Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) fou un poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.[2] Casat amb Encarnació Viñas Olivella.[3]
A part de ser-ne membre fundador, del 1978 al 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans[2] i el 1990, president de la Federació Llull d'Entitats Culturals dels Països Catalans.
El 1982 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.[2] L'IES Llompart (Palma), duu el seu nom.[2]
«
|
Poeta, editor, crític literari, traductor, intel·lectual i activista cultural, fou també un dels prologuistes més prolífics de la nostra literatura, sempre per ajudar els autors més joves o bé per fer grans introduccions a les obres dels clàssics.
|
»
|
— Sebastià Bennassar, periodista i escriptor[2]
|
Obra
Poesia
- 1961: Poemes de Mondragó
- 1972: La terra d'Argensa
- 1979: Urbanitat i cortesia
- 1980: Mandràgola
- 1981: La capella dels Dolors i altres poemes
- 1983: Obra poètica (Antologia)
- 1990: Jerusalem
- 1992: Spiritual
Assaig
- 1964: La literatura moderna a les Balears
- 1974: Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
- 1982: Retòrica i poètica (dos volums)
- 1991: Països Catalans? i altres reflexions
- 1992: La narrativa a les Illes Balears
- 1993: Vocabulari privat (amb Antònia Vicens)
- 1996: Els nostres escriptors
- 1998: El llac i la flama
Traduccions
- 1976: Quinze poetes gallecs
- 1984: Poesia galaico-portuguesa
- 1988: Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna
- 1992: Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro
Premis i reconeixements
Bibliografia
- Munar i Munar, Felip; Martínez i Miró, Tomàs. Amb paraules ben planeres: L'obra de Josep Maria Llompart. Escola de formació en mitjans didàctics. ISBN 8492010339.
Referències
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-01-15. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Josep M. Llompart, vint anys després». VilaWeb, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-10. [Consulta: 28 gener 2013].
- ↑ «La cultura catalana perd a Encarnació Viñas, viuda de Josep Maria Llompart». VilaWeb, 12-12-2003. Arxivat de l'original el 2015-04-10. [Consulta: 22 febrer 2013].
Enllaços externs