L'escut d'Espanya fou aprovat per llei[1] el 1981,[2] quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan. L'escut apareix a la franja central de la bandera d'Espanya, desplaçat a l'esquerra.
Escut quarterat: al primer quarter, de gules, un castell de tres torres d'or, maçonat de sable i tancat d'atzur (les armes parlants del Regne de Castella); al segon quarter, d'argent, un lleó rampant de porpra, coronat d'or i lampassat i armat de gules (les armes parlants del Regne de Lleó); al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules (les armes de la Corona d'Aragó); al quart quarter, de gules, una cadena d'or passada en creu, en sautor i en orla carregada en abisme d'un caboixó de sinople (les armes del Regne de Navarra); gaiat curvilini a la punta i abaixat d'argent, una magrana al natural tijada i fullada de sinople i oberta de gules (les armes parlants del Regne de Granada); sobre el tot, un escussó ovalat d'atzur amb tres flors de lis d'or i la bordura de gules (les armes de la dinastia dels Borbó-Anjou).
Acompanyat de dues columnes d'argent, amb la base i el capitell d'or, somades d'una corona imperial la de la destra i d'una corona reial la de la sinistra, totes dues d'or, i envoltant les columnes una cinta de gules carregada de lletres d'or, a la de la destra la llegenda PLVS i a la de la sinistra VLTRA (del llatíplus ultra, 'més enllà'); cada columna sostinguda damunt una faixa ondada d'atzur carregada de dues cintes d'argent. Per timbre, una corona reial tancada.
La llei de 1981 està completada per dos Reials decrets que n'especificaven el disseny, els usos, la mida i la coloració: el Reial decret 2964/1981 de 18 de desembre, que estableix el model oficial de l'escut d'Espanya, el seu ús i la mida; i el Reial decret 2267/1982 de 3 de setembre, en el qual se n'exposa una especificació tècnica dels colors.
El disseny «oficial» de l'escut és semblant al d'un logotip. Tot hi és fixat de manera rígida: el traçat, la disposició i els colors (Espai de color LAB). Aquest enfocament ha rebut crítiques dels heraldistes per diverses raons. En principi, en el pla general, tanta rigidesa no correspon del tot als usos de l'heràldica, que considera indiferent la manera de representar un moble o un esmalt, ja que aquests són clarament identificables sense error possible. Ara bé, sobre el pla visual, els colors escollits pel decret són justament poc visibles: l'or i el gules, en particular, s'han representat respectivament per un groc fort i un vermell gairebé bordeus, massa foscos per distingir-hi clarament les figures sobreposades. El color escollit per representar el porpra és igualment criticat: el decret preconitza un color rosat que rebutgen les postures existents entre les dues tradicions de les armes del Regne de Lleó, que representen el lleó tan aviat porpra com gules (vermell).
Els heraldistes espanyols subratllen finalment diverses inconsistències relacionades amb l'estil i la rigidesa del disseny oficial, que s'allunya de la tradició heràldica peninsular. L'escut en el qual han figurat les armes utilitza així un disseny a mig camí entre el model d'escut francès, és a dir rectangular amb la vora inferior lleugerament convexa, i el model d'escut espanyol, en el qual la vora inferior és un semicercle. El gaiat curvilini a la punta de Granada és, així mateix, representat segons la tradició francesa, amb les vores superiors del gaiat formant línies lleugerament convexes, i no pronunciades, com ha estat freqüent en la tradició heràldica ibèrica. La càrrega sobre el tot, finalment, representada sota la forma d'un escussó ovalat, de vegades és considerada pels heraldistes incoherent amb el disseny general de l'escut.
Altres elements
Corona reial oberta, l'àguila de Sant Joan, el jou de Ferran d'Aragó, les fletxes d'Isabel de Castella i el lema «Tanto Monta» ('Tant És') escrit sobre una cinta
Altres elements
Corona reial oberta i el Toisó d'Or
Armes abreujades
Carles I Carles V emperador del Sacre Imperi Romanogermànic 1530-1556
Armories
Regne de Castella
Regne de Lleó
Senyal Reial
Regne de Navarra
Regne de Nàpols (Armes de Jerusalem i Hongria)
Regne de Sicília
Àustria
Borgonya (armes modernes)
Borgonya (armes antigues)
Brabant
Flandes
Tirol
Regne de Gharnata
Altres elements
Corona imperial, Toisó d'Or, l'àguila del Sacre Imperi, la Creu de Borgonya i les Columnes d'Hèrcules amb el lema «Plus Ultra» ('Més Enllà') escrit sobre una cinta
Altres elements
Corona reial oberta, l'àguila de Sant Joan, el jou de Ferran d'Aragó, les fletxes d'Isabel de Castella, les Columnes d'Hèrcules amb el lema «Plus Ultra» escrit sobre una cinta i el lema «Una Grande Libre» ('Una, Gran, Lliure') escrit sobre una altra cinta
Altres elements
Corona reial oberta, l'àguila de Sant Joan, el jou de Ferran d'Aragó, les fletxes d'Isabel de Castella, les Columnes d'Hèrcules amb el lema «Plus Ultra» escrit sobre una cinta i el lema «Una Grande Libre» escrit sobre una altra cinta; canvis en el disseny general i en la mida de les columnes
Altres elements
Corona reial oberta, l'àguila de Sant Joan, el jou de Ferran d'Aragó, les fletxes d'Isabel de Castella i les Columnes d'Hèrcules amb el lema «Plus Ultra» escrit sobre una cinta i el lema «Una Grande Libre» escrit sobre una altra cinta; canvis en el disseny general i en la posició de les columnes.
Armes abreujades
Referències
↑Llei 33/1981, de 5 d'octubre (BOE núm. 250, de 19 d'octubre de 1981). Escut d'Espanya
↑Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 12. ISBN 84-930048-0-4.
2005Francisco Olmos, José María de. «Las primeras acuñaciones del príncipe Felipe de España (1554-1556): Soberano de Milán Nápoles e Inglaterra. / The First Coins of Prince Felipe of Spain (1554-1556): Sovereign of Milan, Naples and England, pp. 165-166». A: Universidad Complutense. Documenta & Instrumenta, 3 (2005), pp. 155-186.(castellà)