Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54 per cent de vots afirmatius i amb una participació del 67,11 per cent de la població amb dret a vot.[1]
Té un total de 169 articles,[7] quatre disposicions addicionals, nou de transitòries i una de derogatòria.[8]
Preàmbul: Es troba fora de l'articulat i no té força obligatòria. Fa menció als valors democràtics, al respecte dels drets humans i a la consagració de l'Estat de Dret, protegir les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Títol preliminar: Recull els principis generals de l'ordenament constitucional. (Articles de l'1 a 9)
A més també inclou quatre disposicions addicionals, 9 de transitòries, una de derogatòria i una de final.
Títol Preliminar
La constitució espanyola es basa principalment en els 9 articles que l'encapçalen:
Article 1
Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.
La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació
espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les
regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Article 4
La bandera d'Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.
Els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s'utilitzaran juntament amb la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.
Article 5
La capital de l'Estat és la vila de Madrid.
Article 6
Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la
formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument
fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran
la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei.
L'estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.
Article 7
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L'estructura
interna i el funcionament hauran de ser democràtics.
Article 8
Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional.
Una llei orgànica regularà les bases de l'organització militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.Primera pàgina de la Constitució espanyola de 1978, amb simbologia franquista.
Article 9
Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
La Constitució i la cultura catalana
La Constitució Espanyola de 1978 no reserva cap paper a les llengües no castellanes a nivell estatal, i les relega a un paper secundari àdhuc als territoris on són pròpies, atès que es referma el castellà com a llengua oficial de tot l'Estat i s'obliga tots els espanyols a conèixer-la (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de «dret» i no d'«obligació», encara que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu que «els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure» de conèixer el català (art.6.2).[9]
Procediment de reforma constitucional
El procediment de reforma està previst a la pròpia constitució, al Títol X. De la reforma constitucional (articles 166 a 169). El títol pretén crear un sistema que, d'una banda, no permeti modificacions massa fàcils del text constitucional, però que d'altra banda, les faci possibles quan calgui. Així, és la segona constitució espanyola que autoregula la reforma constitucional.[10]
El procediment de reforma pot ser de dos tipus: procediment ordinari o procediment agreujat. L'agreujat o de màxima rigidesa està regulat a l'article 168, i s'aplica quan es vol fer una reforma total o una reforma parcial que afecti el Títol Preliminar, el Capítol II, Secció primera, del Títol I o el Títol II. De la Corona.[13] Per a la resta de parts, s'aplica el procediment ordinari, regulat a l'article 167.[12]
Reforma ordinària o no essencial
La reforma ordinària requereix l'aprovació del projecte de reforma per majoria de 3 cinquenes parts de cadascuna de les cambres. Si la votació és suficient per a aprovar-la, la reforma és aprovada i entra en vigor quan és publicada, excepte si se sol·licita en els 15 dies posteriors a l'aprovació i per una desena part dels membres de les cambres que se sotmeti a un referèndum. Si en ambdues cambres el projecte no obté la majoria suficient, decau. Si soles una cambra no l'aprova amb prou majoria, hi ha dos opcions:[12]
Es forma una comissió de composició paritària entre membres d'una i altra cambra que presenta un text i es vota a les dues cambres amb els mateixos requisits (3/5 parts de majoria que l'aproven).[14]
O es varia la majoria necessària, demanant la majoria absoluta al Senat i de dos terços al Congrés.[15]
Reforma agreujada o essencial
Perquè prosperi una reforma que afecti el Títol Preliminar, el Capítol II, Secció primera, del Títol I o el Títol II, es requereix que: primer, ambdues cambres l'aproven per majoria de dos terços; aleshores les Corts Generals es dissolguen i es convoquen eleccions i les noves Corts elegides l'aproven amb majoria de dos terços sense modificacions en el text i finalment ha de ser sotmès a referèndum.[15]
Història de les reformes
Hi ha hagut dues reformes de la Constitució espanyola:
Reforma del 1992
Amb la creació de la ciutadania europea, les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals,[16] d'acord amb les exigències del Tractat de Maastricht.[1]
Reforma del 2011
L'any 2011 el PP i el PSOE, amb el suport d'UPN, van pactar la reforma de l'article 135, per a establir-hi un sostre de deute constitucional, d'acord amb el principi d'estabilitat financera, per tal de controlar el dèficit.[1] La reforma va ser realitzada per procediment d'urgència i amb lectura única el 23 d'agost de 2011 pel President del GovernJosé Luis Rodríguez Zapatero. La reforma va prosperar atès que aquests tres partits tenien conjuntament més del 90% de senadors i diputats;[17] i tampoc no es va convocar referèndum, ja que no va ser sol·licitat per un 10% dels representants d'alguna de les dues cambres, dins del termini previst que va finalitzar el 26 de setembre de 2011.[18]
El 2017 es va crear la Comissió del Congrés dels Diputats per a l'Avaluació i Modernització de l'Estat Autonòmic per a una possible reforma constitucional. Aquesta comissió no va arribar a fer res pràctic.[19]
