L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. A l'Estatut reformat de 2006 se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de fer progressar una iniciativa de Pasqual Maragall. En canvi, alguns dels seus detractors l'anomenen Estatut de la Moncloa, ja que va ser allà on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya. També alguns varen anomenar a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el pacte Mas-Zapatero per ser ells dos els principals polítics que donaven suport al projecte. El Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés dels Diputats el 2 de novembre de 2005.
Fou aprovat pel Congrés dels Diputats el 30 de març 2006 i pel Senat d'Espanya el 10 de maig de 2006 després d'una substancial modificació que intentava harmonitzar-lo amb la constitució de l'estat, i fou aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya el 18 de juny de 2006. L'abstenció en el referèndum va ser de més del 50%,[1] de manera que només el 36% dels catalans amb dret a vot va donar el seu vistiplau. Hi havia un cert desinterès popular en la iniciativa, però gairebé tota la classe política se'n mostrava partidària. Promulgat i publicat oficialment, per l'aprovació de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol. És vigent des del 9 d'agost de 2006. Però va ser modificat per la sentència de 28 de juny de 2010, del Tribunal Constitucional.
Estructura
Preàmbul
Títol preliminar (art. 1 - 14)
Títol I: Drets, deures i principis rectors (5 capítols / art. 15 - 54)
Títol II: De les Institucions (7 capítols / art. 55 - 94)
Títol III: Del poder judicial a Catalunya (3 capítols / art. 95 - 109)
Títol IV: De les competències (2 capítols / art. 110 - 173)
Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat (3 capítols / art. 174 - 200)
Títol VI:Del finançament de la Generalitat (3 capítols / art. 201 - 221)
Títol VII: De la reforma de l'Estatut (art. 222 - 223)
Les novetats respecte a l'estatut d'autonomia anterior, en el capítol de simbologia i trets representatius del poble català, versen sobre tres temes: el caràcter nacional, la llengua i els drets històrics.
Sobre el caràcter nacional de Catalunya, s'ha introduït una referència en el preàmbul, on es determina indirectament la seva existència, tot constatant que el Parlament de Catalunya ha definit Catalunya com a nació de manera àmpliament majoritària. A més a més, la declaració queda complementada amb l'afirmació que respon al sentiment i a la voluntat dels catalans. Per tant, s'hi reconeix expressament el caràcter de «realitat nacional», malgrat que a la Constitució espanyola sigui qualificada de «nacionalitat». Aquest precepte fou una de les reformes dutes a terme per les Corts Generals espanyoles, car que el projecte aprovat el 30 de setembre de 2005 pel Parlament català preveia la proclamació de nació en l'article 8.
«
Fragment del Preàmbul El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.[2]
»
Així doncs, arran d'aquesta disposició, se suscità la polèmica entre alguns sectors espanyols davant la possible inconstitucionalitat del preàmbul per contravenir l'article 2 de la Constitució espanyola, en el s'exposa "la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", tot augurant una declaració d'intencions secessionista en el nou text estatutari. Aquesta qüestió, entre d'altres, va arribar a instàncies del Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) un cop aprovat per les Corts Generals, ratificat en referèndum pel poble català, i promulgat i sancionat pel rei Joan Carles I, en resum, un cop ja havia entrat en vigor.
Nombrosos juristes defensen la teoria de la plena constitucionalitat del text, en tant que, per definició, un preàmbul no té transcendència jurídica sent aquest una exposició de motius o consideracions. D'altres, van més enllà i asseguren que igualment no sorgirien conseqüències jurídiques concretes si la disposició estigués redactada en l'articulat, ja que seguiria tenint un valor interpretatiu o hermenèutic, com és el cas de Carles Viver i Pi-Sunyer, ex-magistrat del TC i catedràtic de Dret Constitucional. En ambdós casos es coincideix a dir que el problema és de naturalesa política i no jurídica. Malgrat tot, sigui dit de passada, l'actual regulació en aquesta matèria és la més explícita de tots els textos constitucionals i estatutaris que han tingut vigència a Catalunya en els darrers segles.
En matèria lingüística cal destacar un reforçament clar de l'estatus del català com a llengua pròpia de Catalunya. L'exponent màxim d'aquesta equiparació la trobem en l'anivellament amb el castellà que suposa, a nivell jurídic, proclamar el deure de coneixement del català. A partir d'aquesta pressa d'objectius, se'n destrien d'altres de similars com ara la proclamació de nous drets lingüístics materialitzats en el poder ser atès en català als òrgans constitucionals de l'Estat, com per exemple el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o les Corts Generals. Un altre aspecte important a subratllar és la designació del català com a llengua oficial de Catalunya. Així doncs, una categoria que fins ara era patrimoni exclusiu del castellà, passa a ser compartida amb el català, llengua que fins al moment només podia gaudir del rang de cooficialitat. També és interessant remarcar la garantia que suposa l'elevació de certs drets lingüístics al rang estatutari, ja que fins al moment eren tractats simplement com a normes amb rang de llei.
El capítol de drets històrics prengué una rellevància important en el nou text estatutari car que era la primera vegada que es recollien tals preceptes en l'ordenament català. Concretament, l'article 5, a l'empara de l'article 2 de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i la disposició transitòria segona de la Constitució Espanyola, dota a la Generalitat de Catalunya d'una posició singular en matèries de dret civil, llengua, cultura, educació i sistema institucional. Aquests drets, malgrat no estar relacionats amb la disposició addicional primera de la Constitució Espanyola, que sembla que es vulguin reservar exclusivament a Euskadi i Navarra, són configurats com un dels fonaments de l'autogovern català. A la pràctica, resta pendent comprovar si aquesta clàusula tindrà transcendència en l'ordenament jurídic, ja que es pot interpretar en clau prescriptiva en l'abast de les competències autonòmiques, o simplement descriu una situació òbvia on Catalunya disposa de dret civil, llengua i cultura pròpia.
El poder judicial
En matèria judicial, el nou Estatut aprofundia en les competències de la Generalitat, més enllà dels sis articles dedicats al text estatutari de 1979. La finalitat principal de l'ampliació de funcions versava en la democratització i acostament a la ciutadania del funcionament i gestió del servei públic de justícia.
Equiparació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a òrgan suprem de la piràmide judicial, esdevenint així la darrera instància de tota causa iniciada a Catalunya.
Ampliació de competències relacionades amb els mitjans personals i materials al servei de l'administració de justícia.
El catàleg competencial queda igualment reforçat en aspectes com ara l'oficina judicial, els instituts forense i de toxicologia, la demarcació i planta judicial o la justícia de pau. Tota innovació del text jurídic restarà sotmesa a la nova Llei Orgànica del Poder Judicial, ja que condicionarà en gran manera la posada en pràctica d'aquests preceptes, fet que ha comportat la introducció de reiterades remissions.
El sistema de finançament
En el text estatutari s'introduïren algunes reformes que milloraven el poder retributiu de la Generalitat.
Es garantí que la totalitat dels impostos de la Generalitat provinguessin del rendiment dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya. Com a conseqüència, augmentaren els percentatges sobre els impostos que correspondrien a la Generalitat: 50% de l'IRPF i de l'IVA, el 58% dels impostos especials i el 100% de la resta.
Dotació de poder normatiu a la Generalitat sobre tots els impostos. Anteriorment únicament disposava sobre l'IRPF i parcialment de la fase minorista de l'IVA i dels impostos especials.
Creació de l'Agència Tributària de Catalunya com a òrgan de gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos propis de la Generalitat i els impostos cedits totalment per l'Estat.
Creació d'un consorci paritari entre l'agència estatal i la catalana per a la gestió d'altres impostos estatals recaptats a Catalunya. La creació d'aquest organisme estava previst en un màxim de dos anys d'ençà l'entrada en vigor del text, i podria esdevenir en el futur l'Administració Tributària de Catalunya.
Establiment de nous criteris d'anivellació de les rendes autonòmiques (més conegut com "la solidaritat entre territoris"). Entre ells destaca el que determina que la seva finalitat és la de garantir un nivell similar en l'educació, la sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat del benestar, sempre que realitzin un esforç fiscal similar. També hi figura el principi d'ordinalitat, en el que es determina que, després d'aplicar les mesures d'anivellament, Catalunya no pot ocupar a la taula de rendes per càpita de les comunitats autònomes, un lloc inferior al d'abans de realitzar la redistribució de recursos.
Fixació de les inversions estatals a Catalunya iguals o superiors al pes relatiu del PIB català en relació amb l'espanyol durant set anys. En el període 1991-2005, la inversió estatal a Catalunya va suposar el 12% del total, mentre que la població representa el 16,5% i el PIB el 18,8%.
Procés d'aprovació
Proposta de reforma al Parlament de Catalunya
El 30 de setembre del 2005, després d'uns últims dos dies d'intenses negociacions, es va sotmetre a votació al Ple del Parlament de Catalunya un text de proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia.
En compliment de l'Estatut del 1979, la proposta requeria una majoria qualificada, de dues terceres parts del Parlament, per tal de prosperar. El text va recollir finalment 120 vots favorables, corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC, ERC i ICV; i 15 vots en contra, els del grup parlamentari del PPC.
El govern tripartit i CiU van arribar a l'acord sobre el nou estatut el 29 de setembre al vespre, quan van superar les discrepàncies sobre el sistema de finançament, punt capital del nou estatut, i sobre el caràcter laic de l'escola pública.[3]
Aprovació del text final a les Corts Generals d'Espanya
El mateix dia de la seva acceptació a tràmit, el 2 de novembre de 2005, el Partit Popular, va presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional d'Espanya. Més tard es rebutjà, ja que el tribunal considerà que no es pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat per una llei no aprovada. Un dia abans, el Partit Popular havia engegat una campanya publicitària en contra de l'Estatut, en què el presentava com una reforma encoberta de la Constitució Espanyola de 1978 i pretenia sotmetre'l a referèndum a tot l'Estat; una possibilitat, de fet, no prevista a la Constitució ni a l'Estatut vigent.
Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el Govern d'Espanya, integrat pel PSOE, presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern espanyol considerà que havia de modificar en aquest sentit van ser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.
Els partits catalans van rebre amb fredor o rebuig aquesta proposta i en van constatar la gran distància que, al seu parer, la separava de la proposta original. Les setmanes van anar succeint-se amb noves negociacions, multilaterals i de partit a partit, en què es van llimar algunes diferències, però l'acord, tot i així, semblava difícil. (L'aprovació a les Corts generals, lògicament, no es podia produir només amb els vots dels diputats catalans, demogràficament minoritaris; calia l'acord i el suport d'una majoria a Espanya, i davant el rebuig frontal del PP aquesta majoria només podia venir donada pels diputats del partit al govern, el PSOE).
El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiUArtur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, arribant a un acord, conegut com a Pacte de la Moncloa (o també com a Pacte Mas-Zapatero), sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya, deixant un nou redactat de l'estatut que el feia bastant més semblant al del 1979 que el que fou aprovat al parlament.
Després d'una llarga i complexa negociació d'esmenes entre els partits amb representació al Congrés dels Diputats, es van retocar més del 50% dels articles.
El març de 2006, la proposta d'Estatut va ser aprovada a les Corts Generals:
L'Estatut del 1979 establia, finalment, la necessitat que la seva reforma fos ratificada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, convocà aquest referèndum un cop aprovat el text a les Corts, l'Estat hi donà el seu vistiplau, i la consulta se celebrà finalment el 18 de juny del 2006.
En aquest referèndum, CiU, PSC i ICV varen demanar el Sí a la nova llei, mentre que ERC i PP varen demanar el No, per raons diferents: el PP, mantenint el seu rebuig a la proposta original per considerar-la inconstitucional; i ERC, en entendre que les modificacions al text introduïdes en el seu pas per les Corts espanyoles n'havien afectat aspectes fonamentals i per tant l'havien desvirtuat.[4]
El resultat del referèndum va ser d'un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ser menys d'un 1%. La participació va ser de poc més del 49% del cens electoral de Catalunya, una xifra considerada excessivament baixa per tots els partits (tot i així, l'Estatut del 1979 no establia cap percentatge mínim de participació per donar validesa a la consulta).
Així doncs, un cop aprovat en referèndum, el Rei sancionà la llei i aquesta fou publicada al BOE, com a Llei Orgànica 6/2006 del 19 de juliol de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Entrà en vigor el 9 d'agost de 2006. Però va ser modificat pel Tribunal Constitucional, que va dictar sentència el 28 de juny de 2010.
Recursos al Tribunal Constitucional
Antecedents
Després d'entrar en vigor el 9 d'agost del 2006, l'Estatut va rebre set recursos d'inconstitucionalitat:
El Partit Popular, representat per 99 dels seus diputats i senadors, contra 187 articles i disposicions Text del recurs[Enllaç no actiu]. Aquest recurs fou presentat el 31 de juliol, i admès a tràmit el 28 de setembre del mateix any.[5]
Els governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia (contra l'article 117), la Rioja (contra 12 articles i 7 disposicions addicionals), Aragó (contra una disposició addicional), la Comunitat Valenciana (contra vuit articles i quatre disposicions transitòries) i les Illes Balears (contra el que estableix l'estatut sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó).[6]
El bloqueig de la renovació del TC per part del PSOE, que rebutjava els candidats proposats pel PP, va impedir la renovació de quatre magistrats, inclosa la presidenta Casas, que havien estat elegits el 1998 per un mandat de nou anys i que duien, doncs, tres anys més del compte en el càrrec.
Durant l'espera per la sentència i les prediccions clares que seria negativa, una dotzena de diaris catalans van publicar el 26 de novembre de 2009 un editorial conjunt titulat La dignitat de Catalunya per denunciar que un tribunal amb diversos membres morts o amb el mandat exhaurit no hauria de dictar sentència sobre una llei referendada pel poble de Catalunya, així com el fet que s'estigués tres anys sense dictar cap resolució.
Pel que fa al recurs del PP, el Tribunal Constitucional va dictar sentència el 28 de juny de 2010, després de tres anys de deliberacions i, sobretot, d'aturada per la paràlisi en què es trobava el tribunal, i després de quatre anys de vigència i de desenvolupament legislatiu de l'Estatut.
El 9 de setembre de 2010, el tribunal rebutjà els recursos presentats pels governs valencià, balear i aragonès.[7] En el cas d'Aragó i Balears, la decisió es va adoptar amb el vot particular del magistrat Jorge Rodríguez-Zapata, mentre que en el de la Comunitat Valenciana manifestaren la seva discrepància Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata i Ramón Rodríguez Arribas, és a dir, el bloc conservador. Els recursos de l'Aragó i Balears rebutjaven que els fons catalans de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'integressin al sistema d'arxius de Catalunya, mentre que el de la Comunitat Valenciana se centrava en el finançament i en el fet que la Generalitat ha d'emetre informe preceptiu en cas de qualsevol proposta de transvasament de les aigües del riu Ebre.[8]
El recurs de Múrcia va quedar desestimat l'octubre de 2010 [9] i, finalment, el desembre de 2010 el Tribunal desestimà els últims recursos pendents, del Defensor del Poble i de la Rioja, en considerar que la majoria de les impugnacions ja havien quedat resoltes en la sentència del juny.[10]
Resolució del recurs del PP
El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional, davant el recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, dictà sentència per majories variables. Publicà el veredicte aquell mateix dia, i la sentència completa el 9 de juliol. Va deixar clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte manté la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més.
La ponència fou redactada finalment per la Presidenta del TC, María Emilia Casas, i la votació es va realitzar per blocs: el primer, respecte al Preàmbul, es va resoldre per 6 vots a favor i 4 en contra, resultant en el manteniment del terme "nació", però s'advertia de la seva falta d'eficàcia jurídica interpretativa, ja que no forma part del text normatiu; el segon bloc feia referència als 14 articles declarats inconstitucionals, i es va resoldre per una majoria de 8 a 2; el tercer bloc, que establia els preceptes estatutaris declarats constitucionals sempre que s'interpretessin d'acord amb els fonaments jurídics establerts a la sentència, va ser avalat per 6 vots a 4; i, finalment, el quart bloc, que declara la plena constitucionalitat de tota la resta de preceptes impugnats per aquest recurs, també va obtenir una majoria de 6 a 4. Quatre magistrats, pertanyents al denominat "sector conservador", van presentar un vot particular en contra de la sentència, i l'únic magistrat català, Eugeni Gay Montalbo, va presentar també un vot particular on, tot i declarar-se d'acord amb la sentència, criticava per innecessària tota la part referent al preàmbul, ja que els preàmbuls de les lleis no han tingut mai "eficàcia jurídica"; aquest magistrat també assenyalava la incongruència de declarar inconstitucionals diversos articles de l'Estatut que es troben amb una redacció idèntica en altres estatuts d'autonomia aprovats durant la "VIII legislatura" espanyola (2004-2008), especialment en el d'Andalusia, havent estat votats a favor pels mateixos diputats del PP que van presentar el recurs.
Articles considerats inconstitucionals
La sentència va considerar inconstitucionals i, per tant, nuls, la totalitat d'un article i 13 més parcialment:
l'expressió “i preferent” de l'apartat 1 de l'art. 6 (es nega al català la condició de llengua preferent a l'administració i als mitjans de comunicació públics)
l'incís “amb caràcter exclusiu” de l'apartat 1 de l'art. 78 (es nega al Síndic de Greuges la potestat de supervisar amb caràcter exclusiu les administracions catalanes)
els apartats 2, lletres a), b), c), d) i e), i 3 de l'art. 98 (es retallen les funcions del CJC, d'acord amb el punt anterior)
els incisos “i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya” dels apartats 5 i 6 de l'art. 95 (es nega la participació del CJC en els nomenaments de personal que corresponen al CGPJ central)
l'incís “pel President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i” de l'apartat 1 de l'art. 99 (no es permet que aquest càrrec sigui el president nat del CJC)
l'apartat 1 de l'art. 100 (es determina que els actes del CJC són impugnables d'acord amb les lleis, però no davant el CGPJ central)
l'incís “o al Consell de Justícia de Catalunya” de l'apartat 1, i tot l'apartat 2 de l'art. 101 (es nega al CJC la potestat de nomenar magistrats, jutges i fiscals)
l'incís “com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut” de l'art. 111 (s'eliminen determinades limitacions a la subjecció de les lleis catalanes a les espanyoles, en matèria de competències compartides)
l'incís “els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin” de l'apartat 2 de l'art. 120 (es fixa la total submissió de les lleis catalanes sobre caixes d'estalvis a les lleis espanyoles)
l'incís “els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin” de l'apartat 2 de l'art. 126 (es fixa la total submissió de les lleis catalanes sobre crèdit, banca, assegurances i mútues a les lleis espanyoles)
l'incís “sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar” de l'apartat 3 de l'art. 206 (s'estableix que la solidaritat amb les altres comunitats autònomes no pot condicionar-se al fet que els altres facin un esforç fiscal similar)
i l'incís "pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i" de l'apartat 2 de l'art. 218 (es nega la competència per legislar sobre els tributs locals)
Articles subjectes a interpretació
La sentència va considerar que no eren inconstitucionals, i per tant seguien plenament vigents, però calia interpretar-los d'acord amb els fonaments jurídics (FJ) que s'indicaven en cada cas, 9 articles, 14 més parcialment, 3 disposicions addicionals i una altra parcialment:
l'art. 5 (cal interpretar-lo d'acord amb el fonament jurídic (FJ) núm. 10 de la sentència)
l'apartat 2 de l'art. 6 (segons el FJ 14 b) de la sentència)
l'apartat 1 de l'art. 8 (FJ 12)
l'apartat 5 de l'art. 33 (FJ 21)
l'art. 34 (FJ 22)
l'apartat 1 i el primer enunciat de l'apartat 2 de l'art. 35 (FJ 24)
l'apartat 5 de l'art. 50 (FJ 23)
l'art. 90 (FJ 40)
els apartats 3 i 4 de l'art. 91 (FJ 41)
l'apartat 2 de l'art. 95 (FJ 44)
l'art. 110 (FJ 59)
l'art. 112 (FJ 61)
l'art. 122 (FJ 69)
l'apartat 3 de l'art. 127 (FJ 73)
l'art. 129 (FJ 76)
l'art. 138 (FJ 83)
l'apartat 3 de l'art. 174 (FJ 111)
l'art. 180 (FJ 113)
l'apartat 1 de l'art.183 (FJ 115)
l'apartat 5 de l'art. 206 (FJ 134)
els apartats 1 i 2, lletres a), b) i d) de l'art. 210 (FJ 135)
l'apartat 1, lletra d), de l'art. 222, i l'apartat 1, lletra i), de l'art. 223 (FJ 147)
l'apartat 1 de la disposició addicional tercera (FJ 138)
i les disposicions addicionals vuitena, novena i desena (FJ 137)
La capçalera a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.Manifestants al Passeig de Gràcia.
La reacció dels ajuntaments catalans a la retallada estatutària fou l'aprovació de mocions declarant l'exclusió moral de la Constitució espanyola dels respectius municipis. El 5 de juliol de 2010, el Port de la Selva, liderat pel batlle Genís Pinart (CiU), i l'endemà Vilafranca del Penedès, governada per Pere Regull (CiU), foren els primers ajuntaments que se'n declararen.[16] D'ençà, i fins al dia 5 de setembre, setanta-dos altres municipis aprovaren la moció.[17] Quan es compliren cinc mesos des de la primera declaració, 110 ajuntaments ja s'havien sumat a la iniciativa.[18]
9 de febrer 2004: constitució de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut.
30 de setembre 2005: aprovació al Parlament de Catalunya; el 89% dels diputats (CiU, PSC, ERC, ICV) varen votar a favor, i l'11% (el PP en solitari) va votar en contra.
2 de novembre 2005: acceptació a tràmit a les Corts Generals espanyoles.
Berikut merupakan daftar Presiden Komoro. (Tulisan miring menandakan keberlangsungan pemerintahan secara de facto) Heads of state of the Comoros (1975–present) (Dates in italics indicate de facto continuation of office) N Name Portrait Tenure Affiliation State of the Comoros Independence from France 1 Mohamed Ahmed 13 August 1957 to 1 January 1962 Inde 2 Saïd Mohamed Cheikh 1 January 1962 to 16 March 1970 Inde 3 Saïd Ibrahim Ben Ali 2 April 1970 to 2 April 1972 Inde 4 Abdallah Mohamed 2 A...
Penyuntingan Artikel oleh pengguna baru atau anonim untuk saat ini tidak diizinkan.Lihat kebijakan pelindungan dan log pelindungan untuk informasi selengkapnya. Jika Anda tidak dapat menyunting Artikel ini dan Anda ingin melakukannya, Anda dapat memohon permintaan penyuntingan, diskusikan perubahan yang ingin dilakukan di halaman pembicaraan, memohon untuk melepaskan pelindungan, masuk, atau buatlah sebuah akun. Pengguna internet per 100 anggota populasi dan PDB per kapita untuk negara-negara...
يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (ديسمبر 2018) 155° خط طول 155 شرق خريطة لجميع الإحداثيات من جوجل خريطة لجميع الإحداثيات من بينغ تصدير جميع الإحداثيات من ك...
Ini adalah nama Korea; marganya adalah Lee. Lee Soo-geunNama lahirLee Soo-geunLahir10 Februari 1975 (umur 49)Yangpyeong County, Gyeonggi-do, Korea SelatanMediaStand-up comedy, televisi, pembawa acaraKebangsaan Korea SelatanTahun aktif1996–20132015–sekarangGenreKomediSuami/istriPark Ji-yeonKarya terkenal dan peran 2 Days & 1 Night Gag Concert Sang Sang Plus Knowing Bros New Journey to the West Nama KoreaHangul이수근 Hanja李秀根 Alih AksaraI Su-geunMcCune–ReischauerI S...
Untuk aktris Telugu, lihat Jayalalita. Ini adalah nama India; nama Jayaram merupakan patronimik, bukan nama keluarga, dan tokoh ini dipanggil menggunakan nama depannya, Jayalalithaa. Yang TerhormatJayalalithaaJayalalithaa pada 2014 Ketua Menteri Tamil Nadu ke-05Masa jabatan23 Mei 2015 – 5 December 2016 PendahuluO. PanneerselvamPenggantiO. PanneerselvamDaerah pemilihanRK NagarMasa jabatan16 Mei 2011 – 27 September 2014 PendahuluKarunanidhiPenggantiO. Panneerselvam [1&...
American underground feminist punk rock movement For the album by Aya Hirano, see Riot Girl. Riot grrrlStylistic origins Musical Hardcore punkpunk rockalternative rockindie rock Ideological Third-wave feminismfourth-wave feminismpunkCultural originsEarly 1990s, Pacific Northwest and Olympia, Washington, USTypical instrumentsElectric guitarvocalsbassdrumskeyboardsRegional scenesWashingtonLocal scenesOlympia, Washington, USOther topics Feminism foxcore Guerrilla Girls kinderwhore punk subcultur...
Le informazioni riportate non sono consigli medici e potrebbero non essere accurate. I contenuti hanno solo fine illustrativo e non sostituiscono il parere medico: leggi le avvertenze. Epatite CVirus dell'epatite C al microscopio elettronicoSpecialitàinfettivologia EziologiaHepatitis C virus Sede colpitaFegato Classificazione e risorse esterne (EN)OMIM609532 MeSHD006526 MedlinePlus000284 eMedicine177792 e 964761 Modifica dati su Wikidata · Manuale L'epatite C è una malattia infet...
Rhine frontier of the Roman empire, 70 AD, showing the location of the Mattiaci in Germania Magna near the Rhine. Roman territory is shaded dark The Mattiaci were by Tacitus recorded as an ancient Germanic tribe and related to the Chatti, their Germanic neighbors to the east. There is no clear definition of what the tribe's name meant. The Dictionary of Greek and Roman Geography suggests that the name is derived from a combination of 'matte', meaning 'a meadow', and 'ach' (pronounced with the...
هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (يونيو 2019) فيليب كور معلومات شخصية تاريخ الميلاد سنة 1951 [1][2][3] تاريخ الوفاة سنة 1989 (37–38 سنة)[1][2][3] مواطنة الولايات المتحدة الحياة ال...
The 1992–93 OHL season was the 13th season of the Ontario Hockey League. The Cornwall Royals become the Newmarket Royals. The Detroit Compuware Ambassadors are renamed the Detroit Junior Red Wings. The inaugural OHL Humanitarian of the Year is awarded. Sixteen teams each played 66 games. The Peterborough Petes won the J. Ross Robertson Cup, defeating the Sault Ste. Marie Greyhounds. Relocation and Rebranding Cornwall Royals to Newmarket Royals The Cornwall Royals relocated to the city of Ne...
Pacte germano-soviétique Modifications territoriales prévues par le pacte et finalement effectuées. Données clés Langues Russe et allemand Données clés Signé 23 août 1939Moscou (URSS) Parties Parties Union soviétique Reich allemand Signataires Viatcheslav Molotov pour Joseph Staline Joachim von Ribbentrop pour Adolf Hitler modifier Conséquences territoriales et démographiques du pacte germano-soviétique. Le Pacte germano-soviétique, ou pacte Molotov–Ribbentrop, est un a...
Book 1: AirMusim 1Poster Promosi dalam DVD, menampilkan (dari kiri ke kanan): Mako, Asami, Bolin dan Korra.Negara asalAmerika SerikatJml. episode12RilisJaringan asliNickelodeonTanggal disiarkan14 April (2012-04-14) –23 Juni 2012 (2012-6-23)Kronologi Musim← SebelumnyaBook 3: Fire(Avatar: The Last Airbender) Berikutnya →Book 2: Spirits Daftar episode Book One: Air adalah musim pertama serial TV animasi AS The Legend of Korra ckarya Michael Dante DiMartino dan Brya...
PBS member station in Springfield, Massachusetts This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: WGBY-TV – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (February 2013) (Learn how and when to remove this message) WGBY-TVSpringfield–Holyoke, MassachusettsUnited StatesCitySpringfield, MassachusettsChannelsDigi...
Andrew Lloyd WebberAndrew Lloyd Webber di Rome Musical Theatre, Warsawa, PolandiaLahirAndrew Lloyd Webber22 Maret 1948 (umur 76)Kensington, London, InggrisPekerjaanKomposer, Produser TeaterTahun aktif1965–sekarangSuami/istriSarah Hugill (1972–1984) (cerai)Sarah Brightman (1984–1990) (cerai)Madeleine Gurdon (1991–sekarang) Andrew Lloyd Webber (lahir 22 Maret 1948) adalah seorang komposer dan produser teater Inggris.[1] Ia telah memenangkan berbagai penghargaan, yaitu...
Questa voce o sezione sull'argomento stazioni del Giappone non cita le fonti necessarie o quelle presenti sono insufficienti. Puoi migliorare questa voce aggiungendo citazioni da fonti attendibili secondo le linee guida sull'uso delle fonti. Tsuruhashistazione ferroviaria鶴橋駅 Vista dei binari Kintetsu all'ora di punta LocalizzazioneStato Giappone LocalitàTennōji-ku e Ikuno-kuŌsaka Coordinate34°39′55.08″N 135°31′48″E34°39′55.08″N, 135°31′48″E Linee JR Wes...
Feature or short film that is no longer known to exist Not to be confused with Lost television broadcast. For films titled Lost, see Lost (disambiguation). This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find s...
Saúde Município do Brasil Foto da cachoeira do Paulista, a mesma se localiza no povoado do Paulista.Foto da cachoeira do Paulista, a mesma se localiza no povoado do Paulista. Símbolos Bandeira Brasão de armas Hino Lema O início da civilização indigna no piemonte, terra das cachoeiras e terra do inverno, Saúde, és tu, cidade linda. Gentílico saudense Localização Localização de Saúde na BahiaLocalização de Saúde na Bahia SaúdeLocalização de Saúde n...
