PROFILPELAJAR.COM

Sergi Pàmies i Bertran
	; Al MHC (2008)
Biografia
Naixement	26 gener 1960 (64 anys); París
Activitat
Ocupació	periodista, traductor, escriptor, guionista
Família
Pares	Gregorio López Raimundo i Teresa Pàmies i Bertran
Premis
	(2013) Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu; (2011) Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per l'obra La bicicleta estàtica; (2007) Premi Setenil, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes; (2007) Premi Lletra d'Or, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes; (2006) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes; (1998) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1993) Premi Prudenci Bertrana de novel·la ;
	Veu: Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960) és un escriptor, narrador,^[1] articulista de La Vanguardia,^[2] traductor^[3] i crític de televisió català.^[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo. És cosí segon d'Antoni Torres Garcia^[5]

Biografia

Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb una important població immigrant a l'àrea metropolitana de París. El retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), publicat amb Quaderns Crema.^[6] Els reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) i La bicicleta estàtica (2010) es van situar durant setmanes al capdamunt de les llistes de més venuts.^[7]

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a set llengües,^[8] entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès i el japonès. Al català, ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.^[9] Ha col·laborat als programes Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv, així com a Catalunya Ràdio i a RAC1.^[10]

Obra publicada

Reculls de contes

T'hauria de caure la cara de vergonya, Quaderns Crema, 1986. ISBN 978-84-85704-85-9
Infecció, Quaderns Crema, 1987. ISBN 978-84-7727-006-5
La gran novel·la sobre Barcelona, Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-186-4
L'últim llibre de Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2000. ISBN 978-84-7727-309-7
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, 2006. ISBN 978-84-7727-452-0
La bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-487-2
Cançons d'amor i de pluja, Quaderns Crema, 2013. ISBN 978-84-7727-547-3
L'art de portar gavardina, Quaderns Crema, 2018. ISBN 9788477275992
A les dues seran les tres, Quaderns Crema, 2023. ISBN 9788477276791^[11]

Novel·les

La primera pedra, Quaderns Crema, 1990. ISBN 978-84-7727-060-7
L'instint, Quaderns Crema, 1993. ISBN 978-84-7727-101-7
Sentimental, Quaderns Crema, 1995. ISBN 978-84-7727-135-2
Confessions d'un culer defectuós, Editorial Empúries, 2016. ISBN 978-84-16367-59-7

Guions

El matí de Josep Cuní, Catalunya Ràdio (1989), un sol programa.
Sang bruta (amb Quim Monzó), radionovel·la emesa a Catalunya Ràdio (1990).

Traduccions

Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
Agota Kristof, La prova. Barcelona: La Magrana, 1990.
Agota Kristof, La tercera mentida. Barcelona: La Magrana, 1991.
Agota Kristof, Ahir. Barcelona: Barcelona: La Magrana, 1996.
Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
Amélie Nothomb, Antichrista. Barcelona: Anagrama, 2005.
Daniel Pennac, Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1995.
Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.

Referències

↑ «Vivir entre naufragios» (en castellà), 28-07-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
↑ Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].
↑ «El Cultural - Revista de cultura y artes referente en España - Elcultural.com en El Español» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2023].
↑ «Página 2 | El polifacético Sergi Pàmies» (en castellà), 16-03-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
↑ Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona: Editorial Empúries. ISBN 978-84-16367-59-7.
↑ Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA
↑ Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
↑ Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
↑ «Canal-L: Sergi Pàmies presenta a Amélie Nothomb». [Consulta: 30 agost 2023].
↑ Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.
↑ Llort, Lluís. «Ara és com si tingués un plus de llibertat». El Punt Avui, 30-08-2023. [Consulta: 30 agost 2023].

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Jaume Cabré i Fabré Senyoria	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1993	Succeït per: Ramon Solsona i Sancho Les hores detingudes
Precedit per: Cristina Fernández Cubas Parientes pobres del diablo	Premi Setenil 2007	Succeït per: Óscar Esquivias La marca de Creta