision britannique. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. CITVCaractéristiquesCréation 11 mars 2006Disparition 1er septembre 2023Propriétaire ITVFormat d'image PAL (4:3, 16:10, 16:9)Langue AnglaisPays Royaume-UniStatut Thématique nationale privéeSite web www.itv.com/citvD...

 

Questa voce sull'argomento centri abitati dell'Alvernia-Rodano-Alpi è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Saint-FranccomuneSaint-Franc – Veduta LocalizzazioneStato Francia RegioneAlvernia-Rodano-Alpi Dipartimento Savoia ArrondissementChambéry CantoneLe Pont-de-Beauvoisin TerritorioCoordinate45°29′N 5°44′E / 45.483333°N 5.733333°E45.483333; 5.733333 (Saint-Franc)Coordinate: 45°29′N 5°44′E /...

American middle-distance runner Mike RochePersonal informationFull nameMiguel Santiago Mike RocheNationalityAmericanBorn (1953-06-27) June 27, 1953 (age 70)San Diego, CaliforniaSportSportMiddle-distance running, road racingEventSteeplechase Miguel Santiago Mike Roche (born June 27, 1953) is an American middle-distance runner. He competed in the men's 3000 metres steeplechase at the 1976 Summer Olympics.[1] Roche was a 1975 NCAA All-American in the 3000 steeplechase while att...

 

American novelist Louis UchitelleLouis Uchitelle (born March 21, 1932) is a journalist and author.[1] He worked for The New York Times from 1980 to 2010, first as an editor in the business news department (1980-1987) and then as a business and economics writer (1987-2010).[2] He was the lead reporter for the series The Downsizing of America, which won a George Polk Award in 1996. He won the Gerald Loeb Award for Feature Writing in 2007 for Rewriting the Social Contract. Since ...

 

German-American businessman, politician Mike Blumenthal64th United States Secretary of the TreasuryIn officeJanuary 23, 1977 – August 4, 1979PresidentJimmy CarterPreceded byWilliam E. SimonSucceeded byG. William Miller Personal detailsBornWerner Michael Blumenthal (1926-01-03) January 3, 1926 (age 98)Oranienburg, Weimar RepublicPolitical partyDemocraticSpouse(s)Margaret Polley (1951–1977)Barbara BennettEducationCity College of San FranciscoUniversity of California, Berkeley ...

Hindu temple, one of the twelve Jyotirlingas This article possibly contains original research. Please improve it by verifying the claims made and adding inline citations. Statements consisting only of original research should be removed. (September 2014) (Learn how and when to remove this message) Nageshwar JyotirlingaNageshwar Jyotirling Dwarka GujaratReligionAffiliationHinduismDistrictDevbhumi DwarkaDeityShivaFestivalsMaha ShivaratriLocationLocationDwarkaStateGujaratCountryIndiaNageshvara J...

 

المقالة الرئيسة: البنوك في الكويت سنة التأسيس اسم البنك الرمز الاختصار رأس المال نوع البنك الموقع الرسمي ملاحظات 1952[1] بنك الكويت الوطني وطني NBK 297,349,745 دك تجاري الوطني 1960 بنك الخليج خليج GBK 250,770,236 دك تجاري الخليج 1960 البنك التجاري الكويتي تجاري CBK 127,202,234 دك تجاري التجاري 1967...

 

Produk bermerek Maizena yang kemudian digunakan sebagai nama generik dari tepung jagung. Tepung jagung, pati jagung, atau maizena[1][2] adalah pati yang didapatkan dari endosperma biji jagung. Tepung jagung merupakan bahan makanan populer yang biasa digunakan sebagai bahan pengental sup atau saus, dan digunakan untuk membuat sirup jagung dan pemanis lainnya.[3] Sejarah Hingga tahun 1850, tepung jagung paling banyak digunakan untuk mencuci pakaian dan proses industri.&#...

Arabic magazine funded by the CIA in Lebanon (1962–1967) HiwarEditorTawfiq SayighCategoriesLiterary magazineFrequencyMonthlyFounderTawfiq SayighFounded1962First issueOctober 1962Final issueMarch/April 1967CountryLebanonBased inBeirutLanguageArabic Hiwar (Arabic: حوار, lit. 'Discussion') was an Arabic magazine published in Beirut between 1962 and 1967.[1][2] The magazine was established and financed by the CIA during the cultural Cold War, under the cover of a front...

 

American judge (born 1957) James BredarSenior Judge of the United States District Court for the District of MarylandIncumbentAssumed office April 30, 2024Chief Judge of the United States District Court for the District of MarylandIn officeOctober 6, 2017 – April 30, 2024Preceded byCatherine C. BlakeSucceeded byGeorge L. Russell IIIJudge of the United States District Court for the District of MarylandIn officeDecember 17, 2010 – April 30, 2024Appointed byBarack ObamaP...

 

Historical network of Eurasian trade routes For other uses, see Silk Road (disambiguation). Silk Route redirects here. For other uses, see Silk Route (disambiguation). Silk RoadMain routes of the Silk RoadRoute informationTime periodc. 114 BCE – c. 1450 CE UNESCO World Heritage SiteOfficial nameSilk Roads: the Routes Network of Chang'an-TianshanTypeCulturalCriteriaii, iii, iv, viDesignated2014 (38th session)Reference no.1442RegionAsia-Pacific Chinese nameTrad...

Questa voce sugli argomenti lubiana e parchi è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Parco ArgentinaUbicazioneStato Slovenia LocalitàLubiana IndirizzoPuharjeva ulica (via Puhar) CaratteristicheTipoparco Inaugurazione1936 AperturaTutti i giorni RealizzazioneArchitettoDanilo Fürst ProprietarioLubiana Mappa di localizzazione Modifica dati su Wikidata · Manuale Il parco Argentina (in sloveno Argentinski park) è un parco pubblico situ...

 

Cet article est une ébauche concernant une localité tchèque. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Nový Šaldorf-Sedlešovice Nový Šaldorf-Sedlešovice : mairie.   Administration Pays Tchéquie Région Moravie-du-Sud District Znojmo Région historique Moravie Code postal 671 81 Indicatif téléphonique international +(420) Démographie Population 1 810 hab. (2024) Densité 214...