Aquest article tracta sobre el monjo benedictí català. Vegeu-ne altres significats a «Josep Massot ».
Josep Massot i Muntaner (Palma , 3 de novembre de 1941 - Monestir de Montserrat , 24 d'abril de 2022 )[ 1] monjo benedictí , filòleg , historiador , assagista mallorquí i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de l'any 1971 .[ 2]
Biografia
Josep Massot, premiat amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives Va néixer el 1941 a la ciutat de Palma . Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona , on es va llicenciar el 1963, i amplià els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya.[ 3] Estudis Universitaris Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans .[ 4] Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes . Col·laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana [ 3] Diccionari de Literatura Catalana [ 5] Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , és conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa
L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear , el 1996 amb la Creu de Sant Jordi , i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular , concedit per la Generalitat de Catalunya . Així mateix, l'any 1994 fou guardonat amb el Crítica Serra d'Or de Recerca en Humanitats . És doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears [ 6] 1999 ) i la Universitat de València (2016 ).[ 7] 2012 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes .[ 8] [ 9] 2018 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats [ 10] Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears .
Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el 2021 es va publicar una miscel·lània en honor seu, El monjo, l’historiador i l'editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner [ 11] [ 4] Institució de les Lletres Catalanes li va retre un homenatge a l'Institut d'Estudis Catalans .[ 12]
Monestir de Montserrat
L'any 1962 ingressà a l'orde benedictí del Monestir de Montserrat , i fou ordenat prevere el 1972 . Des de 1971 és director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat . Va ser un dels monjos que va acompanyar la tancada d'intel·lectuals a Montserrat de 1970, germen de l'Assemblea de Catalunya. Entre d'altres coses, s'hauria ocupat d'amagar les agendes de molts dels participants per evitar que fossin intervingudes per la Guàrdia Civil quan els participants tornaven a casa.[ 4] 2010 va publicar una edició actualitzada de la Història de Montserrat .[ 13]
Obra
Interessat de ben jove pels estudis històrics i lingüístics, s'especialitzà en l'edat mitjana i en altres temes com la postguerra o la història de l'Església . Va impulsar treballs de recerca i homenatges sobre autors històrics de la cultura catalana, i també estudis filològics.
Va publicar un gran nombre d'obres, d'entre les quals destaquen:
1972 : Els mallorquins i la llengua autòctona 1973 : Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània 1976 : La Guerra Civil a Mallorca 1977 : Església i societat a la Mallorca del segle XX 1978 : Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1959) 1979 : Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana 1990 : Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears 1992 : Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme 1996 : El primer franquisme a Mallorca 1997 : Guerra civil i repressió a Mallorca 1998 : Tres escriptors davant la guerra civil 2002 : Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (amb una biobibliografia de l'autor)2014 : Rafael Patxot i Jubert: el savi, el mecenes, el patriota 2021 : Caçadors de cançons: les missions de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya També va escriure sovint a la premsa i a revistes especialitzades, com ara a Els Marges , Serra d'Or Lluc o Estudis Romànics . L'any 1984 fou publicat el Cançoner musical de Mallorca , obra del seu avi Josep Massot i Planes [ 14] 1875 -1943 ), músic i folklorista.
↑ «S'ha mort el pare Josep Massot i Muntaner, un referent erudit de la història i la cultura del país ». Vilaweb, 24-04-2022. [Consulta: 10 maig 2022]. ↑ «Josep Massot i Muntaner ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ 3,0 3,1 «Josep Massot i Muntaner: «S'està desfent la infraestructura cultural que tant ha costat d'edificar al llarg de dècades de molta feina i no sé com ens en sortirem a la llarga» ». Òmnium Cultural , núm. 21, tardor 2012, pp. 8-13. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Pare Massot: «Joan Fuster és un personatge irrepetible» » (en catalan). [Consulta: 9 gener 2022]. ↑ Balcells , Albert; Pujol , Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans ISBN 978-84-7283-656-3 ↑ «Josep Massot, Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (Palma, 18 de juny de 1999) ». ↑ «La Universitat investeix com a doctors ‘honoris causa’ la sociòloga Saskia Sassen i el filòleg Josep Massot ». ↑ «Josep Massot i Muntaner, premi d'Honor de les Lletres Catalanes ». Vilaweb, 26-03-2012. [Consulta: 26 març 2012]. ↑ «El pare Massot defensa la llengua catalana en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ». 324.cat, 13-06-2012. [Consulta: 13 juny 2012]. ↑ «Josep Massot i Manuel Lladonosa, medalles d'honor de la Xarxa Vives ». Diari de Girona, 14-07-2018. [Consulta: 13 setembre 2018]. ↑ A.V. . El monjo, l'historiador i l'editor: homentage a Josep Massot i Muntaner . Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021, p. 584. ISBN 978-84-9191-198-2 ↑ «Acte d’homenatge al pare Massot en ocasió del seu 80è aniversari ». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 octubre 2023]. ↑ «Ressenya de l'edició 2010 de la "Història de Montserrat ». Llibrevell.cat, 23-08-2010. Arxivat de l'original el 2022-04-05. [Consulta: 14 juny 2012]. ↑ «Josep Massot i Planes ». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2016].
.jpg)
.svg)